El rol de les protagonistes dels relats etnopoètics lligats a topònims de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat

En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi

Agres i dolces

Esteve i Beneito, Paco: Agres i dolces. Picanya: Edicions del Bullent, 2015, 238 p

Vegetation and firewood uses in the western Catalan plain from Neolithic to the Middle Age

In this study is presented the synthesis of the results of the anthracological analysis in the western Catalan plain from the Neolithic to the Middle Ages. The data is evaluated in order to provide a preliminary approximation on the development of vegetation and forest exploitatio

Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític i l’edat mitjana: estat de la qüestió des de l’anàlisi antracològica

En aquest treball es presenta una síntesi de les anàlisis antracològiques realitzades fins avui a la plana occidental catalana. Les dades procedeixen de divuit jaciments arqueològics localitzats a diferents comarques de la plana i pertanyents a diferents períodes, conformant tots junts un marc cronològic que va des del neolític a l’edat mitjana/període islàmic. A partir d’aquestes dades s’evidencia l’evolució del paisatge forestal a la plana occidental catalana i l’ús que en feren les poblacions de cada època. Predominen en el conjunt les espècies de caràcter mediterrani, entre elles Quercus ilex-coccifera (alzina) i Pinus halepensis (pi blanc) són les més freqüentment consumides. No obstant això, destaca la presència de caducifolis, entre ells el Quercus sp. caducifoli (roure), que té especial importància en la fase neolítica i posteriorment en època ibèrica. Els canvis observats per a les fases més recents són conseqüència de l’explotació forestal intensiva, que hauria dut a un possible procés de desforestació, així sembla indicar-ho la presència cada cop més important d’espècies pioneres i heliòfiles.Dans ce travail de recherche on présentera une synthèse des analyses anthracologiques qui ont été réalisées jusqu’à l’heure actuelle dans la plaine occidentale catalane. Les données utilisées pendant l’étude proviennent de dix-huit sites archéologiques situés dans différentes comarques de ce territoire et datant de différentes périodes allant du néolithique jusqu’au moyen âge/époque islamique. Ces données mettent en évidence l’évolution du paysage forestier dans la plaine occidentale catalane et l’usage qu’en firent les populations à chaque époque. La majorité des espèces que l’on y trouve sont d’origines méditerranéennes, comme le Quercus ilex-coccifera (chêne vert) et le Pinus halepensis (pin blanc) qui sont aussi les plus utilisées. Mais on remarque aussi la présence d’arbres caducifoliés, comme le Quercus sp. caducifoli (chêne) que l’on retrouve principalement au néolithique et plus tard en époque ibérique. Les changements que l’on observe durant les phases chronologiques plus récentes (époque romaine, Moyen Age, époque islamique) ont pour principales origines l’intense exploitation forestière qui pourrait avoir provoqué un possible processus de déforestation. C’est en effet ce que semble indiquer la présence de plus en plus importante d’espèces pionnières et héliophiles.El treball ha estat possible gràcies a la beca predoctoral FI-DGR 2010 de la qual gaudeix S. Vila, concedida per la Generalitat de Catalunya (AGAUR), i en el marc del projecte HAR2008-05256 i SGR2009-198

Via Augusta, Via Nostra: espai jove i hotel d'entitats a Sarrià

Equipament Espai Jove i Hotel d'Entitats al barri de Sarrià de Barcelona. Obra nova amb construcció de formigó sota rasant del carrer i construcció íntegra de fusta sobre rasant. El projecte activa una zona oblidada, la recupera per les veïnes alhora que obre un nou passatge i millora les connexions longitudinals i transversals de l'àmbit. Es relaciona amb el seu entorn a cavall entre les dues escales que afronta la zona: petita escala de barri i gran escala de ciutat i interurbana

La llegenda contemporània de la violació venjada i el seu tractament a Estudi en lila i en altres obres de la literatura catalana

Summary: In this article we compare the contemporary legend known as «revenge rape» with the literary versions present in several works of Catalan literature, such as the famous novel Estudi en lila by Maria-Antònia Oliver, and the short narrative that is at its origin, «Fils trencats»; the play Anna, o la venjança by Manuel Crespo Serrat, the short novel by Inés Vidal Farré El metge i un gos d’atura, and the story «Bèsties carnivores» by Carlota Gurt. We also mention some other cultural reflections of this urban legend, such as the Greek mythology, the rape and revenge films, and some specific contemporary films. Finally, the matching key points are extracted and a common pattern is formed.Keywords: urban legend, Catalan literature, Maria-Antònia Oliver, Estudi en lila, rapeand revenge, castratio