Archaeometric characterization of Late Antique pottery from the rural site of Ses Païsses de Cala d'Hort (Eivissa, Balearic Islands, Spain)

This paper presents the results of an archaeometric characterization of Late Roman Pottery from a rural site on the island of Eivissa (Balearic Islands, Spain). The ceramic samples, including common wares, amphorae and cooking wares, have been analysed using X-ray fluorescence for the chemical characterization, optical microscopy by thin-section analysis for the mineralogical and petrographic characterization, and X-ray diffraction for the mineralogical analysis.The results show the importance of local/regional production for the common wares and amphorae, while for the cooking wares, all the materials are imported, including some fabrics widely distributed in the Western Mediterranean

Caracterización arqueométrica de la cerámica común producida en la villa romana de Sa Mesquida (Mallorca)

En la villa romana de 5a Mesquida, situada en el oeste de Mallorca, se han localizado hasta la fecha un horno y dos escombreras que indican la producción de cerámica común en el yacimiento. El presente artículo expone los resultados de la caracterización arqueométrica por fluorescencia de rayos x, difracción de rayos X y microscopía óptica mediante lámina delgada. El estudio permite determinar el grupo de referencia de la producción del taller para su posterior utilización en trabajos de difusión y comercio cerámico. A su vez, constituye el primer grupo de referencia sobre cerámica romana producida en la isla. Se constata también la existencia de algunas contaminaciones y alteraciones que presenta la cerámica calcárea cocida a alta temperatura.In the Roman Villa of 5a Mesquida, located on the west site of Majorca, one kiln and two kiln damps have been found, indicating the existence of coarse ware production on the site. The subject of this paper is to present the results of the archaeometrical characterization of the locally produced ceramics, by means of X-ray fluorescence, X-ray diffraction and Optical Microscopy by thin section analysis. The study enabled, on the one hand, the characterization of the reference group of the kiln site production, which is, to date, the first identified reference group of Roman ceramies on the island. On the other hand, it has also enabled the identification of sorne alteration and contamination problems, which are detected in the high- and over-fired calcareous ceramics

Archaeometric Characterization of Common and Cooking Wares from the Late Antique City of Valentia (Valencia, Spain)

This contribution presents the results of the archaeometric characterization of Late Roman pottery from the city of Valencia (Spain). The ceramic samples, including common wares, amphorae, and cooking wares, have been characterized using WD-X-ray fluorescence for the chemical analysis, X-ray diffraction for the mineralogical study, and optical microscopy by thin-section analysis for the mineralogical and petrographic characterization. The results show a wide range of fabrics with cooking wares of imported origin. The most important result is, however, the identification of a possible regional ware that resembles African cooking wares but that could have been locally or regionally produced, as well as the possible production in the area of some common wares. These results provide a better insight into the production and distribution of Late Roman ceramics in the area and contribute to a better understanding of trade dynamics in the Western Mediterranean for imported wares

Archaeometric characterization of Iron Age indigenous pottery from the staggered turriform of Son Ferrer, Mallorca, Spain

The paper explores indigenous ceramic production found at the Iron Age ceremonial center of Son Ferrer in Western Mallorca in the Balearic Islands (Western Mediterranean). The archaeometric characterization, which combines chemical and minero-petrographic techniques facilitates study of the evolution of ceramic traditions. The results show an important shift in ceramic production. The Late Iron Age (PostTalaiotic) pottery found at the site reflect the coexistence of various technological recipes for making pots, in comparison with a more homogeneous ceramic tradition during the Talaiotic period (c. 850-550 BC). This diversified and poorly standardized production is interpreted in association with changes in the system of knowledge transmission among artisans, restricted in the Post-Talaiotic period (c. 550-50 BC) to a household low-scale production. The observed variability demonstrates a differential use of natural resources for pottery making at a regional scale, as well as the interaction among various social groups in the area. In this sense, the increased variability observed in diachronic terms in the pottery deposited in the staggered turriform of Son Ferrer points to a change in the social role played by this archaeological site in the Post-Talaiotic perio

Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB) (1992-2015)

En el marco conmemorativo de los 50 años de la revista Pyrenae, el equipo editorial ha considerado oportuno dedicar este volumen a sintetizar la investigación del Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología de la Universitat de Barcelona. Para ello se ha solicitado a cada uno de los grupos de investigación que lo conforman una síntesis de su labor investigadora. A los actos conmemorativos de la revista Pyrenae, cabe añadir otra efeméride importante como es el centenario de la lección inaugural de Pere Bosch Gimpera en la Universitat de Barcelona que se celebrará en 2016. Resulta paradójico, sin embargo, que en un momento con motivos para celebraciones, la sensación sea más bien de desazón. La Universitat de Barcelona se encuentra sumida en un proceso de reforma de sus estructuras que significará la desaparición del citado Departamento, y conllevará un futuro incierto para la arqueología. Los arqueólogos de esta universidad tenemos, por tanto, poco que celebrar, pero Pyrenae y su 50.º aniversario bien merecen el esfuerzo. Esta síntesis que ofrece el ERAAUB, uno de los grupos de investigación más antiguos del departamento, tiene, por consiguiente, un sabor agridulce y será necesariamente muy parcial, puesto que la larga trayectoria del grupo y el gran número de investigadores vinculados de una manera u otra al mismo obliga a dejar muchos aspectos sin tratar. En este sentido, esta contribución se centra en presentar someramente las principales áreas de investigación del grupo, así como los principales proyectos, haciendo mayor hincapié en el período 2009-2015, con referencias por supuesto a algunos proyectos y logros anteriores

Estudi de la producció i la distribució d'àmfores ibèriques en el NE peninsular a travès de la seva caracterització arqueomètrica

[cat] La nostra Tesi Doctoral té com a finalitat abordar l'estudi en profunditat de les àmfores ibèriques procedents de varis jaciments ubicats principalment a la part costanera del nord-est de la Península, a partir de l'aplicació de tècniques arqueomètriques, identificant els grups de referència que formen el principi metodològic bàsic de l'Arqueometria. Complementàriament als estudis de provinença, aquest projecte està igualment destinat a l'estudi de les característiques tecnològiques i de les propietats mecàniques d'aquests envasos.L'objectiu final d'aquest treball és, en primer lloc, obtenir un millor coneixement sobre les possibles àrees de producció i la difusió de les àmfores ibèriques, proporcionant així informació sobre les xarxes comercials i les vies de comunicació, principalment entre les diverses zones costaneres dels Països Catalans (Catalunya, València i Illes Balears). D'aquesta manera, fer inferències sobre les possibles pràctiques comercials, els models econòmics, almenys al nivell dels intercanvis a l'interior del nord-est de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. En segon lloc, la nostra intenció és generar informació sobre els materials i els processos tecnològics que han intervingut en la manufactura d'aquests contenidors, per a poder així fer inferències sobre el nivell dels coneixements tecnològics dels íbers en les diverses zones estudiades. Finalment, amb la caracterització de les propietats mecàniques volem obtenir informació sobre si les àmfores ibèriques eren adequades per al transport o si només podrien ulilitzar-se per a l'emmagatzemament dels productes agraris i, si s'adequaven al transport, per quin tipus de transport es podrien fer servir, per a un transport a curta o a llarga distància. Tota aquesta informació permetria un avenç important en el coneixement de la tecnologia de producció al món antic i dotaria, tant als estudis arqueològics de ceràmiques ibèriques, com als arqueomètrics, amb dades específiques sobre els centres productors i receptors d'aquest material.Per a poder desenvolupar el treball arqueomètric degudament i poder obtenir informació sobre el possible origen i la difusió de les àmfores ibèriques a la Costa Catalana hem inclòs en l'estudi material procedent de diferents tipus de jaciments: possibles centres productors i possibles centres receptors. A més, per a poder comparar amb altres àrees de la costa, igualment, hem estudiat varis jaciment de la costa llevantina (València i Alacant) El projecte es realitzà a partir de l' estudi de la composició química i mineralògica de les mostres. La caracterització química facilità la determinació de la possible provinença a partir de la definició de Grups de Referència i d'Unitats de Referència Composicional de Pasta. Paral·lelament, les dades mineralògiques van oferir informació sobre els processos tecnològics emprats per la manufactura d'aquest material ceràmic. Igualment, es determinà les propietats mecàniques de les àmfores concretament la resistència mecànica (strength) i la duresa (hardness). De la mateixa manera, s'investigà la relació d'aquests paràmetres amb l'ús d'aquest envasos i la seva adaptació al transport a curtes o a llargues distàncies. Finalment, s'efectuà la seva caracterització microestructural i la determinació del seu estadi de sinterització.[eng] The goal of our PhD is to study in depth the Iberian amphorae coming from different archaeological sites located at the coastal area of the north-east of the Iberian Peninsula using different archaeometrical techniques and identifying Reference Grups or Paste Compositional Reference Units. The provenience study is complemented by the study of the technological features and the mechanical properties of these vessels. Our final objective is to obtain a better knowledge on the possible production areas and the diffusion (distribution and redistribution) of the Iberian amphorae and to offer new information on the commercial networks and routes of communication principally between the different zones of coastal part of the Països Catalans (Catalunya, Valencia and Balearic Islands). In consequence, first of all, we expect to be able to gain information on the possible commercial practices and the economical models at least in the north-east of the peninsula before the Roman's arrival. Our intension, also, is to generate information on the materials and technological aspects of manufacturing this type of ceramic and to understand the degree of the Iberian technological knowledge. Finally, we wish to obtain more information on the adequacy of the Iberian amphorae for long or short distance transport by the study of the mechanical properties. Our study concerns Iberian amphorae and in some cases Iberian common wares. We sampled 22 archaeological sites. Between the studied archaeological sites there are both production and reception sites

Transport i emmagatzematge de les àmfores en l'antiguitat:l'aportació de les ciències dels materials

[spa]Las ánforas son ejemplos claros de cerámicas utilitarias que requieren de unas características técnicas necesarias para cumplir su funcionalidad: servir de envase de almacenamiento y transporte. En este trabajo se propone el estudio del comportamiento funcional de estos envases a través de la evaluación de las propiedades mecánicas de resistencia y tenacidad a la fractura. Propiedades mecánicas, ámforas ibéricas, ámforas romanas, tecnología, funcionalidad.[eng]Amphorae represent clear examples of utilitarian pottery. Their functionality as transport and storage vessels require specific performance characteristics, specially related to functional properties. This paper focuses on the study of the mechanical behaviour through the evaluation of strength and fracture toughness. Mechanical properties, Iberian amphorae, Roman amphorae, technology, functionality

Caracterización arqueométrica de la cerámica común producida en la villa romana de Sa Mesquida (Mallorca)

En la villa romana de 5a Mesquida, situada en el oeste de Mallorca, se han localizado hasta la fecha un horno y dos escombreras que indican la producción de cerámica común en el yacimiento. El presente artículo expone los resultados de la caracterización arqueométrica por fluorescencia de rayos x, difracción de rayos X y microscopía óptica mediante lámina delgada. El estudio permite determinar el grupo de referencia de la producción del taller para su posterior utilización en trabajos de difusión y comercio cerámico. A su vez, constituye el primer grupo de referencia sobre cerámica romana producida en la isla. 5e constata también la existencia de algunas contaminaciones y alteraciones que presenta la cerámica calcárea cocida a alta temperatura

Les pintures murals de la basílica paleocristiana de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca): materials i tècniques

[cat]El present treball ofereix una revisió de les pintures murals de la basílica de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca), així com un estudi de caracterització arqueomètrica deIs materials i tècniques per microscòpia òptica, tant amb lupa binocular com amb microscopi petrogràfic mitjançant làmina prima, difracció de raigs X i microscòpia electrònica de rastreig. Els resultats han permès identificar els pigments emprats, així com la seva tècnica d'aplicació. Igualment, han permès caracteritzar els morters i han desvelat l' existència de dos tipus diferents de suport. Malgrat aquestes diferències en els morters, els pigments són sempre els mateixos per a tots els conjunts pictòrics caracteritzats [eng] The present paper offers a revision of the wall paintings found at the early Christian church of 'Es Cap des Port' (Fornells, Menorca). Moreover, the materials and techniques employed have been archaeometrically studied by means of optical microscopy, both with steromicroscope and petrographic microscope by thin section, X-ray diffraction and scanning electron microscopy. The results enable to identify the pigments used, as well as the techniques of application. It has also been possible to characterize the mortars, revealing the existence of two different types of support. In spite of these differences in the mortars, the pigments used are the same ones for all the studied wall painting