Masos, masies i cases de pagès a la Catalunya de 1860 : una anàlisi espacial

Aquest treball té com a objectiu elaborar un mapa sintètic de l'àrea d'influència territorial de les masies a Catalunya l'any 1860. Les dades provenen del Nomenclàtor del Cens de Població d'aquell any que, per les seves característiques singulars, és l'únic que permet identificar les masies de forma individualitzada. De les 27.000 entitats de població que recull el Nomenclàtor de 1860 a Catalunya, més de 20.000 van ser classificades com a masos, masies o cases de pagès, fet que permet conèixer-ne la distribució a escala municipal, mesurada en termes de densitat. Amb l'ajuda de l'estadística espacial, explorem la distribució territorial de les masies a Catalunya per identificar la seva àrea d'influència i les àrees de màxima concentració a partir de criteris estadístics ben definits. Es tracta d'una visió estadística que complementa les acurades i riques descripcions que eminents experts en geografia de Catalunya han fet sobre la presència de la masia en el territori.Este trabajo tiene como objetivo elaborar un mapa sintético del área de influencia territorial de las masías en Cataluña en el año 1860. Los datos proceden del Nomenclátor del Censo de Población de ese año que, por su carácter excepcional, es el único que permite identificar las masías de forma individual. De las 27.000 entidades de población que recoge el Nomenclátor de 1860 en Cataluña, más de 20.000 fueron clasificadas como masías o casa de labor. Este hecho permite conocer su distribución territorial, medida en términos de densidad. Con la ayuda de la estadística espacial, exploramos la distribución territorial de las masías para conocer su ámbito de influencia y las áreas de mayor concentración a partir de criterios estadísticos bien definidos. Se trata de una visión estadística que complementa las precisas y ricas descripciones que destacados expertos en geografía de Cataluña han hecho sobre la presencia de la masía en el territorioThis paper examines the spatial distribution of la masia (Catalonian traditional country house) in Catalonia in 1860. Data comes from the Nomenclator of the 1860 Population Census: a unique source that included individual registration of single-house population settlements. Out of the 27.000 settlements that were identified by the Nomenclator in 1860, more than 20.000 were registered as isolated masias. Thanks to this extraordinarily detailed information, density indicators of this type of settlement could be estimated at the local scale. We use spatial statistics (G statistic) to explore the spatial distribution of masias in Catalonia and to locate areas of higher and lower densities. This paper provides a innovative statistical perspective on what for centuries has been an essential feature of the Catalonian settlement pattern

Tuning thermal transport in Si nanowires by isotope engineering

We study thermal transport in isotopically disordered Si nanowires, discussing the feasibility of phonon engineering for thermoelectric applications within these systems. To this purpose, we carry out atomistic molecular dynamics and nonequilibrium Green's function calculations to characterize the dependence of the thermal conductance as a function of the isotope concentration, isotope radial distribution and temperature. We show that a reduction of the conductivity of up to 20% can be achieved with suitable isotope blends at room temperature and approximately 50% at low temperature. Interestingly, precise control of the isotope composition or radial distribution is not needed. An isotope disordered nanowire roughly behaves like a low-pass filter, as isotope impurities are transparent for long wave-length acoustic phonons, while only mid- and high-frequency optical phonons undergo significant scattering.We acknowledge financial support from the Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) under grant FEDER-MAT2013-40581-P and the Severo Ochoa Centres of Excellence Program under Grant SEV-2015-0496 and from the Generalitat de Catalunya under grants no. 2014 SGR 301 and through the Beatriu de Pinós fellowship program (2014 BP_B 00101). The calculations were performed at the Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) within the project “Thermal transport in isotopically disordered Si nanowires (FI-2016-1-0022)”. We acknowledge support by the CSIC Open Access Publication Initiative through its Unit of Information Resources for Research (URICI) ReferencesPeer Reviewe

Analfabetismo en la Cataluña central. La comarca del El Berguedà (1860-1930)

Aquesta comunicació es va presentar al VI Congreso de la ADEH,Granada 1-3 abril 2004En este trabajo queremos profundizar sobre la evolución del analfabetismo en los municipios de la comarca del Berguedà, en la Cataluña Central, de 1860 a 1930. Conocemos la evolución del analfabetismo para las grandes unidades territoriales, pero, ¿Cómo se produjo la transición del analfabetismo en áreas pequeñas del territorio? ¿Cuales fueron sus determinantes? Para ello, analizaremos los factores más determinantes en las causas del analfabetismo como el factor escolar (la falta de colegios y su implantación en el territorio), y el factor económico (medio rural o industrial) y el factor poblacional (distribución de la población), interrelacionados con las diferencias de sexos, la estructura de la población y las migraciones. Por otro lado realizaremos un análisis más detallado de la estructura del analfabetismo dentro del municipio de Bagà, a partir de los datos extraídos del Padrón municipal de habitantes de 1930.En aquest treball volem aprofundir sobre l'evolució de l'analfabetisme en els municipis de la comarca del Berguedà, a la Catalunya Central, des de 1860 a 1930. Coneixem l'evolució de l'analfabetisme per les grans unitats territorials, però, com es va produir la transició de l'analfabetisme en les àrees petites del territori? Quins foren els seus determinants?. Per això, analitzarem els factors més determinants en les causes de l'analfabetisme, com són el factor escolar (la manca de col·legis i la seva implantació en el territori), el factor econòmic (medi rural o industrial) i el factor poblacional (distribució de la població), interrelacionats amb les diferències de sexe, l'estructura de la població i les migracions. Per altra banda, realitzarem un anàlisis més detallat de l'estructura de l'analfabetisme dins del municipi de Bagà, mitjançant les dades extretes del Padró municipal d'habitants de 1930.In this work we want to deepen on the evolution of the illiteracy in the municipalities of the Bergueda region, in the Central Catalunya, from 1860 to 1930. We know the evolution the illiteracy for territorial formation force, but‚ as the transition of the illiteracy in small area took place of the territory?. As was their determinants? For it, we will analyze the determining factors in the causes of the illiteracy, like the scholastic factor (the lack of schools and its implantation in the territory), and the economic factor (rural or industrial) and the population factor (distribution of the population), interrelated with the differences of sexes, the structure of the population and the migrations. On the other hand we will make a analisis more detailed of the structure of the illiteracy within the municipality of Bagà , from the data of the municipal population register of 1930