El rol de les protagonistes dels relats etnopoètics lligats a topònims de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat

En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi

Agres i dolces

Esteve i Beneito, Paco: Agres i dolces. Picanya: Edicions del Bullent, 2015, 238 p

Procesos cognitivos en la conducta animal: Una aplicación psicolingüística

Gran parte de las aproximaciones psicológicas al estudio del lenguaje se han basado en los esquemas de las teorias asociativas del aprendizaje, provinientes de una tradicion experimental fundamentada en la experimentacion animal. Por otra parte los psicologos cognitivos aplican a 10s animales constructos teoricos cuyo origen es una psicologia basada en la experimentacion exclusiva con seres humanos. Se integran ambas orientaciones con un doble proposito: I) Sentar las bases teoricas para el estudio funcional de la estructura semantica de algunos aspectos lingüisticos, con experimentacion animal. 11) Introducir el paradigma cognitivo en el campo del aprendizaje animal a partir de las insuficiencias formales del asociacionismo en la explicacion de aprendizajes complejos, particularmente la discriminación condicionada (aprendizaje 'simbolico')

Conducta instrumental del chimpace (Pan troglodytes) en su habitat natural

La constatación del uso sistemático de instrumentos por los chimpancés en su habitat natural ha planteado el problema de la aplicación del término cultura a un primate no humano. Una de las características de la cultura es la aparición de variantes conductuales en grupos separados. El propósito de este trabajo es revisar, con los datos disponibles en la actualidad, la hipótesis formulada por Sabater Pi (1974b) de que existen tres zonas culturales en los chimpancés e intentar identificar el origen ecológico y/o social de estas diferencias

L'aplicació de la Garantia juvenil a Catalunya

La greu situació d’atur del col·lectiu de persones joves de més de 16 i menys de 25 anys requereix actuacions específiques i efectives per part de les administracions públiques. Aquest article analitza, d’una banda, si l’aplicació a Catalunya de la Recomanació del Consell sobre l’establiment d’una garantia juvenil en el marc del Pla Nacional d’implantació de la garantia juvenil a Espanya comporta una recentralització de competències a favor de l’Estat amb la creació d’un fitxer “únic”, la inscripció en el qual és la porta d’entrada al Sistema de Garantia Juvenil; i de l’altra, si les mesures adoptades per la Generalitat a partir de les Bases per a l’estratègia d’ocupació juvenil a Catalunya, Garantia Juvenil 2014-2020, responen a un model específic i diferenciat del model estatal atenent al marc competencial estatutari actual

Are precariousness and temporality the main characteristics of the youth employment in Spain?

In Spain the rate of youth unemployment has exponentially increased in the past few years, and it has turned into a structural problem. When the fourth quarter of 2014 ended, the destruction of employment, which begun along with the economic and financial crisis in 2008, has specially affected young people so that, among the people under the age of 30, the number of unemployed people was 1.495.600, 645.000 more than in the first quarter of 2008. Nevertheless, before 2008, the youth unemployment rate was already reaching 17,4% and some studies were alerting of the vulnerability of the above mentioned group of people, especially in the following areas: labour, education, residential and reproductive. Moreover, in this period of time, the employment policy has been affected, with no doubt, by the labour reform of 2012 (RDL3 / 2012 and Law 3/2012), by introducing new rules on the mediation in the labour market (Article 16.3 the Workers' Statute (ET)), the vocational training and new contractual modalities, specially modifying the ?contract for training and learning? (Article 11 ET), the modification of the part-time contract (Article 12 ET) and the distance contract (formerly called ?working at home contract?, Article 13 ET) and the introduction of a new indefinite contract called 'support to entrepreneurs'. These reforms have gone in the opposite direction to strengthen employment policies aimed to achieve the right to work or full employment for young people, law and constitutional mandate that in times of crisis are likely to disappear or be completely isolated. Labour statistics are one of the indicators that best express the economic and social reality of a country. Through the ?Muestra Contínua de Vidas Laborales? (MCVL) 2013, the career path between 2008 and 2013 of young people under 30 years is analysed, in order to determine changes and characteristics of their connection to the labour market. The research work shows that, between 2008 and 2013, most of the contracts signed with young people under 35 years were temporary and low paid. At the end of 2014, 78% of this group worked in the private sector, 46% with temporary contracts of which 36.6% for ?labour and service?, one in five young people did it part-time and one in ten with a temporary part-time contract. With micro data from the EPA, related to the fourth quarter of 2014, it is observed through two Logit models, how a low level of education and the sector of activity increase the likelihood that a young person under 34 years on the one hand, becomes unemployed and secondly, occupied by a temporary contract