Personal Construct Therapy vs Cognitive Behavioral Therapy in the Treatment of Depression in Women with Fibromyalgia: Study Protocol for a Multicenter Randomized Controlled Trial

Background: Fibromyalgia (FM) is a debilitating syndrome, more prevalent in women, which is aggravated by the presence of depressive symptoms. In the last decade, cognitive behavioral therapy (CBT) has demonstrated to reduce such depressive symptoms and pain in these patients, but there are still a considerable number of them who do not respond to interventions. The complexity of the disorder requires the consideration of the unique psychological characteristics of each patient to attain good outcomes. One approach that could accomplish this goal might be personal construct therapy (PCT), an idiographic approach that considers identity features and interpersonal meanings as their main target of intervention. Then, the aim of the study is to test the efficacy of PCT as compared to a well-established treatment in the reduction of depressive symptoms in women with fibromyalgia. Methods and Analysis: This is a multicenter randomized controlled trial. In each condition participants will attend up to eighteen 1-hr weekly therapy sessions and up to three 1-hr booster sessions during the following 3- 5 months after the end of treatment. The depression subscale of the Hospital Anxiety and Depression Scale (HADS-D) will be the primary outcome measure and it will be assessed at baseline, at the end of therapy, and at 6-month follow-up. Other secondary measures will be applied following the same schedule. Participants will be 18- to 70-years-old women with a diagnosis of FM, presenting depressive symptoms evinced by scores above seven in depression items of the HADS-D. Intention-to-treat and complete case analyses will be performed for the main statistical tests. Linear mixed models will be used to analyze and to compare the treatment effects of both conditions

tumor infiltrating lymphocytes tils and pdl1 expression as prescreening enrichment biomarkers of clinical benefit to immune checkpoint inhibitors ci in early clinical trials ect

n/

Programa E-Health ICOnnecta't: un ecosistema para fomentar el bienestar en cáncer a través de la propuesta europea ONCOMMUN

Introducción: A pesar de que los tratamientos psico-oncológicos han demostrado su efectividad en disminuir el malestar emocional y mejorar la calidad de vida de las personas con cáncer, aún existen numerosas barreras que limitan su acceso. La transformación a online de esta atención se plantea como una solución para aumentar la cobertura del servicio y mejorar su coste-utilidad. Objetivo: Crear un ecosistema digital de salud para reducir el impacto del cáncer, aumentando el bienestar y la calidad de vida del ciudadano con cáncer. Método: Programa dirigido a pacientes diagnosticadas de cáncer de mama en fase de supervivencia aguda. Es un programa de atención escalonada dividido en 4 niveles de intervención jerarquizados por complejidad: Nivel 1, cribado y monitorización psicosocial; Nivel 2, Campus: psicoeducación y educación sanitaria; Nivel 3, soporte psicosocial comunitario; y Nivel 4, tratamiento psicoterapéutico grupal. Resultados: En 2019, 259 mujeres fueron incluidas en el programa (39,91% de los nuevos casos de cáncer de mama en los centros participantes). Solo el 3,47% (n = 9) requirió atención clínica especializada (Nivel 4). Conclusión: El programa Iconnecta't adopta un modelo integrado de atención psicosocial en cáncer que se adecúa a las necesidades específicas de los supervivientes. Da solución a algunas de las barreras de la atención sanitaria tradicional, democratizando el acceso a los servicios mediante el uso de tecnologías de uso común en la mayoría de ciudadanos. En un futuro próximo se prevé la implementación progresiva a otras neoplasias, junto con un ensayo clínico controlado y aleatorizado que evaluará su eficacia

Bases per al desenvolupament del model organitzatiu d’atenció integral a la població adulta amb necessitats pal·liatives i en situació de final de la vida

Atenció integral; Població adulta; Cures pal·liatives; Malalties limitantsComprehensive care; Adult population; Palliative care; Limiting illnessesAtención integral; Población adulta; Cuidados paliativos; Enfermedades limitantesAquest document, emmarcat en el Pla de salut 2016-2020, pretén considerar i alinear les directrius en l’atenció al final de la vida i cures pal·liatives derivades del Pla director sociosanitari, així com les impulsades pel Programa de prevenció i atenció a la cronicitat en matèria de cronicitat avançada. Recull les bases per al desenvolupament del model d’atenció al final de la vida a Catalunya, entenent l’etapa de final de vida amb una mirada àmplia, que va des de la fase avançada de la malaltia fins a la mort, i fins i tot més enllà, amb el procés de dol dels familiars i persones de l’entorn

Bases per al desenvolupament del model organitzatiu d’atenció integral a la població infantil i juvenil amb necessitats pal·liatives i en situació de final de la vida

Atenció integral; Població infantil i juvenil; Cures pal·liatives; Malalties limitantsAtención integral; Población infantil y juvenil; Cuidados paliativos; Enfermedades limitantesComprehensive care; Children and youth population; Palliative care; Limiting illnessesLes cures pal·liatives pediàtriques proporcionen una atenció integral, interdisciplinària i transversal als nens i joves que tenen malalties limitants per a la vida, necessitats pal·liatives i/o que es troben en situació de final de la vida. Aquest document, emmarcat en el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, recull les bases per al desenvolupament del model pediàtric d’atenció al final de la vida a Catalunya. Inicialment, prenent com a referència documents d’organitzacions internacionals i estatals, es defineix què són les cures pal·liatives pediàtriques, a qui van dirigides i quines són les singularitats i especificitats respecte a les cures pal·liatives de la població adulta. També inclou una anàlisi de situació en què es descriuen quines són les necessitats pal·liatives de la població pediàtrica, de quins recursos es disposa per atendre aquestes necessitats i on s’atenen els nens i joves en els darrers dies de vida. S’estima que a Catalunya hi ha entre 1.500 i 1.800 nens i joves que tenen una malaltia limitant per a la seva vida. D’aquests, entre 750 i 900 tenen necessitat de ser atesos per equips de cures pal·liatives pediàtriques. Tenint en compte les dades de mortalitat dels darrers anys, aproximadament 400 nens i joves (menors de 20 anys) moren anualment en el nostre territori. D’aquests, el 63% moren per causes previsibles i es consideren subsidiaris de rebre cures pal·liatives pediàtriques. Encara que són diferents els àmbits, nivells i recursos assistencials que intervenen o poden intervenir en l’atenció que requereix el nen o el jove i la seva família, la majoria de les morts de la població pediàtrica es produeixen a l’hospital d’aguts. Posteriorment es presenta quina és la visió dels professionals, pacients i cuidadors respecte a les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya. Aquesta percepció es va recollir a través de grups de treball presencials i telemàtics i va permetre identificar aspectes clau que el model pediàtric d’atenció pal·liativa havia de considerar i cobrir. Es van identificar nou grups de garanties que el model pediàtric d’atenció pal·liativa i al final de la vida havia de preveure: àrea clínica; atenció centrada en la persona; competència professional; cuidar el cuidador; equitat, accessibilitat, continuïtat i proximitat; atenció domiciliària; coordinació assistencial; avaluació, millora, innovació i recerca, i adequació estructural i tecnològica. Finalment, mantenint els grups de garanties establerts a partir de la visió dels professionals, pacients i cuidadors, el document recull un conjunt de recomanacions per assolir aquelles garanties que han estat identificades i prioritzades com a imprescindibles per oferir a la població pediàtrica una atenció pal·liativa de qualitat. Concretament, es plantegen 42 recomanacions generals, 10 recomanacions específiques per a determinats grups de població susceptibles de rebre cures pal·liatives pediàtriques (perinatals i malalties minoritàries)i 8 recomanacions específiques per a diferents àmbits assistencials

Aportaciones de la Técnica de Rejilla en la comprensión de los trastornos alimentarios

El objetivo de investigación fue identificar características estructurales y de contenido del sistema de constructos de hijas diagnosticadas con trastornos de conducta alimentaria y de sus madres. En este estudio descriptivo, se aplicó a 14 hijas, de 18 a 29 años, y madres, técnica de rejilla interpersonal y entrevista focalizada. En los resultados destaca que el 70% de hijas y la totalidad de madres presentan rigidez cognitiva. En el contenido de los constructos de autodefinición de las hijas destacan aspectos emocionales y en las madres, aspectos personales. Los contenidos de los constructos discrepantes de ambas, se agrupan en aspectos emocionales. En los dilemas implicativos se presenta con mayor frecuencia la búsqueda de autonomía/autoafimación que implica abandono de los demás

Constructos personales y perfil sintomático en la etapa del climaterio: Un estudio exploratorio.

En este estudio se exploraron algunas características cognitivas y sintomáticas en un grupo de mujeres en etapa de climaterio, que van a consultar a centros de salud ( G1) , en un grupo de mujeres en etapa de climaterio, que no consultaron de forma habitual ( G2 ) y en un grupo de mujeres adultas, de menor edad ( G3 ) . Todas las mujeres fueron evaluadas a través de la Técnica de Rejilla Interpersonal (TRI) y de la escala de síntomas SCL-90-R. Sólo se observaron diferencias significativas en el mayor aislamiento social percibido por G1 y G2 comparado con G3. No obstante, se observó que GI presenta una tendencia a diferir de G2 y G3 en varias de las dimensiones de TRI, las que insinúan una posible influencia del estereotipo social negativo ligado al climaterio en el significado de sus problemas de salud. En el SCL-90-R las diferencias significativas entre los grupos revelan la importancia de las sensaciones de malestar general en salud del G1 por encima del perfil, de perturbaciones típicas del climaterio

Escala de satisfacción con el tratamiento recibido (CRES-4): la versión en español

The satisfaction of consumers and users with the products and services is an issue that in recent years has been taking more and more importance and now it even reaches psychotherapy. This paper presents the Spanish adaptation of the Consumer Reports Effectiveness Scale (CRES-4)consisting of four items designed to evaluate whether patients are satisfied with the therapy they have received and if it has been perceived as effective or not. Its global score is intended to reflect treatment effectiveness as percived by the patient. Existing studies suggest that the CRES-4 is a good complementary tool to judge, in particular, satisfaction with treatment received

Escala de satisfacción con el tratamiento recibido (CRES-4): la versión en español

The satisfaction of consumers and users with the products and services is an issue that in recent years has been taking more and more importance and now it even reaches psychotherapy. This paper presents the Spanish adaptation of the Consumer Reports Effectiveness Scale (CRES-4)consisting of four items designed to evaluate whether patients are satisfied with the therapy they have received and if it has been perceived as effective or not. Its global score is intended to reflect treatment effectiveness as percived by the patient. Existing studies suggest that the CRES-4 is a good complementary tool to judge, in particular, satisfaction with treatment received