29 research outputs found

    Influència de la música en el rendiment esportiu

    Get PDF
    Molts psicòlegs esportius recomanen escoltar música com a element de la preparació mental de l'esportista a la competició. Això ens pot fer pensar que la música pugui tenir un cert efecte ergogènic? Relacionar música i esport ha despertat interès des de fa molts anys, però fins al moment les troballes encara són contradictòries. Sembla haver quedat demostrada la utilitat de la música com a ajuda en l'aprenentatge i el perfeccionament d'habilitats motores i, en l'àmbit hospitalari, la reducció de l'ansietat i l'estrès en diverses patologies i proves diagnòstiques de caràcter invasiu. En el que sí semblen d'acord tots els estudis és en l'absència d'un efecte ergogènic de la música per se. Diversos treballs aposten per la importància del ritme de la música per augmentar el rendiment esportiu, atès que sembla haver-hi una predisposició innata en l'home a sincronitzar moviments, amb la qual cosa, ajudats per un ritme musical alt (> 100 bpm), els actes motors serien més eficients i en conseqüència es podria millorar el rendiment físic. Pràcticament tots els estudis coincideixen en la capacitat de la música per dissuadir estímuls externs i focalitzar l'atenció del subjecte en la tasca física que està executant alhora que minimitza la sensació de fatiga que acompanya l'exercici. També es fa referència a la importància que la música pugui suscitar una vivència extramusical i una associació esportiva en l'individu i això sense que necessàriament hagués de tractar-se d'una música "coneguda" per l'esportista. És difícil trobar en la bibliografia treballs que estiguin estructurats d'una manera semblant, per la qual cosa resulten moltes variables per bastir la comparació adequada entre els estudis publicats. Avui per avui, la pregunta ¿quant d'ergogènic té la música?, realment no sembla tenir encara resposta, malgrat que sembla que hi ha prou evidències per tenir-la en compte com un arma psicològica

    Lesión del ligamento cruzado anterior en fútbol femenino. Estudio epidemiológico de tres temporadas

    Get PDF
    Introducción La lesión del ligamento cruzado anterior (LCA) es de 2 a 4 veces superior en el fútbol femenino que en el masculino. Independientemente del sexo afectado, esta lesión conlleva un tiempo de baja deportiva elevado y sus complicaciones futuras (riesgo de nueva lesión y gonartrosis) deben ser tenidas en cuenta. El objetivo de este estudio es presentar la incidencia de la lesión del LCA en los 3 primeros equipos de fútbol femenino del FC Barcelona a lo largo de 3 temporadas. Diseño de estudio Descriptivo epidemiológico. Material y métodos Se estudiaron de manera retrospectiva 3 temporadas (2007-2008, 2008-2009 y 2009-2010) en las que se incluyeron a las jugadoras de 3 equipos del FC Barcelona. La muestra incluida en el estudio fue de 53 jugadoras (edad, 18,4±2 años) en la primera temporada, 53 (18,4±2 años) en la segunda y 60 (20,1±2 años) en la tercera. Las horas de exposición fueron recogidas por los integrantes del cuerpo técnico de cada equipo, y las lesiones (diagnóstico y seguimiento), por el servicio médico del FC Barcelona. Resultados Contabilizamos un total de 11 lesiones del LCA, todas por mecanismo indirecto (el que se produce sin que exista un traumatismo directo con otro jugador): 4 en la temporada 2007-2008, 3 en la 2008-2009 y 4 en la 2009-2010. La incidencia lesional obtenida (×1.000 horas) fue de 0,33, 0,25 y 0,29, respectivamente. La incidencia es mucho más elevada en partidos que en entrenamientos: 2,59 frente a 0 en la primera temporada, 0,69 frente a 0,19 en la segunda y 1,15 frente a 0,17 en la tercera. Conclusiones Dada la creciente participación de la mujer en el fútbol, creemos necesaria la realización de más estudios que cuantifiquen la incidencia de esta lesión, identifiquen a las futbolistas con alto riesgo y se implanten los protocolos de prevención específicos para este deporte

    Phase angle in localized bioimpedance measurements to assess and monitor muscle injury

    Get PDF
    Localized bioimpedance (L-BIA) measurements are an innovative method to non-invasively identify structural derangement of soft tissues, principally muscles, and fluid accumulation in response to traumatic injury. This review provides unique L-BIA data demonstrating significant relative differences between injured and contralateral non-injured regions of interest (ROI) associated with soft tissue injury. One key finding is the specific and sensitive role of reactance (Xc), measured at 50 kHz with a phase-sensitive BI instrument, to identify objective degrees of muscle injury, localized structural damage and fluid accretion, determined using magnetic resonance imaging. The predominant effect of Xc as an indicator of severity of muscle injury is highlighted in phase angle (PhA) measurements. Novel experimental models utilizing cooking-induced cell disruption, saline injection into meat specimens, and measurements of changing amounts of cells in a constant volume provide empirical evidence of the physiological correlates of series Xc as cells in water. Findings of strong associations of capacitance, computed from parallel Xc (XCP), with whole body counting of 40-potassium and resting metabolic rate support the hypothesis that parallel Xc is a biomarker of body cell mass. These observations provide a theoretical and practical basis for a significant role of Xc, and hence PhA, to identify objectively graded muscle injury and to reliably monitor progress of treatment and return of muscle function.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

    Changes in heart rate variability (HRV) in field hockey players during the 2006 World Cup

    Get PDF
    The aim of this study is to determine the changes in heart rate variability (HRV) in field hockey players during the course of a world championship. The Spanish national team took part in the study by making daily records of the R-R interval (Omegawave System) on the days when matches took place. The baseline heart rate (HR) and several parameters of HRV were measured. The evolution of the average values of the HR and the various parameters of HRV during the 7 matches was compared using a MANOVA, the contrasts regarding the last match being analysed. The HR increases progressively during the seven matches, with an especially significant increase in the last match (F(18.6) = 3.27; p=.024). RMSSD and pNN50 parameters progressively decrease throughout the tournament, with an especially significant decrease for pNN50 (F(18.6) = 2.96; p=.034). Regarding the parameters of the frequency spectrum, LF and LF/HF show an increase throughout the 7 matches (for LF, F(18.6) = 2.72; p=.046), and HF presented lower values. HRV decreases progressively and the values of the parameters related to parasympathetic system activity (RMSSD and HF) reduce, which are indicative of good psychic-physical adaptability to the workload. At the same time, the value of the parameters related to sympathetic system activity (LF and LF/HF) increases, suggesting an increase in fatigue, tiredness and poor adaptability in general. Consequently, the analysis of HRV may be a good marker for monitoring the psychic-physical state, cardiovascular adaptability during exercise and a possible state of physical overload in athletes participating in competitions.Peer ReviewedPostprint (published version

    Detection of muscle gap by L-BIA in muscle injuries: clinical prognosis

    Get PDF
    Sport-related muscle injury classifications are based basically on imaging criteria such as ultrasound (US) and magnetic resonance imaging (MRI) without consensus because of a lack of clinical prognostics for return-to-play (RTP), which is conditioned upon the severity of the injury, and this in turn with the muscle gap (muscular fibers retraction). Recently, Futbol Club Barcelona's medical department proposed a new muscle injury classification in which muscle gap plays an important role, with the drawback that it is not always possible to identify by MRI. Localized bioimpedance measurement (L-BIA) has emerged as a non-invasive technique for supporting US and MRI to quantify the disrupted soft tissue structure in injured muscles. Objective: To correlate the severity of the injury according to the gap with the RTP, through the percent of change in resistance (R), reactance (Xc) and phase-angle (PA) by L-BIA measurements in 22 muscle injuries. Main results: After grouping the data according to the muscle gap (by MRI exam), there were significant differences in R between grade 1 and grade 2f (myotendinous or myofascial muscle injury with feather-like appearance), as well as between grade 2f and grade 2g (myotendinous or myofascial muscle injury with feather and gap). The Xc and PA values decrease significantly between each grade (i.e. 1 versus 2f, 1 versus 2g and 2f versus 2g). In addition, the severity of the muscle gap adversely affected the RTP with significant differences observed between 1 and 2g as well as between 2f and 2g. Significance: These results show that L-BIA could aid MRI and US in identifying the severity of an injured muscle according to muscle gap and therefore to accurately predict the RTP.Peer ReviewedPostprint (published version

    Epidemiologia lesional en un club d'hoquei sobre herba

    Get PDF
    Objectiu: Descriure la incidència, la severitat, el tipus i la distribució anatòmica de les lesions en un club d'hoquei sobre herba espanyol durant 3 temporades consecutives (2002-03, 2003-04 i 2004-05). Material i mètodes: Es van recopilar retrospectivament totes les lesions esdevingudes en els equips de divisió d'honor, masculí i femení, integrats ambdós per un total de 18 jugadors i jugadores. Es va comptabilitzar el nombre total d'hores d'entrenaments i de partits per quantificar les hores d'exposició i es va calcular la incidència lesional mitjançant la fórmula següent (nombre de lesions/hores d'exposició) x 1.000 hores. Resultats: La severitat va dependre del temps de baixa esportiva del jugador/a (lleu: < 7 dies, moderada: 8-28 dies i severa: > 28 dies). Les dones van presentar una incidència lesional discretament superior als homes (27,70/1.000 h respecte de 27,64/1.000 h). La incidència lesional durant els partits oficials va ser superior a la dels entrenaments en ambdós sexes (38,37/1.000 h respecte de 24,32/1.000 h en homes i 30,74/1.000 h respecte de 27,70/1.000 h en dones). La majoria de lesions va afectar les extremitats inferiors (64,6%), seguides per les del tronc (25,6%), les extremitats superiors (8,89%) i el cap (0,84%). La regió anatòmica més afectada va ser el cuixa (23,9%), seguida de la cama (11,53%) i el turmell (10,27%). La lesió amb més incidència va ser el DOMS (15,45/1.000 h), seguit de les sobrecàrregues (3,84/1.000 h) i distensions musculars (3,24/1.000 h). La majoria de lesions van ser de caràcter lleu (90%); i van presentar més incidència lesional els períodes de març a maig i els mesos d'octubre i novembre

    Assessment and follow-up of muscle injuries in lower limb by localized bioimpedance in high performance athletes

    Get PDF
    Las lesiones musculares del miembro inferior son habituales en futbolistas profesionales. Se clasifican de acuerdo a su severidad y a criterios radiológicos en: 1er grado (elongaciones, lesiones leves), 2º grado (rotura parcial, lesiones moderadas) y 3er grado (roturas completas, lesiones graves). Se realizó un análisis tetra polar de bioimpedancia localizada (L-BIA) a 50 kHz con un analizador de fase sensible para detectar alteración en la integridad de la estructura celular muscular e incrementos de acumulación de líquido a las 24 horas de la lesión en un total de 21 lesiones musculares en cuádriceps, isquiosurales y adductores diagnosticadas previamente por resonancia magnética (RM). El objetivo fue identificar el patrón de cambio en las variables de BIA indicativas de líquido (R, resistencia) e integridad estructural de membrana celular (Xc, reactancia) y PA (ángulo de fase) de acuerdo a la severidad de la lesión. Los porcentajes de cambio a las 24 horas de la lesión más significativos muestran una disminución en Xc, indicativo de una desestructuración tisular, mayor cuando más severa es la lesión: 1er grado (17,5 ± 4,6), 2º grado (32,9 ± 8,6) y 3er grado (52,9 ± 3,6). Además, en otras tres lesiones musculares de diferente severidad las mediciones de L-BIA se realizaron durante el proceso de recuperación observándose un aumento paulatino de los parámetros de BIA y déficits en el momento de la vuelta a la competición: de 6% para R y Xc en la lesión grado 1 y 2 y de 3% en R y 15% en Xc para la lesión de 3er grado. L-BIA puede usarse para comprender la fisiopatología de otras lesiones deportivas. Se estudiaron otras lesiones post-traumáticas en jugadores profesionales: miositis osificante, seroma intramuscular y bursitis trocantérica. En el caso de la miositis osificante, L-BIA mostró una disminución del 7-8% en Xc mientras que el porcentaje de cambio en R es insignificante (1%). Estos resultados concuerdan con la histología de esta entidad. En el caso del seroma y de la bursitis trocantérica sus cavidades acumulan líquido en su interior de ahí que los valores de L-BIA en estas lesiones con respecto al lado contralateral no lesionado muestran una gran destrucción de tejido muscular indicado por una disminución del 50% en Xc y del 24 al 31% en R a causa de la acumulación de líquido. Una vez el seroma y la sangre de la bursitis fueron evacuados los valores de L-BIA comparados con las medidas en el momento de la lesión aumentaron del siguiente modo: en el seroma intramuscular, 10% en R y 74% en Xc y en la bursitis, 20% en R y 24% en Xc. Tras lo expuesto anteriormente se puede concluir que L-BIA es un método práctico, seguro y no invasivo para la identificación (diagnóstico) de lesiones musculares y podría ser además un método para monitorizar la recuperación y contribuir a decidir el momento más adecuado para la vuelta a la competición. Se requieren futuros trabajos en esta línea para confirmar la utilidad de este método como herramienta para el médico del deporte.Muscle injuries in lower limb are common among professional football players. They are classified according to severity and diagnosed with radiological assessment as: grade 1 (minor strain or minor injuries), grade 2 (partial rupture, moderate injuries) and grade 3 (complete rupture, severe injuries). Tetra-polar localized bioimpedance analysis (L-BIA) at 50 kHz made with a phase-sensitive analyzer was used to assess damage to the integrity of muscle structures and increases in fluid accumulation 24-h post-injury in 21 injuries in quadriceps, hamstring and adductors previously diagnosed with magnetic resonance imaging (MRI). The aim of this study was to identify the pattern of change in BIA variables as indicators of fluid [resistance (R)] and cell structure integrity [reactance (Xc) and phase angle (PA)] according to the severity of the MRI-defined injury. Most significant percent of change 24h after injury is shown with a significant decrease in Xc that indicates a pattern of disrupted soft tissue structure according to the severity of the injury: grade 1 (17,5 ± 4,6), grade 2 (32,9 ± 8,6) and grade 3 (52,9 ± 3,6). Thus, in other three muscle injuries of different severity in another players, L-BIA measurements had been made during the recovery phase until the return-to-play: deficits of the BIA parameters are 6% for R and Xc in grade I and II and 3% in R and 15% Xc for grade III injury. L-BIA can be useful to understand the pathophysiology and structural impairments of other types of sports related injuries to understand their behavior. Three types of post-traumatic injuries in professional soccer players were also studied: myositis ossificans, intramuscular seroma and trochanteric (hip) bursitis. In the case of myositis ossificans, L-BIA identified a 7-8% decrease in Xc whereas the percent of change obtained in R was negligible (1%). These results are in concordance with histological evidence. In the case of a seroma of the lower thigh and trochanteric bursitis, cavities in soft tissue accumulate fluid. Post-injury L-BIA, relative to the no-injured side, corroborated great muscle tissue destruction indicated by a 50% decrease in Xc and 24-31 % decrease in R due to fluid accumulation. Once the seroma and the blood in the bursitis had been removed L-BIA parameters, compared to the immediate post-injury measurement, increased as follows: in intramuscular seroma, 10 % in R and 74 % in Xc; in trochanteric bursitis, 20 % in R and 24 % in Xc. It’s possible to conclude that L-BIA It is a practical, safe, non-invasive method for field assessment of muscle injuries and could be an alternative method to monitor recovery and contribute to help to decide the return-to-play. Future studies are needed to confirm this method as an interesting tool for the sports physicians to diagnose and take the best decision to determine the return-to-play

    Anterior cruciate ligament injury in female soccer. Epidemiology of three seasons

    No full text
    Introducció La lesió del lligament creuat anterior (LCA) és de 2 a 4 vegades superior en el futbol femení que en el masculí. Independentment del sexe afectat, aquesta lesió comporta un temps de baixa esportiva elevat i cal tenir en compte les complicacions futures (risc de nova lesió i gonartrosi). L’objectiu d’aquest estudi és presentar la incidència de la lesió de l’LCA en els 3 primers equips de futbol femení del FC Barcelona al llarg de 3 temporades. Disseny d’estudi Descriptiu epidemiològic. Material i mètodes: Es van estudiar retrospectivament 3 temporades (2007-2008, 2008-2009 y 2009-2010) en què hi van prendre part les jugadores de 3 equips del FC Barcelona. La mostra inclosa a l’estudi fou de 53 jugadores (edat, 18,4 ± 2 anys) a la primera temporada, 53 (18,4 ± 2 anys) a la segona i 60 (20,1 ± 2 anys) a la tercera. Les hores d’exposició van ser recollides pels integrants del cos tècnic de cada equip, i les lesions (diagnòstic i seguiment), pel servei mèdic del FC Barcelona. Resultats Comptabilitzàrem un total d’11 lesions de l’LCA, totes per mecanisme indirecte (que es produeix sense haver-hi un traumatisme directe amb un altre jugador): 4 a la temporada 2007-2008, 3 a la 2008-2009 i 4 a la 2009-2010. La incidència lesional obtinguda (× 1.000 h) fou de 0,33, 0,25 y 0,29, respectivament. La incidència és molt més elevada en els partits que en els entrenaments: 2,59 enfront a 0 a la primera temporada, 0,69 enfront a 0,19 a la segona i 1,15 enfront a 0,17 a la tercera. Conclusions Atesa la participació creixent de la dona en el futbol, creiem que calen més estudis que quantifiquin la incidència d’aquesta lesió, que identifiquin les futbolistes d’alt risc i que s’implantin els protocols de prevenció d’aquest esport.Background and purpose Anterior cruciate ligament (ACL) injuries are 2-4 times higher in female soccer players than in male players. This injury leads to a long-term absence from the sport and to future complications (risk of re-injury and osteoarthritis). The aim of this study is to determine the incidence of ACL injuries in the first three FC Barcelona female soccer teams over three seasons. Study design: Descriptive epidemiology study. Methods : We retrospectively studied three seasons (2007-2008, 2008-2009 and 2009-2010) and we included the players of three teams of the FC Barcelona. The sample was 53 players (age, 18.4±2years) in the first season, 53 (18.4±2years) in the second and 60 (20.1±2years) in the third. Exposure times were documented by the technical staff of each team and the injuries (diagnosis and follow-up) by the FC Barcelona medical staff. Results There were 11 ACL injuries, all of them by non-contact mechanism (absence of direct trauma against another player): 4 in 2007-2008, 3 in 2008-2009 and 4 in 2009-2010. Injury incidence (×1000hours of exposure) was 0.33, 0.25 and 0.29 respectively. Injury incidence was higher in matches than in training: 2.59 vs. 0 in the first season, 0.69 vs. 0.19 in the second and 1.15 vs. 0.17 in the third. Conclusions Due to the constant growth of the female soccer we believe that more injury incidence studies are required, and more research is needed to identify high risk players and preventive measures

    Assessment and follow-up of muscle injuries in lower limb by localized bioimpedance in high performance athletes

    Get PDF
    Las lesiones musculares del miembro inferior son habituales en futbolistas profesionales. Se clasifican de acuerdo a su severidad y a criterios radiológicos en: 1er grado (elongaciones, lesiones leves), 2º grado (rotura parcial, lesiones moderadas) y 3er grado (roturas completas, lesiones graves). Se realizó un análisis tetra polar de bioimpedancia localizada (L-BIA) a 50 kHz con un analizador de fase sensible para detectar alteración en la integridad de la estructura celular muscular e incrementos de acumulación de líquido a las 24 horas de la lesión en un total de 21 lesiones musculares en cuádriceps, isquiosurales y adductores diagnosticadas previamente por resonancia magnética (RM). El objetivo fue identificar el patrón de cambio en las variables de BIA indicativas de líquido (R, resistencia) e integridad estructural de membrana celular (Xc, reactancia) y PA (ángulo de fase) de acuerdo a la severidad de la lesión. Los porcentajes de cambio a las 24 horas de la lesión más significativos muestran una disminución en Xc, indicativo de una desestructuración tisular, mayor cuando más severa es la lesión: 1er grado (17,5 ± 4,6), 2º grado (32,9 ± 8,6) y 3er grado (52,9 ± 3,6). Además, en otras tres lesiones musculares de diferente severidad las mediciones de L-BIA se realizaron durante el proceso de recuperación observándose un aumento paulatino de los parámetros de BIA y déficits en el momento de la vuelta a la competición: de 6% para R y Xc en la lesión grado 1 y 2 y de 3% en R y 15% en Xc para la lesión de 3er grado. L-BIA puede usarse para comprender la fisiopatología de otras lesiones deportivas. Se estudiaron otras lesiones post-traumáticas en jugadores profesionales: miositis osificante, seroma intramuscular y bursitis trocantérica. En el caso de la miositis osificante, L-BIA mostró una disminución del 7-8% en Xc mientras que el porcentaje de cambio en R es insignificante (1%). Estos resultados concuerdan con la histología de esta entidad. En el caso del seroma y de la bursitis trocantérica sus cavidades acumulan líquido en su interior de ahí que los valores de L-BIA en estas lesiones con respecto al lado contralateral no lesionado muestran una gran destrucción de tejido muscular indicado por una disminución del 50% en Xc y del 24 al 31% en R a causa de la acumulación de líquido. Una vez el seroma y la sangre de la bursitis fueron evacuados los valores de L-BIA comparados con las medidas en el momento de la lesión aumentaron del siguiente modo: en el seroma intramuscular, 10% en R y 74% en Xc y en la bursitis, 20% en R y 24% en Xc. Tras lo expuesto anteriormente se puede concluir que L-BIA es un método práctico, seguro y no invasivo para la identificación (diagnóstico) de lesiones musculares y podría ser además un método para monitorizar la recuperación y contribuir a decidir el momento más adecuado para la vuelta a la competición. Se requieren futuros trabajos en esta línea para confirmar la utilidad de este método como herramienta para el médico del deporte.Muscle injuries in lower limb are common among professional football players. They are classified according to severity and diagnosed with radiological assessment as: grade 1 (minor strain or minor injuries), grade 2 (partial rupture, moderate injuries) and grade 3 (complete rupture, severe injuries). Tetra-polar localized bioimpedance analysis (L-BIA) at 50 kHz made with a phase-sensitive analyzer was used to assess damage to the integrity of muscle structures and increases in fluid accumulation 24-h post-injury in 21 injuries in quadriceps, hamstring and adductors previously diagnosed with magnetic resonance imaging (MRI). The aim of this study was to identify the pattern of change in BIA variables as indicators of fluid [resistance (R)] and cell structure integrity [reactance (Xc) and phase angle (PA)] according to the severity of the MRI-defined injury. Most significant percent of change 24h after injury is shown with a significant decrease in Xc that indicates a pattern of disrupted soft tissue structure according to the severity of the injury: grade 1 (17,5 ± 4,6), grade 2 (32,9 ± 8,6) and grade 3 (52,9 ± 3,6). Thus, in other three muscle injuries of different severity in another players, L-BIA measurements had been made during the recovery phase until the return-to-play: deficits of the BIA parameters are 6% for R and Xc in grade I and II and 3% in R and 15% Xc for grade III injury. L-BIA can be useful to understand the pathophysiology and structural impairments of other types of sports related injuries to understand their behavior. Three types of post-traumatic injuries in professional soccer players were also studied: myositis ossificans, intramuscular seroma and trochanteric (hip) bursitis. In the case of myositis ossificans, L-BIA identified a 7-8% decrease in Xc whereas the percent of change obtained in R was negligible (1%). These results are in concordance with histological evidence. In the case of a seroma of the lower thigh and trochanteric bursitis, cavities in soft tissue accumulate fluid. Post-injury L-BIA, relative to the no-injured side, corroborated great muscle tissue destruction indicated by a 50% decrease in Xc and 24-31 % decrease in R due to fluid accumulation. Once the seroma and the blood in the bursitis had been removed L-BIA parameters, compared to the immediate post-injury measurement, increased as follows: in intramuscular seroma, 10 % in R and 74 % in Xc; in trochanteric bursitis, 20 % in R and 24 % in Xc. It's possible to conclude that L-BIA It is a practical, safe, non-invasive method for field assessment of muscle injuries and could be an alternative method to monitor recovery and contribute to help to decide the return-to-play. Future studies are needed to confirm this method as an interesting tool for the sports physicians to diagnose and take the best decision to determine the return-to-play
    corecore