Ictiofauna de fons rocosos litorals

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2368

Long-term recovery patterns and limited spillover of large predatory fish in a Mediterranean MPA

Based on 19 y of visual census data from the Medes Islands MPA (NW Mediterranean), this study analyzes the carrying capacity (K) and population recovery time of six species of fish strongly affected by harvesting pressure along the Mediterranean coast. Three of these species (Epinephelus marginatus, Diplodus cervinus and Dicentrachus labrax) have practically reached carrying capacity in the Medes Islands MPA, while others are still approaching population stabilization (Sciaena umbra) or are still increasing in biomass (Dentex dentex). The one exception to these trends is S. aurata, which tended to decrease inside the MPA, probably due to fishing just outside its borders. These results confirm that fish populations may require decadal time scales to recover from exploitation, both in terms of total abundance (21 to 29 y to exceed 95% K) as well as total biomass (25 to 35 y), and that rates of recovery differ between species (13 to 31 y). The recovery and saturation observed within the no-take zone contrasts with results obtained in the partially protected buffer area and the peripheral area open for fishing, which show much lower biomass values. In general, the spillover from the MPA is very moderate, and its effects extend only to the partially protected area

Multiple Processes Regulate Long-Term Population Dynamics of Sea Urchins on Mediterranean Rocky Reefs

12 pages, 4 figures, 7 tables, supporting information in https://doi.org/10.1371/journal.pone.0036901We annually monitored the abundance and size structure of herbivorous sea urchin populations (Paracentrotus lividus and Arbacia lixula) inside and outside a marine reserve in the Northwestern Mediterranean on two distinct habitats (boulders and vertical walls) over a period of 20 years, with the aim of analyzing changes at different temporal scales in relation to biotic and abiotic drivers. P. lividus exhibited significant variability in density over time on boulder bottoms but not on vertical walls, and temporal trends were not significantly different between the protection levels. Differences in densities were caused primarily by variance in recruitment, which was less pronounced inside the MPA and was correlated with adult density, indicating density-dependent recruitment under high predation pressure, as well as some positive feedback mechanisms that may facilitate higher urchin abundances despite higher predator abundance. Populations within the reserve were less variable in abundance and did not exhibit the hyper-abundances observed outside the reserve, suggesting that predation effects maybe more subtle than simply lowering the numbers of urchins in reserves. A. lixula densities were an order of magnitude lower than P. lividus densities and varied within sites and over time on boulder bottoms but did not differ between protection levels. In December 2008, an exceptionally violent storm reduced sea urchin densities drastically (by 50% to 80%) on boulder substrates, resulting in the lowest values observed over the entire study period, which remained at that level for at least two years (up to the present). Our results also showed great variability in the biological and physical processes acting at different temporal scales. This study highlights the need for appropriate temporal scales for studies to fully understand ecosystem functioning, the concepts of which are fundamental to successful conservation and management. © 2012 Hereu et al. This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License, which permits unrestricted use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original author and source are creditedThis study was partially funded by the ‘‘Direcció General de Pesca Marítima’’, the ‘‘Departament de Medi Natural’’ of the ‘‘Generalitat de Catalunya> and the CSIC project (PIEC 200430E599)Peer Reviewe

El Curriculum en el centro educativo

La planificación, realización y análisis de la práctica educativa exige al profesorado la toma de un gran número de decisiones, de cuya fundamentación y coherencia depende, en buena parte, la calidad de la enseñanza que se imparte en los centros educativos. Este libro pretende ser un instrumento que ayude a los profesores, profesoras y equipos a llevar a cabo las tareas mencionadas que, en el contexto de una Reforma educativa, añaden a su complejidad habirualla necesidad de familiarizarse con unos nuevos planteamientos acerca del curriculum y su desarrollo en los centros

Reproducció del Mero Epinephelus marginatus a les Illes Medes durant l'estiu 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366

Fusing Landsat and SAR Data for Mapping Tropical Deforestation through Machine Learning Classification and the PVts-β Non-Seasonal Detection Approach

Altres ajuts: The work of Yonatan Tarazona Coronel has been partially funded by American Program in GIS and Remote Sensing and National Program of Scholarships and Educational Credit (PRONABEC-Peru) through RJ: Nº 4276-2018-MINEDU/VMGI-PRONABEC-OBE and RJ: Nº 942-2019-MINEDU/VMGI-PRONABEC-OBE.This article focuses on mapping tropical deforestation using time series and machine learning algorithms. Before detecting changes in the time series, we reduced seasonality using Photosynthetic Vegetation (PV) index fractions obtained from Landsat images. Single and multi-temporal filters were used to reduce speckle noise from Synthetic Aperture Radar (SAR) images (i.e., ALOS PALSAR and Sentinel-1B) before fusing them with optical images through Principal Component Analysis (PCA). We detected only one change in the two PV series using a non-seasonal detection approach, as well as in the fused images through five machine learning algorithms that were calibrated with Cross-Validation (CV) and Monte Carlo Cross-Validation (MCCV). In total, four categories were obtained: forest, cropland, bare soil, and water. We then compared the change map obtained with time series and that obtained with the classification algorithms with the best calibration performance, revealing an overall accuracy of 92.91% and 91.82%, respectively. For statistical comparisons, we used deforestation reference data. Finally, we conclude with some discussions and reflections on the advantages and disadvantages of the detections made with time series and machine learning algorithms, as well as the contribution of SAR images to the classifications, among other aspects

Seguiment de la biodiversitat marina al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Informe 2014

Informe 2014. Contracte nº AG-2014-654 amb la Generalitat de Catalunya. Departament d‘Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Servei d'Espais Naturals Protegits.Aquesta memòria presenta els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la UB respecte el seguiment de l’any 2014, tal i com consta al plec prescripcions expedient AG-2014-654, en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica Seguiment del medi marí als Parcs Naturals marins de Catalunya. Aquests resultats tenen l’objectiu d’avaluar les poblacions i hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que hi tenen lloc com amb els factors ambientals; analitzar l’estat de les espècies i les comunitats, la seva evolució temporal i l’efecte que hi produeix la protecció, així com detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser les espècies introduïdes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2016

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2016, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2016-451 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Jornada Recordant Margalef: Sèries Temporals, Ciència i Societat

Ramon Margalef 1919-2004 : 10 anys recordant el mestre[ES] Esta jornada, organizada por los investigadores del ICM Cèlia Marrasé y Francesc Peters, quiso ligar la figura de Margalef a la importancia de realizar observaciones continuadas en el tiempo para trabajar tanto aspectos puramente científicos de las ciencias marinas cómo para entender e investigar cambios que pueden tener una gran repercussión social. Ramon Margalef fue, en los años 40, pionero en la obtención de series temporales marinas. Durante la jornada se recordó su papel en este ámbito y se debatió, entre otros aspectos, maneras de mantener este esfuerzo de estudio continuado en el tiempo y el papel que varios agentes sociales pueden tener para contribuir en ello. Al acto, participaron tanto científicos, como agentes sociales y políticos, entidades y gestores (ver programa). “La necesidad del mantenimiento de series temporales marinas quedó claramente reflejada para cubrir aspectos de gestión, con importantes implicaciones económicas, y entender el sistema para encarar y adaptarse a cambios en el futuro próximo" comenta Francesc Peters, co-organizador del evento y moderador de la mesa redonda. “Se constató que, por parte de la administración pública, la dedicación de fondos para el mantenimiento de series temporales está muy condicionada por el cumplimiento de leyes y directivas, sobretodo europeas. También siguen faltando en nuestro país, a pesar de las recomendaciones de informes de los últimos 10 años o más, instrumentos de financiación de proyectos científicos a largo término como los requeridos para el mantenimiento de series temporales marinas. Mientras que estos objetivos no se tienen que abandonar, la comunidad científica tiene cada vez más claro que se tiene que involucrar la participación de particulares y empresas en el mantenimiento de una columna vertebral de financiación para series temporales marinas, que no tiene porqué representar un gran esfuerzo económico. A la vez, parece claro que la iniciativa de este esfuerzo tiene que salir de la misma comunidad científica” concluye el investigador. Ramon Margalef fue uno de los científicos más reconocidos en el ámbito de la oceanografía, la limnología y la ecología, y es autor de obras de referencia obligada para entender el funcionamiento de la natura, como por ejemplo Ecología (1974), Limnología (1983) y Our Biosphere (1997). Medalla de Oro de la Generalitat de Cataluña el 2003 y primer científico reconocido con la Cruz de Sant Jordi el 1997, Margalef fue uno de los pioneros a desarrollar una investigación marina de calidad y altamente competitiva. El 1980 fue galardonado por el Instituto Bedford de Oceanografía de Halifax (Canadá) con el premio Huntsman al excelencia en ciencias marinas, considerado el Nobel de la oceanografía, en su primera edición. Históricamente, Margalef está considerado uno de los tres científicos españoles de más prestigio internacional del siglo XX, junto con Santiago Ramón y Cajal y Severo Ochoa, reconocidos con el premio Nobel. Miembro de la Sección de Ciencias Biológicas del Instituto de Estudios Catalanes y de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, era también miembro correspondiente de las academias de Madrid, Sevilla y Galicia y de la Academia Nacional de Ciencias de los Estados Unidos. Además, Margalef fue investido doctor honoris causa por las Universidades de Laval (Canadá), Aix-Marsella (Francia), Luján (Argentina) y Alicante (España). Margalef fue científico del Instituto de Investigaciones Pesqueras del CSIC (el actual Instituto de Ciencias del Mar) desde su fundación el 1951 hasta el 1974, y fue director del 1965 al 1967. El 1967 ocupó en la Universitat de Barcelona la primera cátedra de Ecología al Estado español[CAT] Aquesta jornada, organitzada pels investigadors de l’ICM Cèlia Marrasé i Francesc Peters, va voler lligar la figura de Margalef amb la importància de realitzar observacions continuades en el temps per treballar tant aspectes purament científics de les ciències marines com per entendre i investigar canvis que poden tenir una gran afectació social. Ramon Margalef va ser, en els anys 40, pioner en l'obtenció de sèries temporals marines. A la jornada es va recordar el seu paper i es va debatre, entre altres aspectes, sobre com es pot mantenir aquest esforç d'estudi continuat en el temps i com diversos agents socials hi poden contribuir. L’esdeveniment va comptar amb la participació de científics, així com d'agents socials i polítics, entitats i gestors (veure programa). “La necessitat del manteniment de sèries temporals marines va quedar clarament palesa per cobrir aspectes de gestió, amb importants implicacions econòmiques, i entendre el sistema per poder afrontar i adaptar-se a canvis en el futur proper” comenta Francesc Peters, co-organitzador de l’esdeveniment i moderador de la taula rodona. “Es va constatar que, per part de l’administració pública, la dedicació de fons pel manteniment de sèries temporals ve molt condicionada pel compliment de lleis i directrius, sobretot europees. També segueixen mancant en el nostre país, malgrat les recomanacions d'informes dels darrers 10 anys o més, instruments de finançament de projectes científics a llarg termini com es necessita pel manteniment de sèries temporals marines. Mentre que aquests objectius no s'han d'abandonar, la comunitat científica té cada vegada més clar que s'ha d'involucrar la participació d’empreses en el manteniment d'una columna vertebral de finançament per sèries temporals marines, que no ha de perquè representar un gran esforç econòmic. A la vegada, sembla clar que la iniciativa d'aquest esforç ha de sortir de la mateixa comunitat científica” conclueix l’investigador. Ramon Margalef ha estat un dels científics més reconeguts en l’àmbit de l'oceanografia, la limnologia i l’ecologia, i és autor d’obres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974), Limnología (1983) i Our Biosphere (1997). Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2003 i primer científic reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 1997, Margalef va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva. El 1980 va ser guardonat per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) amb el Premi Huntsman a l’excel·lència en ciències marines, considerat el Nobel de l’oceanografia, en la seva primera edició. Històricament, Margalef està considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa, reconeguts amb el Premi Nobel. Membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, era també membre corresponent de les acadèmies de Madrid, Sevilla i Galícia i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. A més, Margalef va ser investit doctor honoris causa per les Universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Luján (Argentina) i Alacant (Espanya). Margalef va ser científic de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del CSIC (l’actual Institut de Ciències del Mar) des de la seva fundació el 1951 fins al 1974, i va ser-ne director del 1965 al 1967. El 1967 va ocupar a la Universitat de Barcelona la primera càtedra d’Ecologia a l’Estat espanyolPeer reviewe

The metabolic co-regulator PGC1α suppresses prostate cancer metastasis

Cellular transformation and cancer progression is accompanied by changes in the metabolic landscape. Master co-regulators of metabolism orchestrate the modulation of multiple metabolic pathways through transcriptional programs, and hence constitute a probabilistically parsimonious mechanism for general metabolic rewiring. Here we show that the transcriptional co-activator peroxisome proliferator-activated receptor gamma co-activator 1α (PGC1α) suppresses prostate cancer progression and metastasis. A metabolic co-regulator data mining analysis unveiled that PGC1α is downregulated in prostate cancer and associated with disease progression. Using genetically engineered mouse models and xenografts, we demonstrated that PGC1α opposes prostate cancer progression and metastasis. Mechanistically, the use of integrative metabolomics and transcriptomics revealed that PGC1α activates an oestrogen-related receptor alpha (ERRα)-dependent transcriptional program to elicit a catabolic state and metastasis suppression. Importantly, a signature based on the PGC1α–ERRα pathway exhibited prognostic potential in prostate cancer, thus uncovering the relevance of monitoring and manipulating this pathway for prostate cancer stratification and treatment