El rol de les protagonistes dels relats etnopoètics lligats a topònims de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat

En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi

Agres i dolces

Esteve i Beneito, Paco: Agres i dolces. Picanya: Edicions del Bullent, 2015, 238 p

L'onomàstica de Vinebre

Aquest estudi ha pretès inventariar la major part possible de l’onomàstica, toponímia i antroponímia, lligada a Vinebre, municipi de la Ribera d’Ebre, i als seus pobladors. En concret, per la banda de la toponímia, s’han recollit, de fonts orals i escrites (des del segle XIV fins a l’any 1945), topònims del casc urbà i topònims del terme municipal. I, per la banda de l’antroponímia, s’han recollit els noms de persona trobats en les fonts escrites treballades, que van des del segle XIV fins a l’any 1939, darrer any de la guerra civil espanyola; també s’han recollit, de fonts orals, els noms de família o de casa vius en l’atualitat. Aquest gruix de dades ha estat ordenat en forma d’inventari, i dins de cadascuna de les entrades s’hi ha afegit informació relativa, tal com la transcripció fonètica en cas que la font hagi estat oral i la localització en les fonts escrites sempre que ha estat pertinent. A més, en el cas dels topònims, se n’ha indicat la situació. En el cas dels antropònims, si es tractava de noms de casa, també s’hi ha indicat la ubicació; i, en cas de cognoms, s’hi ha afegit el registre escrit més antic i informació relativa a la seua pervivència o abundància a la vila. En algun cas esporàdic, s’hi ha afegit informació etnopoètica relativa. D’altra banda, pel que fa als topònims recollits de fonts orals, s’han comparat amb el conjunt de fonts escrites treballades (des del segle XIV fins a l’any 1939) per intentar fer-ne un estudi sobre la possible etimologia. Paral·lelament, també s’han fet diverses anàlisis lingüístiques sobre totes les dades recollides: topònims i antropònims. Les anàlisis són de tipus formal, semàntic i dialectològic.Este estudio ha pretendido inventariar la mayor parte posible de la onomástica, toponimia y antroponimia, relativa a Vinebre, municipio de la Ribera de Ebro, y a sus pobladores. En concreto, en cuanto a la toponimia, se han recogido, de fuentes orales y escritas (desde el siglo XIV hasta el año 1945), topónimos del casco urbano y topónimos del término municipal. Y, en cuanto a antroponimia, se han recogido los nombres de persona encontrados en las fuentes escritas trabajadas, que van desde el siglo XIV hasta el año 1939, último año de la guerra civil española; también se han recogido, de fuentes orales, los nombres de familia o de casa vivos en la actualidad. Este grueso de datos ha sido ordenado en forma de inventario, y dentro de cada una de las entradas se ha añadido información relativa, tal como la transcripción fonética en caso de que la fuente haya sido oral y la localización en las fuentes escritas siempre que ha sido pertinente. Además, en el caso de los topónimos, se ha indicado la situación. En el caso de los antropónimos, si se trataba de nombres de casa, también se ha indicado la ubicación; y, en caso de apellidos, se ha añadido el registro escrito más antiguo e información relativa a su pervivencia o abundancia a la villa. En algún caso esporádico, se ha añadido información etnopoética relativa. Por otro lado, en cuanto a los topónimos recogidos de fuentes orales, se han comparado con el conjunto de fuentes escritas trabajadas (desde el siglo XIV hasta el año 1939) para intentar hacer un estudio sobre la posible etimología. Paralelamente, también se han hecho varios análisis lingüísticos sobre todos los datos recogidos: topónimos y antropónimos. Los análisis son de tipo formal, semántico y dialectológico.This study aimed to inventory the most possible of names, and names Personal names linked to Vinebre, municipality of Ribera d'Ebre, and its settlers. In particular, the side of the names have been collected from oral and written sources (from the fourteenth century until 1945), the village names and names the municipality. And the side anthroponymy have collected personal names found in written sources studied, ranging from the fourteenth century until 1939, the last year of the Spanish Civil War; have also been collected from oral sources, names of family or home alive today. This bulk data has been ordered in the form of inventory and within each of the entries we added information concerning, as the phonetic transcription if the source has been spoken and written sources on location whenever was relevant. In addition, in the case of names, it has indicated the situation. In the case of anthroponyms, if it names the home, it also indicated location; and, if surnames are added and the oldest written record information on their survival or abundance in the town. In some cases sporadic, it added information concerning Ethnopoetic. Moreover, regarding the names collected from oral sources were compared with all written sources worked (from the fourteenth century until 1939) to try to make a study on the possible etymology. Meanwhile, have also made several linguistic analysis on all data collected: place names. Analyses are of a formal semantic dialectological

La llegenda contemporània de la violació venjada i el seu tractament a Estudi en lila i en altres obres de la literatura catalana

Summary: In this article we compare the contemporary legend known as «revenge rape» with the literary versions present in several works of Catalan literature, such as the famous novel Estudi en lila by Maria-Antònia Oliver, and the short narrative that is at its origin, «Fils trencats»; the play Anna, o la venjança by Manuel Crespo Serrat, the short novel by Inés Vidal Farré El metge i un gos d’atura, and the story «Bèsties carnivores» by Carlota Gurt. We also mention some other cultural reflections of this urban legend, such as the Greek mythology, the rape and revenge films, and some specific contemporary films. Finally, the matching key points are extracted and a common pattern is formed.Keywords: urban legend, Catalan literature, Maria-Antònia Oliver, Estudi en lila, rapeand revenge, castratio

News

Jornada de la Càtedra Baixeras dedicada a Palmira Jaquetti -  Perspectives on Contemporary LegendJornada de la Càtedra Baixeras dedicada a Palmira Jaquetti - Perspectives on Contemporary Legen