Dona i agricultura de muntanya

Abstract not availabl

Una tipología de transformación agraria en áreas de montaña

Le développement agraire dans les domaines de montagne s'est réalisé au moyen de la croissance qualitative des exploitations agricoles. L'accumulation des capitaux est apparuc grâce aux progrès introduits progrcssivcmcnt dans les exploitations mémes mais aussi grâce à d'autres sourccs de financement: l'exploitation de la forét, le travail à temps partiel, l'espargne, le commerce, les crédits ... Dans cet article on essaie de proposer une typologie des différentes expérienes de transformation des structures agraires à échelle locale. Les exemples on été tirés d'une partie des Pyrénées Catalanes (les pays de l'Alt Urgell, la Cerdagne, le Capcir et l'Andorre) partagées en trois États mais ayant une certaine unité physique et historique. L'analyse a porté sur l'évolution dans quelques trois mille exploitations dans deux cents cornrnunes pendant la période 1950-1980. Du point de vue technique on a élaboré un indice de Gini, modifié en fonction des caractéristiques de la variable "production de lait". Cette variable a été tenue pour le meilleur indice de la transforrnation commerciale des exploitations agricoles de montagne. Les conclusions dc cette recherche ne laissent pas de doute: les exploitations agricoles (de "presque subsistence"ou "petites productrices de marchandises") qui ont réussi une accumulation de capital pendant la période clé de 1955 à 1972, dans le cas où elles se trouvaient groupées dans la méme commune, sont parvenues à se placer dans une position favorable qui leur permet d'améliorer leur structure productive malgré la crisc économique.Capitalist agricultural development in mountainous regions has concentrated on the qualitative improvement of peasant agrarian exploitations. Basically thc accumulation of capital has been achieved partly through gradual improvements in individual properties, and partly through the occasional injection of funds from other sourcers: woodcutting, part-time employment, savings dividends, commercial enterprises, tourisrn, credit schemes, . . . This article attempts to establish a classification embracing different local experiences in the transformation of agricultural structures. The study is limited geographically to part of the Catallonian Pyrences (Alt Urgell, La Cerdanya, El Capcir and thc Principality of Andorra), which bellong to different political entities, but which share a certain degree of historical and geographical homogeneity. The evolution of some three thousand holdings, grouped in approximately two hundred willages, has been studied for the period from 1950 to 1980. As regards methodology, a Gini concentration index has been used, with modifications introduced according to the characteristics of the variable "milk production", as this variable was considered the besi indicator in the study of commercial changes in agricultural exploitations in mountainous arcas. The conclusions of this research leave no room for doubt: agricultural holdings, operating at virtually subsistence level on producers of very limited surpluses of commercial products, in which holdings capital was accumulated during the critical period from 1955 to 1972, and provided that they formed part of a group of holdings in the same village, managed to attain a satifactory level of improvement in their productive structure, which has permitted thern to survive despite the recent economic crisis

Divisió territorial de Catalunya : algunes reflexions des de l'Alt Pirineu

Aquest article vol combinar cinc temes relacionats amb la divisió territorial de Catalunya. Primer, es presenta un recordatori des de l'Alt Pirineu del debat realitzat durant el període immediat al retorn de la democràcia parlamentària a Catalunya. Segon, es presenten els conceptes bàsics per entendre l'ordenació del territori. Tercer, es fa una anàlisi sobre el tipus de divisió territorial d'acord amb les formes de govern, les funcions i les competències de les unitats territorials. Quart, es fa un repàs de les normatives més significatives des del restabliment de l'autonomia catalana l'any 1977. I, cinquè, es fa una reflexió sobre la implementació de l'organització veguerial de Catalunya des de la perspectiva de la Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran. En el seu conjunt, es pretén aportar elements de reflexió i debat sobre el tipus de divisió territorial de Catalunya que avui convé més al país, sense que pugui ser la més perfecta.Este artículo pretende articular cinco temas relacionados con la división territorial de Catalunya. Primero, se presenta un recordatorio del debate llevado a cabo des del Alt Pirineu durante el período inmediato a la recuperación de la democracia parlamentaria en Catalunya. Segundo, se hace una presentación de los conceptos básicos para entender la ordenación del territorio. Tercero, se realiza un análisis sobre el tipo de división territorial según las formas de gobierno, las funciones y las competencias de las unidades territoriales. Cuarto, se realiza un repaso de las normativas más significativas desde el restablecimiento de la autonomía catalana en el año 1977. Y, quinto, se lleva a cabo una reflexión sobre la implantación de la organización en vegueries de Catalunya desde la Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran. Globalmente, se pretende aportar elementos de reflexión y debate sobre el tipo de división territorial de Catalunya que conviene más al país actualmente, aunque no sea la más perfecta.This paper presents five themes in order to understand the administrative organization of Catalonia. First, there is a reminder of the discussion done just before to reinstate parliamentary democracy in Catalonia. Second, some main concepts in order to understand regional planning there are presented. Third, there is an analysis of each type of administrative organization according to different levels of government, functions and responsibilities. Fourth, a list of the main laws during the re-establish Catalan self-government (1977-2009) is presented. And fifth, from the point of view of the proposed "Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran" the process to implement the administrative organization of Catalonia in vegueries , is analysed. In full, it is expected to bring significant elements in order to think about different types of administrative organization of Cataloni

L'estructura agrària de les explotacions pirinenques

Les activités agraires constituent la base économique et sociale des aires de montagne tant par son importance historique que par le poids relatif par rapport a l'emploi ou à l'usage du sol utile. L'intégration de ces pays des Pyrénées dans l'économie de la Catalogne, et actuellement de la Communauté Economique Européenne, a entrainé la marginalité de son agriculture et un intense processus migratoire qui s'est accentué pendant le période 1959-1975. Malgré la faiblesse structurelle il existe des possibilités d'amélioration dans certaines exploitations agraires et dans certaines activités plus que dans d'autres. L'analyse de l'elevage de vaches de lait montre que le bénéfice net de chaque unité de travail est en dessous du SMIC. Malgré cela si on améliorait le type de noumture et les moyens d'exploitation on pourrait stimuler une partie des fermes de l'aire étudiée. En partant de l'information obtenue dans une enqutte dans 298 exploitations on a élaboré une typologie a base multivariante a traven de l'Analyse des Composantes Principales. La différentation entre vallée et montagne ainsi que la dimension et le niveau de rente obtenu apparaissent comme étant les indicateurs les plus représentatifs. Le résultat final permet d'affirmer que les explotations moyennes del la vallée et les exploitations «dynamiques» de montagne, caractérisées par una haut niveau de mécanisation et un esprit innovateur, sont les plus avantatgées face au futur.The agrarian activities are the economic and social basis of mountainous areas these activities have a tradicional importance and also a significant role in employment and land use. The integration of Pyrenees areas in the Catalan economy and in C.E.E. has led to a high marginality of their agriculture and to a high emigration, especially during the 1959-1975 period. In spite of their structural weakness there are still some possibilities of improvement in some fams and in some activities. The analysis of cattle raising for dairy products shows that net profit per work unit is lower than average minimum salary. Nevertheless, if the feeding and the farming techniques improved, an important percentatge of farms could be profitable. Using the information from a survey of 298 farms, a multivariant typology has been created through the analysis of principal components. The difference between valley and mountain together with the level of income are the most representative indicators. As a conclusion the author states that middle-sized farms in the valleys and some «dynamic» farms in the mountains, based on a high mechanization and innovative spirit, will be the most outstanding in the future.Las actividades agrarias constituyen la base economica y social de las areas de montaña, tanto por su importancia historica como por el peso relativo en el momento presente en relacion al empleo o al uso del suelo Útil. La integracion de estas comarcas del Pirineo en la economia de Catalunya, y actualmente de la C.E.E., ha generado una marginalidad de su agricultura y un fuerte proceso ernigratorio que se ha acentuado durante el periodo 1959-1975. A pesar de su debilidad estructural existen posibilidades de mejora en algunas explotaciones agrarias y en algunas actividades mas que en otras. El analisis de la ganadena de vacuno de leche pone en evidencia que el beneficio neto imputable a cada unidad de trabajo esta por debajo del salari0 minimo interprofesional. Sin embargo, si se mejorara el tipo de alimentacion y la forma de explotación podria promocionarse una parte de las fincas del area estudiada. A partir de la infomacion obtenida en una encuesta a 298 explotaciones se ha configurado una tipologia de base multivariante a través del Analisis de Componentes Principales. La diferenciacion entre valle y montaña asi como la dimension y el nivel de renta conseguido aparecen como los indicadores mas representatives. El resultado final permite asegurar que las explotaciones medianas del valle y las explotaciones «dinamicas» de montaña caracterizadas por una alta mecanización y espiritu innovador son las mas aventajadas de cara al futuro.Les activitats agranes constitueixen la base econòmica i social de les Brees de muntanya, tant per la seva importància històrica com pel seu pes relatiu actual en relació amb les ofertes de treball i amb l'ús del sol útil. La integració d'aquestes comarques del Pirineu en l'economia de Catalunya i en la de la C.E.E. ha generat una marginalitat de la seva agricultura i un fort procés emigratori que s'ha accentuat al llarg del període 1959-1975. A pesar de la seva debilitat estructural, hi ha possibilitats de millora en algunes explotacions agràries i en algunes activitats. L'anàlisi de la ramaderia de vaqui de llet posa en evidencia que el benefici net imputable a cada unitat de treball estigui per sota del salari mínim interprofessional. Amb tot, si es millores el tipus d'alimentació i la forma d'explotació podrien promoure's una part de les finques de l'àrea estudiada. A partir de la informació obtinguda en una enquesta dirigida a 298 explotacions, s'ha confeccionat una tipologia de base multivariant per mitja de l'anàlisi de components principals. La diferenciació entre vall i muntanya, com també la dimensió i el nivell de renda aconseguit en semblen els indicadors més representatius. El resultat final permet assegurar que les explotacions mitjanes de vall i les explotacions «dinàmiques» de muntanya, caracteritzades per una alta mecanització i esperit innovador, són les més avantatjoses amb, vista al futur

Geografía de la banca y las instituciones financieras de microcréditos alrededor de las empresas rurales en Bangladesh

En aquest article es pretén explicar les dificultats de les empreses i explotacions agràries en àrees remotes de Bangla Desh per accedir als crèdits que necessiten per dur a terme la seva activitat econòmica. La localització dels bancs en àrees rurals remotes de Bangla Desh mostra la mateixa distribució dels centres administratius. A la dècada dels anys setanta del segle xx va començar a aparèixer la figura de la «institució financera de microfinances» (MFI), basada en les organitzacions no governamentals (ONG) i amb intenció d’establir-se a prop dels centres administratius i dels mercats rurals. Els bancs van evitar majoritàriament les empreses rurals a causa de les limitacions que tenien en el disseny dels seus productes (crèdit i estalvi). En aquest mercat sense explotar, les MFI van créixer per la seva actitud més accessible i pel disseny de productes financers més adequats per aprovisionar les empreses i les famílies amb ingressos baixos. Tanmateix, les MFI han hagut de fer front a problemes legals per poder participar en els dipòsits públics d’estalvi. L’increment del crèdit concedit per les MFI no ha estat gaire satisfactori a causa tant de la política de concessió de crèdits de les institucions com de la incapacitat de l’actual grup de clients de microcrèdits per tornar els préstecs. Per tant, és important explorar quina entitat (banc o MFI) mostra una distribució espacial i unes bones pràctiques que afavoreixi les necessitats de l’empresa rural.In remote areas of Bangladesh, it can be difficult for entrepreneurs, businesses and farmers to obtain needed bank loans, as banks are typically located in and around administrative centres. In addition, the banks have limitations in their product design (credit and savings) and have mostly avoided the challenges of rural enterprises. During the 1970s, the concept of the Microfinance Institution (MFI) emerged, based on the non-governmental organization model and favouring locations in rural areas not far from the administrative centres and rural markets. In this untapped market, MFIs grew by taking an institutional good practices approach and offering products designed to cater to low-income households and enterprises, although they still face legal constraints in holding public savings deposits. In addition, although the MFI reaches less accessible areas because of its organization pattern, its attempts to upscale MFI credit are not widely successful due to both the unwillingness and inability of the existing microfinance client pool to repay loans. Therefore, it is important to explore which entity (bank or MFI) has an advantageous geographic distribution and institutional good practices to meet the needs of rural enterprise.En este artículo se pretende explicar las dificultades de las empresas y explotaciones agrarias en áreas remotas de Bangladesh para acceder a los créditos que precisan para llevar a cabo su actividad económica. La localización de los bancos en áreas rurales remotas de Bangladesh sigue básicamente la misma distribución de los centros administrativos. Durante la década de los años setenta del siglo xx empezó a incidir la figura de la «institución financiera de microfinanzas» (MFI), basada en organizaciones no gubernamentales (ONG) y con intención de establecerse en las áreas rurales no muy lejos de los centros administrativos y de los mercados rurales. Los bancos evitaron en su mayor parte las empresas rurales, ya que tenían limitaciones en el diseño de sus productos (crédito y ahorros). En este mercado sin explotar, las MFI crecieron a través de su situación más accesible y con el diseño de productos financieros más adecuados para abastecer a las empresas y las familias de bajos ingresos. Sin embargo, las MFI han tenido que enfrentarse a problemas legales para poder participar en los depósitos públicos de ahorros. El incremento del crédito concedido por las MFI no ha sido muy satisfactorio debido tanto a la política de concesión de créditos de las instituciones financieras como a la incapacidad del actual grupo de clientes de microcréditos para devolver los préstamos. Por lo tanto, es importante explorar qué entidad (banco o MFI) tiene una distribución espacial y unas buenas prácticas que favorezcan las necesidades de la empresa rural

L'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona

Pour améliorer la connaissance du phénomène métropolitain et de ses repercussions sur le territoire catalan, le besoin se faisait sentir d'un cadre institutionnel capable de réunir les efforts de l'administration locale, de l'université et des entités de promotion économique. Dans ce sens, le 18 Octobre 1984, la Corpotation Métropolitaine de Barcelona (C.M.B.), l'Université Autonome de Barcelona (U.A.B.) et la Chambre Oficielle de Commerce, Industrie et Navigation de Barcelone ont signé un accord pour la constitution de l'Institut d'Etudes Métropolitaines de Barcelona (I.E.M.B.). Pour réussir ses objectifs, l'I.E.M.B. veut promouvoir la réalisation d'études scientifiques et techniques, soit sur les aires métropolitaines en général, soit, plus concrètement, sur la réalité métropolitaine de Barcelona. Des études de Troisième Cycle y seront organisées, afin de permettre le démarrage d'un processus stable d'accumulation de connaissance théorique et apliquée sur le phénomène métropolitain. Aussi, on y organisera des activités orientées vers la formation des techniciens et des fonctionnaires de la C.M.B. et des administrations municipales qui en font partie. La diffusion des études et des autres activités s'y fera a travers de différentes sortes de publications. Finalement, l'I.E.M.B. se propose d'entretenir des relations d'échange et de coopération au niveau international avec d'autres centres similaires, spécialisés dans les études urbaines et métropolitaines.The need for better understanding of the metropolitan phenomenon and its repercussions on the whole of Catalonia suggested the need for an institutional framework to unite the efforts of local authorities, the university and economy-promoting bodies. It was in such circumstances that the Barcelona Metropolitan Corporation (C.M.B.), the Autonomous University of Barcelona (U.A.B.) and the Official Chamber of Commerce, Industry and Navigation (C.O.C.I.N.) signed the agreement which set up the Barcelona Institute of Metropolitan Studies (I.E.M.B.). In order to achieve the objectives outlined, the Institute will encourage the undertaking of scientific and technical studies of a general nature on metropolitan areas on the one hand, and more specific research on Barcelona metropolitan conditions on the other. Postgraduate and doctorate courses will be offered, thus permitting a stable process of accumulation of theoretical and applied knowledge on metropolitan affaires. The Institute will also organize activities aimed at the preparation of technical and administrative staff for the C.M.B. itself and for its respective town councils. Research findings, courses and other activities will be made known through various kinds of publications. And finally, the Institute intends to maintain exchanges and cooperation at international level with similar bodies specializing in urban and metropolitan affairs.La necesidad de mejorar el conocimiento del fenómeno metropolitano y de sus repercusiones en el territorio catalán precisa de un marco institucional, que aglutine los esfuerzos de la administración local, la universidad y las entidades de promoción económica. En este sentido, el 18 de octubre de 1984, la Corporación Metropolitana de Barcelona (C.M.B.), la Universidad Autónoma de Barcelona (U.A.B.) y la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona firmaron el convenio para la constitución del Instituto de Estudios Metropolitanos de Barcelona (I.E.M.B.). Para lograr estos objetivos se pretende potenciar la realización de estudios científicos y técnicos, tanto de tipo general sobre dreas metropolitanas, como de mis concretos sobre la realidad metropolitana de Barcelona. Se organizardn estudios de tercer ciclo que. permitan un proceso acumulativo y estable de los conocimientos teóricos y aplicados sobre la realidad metropolitana. Asi mismo se realizaran actividades para la formación de técnicos y funcionarios de la propia CMB y de los ayuntamientos que la integran. Al mismo tiempo se llevará a cabo una difusión de los estudios y demds actividades a través de publicaciones de diversos tipos. Finalmente, se pretende mantener un intercambio y cooperación internacional con centros similares que estén especializados en temas urbanos y metropolitanos

Els canvis socioambientals al Pirineu català. La Vall Fosca com a escenari representatiu de les mutacions en les economies tradicionals de muntanya

Resulta habitual trobar en el paisatge de les valls pirinenques, com ara la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistència de dos fenòmens diametralment oposats: d’una banda, l’abandonament del territori i, de l’altra, la intensificació de l’ús que se’n fa. El primer s’explica per la dramàtica regressió de les activitats primàries, base d’un sistema que començà a difuminar-se quan les regles del joc capitalista entraren en vigor. El segon correspon a la proliferació de complexos d’oci i esport i d’urbanització, com a conseqüència de les noves demandes d’una població eminentment urbana. La ramaderia extensiva de muntanya, en un estat alarmant de recessió, reivindica avui el seu paper en la diversificació de les economies pirinenques, en tant que s’adequa a les possibilitats del territori i és responsable de la qualitat paisatgística que la demanda turística exigeix.Two opposite processes usually coexist in Pyrenean valleys, as exemplified by the case of Vall Fosca (Pallars Jussà): land abandonment and land use intensification. The first is due to a dramatic decrease in primary activities which made up the basis of a system which would start to disappear as soon as capitalist principles spread out. The second arises from the proliferation of leisure and sports complexes together with urbanisation and fulfills the demands of population coming from urban areas. Extensive mountain stockbreeding, in critical recession today, claims for its role in economic diversification of Pyrenean regions: it would suit perfectly to the territory’s possibilities and would be responsible of landscape quality, which is what tourists demand.Resulta habitual encontrar en el paisaje de valles pirenaicos, como la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistencia de dos fenómenos diametralmente opuestos: por un lado, el del abandono y, por el otro, el de la intensificación en el uso del territorio. El primero se explica por una dramática regresión de las actividades primarias, base de un sistema que empezó a difuminarse cuando las reglas del juego capitalista entraron en vigor. El segundo corresponde a la proliferación de complejos de ocio y deporte y de urbanización, como consecuencia de las nuevas demandas de una población eminentemente urbana. La ganadería extensiva de montaña, en un estado alarmante de recesión, reivindica hoy su papel en la diversificación de las economías pirenaicas, dado que se adecua a las posibilidades del territorio y que es responsable de la calidad paisajística que la demanda turística exige

El programa MAB-6 ALT PIRINEU : resultats i conclusions

Les resultats et,conclusions obtenus avec la réalisation du programme MAB-6 HAUTES PYRENEES (Urgellet-Banda) montrent qu'il existe une grave situation de détérioration de la haute montagne des Pyrénées Catalanes. Des problèmes qui s'expriment avec une profonde crise agricole et démographique mais qui sont en fait plus graves quisqu'ils représentent la destruction de la société de montagne avec les effets sociaux, économiques et culturels que cela implique. La pleine intégration des aires de montagne, aujourd'hui marginales, dans le territoire industriel de Catalogne exige une série de mesures; si elles n'étaient pas prises on pourrait aboutir a une situation irreversible. Les différentes propositions ont été analysées et présentées dans dix-huit études qui développent l'idée du besoin de préserver le milieu naturel et le paysage mais aussi de reconstruire la structure économique et démographique de l'aire d'étude a partir de la pluriactivité et I'attribution des services et infrastructures qui garantissent une certaine aualité de vie - aux habitans des villages de montagne. Pour que ces propositions soient effectives i1 doit exister une volonté institutionnelle et una participation des populations affectées.The final results of the HIGH PYRENEES MAB-6 program show that there exists a critical situation of deterioration in the high mountains of Catalan Pyrenees. This problematic situation has its most visible symtoms in a profound agricultural and demographic crisis, but it is graver than that, because it implies the destruction of the social, economic and cultural structures of the mountain society. The total integration of these marginal areas into the industrial territory of Catalonia requires a specific policy for these regions. The different proposals have been analyzed and presented in a set of eighteen studies that recommend the conservation of landscape and natural environment and the reconstruction of the economic and demographic structure of the area based on the pluriactivity, services and infrastructure that guarantee a minimum quality of life. These proposals will only be effective if there exists an institutional intervention and a participation of people from the area.Las conclusiones y los resultados que se han obtenido con la realización del programa MAB-6 ALT PIRINEU (Urgellet-Banda) ponen en evidencia que existe una grave situacion de deterioro de la alta montaña del Pirineo catalan. Esta problematica se exterioriza en una profunda crisis agrícola y demográfica , pero es mucho mas grave,ya que significa la destruccion de la sociedad de montaña con los efectos sociales, económicos y culturales que ello representa. La plena integración de la areas, hoy marginales, de montaña en el territorio industrial de Cataluña plantea una serie de medidas; si no se llevan a cabo, esta situación sera irreversible. Las diversas propuestas han sido analizadas y presentadas en un grupo de dieciocho estudios que sumarizan la necesidad de preservar el medio natural y paisajistico, junto a una reconstrucción de la estructura económica y demográfica del area a partir de la pluriactividad y la dotación de los servicios e infraestructuras que garanticen una mínima calidad de vida a los habitantes de los pueblos de montaña. Para que sean efectivas estas propuestas debe existir una voluntad institucional y una participación de los afectados.Les conclusions i els resultats que s'han obtingut amb la realització del programa MAB-6 ALT PWNEU (Urgellet-Banda) posen en evidencia que existeix una greu situació de deteriorament a l'alta muntanya del Pirineu catala. Aquesta problematica s'exterioritza en una crisi agrícola i demogràfica profunda, pero és molt més greu, ja que sigmica la destrucció de la societat de muntanya, amb els efectes socials, econòmics i culturals que això representa. La integració plena de les àrees -avui marginals- de muntanya en el territori industrial de Catalunya planteja una sèrie de mesures que, si no es porten a terme, la situació es convertirà en irreversible. Les diverses propostes han estat analitzades i presentades en un grup de divuit estudis que plantegen la necessitat de preservar el medi natural i paisagístic, junt amb la reconstrucció de l'estructura econòmica i demogràfica de l'àrea a partir de la pluriactivitat i la dotació de serveis i infrastructures que garanteixin una mínima qualitat de vida als habitants d'aquests pobles de muntanya. Per tal que aquestes propostes siguin efectives, ha d'existir una forta voluntat institucional i una participació dels afectats