"Acute kidney injury in critically ill patients with COVID-19 : The AKICOV multicenter study in Catalonia"

This study describes the incidence, evolution and prognosis of acute kidney injury (AKI) in critical COVID-19 during the first pandemic wave. We performed a prospective, observational, multicenter study of confirmed COVID-19 patients admitted to 19 intensive care units (ICUs) in Catalonia (Spain). Data regarding demographics, comorbidities, drug and medical treatment, physiological and laboratory results, AKI development, need for renal replacement therapy (RRT) and clinical outcomes were collected. Descriptive statistics and logistic regression analysis for AKI development and mortality were used. A total of 1,642 patients were enrolled (mean age 63 (15.95) years, 67.5% male). Mechanical ventilation (MV) was required for 80.8% and 64.4% of these patients, who were in prone position, while 67.7% received vasopressors. AKI at ICU admission was 28.4% and increased to 40.1% during ICU stay. A total of 172 (10.9%) patients required RRT, which represents 27.8% of the patients who developed AKI. AKI was more frequent in severe acute respiratory distress syndrome (ARDS) ARDS patients (68% vs 53.6%, p<0.001) and in MV patients (91.9% vs 77.7%, p<0.001), who required the prone position more frequently (74.8 vs 61%, p<0.001) and developed more infections. ICU and hospital mortality were increased in AKI patients (48.2% vs 17.7% and 51.1% vs 19%, p <0.001) respectively). AKI was an independent factor associated with mortality (IC 1.587-3.190). Mortality was higher in AKI patients who required RRT (55.8% vs 48.2%, p <0.04). Conclusions There is a high incidence of AKI in critically ill patients with COVID-19 disease and it is associated with higher mortality, increased organ failure, nosocomial infections and prolonged ICU stay

“Acute kidney injury in critically ill patients with COVID–19: The AKICOV multicenter study in Catalonia”

This study describes the incidence, evolution and prognosis of acute kidney injury (AKI) in critical COVID-19 during the first pandemic wave. We performed a prospective, observational, multicenter study of confirmed COVID-19 patients admitted to 19 intensive care units (ICUs) in Catalonia (Spain). Data regarding demographics, comorbidities, drug and medical treatment, physiological and laboratory results, AKI development, need for renal replacement therapy (RRT) and clinical outcomes were collected. Descriptive statistics and logistic regression analysis for AKI development and mortality were used. A total of 1,642 patients were enrolled (mean age 63 (15.95) years, 67.5% male). Mechanical ventilation (MV) was required for 80.8% and 64.4% of these patients, who were in prone position, while 67.7% received vasopressors. AKI at ICU admission was 28.4% and increased to 40.1% during ICU stay. A total of 172 (10.9%) patients required RRT, which represents 27.8% of the patients who developed AKI. AKI was more frequent in severe acute respiratory distress syndrome (ARDS) ARDS patients (68% vs 53.6%, p<0.001) and in MV patients (91.9% vs 77.7%, p<0.001), who required the prone position more frequently (74.8 vs 61%, p<0.001) and developed more infections. ICU and hospital mortality were increased in AKI patients (48.2% vs 17.7% and 51.1% vs 19%, p <0.001) respectively). AKI was an independent factor associated with mortality (IC 1.587-3.190). Mortality was higher in AKI patients who required RRT (55.8% vs 48.2%, p <0.04). Conclusions There is a high incidence of AKI in critically ill patients with COVID-19 disease and it is associated with higher mortality, increased organ failure, nosocomial infections and prolonged ICU stay

Impacto de los análisis aleatorios de seguridad en tiempo real en indicadores de estructura, proceso y resultado en medicina intensiva

En la medicina intensiva hi ha un risc elevat d'aparició d'errors mèdics Aquests poden produir-se per un acte involuntari o per omissió, els quals són més insidiosos i difícils d'identificar. Recentment s'ha desenvolupat una eina per a corregir aquests últims: els Anàlisis Aleatoris de Seguretat en Temps Real (AASTRE). El propòsit d'aquesta tesi doctoral va ser investigar l'impacte de AASTRE en indicadors d'estructura, procés i resultats. Es va realitzar un estudi prospectiu multicèntric durant 12 mesos en dues Unitats de Cures Intensives de pacients adults. Es van realitzar rondes de seguretat tres dies a la setmana per determinar 37 mesures de seguretat (agrupades en 10 blocs). A cada ronda, el 50% dels pacients i el 50% de les mesures van ser aleatoritzats. L'impacte d'aquesta eina es va analitzar en indicadors d'estructura (cultura de seguretat, protocols d'atenció sanitària), procés (proporció de millora relacionada amb AASTRE, PMR-AASTRE) i resultat (mortalitat, estada mitjana, taxa de bacterièmies per catèter i taxa de pneumònia associada a la ventilació mecànica (NAV). Es van analitzar 1214 pacients-dia. Respecte els indicadors d'estructura, AASTRE es va associar amb un major clima de seguretat i amb la creació / modificació de protocols (sedació / analgèsia i weaning). Respecte els indicadors de procés, 12 de les 37 mesures van tenir una PMR-AASTRE> 10%. Set mesures van tenir una PMR-AASTRE> 10% en els tres trimestres analitzats. Sis mesures van mostrar una disminució progressiva de la PMR-AASTRE durant el període d'estudi. La càrrega de treball d'infermeria i la gravetat del pacient en el dia de l'anàlisi es van associar independentment amb una major PMR-AASTRE en la meitat dels blocs de variables. Respecte els indicadors de resultats, AASTRE es va associar amb una disminució significativa en la taxa d'NAV. Es va concloure que AASTRE es va associar amb millores en els indicadors d'estructura, procés i resultats, millorant també l'adhesió a les guies de pràctica clínica.En la medicina intensiva existe un riesgo elevado de aparición de errores médicos Éstos pueden producirse por un acto involuntario o por omisión, los cuales son más insidiosos y difíciles de identificar. Recientemente se ha desarrollado una herramienta para corregir éstos últimos: los Análisis Aleatorios de Seguridad en Tiempo Real (AASTRE). El propósito de esta tesis doctoral fue investigar el impacto de AASTRE en indicadores de estructura, proceso y resultado. Se realizó un estudio prospectivo multicéntrico durante 12 meses en dos Unidades de Cuidados Intensivos de pacientes adultos. Se realizaron rondas de seguridad tres días a la semana para determinar 37 medidas de seguridad (agrupadas en 10 bloques). En cada ronda, el 50% de los pacientes y el 50% de las medidas fueron aleatorizados. El impacto de esta herramienta se analizó en indicadores de estructura (cultura de seguridad, protocolos de atención sanitaria), proceso (proporción de mejora relacionada con AASTRE, PMR-AASTRE) y resultado (mortalidad, estancia media, tasa de bacteriemias por catéter y tasa de neumonía asociada a la ventilación mecánica (NAV). Se analizaron 1214 pacientes-día. Respecto los indicadores de estructura, AASTRE se asoció con un mayor clima de seguridad y con la creación / modificación de protocolos (sedación / analgesia y weaning). Respecto los indicadores de proceso, 12 de las 37 medidas tuvieron una PMR-AASTRE>10%. Siete medidas tuvieron una PMR-AASTRE>10% en los tres trimestres analizados. Seis medidas mostraron una disminución progresiva de la PMR-AASTRE durante el período de estudio. La carga de trabajo de enfermería y la gravedad del paciente en el día del análisis se asociaron con un aumento significativo de la PMR-AASTRE-B en la mitad de los bloques de variables. Respecto los indicadores de resultados, AASTRE se asoció con una disminución significativa en la tasa de NAV. Se concluyó que AASTRE se asoció con mejoras en los indicadores de estructura, proceso y resultados, mejorando también la adhesión a las guías de práctica clínica.The risk of medical errors is high in intensive care medicine. Errors in healthcare may occur due to an unintended act or by omission. Errors of omission are more insidious and more difficult to identify. Our group previously developed and validated a new tool: the real time random safety audits (iAnálisis Aleatorios de Seguridad en Tiempo Real, AASTRE). It was effective in detecting and remedying errors of omission in real time. The purpose of this study was to investigate the AASTRE impact in structure, process and outcome indicators through a multicenter study. A prospective study was conducted over a period of 12 months in two adult patient ICUs. Safety rounds were conducted three days a week ascertaining the 37 safety measures (grouped into 10 blocks). In each round, 50% of the patients and 50% of the measures were randomized. The impact of this safety tool was analysed in indicators of structure (culture of safety, healthcare protocols), process (improvement proportion related to tool application, IPR-AASTRE) and outcome (mortality, average stay, rate of catheter-related bacteremias and rate of ventilator-associated pneumonia, VAP). 1214 patients-day were analyzed. Structure indicators: AASTRE was associated with an increased climate of security and creation / modification of protocols (sedation/analgesia and weaning). Process indicators: 12 of the 37 measures had an IPR-AASTRE> 10%. Seven mesures had an IPR-AASTRE > 10% in the three quarters analyzed. Six mesures showed a progressive decrease of the IPR over the study period. Nursing workloads and patient severity on the day of analysis were independently associated with a higher IPR-AASTRE in half of the blocks of variables. Outcome indicators: AASTRE was associated with a significant decrease in the rate of NAV. As conclusions, AASTRE was associated with improvement in structure, process and outcome indicators. This tool also improved the care process and adherence to the clinical practice guidelines

Impacto de los análisis aleatorios de seguridad en tiempo real en indicadores de estructura, proceso y resultado en medicina intensiva

En la medicina intensiva hi ha un risc elevat d'aparició d'errors mèdics Aquests poden produir-se per un acte involuntari o per omissió, els quals són més insidiosos i difícils d'identificar. Recentment s'ha desenvolupat una eina per a corregir aquests últims: els Anàlisis Aleatoris de Seguretat en Temps Real (AASTRE). El propòsit d'aquesta tesi doctoral va ser investigar l'impacte de AASTRE en indicadors d'estructura, procés i resultats. Es va realitzar un estudi prospectiu multicèntric durant 12 mesos en dues Unitats de Cures Intensives de pacients adults. Es van realitzar rondes de seguretat tres dies a la setmana per determinar 37 mesures de seguretat (agrupades en 10 blocs). A cada ronda, el 50% dels pacients i el 50% de les mesures van ser aleatoritzats. L'impacte d'aquesta eina es va analitzar en indicadors d'estructura (cultura de seguretat, protocols d'atenció sanitària), procés (proporció de millora relacionada amb AASTRE, PMR-AASTRE) i resultat (mortalitat, estada mitjana, taxa de bacterièmies per catèter i taxa de pneumònia associada a la ventilació mecànica (NAV). Es van analitzar 1214 pacients-dia. Respecte els indicadors d'estructura, AASTRE es va associar amb un major clima de seguretat i amb la creació / modificació de protocols (sedació / analgèsia i weaning). Respecte els indicadors de procés, 12 de les 37 mesures van tenir una PMR-AASTRE> 10%. Set mesures van tenir una PMR-AASTRE> 10% en els tres trimestres analitzats. Sis mesures van mostrar una disminució progressiva de la PMR-AASTRE durant el període d'estudi. La càrrega de treball d'infermeria i la gravetat del pacient en el dia de l'anàlisi es van associar independentment amb una major PMR-AASTRE en la meitat dels blocs de variables. Respecte els indicadors de resultats, AASTRE es va associar amb una disminució significativa en la taxa d'NAV. Es va concloure que AASTRE es va associar amb millores en els indicadors d'estructura, procés i resultats, millorant també l'adhesió a les guies de pràctica clínica.En la medicina intensiva existe un riesgo elevado de aparición de errores médicos Éstos pueden producirse por un acto involuntario o por omisión, los cuales son más insidiosos y difíciles de identificar. Recientemente se ha desarrollado una herramienta para corregir éstos últimos: los Análisis Aleatorios de Seguridad en Tiempo Real (AASTRE). El propósito de esta tesis doctoral fue investigar el impacto de AASTRE en indicadores de estructura, proceso y resultado. Se realizó un estudio prospectivo multicéntrico durante 12 meses en dos Unidades de Cuidados Intensivos de pacientes adultos. Se realizaron rondas de seguridad tres días a la semana para determinar 37 medidas de seguridad (agrupadas en 10 bloques). En cada ronda, el 50% de los pacientes y el 50% de las medidas fueron aleatorizados. El impacto de esta herramienta se analizó en indicadores de estructura (cultura de seguridad, protocolos de atención sanitaria), proceso (proporción de mejora relacionada con AASTRE, PMR-AASTRE) y resultado (mortalidad, estancia media, tasa de bacteriemias por catéter y tasa de neumonía asociada a la ventilación mecánica (NAV). Se analizaron 1214 pacientes-día. Respecto los indicadores de estructura, AASTRE se asoció con un mayor clima de seguridad y con la creación / modificación de protocolos (sedación / analgesia y weaning). Respecto los indicadores de proceso, 12 de las 37 medidas tuvieron una PMR-AASTRE>10%. Siete medidas tuvieron una PMR-AASTRE>10% en los tres trimestres analizados. Seis medidas mostraron una disminución progresiva de la PMR-AASTRE durante el período de estudio. La carga de trabajo de enfermería y la gravedad del paciente en el día del análisis se asociaron con un aumento significativo de la PMR-AASTRE-B en la mitad de los bloques de variables. Respecto los indicadores de resultados, AASTRE se asoció con una disminución significativa en la tasa de NAV. Se concluyó que AASTRE se asoció con mejoras en los indicadores de estructura, proceso y resultados, mejorando también la adhesión a las guías de práctica clínica.The risk of medical errors is high in intensive care medicine. Errors in healthcare may occur due to an unintended act or by omission. Errors of omission are more insidious and more difficult to identify. Our group previously developed and validated a new tool: the real time random safety audits (iAnálisis Aleatorios de Seguridad en Tiempo Real, AASTRE). It was effective in detecting and remedying errors of omission in real time. The purpose of this study was to investigate the AASTRE impact in structure, process and outcome indicators through a multicenter study. A prospective study was conducted over a period of 12 months in two adult patient ICUs. Safety rounds were conducted three days a week ascertaining the 37 safety measures (grouped into 10 blocks). In each round, 50% of the patients and 50% of the measures were randomized. The impact of this safety tool was analysed in indicators of structure (culture of safety, healthcare protocols), process (improvement proportion related to tool application, IPR-AASTRE) and outcome (mortality, average stay, rate of catheter-related bacteremias and rate of ventilator-associated pneumonia, VAP). 1214 patients-day were analyzed. Structure indicators: AASTRE was associated with an increased climate of security and creation / modification of protocols (sedation/analgesia and weaning). Process indicators: 12 of the 37 measures had an IPR-AASTRE> 10%. Seven mesures had an IPR-AASTRE > 10% in the three quarters analyzed. Six mesures showed a progressive decrease of the IPR over the study period. Nursing workloads and patient severity on the day of analysis were independently associated with a higher IPR-AASTRE in half of the blocks of variables. Outcome indicators: AASTRE was associated with a significant decrease in the rate of NAV. As conclusions, AASTRE was associated with improvement in structure, process and outcome indicators. This tool also improved the care process and adherence to the clinical practice guidelines

Correction: "Acute kidney injury in critically ill patients with COVID-19: The AKICOV multicenter study in Catalonia".

[This corrects the article DOI: 10.1371/journal.pone.0284248.]