Un curriculum vitae de Martín García de Mendoza dictat per ell mateix

En aquest article, s'hi presenta la transcripció de dos documents ja coneguts, però inèdits: el testament i la petició de ciutadania honrada de Martín García de Mendoza, mestre major de l'obra de la seu de Tortosa entre 1581 i 1615. La lectura d'aquests textos permet fer diverses precisions sobre la formació, les influències i les idees que l'arquitecte tenia sobre el seu ofici.In this paper a transcription of two documents already known but so far unedited is presented: the will and the request of ciutadania honrada (a social status) of Martín García de Mendoza, master builder of the cathedral of Tortosa between 1581 and 1615. In addition to transcribing the documents, the evidence provided by these sources leads the author to discuss with precision aspects regarding García de Mendoza's training as an architect, the influences he underwent and his ideas about his profession

Una personalitat artística per a Llorenç Reixac

Teniendo en cuenta la ausencia de documentación sobre Llorenç Reixac en Barcelona en diversos momentos de los periodos 1408-1420 y 1439-1447, su presencia, documentada indirectamente por Matamoros, en la obras de la catedral de Tortosa, y su evidente relación documental con el obispo Francesc Climent Sapera, personaje, por otro lado, íntimamente relacionado con Benedicto XIII y con las obras de la citada catedral, aquí se atribuyen a Reixac la pila del papa Luna y parte de la escultura decorativa del ábside de este edificio. Asimismo, se apunta la relación estilística de estas obras con parte de las hasta ahora atribuidas al maestro anónimo del obispo Sapera, lo que puede significar un punto de partida para discernir la personalidad artística de Llorenç Reixac

Els dos testaments coneguts de Petit Joan Sarnoto. Edició i notes

En aquest article es repassa sumàriament la nòmina de mestres majors de la catedral de Tortosa fins a la segona dècada del segle XVI i s"analitza concretament el mestratge de Joan Petit Sarnoto, un mestre parisenc que arriba a assolir el càrrec de mestre major de la seu vers el 1514 i l"exerceix fins a la seva mort, esdevinguda el 1520 a la ciutat de València, on també treballava. Es publiquen, així mateix, els dos testaments fins ara coneguts d"aquest pedrapiquer: un del 1517, redactat a Tortosa, que el vincula amb l"escultor René Ducloux, cosí seu, i a un piquer sicilià anomenat Jaume de Petrasancta; i un altre, el definitiu, redactat a València l"any 1520

La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento

Peer Reviewe

Tres obres tortosines: un sostre «a usança nostra», un dibuix del segle xvi i un «quadro embigat» del mil sis-cents

En aquest text s’analitzen tres teginats que només tenen en comú el seu origen geogràfic, la ciutat de Tortosa. En canvi, per la seva diversitat, es tracta d’obres significatives des del punt de vista cronològic (un teginat típic de la baixa edat mitjana, un d’habitual en les estances representatives del Renaixement i un altre d’utilitari de tota l’època moderna), decoratiu (pintat, entallat, sense decoració) i també des del punt de vista del seu estudi, ja que es tracta d’una obra conservada sense documentar, d’una obra perduda, però documentada, i finalment d’una obra conservada i documentad

L'activitat quotidiana d'un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453

[cat] En aquest article es repassa l'activitat del mestre de cases Bernat Gual, des que va signar un contracte d'aprenentatge amb el mestre d'aixa Domingo Ferrer, l'any 1405, fi ns que desapareix de la documentació municipal, l'any 1453. En aquests quaranta-vuit anys d'activitat, Gual es va fer càrrec de grans obres (com ara l'assut de Xerta-Tivenys), però també d'una gran quantitat de petits treballs, sempre al servei del Consell de la Ciutat. La seva tasca s'emmarca en el context arquitectònic de la Tortosa medieval, determinat per la catedral i el palau del bisbe, però també pel Pont de Barques, una important infraestructura de fusta que era conservada per artesans especialitzats.[eng] This article is an overview of Bernat Gual's professional activity as a master builder. It spans the years between his apprenticeship with shipwright Domingo Ferrer (contract signed in 1405) and the last time his name appears in the Tortosa municipal documents (1453). During this 48-year period Gual was responsible for large undertakings including the Xerta-Tivenys lock; however, he took care of many small works too, all of which were commissioned by Tortosa City Council. Gual's work needs to be assessed within the architectural context of medieval Tortosa, which was greatly determined by three large projects: the cathedral, the bishop's palace and the Pont de Barques, a wooden bridge maintained by specialized craftsmen

'Con su madera se hacen alfarjes para edificios regios': Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción

En este artículo se intenta ofrecer un panorama general de la producción y distribución de madera para construir que se llevó a cabo desde Tortosa durante época medieval y moderna, y se intenta demostrar que -junto a la ciudad de Valencia- la capital del Bajo Ebro fue un punto clave en la antigua Corona de Aragó