Dangers at Sea and Maritime Conflict Management in the Crown of Aragon of the First Two Trastàmara (1410-1458)

La tesi titulada Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó (1410-1458) ofereix un quadre diversificat de la gestió de la pirateria, del cors, de la defensa costanera i del conflicte marítim en general a la Corona d’Aragó de la primera meitat del segle xv. El present article resumeix la seva estructura, la metodologia aplicada, el seu contingut, així com també la seva aportació a la historiografia nacional i internacional que ha abordat aquestes temàtiques amb anterioritat, sobretot a partir dels tres nuclis marítims més importants de la Corona: les ciutats de Barcelona, València i Mallorca.The PhD dissertation titled Dangers at Sea. Piracy, Captivity and Maritime Conflict Management in the Crown of Aragon (1410-1458) offers a diversified picture of the management of piracy, privateering, coastal defence and maritime conflicts in general in the Crown of Aragon during the first half of the 15th century. This article summarizes its structure, the applied methodology, its content and also its contribution to earlier national and international historiography, investigating these issues mainly based on the history of the three most important maritime centres of the Crown: the cities of Barcelona, Valencia and Majorca

Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria

Judging acts of piracy in the late medieval Crown of Aragon. The case of Ponç Descatllar (1440)

Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria.This article delves into the functioning of justice in the face of piratical acts in the Crown of Aragon in the Late Middle Ages. It focuses on a landmark case such as that of the Majorcan skipper Ponç Descatllar. Through his attempts to escape justice after being accused of acting with his galley against the King’s subjects, his case becomes representative of both the crimes that could be charged to people accused of committing illegitimate attacks on the seas and the jurisdictional course that a case like his could take. The article examines which medieval courts (royal, ecclesiastical, maritime and mercantile) could judge a person informally categorized as a pirate, as well as intervene in different aspects derived from his actions, such as the reparation of damages or the return of property to the victims. It demonstrates how, in the absence of a specific crime of piracy in medieval times, maritime outrages were included in other types of crimes, such as treason or lèse-majesté. Moreover, through the accused’s contacts and the efforts of Barcelona’s municipal authorities to incriminate him, it shows the varied and conflicting interests of certain jurisdictional powers, acting for and against Ponç, under whose influence the justice system acted. This case becomes, at the same time, a reflection of the increasingly evident differences between Barcelona’s municipal leaders and the monarch, and a demonstration of urban government intervention in the process of piracy criminalization.Aquest treball s’inscriu en el marc del projecte d’investigació finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del govern espanyol: “Movimiento y movilidad en el Mediterráneo medieval. Personas, términos y conceptos” (PGC2018-094502-B-I00) y del projecte d’investigació finançat pel Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG) del govern alemany: “Seeraub im Mittelalter: Eine datenbankgestützte Analyse mediterraner Gewalt”; del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya CAIMMed “La Corona d’Aragó, l’islam i el món mediterrani” (2021 SGR 00502) i del grup d’investigació de la UIB “Estudis Medievals” (GRESMED)

El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media.

El presente artículo indaga en las específicas condiciones que hicieron de Mallorca un lugar estratégico para el desarrollo de procesos de redención de cautivos en la Baja Edad Media. A través del estudio de los impuestos de salida de musulmanes del reino de Mallorca, las eixides de sarraïns, se desvela una vía privilegiada de acceso al rescate de musulmanes en la que los mercaderes mallorquines judeoconversos jugaron un papel relevante. Asimismo, la misma fuente permite trazar rutas de conexión directa entre la isla balear mayor y el sultanato hafsí de Túnez, consideradas hasta el momento secundarias respecto a las dirigidas a otros puntos del Magreb.This article investigates the specific conditions that made Majorca one of the strategic places for the development of captive redemption processes in the late Middle Ages. Through the study of the tax levied on the departure of Muslims from de Kingdom of Majorca, the eixides de sarraïns, a privileged way of access to the rescue of Muslims is revealed in which the Majorcan Jewish convert merchants played a relevant role. Likewise, the same source allows to trace direct connection routes between the greater Balearic Island and the Hafsid sultanate of Tunisia, considered secondary until now with respect to the routes directed to other areas of the Maghreb.Questo articolo si occupa delle specifiche condizioni che fecero di Maiorca un posto strategico per lo sviluppo dei processi di redenzione degli schiavi nel basso medioevo. Lo studio delle imposizioni sulla partenza dei musulmani dal regno di Maiorca (le cosiddette eixides de sarraïns) rappresenta una via privilegiata di accesso al riscatto dei musulmani, suggerendo anche che i mercanti maiorchini-ebrei convertiti al cristianesimo ebbero un ruolo importante in quelle operazioni. Inoltre, tale fonte documentaria consente di rilevare l’esistenza di una rete di relazioni dirette tra l’isola maggiore dell’arcipelago Baleare e il sultanato hafside di Tunisi, che finora è stata considerata secondaria rispetto a quella che connetteva con altre zone del Maghreb