16 research outputs found

    Programa basado en Python para integrar la gestión de documentos y procesos de trabajo en una empresa

    Full text link
    [ES] En la actualidad, los departamentos de gestión de las empresas requieren la mejora de la gestión de sus procesos de trabajo, así como la documentación asociada para certificaciones oficiales otorgadas mediante auditoría. Para ello se diseña, desarrolla e implementa un programa en Python para integrar y mejorar la gestión de diferentes tipos de documentos y funciones que se requieren en una empresa. Se realiza el desarrollo completo de una interfaz gráfica de usuario utilizando para ello la biblioteca gráfica Qt mediante su adaptación a Python PyQt5. La implementación del programa permite la gestión de las diferentes bases de datos relacionales mediante SQLite, la gestión usuarios, almacenamiento de documentos y las funciones requeridas.[EN] Currently, business management departments require the improvement of the management of their work processes, as well as the associated documentation for official certifications granted by audits. For this, a Python software is designed, developed and implemented to integrate and improve the management of different types of documents and activities that are required by a company. The complete development of a Graphical User Interface is carried out by using the Qt graphic library through its binding PyQt5. The implementation of the software allows the management of the different relational databases using SQLite, user management, document storage and the required operations.Mejias Velló, AM. (2019). Programa basado en Python para integrar la gestión de documentos y procesos de trabajo en una empresa. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/134479TFG

    Clinical and Molecular-Genetic Insights into the Role of Oxidative Stress in Diabetic Retinopathy: Antioxidant Strategies and Future Avenues

    Get PDF
    Reactive oxygen species (ROS) overproduction and ROS-signaling pathways activation attack the eyes. We evaluated the oxidative stress (OS) and the effects of a daily, core nutritional supplement regimen containing antioxidants and omega 3 fatty acids (A/ω3) in type 2 diabetics (T2DM). A case-control study was carried out in 480 participants [287 T2DM patients with (+)/without (−) diabetic retinopathy (DR) and 193 healthy controls (CG)], randomly assigned to a daily pill of A/ω3. Periodic evaluation through 38 months allowed to outline patient characteristics, DR features, and classic/OS blood parameters. Statistics were performed by the SPSS 24.0 program. Diabetics displayed significantly higher circulating pro-oxidants (p = 0.001) and lower antioxidants (p = 0.0001) than the controls. Significantly higher plasma malondialdehyde/thiobarbituric acid reactive substances (MDA/TBARS; p = 0.006) and lower plasma total antioxidant capacity (TAC; p = 0.042) and vitamin C (0.020) was found in T2DM + DR versus T2DM-DR. The differential expression profile of solute carrier family 23 member 2 (SLC23A2) gene was seen in diabetics versus the CG (p = 0.001), and in T2DM + DR versus T2DM − DR (p < 0.05). The A/ω3 regime significantly reduced the pro-oxidants (p < 0.05) and augmented the antioxidants (p < 0.05). This follow-up study supports that a regular A/ω3 supplementation reduces the oxidative load and may serve as a dietary prophylaxis/adjunctive intervention for patients at risk of diabetic blindness

    El músico mayor Félix Soler Villalva (1862-1934) y su relación con las sociedades musicales valencianas

    No full text
    El músic major Félix Soler Villalva (València, 1862-1934) és un altra de les figures oblidades de la música bandística valenciana. De formació militar, en 1889 aprovà les oposicions a músic major passant a ocupar la direcció de la música del regiment Guadalajara en Valencia, on estigué fins la seua jubilació en abril de 1922. Com a compositor a més de pasdobles, marxes i himnes, cal destacar la Gran batalla: fantasía militar i l’himne La canción del soldado a Valencia. Pel que fa a la seua vinculació amb les societats musicals valencianes, dirigí la Nova de Burjassot (1887-1888), col·laborà en la fundació de la Lira Infantil de Sollana (1903) i ja enretirat, dirigí la Primitiva de Llíria (1924-1927) i la Primitiva de Xàtiva (1927-1930). A més participà en diferents ocasions al Certamen de la Fira de Julio i va ser un dels pioners dels enregistraments fonogràfics de bandes de música entre 1899 y 1901.The military conductor Félix Soler Villalva (Valencia, 1862-1934) is another of the forgotten figures of Valencian band music. Of military formation, in 1889 he approved the oppositions to military conductor happening to occupy the direction of the music of the Guadalajara regiment in Valencia, where he was until retirement in April of 1922. As a composer in addition to pasodobles, marches and hymns, we must highlight the Gran batalla: fantasía militar and the hymn La canción del soldado a Valencia. As for his relationship with Valencian musical societies, he directed the Nueva of Burjassot (1887-1888), collaborated in the foundation of the Lira Infantil of Sollana (1903) and once retired, he directed the Primitiva of Llíria (1924-1927) and the Primitive of Xàtiva (1927- 1930). He also participated on different occasions in the July Contest and was one of the pioneers of the phonographic recordings of the music band between 1899 and 1901.El músico mayor Félix Soler Villalva (Valencia, 1862-1934) es otra de las figuras olvidadas de la música bandística valenciana. De formación militar, en 1889 aprobó las oposiciones a músico mayor pasando a ocupar la dirección de la música del regimiento Guadalajara en Valencia, donde estuvo hasta su jubilación en abril de 1922. Como compositor además de pasodobles, marchas e himnos, debemos destacar su Gran batalla: fantasía militar y el himno La canción del soldado a Valencia. En cuanto a su vinculación con las sociedades musicales valencianas, dirigió la Nueva de Burjassot (1887-1888), colaboró en la fundación de la Lira Infantil de Sollana (1903) y una vez retirado, dirigió la Primitiva de Llíria (1924-1927) y la Primitiva de Xàtiva (1927-1930). Además, participó en diferentes ocasiones en el Certamen de la Feria de Julio y fue uno de los pioneros de las grabaciones fonográficas de banda de música entre 1899 y 1901

    La legislación de las bandas militares en la Valencia del Ochocientos

    No full text
    A nivell bibliogràfic el segle XIX encara se'ns presenta com el més desconegut pel que fa a l'evolució de les bandes de música i especialment de les militars. L’Arma d'Infanteria de l'Exèrcit espanyol, va iniciar la centúria del vuit-cents amb el predomini de la figura dels "Músics contractats", que eren músics professionals contractats pels comandaments dels regiments i batallons, un recurs habitual en la majoria d'exèrcits europeus i americans. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 aquesta situació es va alterar, ja que als contractats se'ls afegiran els "Músics de plaça", soldats amb coneixements musicals amb els quals es formaven les músiques i xarangues del vuit-cents. Aquesta dicotomia va perdurar fins a la promulgació del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 pel qual el personal músic va ser definitivament militaritzat i homogeneïtzat en quatre categories: Músics de primera, segona, tercera i educands assimilats a suboficials. Per la seva part els Músics Majors, que eren encarregats de la direcció de les bandes i eren contractats, van passar a estar assimilats a alferes i les seves places a proveir mitjançant oposició.The bibliographic of the nineteenth century presented as the unknown in terms of the evolution of the bands and especially the military. The Infantry Spanish Army began the eight century with the predominance of the figure of the "hired musicians" who were professional musicians hired by the commanders of regiments and battalions, a common resource in most European and American armies. From the Royal Decree of June 28, 1832 this situation changed, because they hired the added "place musicians", soldiers with musical skills with which formed the music and brass bands of the eight century. This dichotomy lasted until the promulgation of the Royal Decree of 10 May 1875 by which the musician was definitely militarized and homogenized in four categories: Musicians first, second, third and Pupils assimilated sub-officers and soldiers. Meanwhile the “Major Musicians”, who were responsible for the direction of the bands and were hired, became assimilated to be Second lieutenant and your situation to filled by opposition.A nivel bibliográfico el siglo XIX aún se nos presenta como el más desconocido en cuanto a la evolución de las bandas de música y especialmente de las militares. El Arma de Infantería del Ejército español, inició la centuria del ochocientos con el predominio de la figura de los “Músicos contratados”, que eran músicos profesionales contratados por los mandos de los regimientos y los batallones, un recurso habitual en la mayoría de ejércitos europeos y americanos. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 esta situación se alteró, pues a los contratados se les añadirán los “Músicos de plaza”, soldados con conocimientos musicales con los cuales se formaban las músicas y charangas del ochocientos. Esta dicotomía perduró hasta la promulgación del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 por la cual el personal músico fue definitivamente militarizado y homogeneizado en cuatro categorías: Músicos de primera, segunda, tercera y Educandos asimilados a suboficiales. Por su parte los Músicos Mayores, que eran encargados de la dirección de las bandas y eran contratados, pasaron a estar asimilados a Alféreces y sus plazas a proveerse mediante oposició

    Els concursos bandístics a la Vall D'Albaida: els casos d'Ontinyent i Albaida

    No full text
    Entre els anys 1880 i 1960 emmarcat al sí del cicle festiu valencià, veurem com el nombre de localitats que començaran a desenvolupar concursos i festivals bandístics al País Valencià anirà en augment. Aquest serà un recurs cultural força utilitzat que tindrà el seu clímax durant els anys del primer franquisme. El present treball és un intent de sistematitzar quins foren els concursos celebrats a la comarca de la Vall d'Albaida, centrats en les ciutats d'Ontinyent i d'Albaida, la seua evolució, i la problemàtica que suposa el silenci de les fonts arxivístiques, bibliogràfiques i hemerogràfiques.During the period between 1880 and 1960 and within the framework of the Pais Valencia's festive cycle, the number of cities and villages which started to organize brass bands contests and festivals increased. These contests and festivals would be a highly used cultural measure which would see its apogee during the first period of General Franco's regime, namely between 1940 and 1950. The present paper attempts to systematize the type of contests held in the Vall d'Albaida region, mainly in the cities of Ontinyent and Albaida. Moreover, it seeks to analyse its evolution and the problem derived from the silence of archives, bibliographical sources, and newspaper and periodicals libraries.Entre los años 1880 y 1960 dentro del ciclo festivo valenciano, veremos como el número de localidades que empezarán a desarrollar concursos y festivales bandísticos al País Valenciano irán en aumento. Este será un recurso cultural muy utilitzado que tendrá su clímax durante los años del primer franquismo. El presente trabajo es un intento de sistematizar cuáles fueron los concursos celebrados en la comarca de la Vall d'Albaida, centrados en las ciudades de Ontinyent y Albaida, su evolución, y la problemática que supone el silencio de las fuentes archivísticas, bibliográficas y hemerográficas

    Marketing plan of Snapea Crisps

    No full text
    Treball Final de Grau en Administració d'Empreses. Codi: AE1049. Curs acadèmic: 2016/201

    Desarrollo de una aplicación de monitorización de una red de área local compleja en un parque solar fotovoltaico

    Full text link
    Mejias Velló, AM. (2011). Desarrollo de una aplicación de monitorización de una red de área local compleja en un parque solar fotovoltaico. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/13865Archivo delegad

    El dilatado estreno de La canción del soldado (1917) de José Serrano Simeón: ejemplo de la presencia músico-militar en el espacio público

    No full text
    In 1917, was performed for the first time “La canción del Soldado” by José Serrano, one of the few original compositions of its author for band. It is a short piece composed to be performed by band and choir. This piece had a great impact for its composer and he was decorated with the great cross of military merit with a white badge. This is a simple composition with patriotic airs that mixes military calls with zarzuela melodies. The premiere of this work was delayed for eight years.El año 1917 en Valencia se estrenó La canción del soldado de José Serrano, una de las escasas composiciones originales de su autor para banda. Se trata de una breve pieza compuesta para ser interpretada por banda y coro, que le valió, además de una amplia repercusión mediática, ser condecorado con la gran cruz del mérito militar con distintivo blanco. Una composición sencilla de aires patrióticos que entremezcla los toques militares con melodías de carácter zarzuelístico, y cuyo estreno sufrió una demora de ocho años.L’any 1917 en València es va estrenar La canción del soldado de José Serrano Simeón, una de les minses composicions originals del seu autor per a banda. Es tracta d’una peça breu composta per ser interpretada per banda y cor, que li valgué, a més d’una ampla repercussió mediàtica, ser condecorat amb la gran creu del mèrit militar amb distintiu blanc. Una composició senzilla d’aires patriòtics que barreja els tocs militars amb melodies de caràcter sarsuelístic, i que la seua estrena sofrí una demora de huit anys

    Signature of circulating biomarkers in recurrent non-infectious anterior uveitis. Immunomodulatory effects of DHA-triglyceride. A pilot study.

    Get PDF
    The purpose of this study was to identify circulating biomarkers of recurrent non-infectious anterior uveitis (NIAU), and to address the anti-inflammatory effects of triglyceride containing docosahexaenoic acid (DHA-TG). A prospective multicenter study was conducted in 72 participants distributed into: patients diagnosed with recurrent NIAU in the quiescence stage (uveitis group (UG); n = 36) and healthy controls (control group (CG); n = 36). Each group was randomly assigned to the oral supplementation of one pill/day (+) containing DHA-TG (n = 18) or no-pill condition (-) (n = 17) for three consecutive months. Data from demographics, risk factors, comorbidities, eye complications and therapy were recorded. Blood was collected and processed to determine pro-inflammatory biomarkers by bead-base multiplex assay. Statistical processing with multivariate statistical analysis was performed. The mean age was 50, 12 (10, 31) years. The distribution by gender was 45% males and 55% females. The mean number of uveitis episodes was 5 (2). Higher plasma expression of interleukin (IL)-6 was detected in the UG versus the CG (p = 5 × 10-5). Likewise, significantly higher plasma levels were seen for IL-1β, IL-2, INFγ (p = 10-4), and TNFα (p = 2 × 10-4) in the UG versus the CG. Significantly lower values of the above molecules were found in the +DHA-TG than in the -DHA-TG subgroups, after 3 months of follow-up, TNFα (p = 10-7) and IL-6 (p = 3 × 10-6) being those that most significantly changed. Signatures of circulating inflammatory mediators were obtained in the quiescent stage of recurrent NIAU patients. This 3-month follow-up strongly reinforces that a regular oral administration of DHA-TG reduces the inflammatory load and may potentially supply a prophylaxis-adjunctive mediator for patients at risk of uveitis vision lo
    corecore