Activitat culinària-nutricional amb persones grans diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu (deteriorament de la memòria entre d'altres)

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Introducció: Estudiants de l’assignatura de Treball dirigit (6c) del Grau de Nutrició Humana i Dietètica han realitzat activitats en l’associació AJUDAM-PREDEGENT (Prevenció-Dependència-Gent Gran). Aquesta associació treballa en el desenvolupament d’un programa d’estimulació cognitiva per persones diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu (pèrdua de memòria diagnosticada) que intenten continuar la seva vida amb plena normalitat malgrat les dificultats que la naturalesa de la malaltia comporta. Els estudiants, supervisats per l’equip de l’Associació AJUDAM-PREDEJEM, han dissenyat i realitzat tallers de temàtica culinària-nutricional¸ en el marc dels ”Tallers de la memòria”, amb la finalitat que la cuina i/o la nutrició esdevingui en una eina de útil per treballar la memòria. Objectius: Dissenyar activitats /tallers per una alimentació saludable Aprendre a dissenyar tallers, amb un equip multidisciplinari, per treballar la memòria Valorar el servei de càtering de l’associació. Punts forts i punts febles. Descripció: Primerament van participar com a observadors en les dinàmiques/ activitats ja establertes del centre, per conèixer les característiques del grup i poder dissenyar i realitzar les sessions. Seguidament, els estudiants van definir els objectius específics de cada sessió y la planificació de la tasca, conjuntament amb l’equip de l’associació. Finalment, es van realitzar 7 sessions d’una hora, amb una estructura comuna molt ben definida, amb rutines i sense canvis per facilitar el seu seguiment als pacients. Paral•lelament, els estudiants van realitzar el seguiment del servei de dinars, per valorar de l’estructura del càtering, el seu funcionament, els menús i l’adequació d’aquest servei a les característiques d’aquesta població. Conclusions: Des de l’associació es valora molt positivament la capacitat dels estudiants per connectar amb el perfils dels pacients, d’equilibrar els tallers i els temes a tractar amb la capacitat cognitiva dels mateixos i de preparar correctament les diferents sessions. Han mostrat empatia i capacitat per adaptar-se al grup. Els estudiants manifesten que ha esta una tasca laboriosa, no exempta de dificultats però molt enriquidora

Pre- i probiòtics a la cuina

Podeu consultar el III Workshop anual INSA-UB complet a: http://hdl.handle.net/2445/118993Sessió 3. Talle

AmICog - Tecnologías móviles para la asistencia global a personas con discapacidad cognitiva en el entorno laboral

Versión electrónica de la ponencia presentada en IV Congreso Español de Informática, celebrado en Madrid en 2013En este artículo se presenta el sistema AmICog, diseñado específicamente para asistir a personas con discapacidad cognitiva en el entorno laboral. Para ello se emplean teléfonos móviles para mostrar guías interactivas adaptadas al usuario, tarea y contexto, así como un mecanismo de localización y guiado en entornos interiores.Este proyecto se ha desarrollado bajo la Cátedra UAM-Indra de Inteligencia Ambiental para la Discapacidad Cognitiva

Using Extra Virgin Olive Oil to Cook Vegetables Enhances Polyphenol and Carotenoid Extractability: A Study Applying the sofrito Technique

Olive oil is the main source of fat in the Mediterranean diet and the most frequently used ingredient in Mediterranean cuisine. Cooking with olive oil has been attracting attention because it can act as a food excipient, thereby increasing the bioaccessibility and bioavailability of ingested bioactive compounds. The aim of this study was to understand the effect of cooking with olive oil on the bioactive components in other ingredients (tomato, onion, and garlic) of sofrito sauce, a representative model of Mediterranean cuisine. After the cooking process, polyphenols from tomato, onion, and garlic were detected in the olive oil, especially naringenin, ferulic acid, and quercetin, as well as a high content of carotenoid Z-isomers, which are more bioavailable than the E-isomers. Therefore, traditional Mediterranean cuisine could play an important role in the health-improving effects of the Mediterranean diet. Keywords: carotenoid isomerization; garlic; lycopene; matrix effect; naringenin; onion; phenolic compounds; tomato

Faculty satisfaction and motivation with first year teaching at social sciences degrees

[ES] Existen interesantes y numerosos estudios que ahondan sobre la influencia de un conjunto de factores (personales, sociales, institucionales, etc.) como facilitadores e inhibidores de una adecuada transición académica desde la perspectiva del alumnado. El presente trabajo describe el proceso de ajuste académico a la universidad desde la perspectiva del profesorado del primer año. Conocer las opiniones de quienes han sido el referente de entrada de estudiantes de nuevo acceso en asignaturas obligatorias del primer año puede contribuir a arrojar luz sobre la necesidad de establecer un perfil –o perfiles– de profesorado en función, no sólo, de las características de la disciplina a impartir sino, también, del perfil del alumno y de las características de los grupos clase.Para ello, se ha administrado una encuesta “on-line” a todo el profesorado de primer curso de los grados de Administración y Dirección de Empresas (ADE) y de Pedagogía de la Universidad de Barcelona al finalizar el curso 2[EN] Could be easy to find interesting studies about  the  influence  of  some  factors (personal,  social,  institutional,  etc.)  as facilitators  or  inhibitors  of  adequate academic  transition  from  student’s perspective.  This  paper  describes  the process of academic adjustment to high education college from the perspective of first-year teachers. Underlies also the relationship between faculty motivation and satisfaction and students retention. Collect  opinions  of  first-year  teachers could result of particular interest. They can  have  an  important  influence  on students, being a reference for them. Could be possible to identify some profile of first year teachers, not only in terms of the characteristics of the discipline to be taught, but also the student’s profile and the characteristics of the class groups.A  statistical  survey  has  been  done to all first-year teachers at grades of Administration and Management (ADE) and Education studies, at the University of  BarceTriadó Ivern, XM.; Aparicio Chueca, P.; Freixa Niella, M.; Torrado Fonseca, M. (2015). Satisfacción y motivación del profesorado en el primer curso en grados de ciencias sociales. REDU. Revista de Docencia Universitaria. 13(1):203-229. https://doi.org/10.4995/redu.2015.6454203229131Almarcha, A. (1982). Autoridad y privilegio en la Universidad española: estudio sociológico del profesorado universitario. Madrid: C.I.S.Álvarez González, M., Figuera, P. y Torrado, M. (2011). La problemática de la transición bachillerato - universidad en la Universidad de Barcelona. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 22 (1), pp. 15-27.Alvira, F. y Collazos, C. (1976). El rol del profesor. Madrid: INCIE.Arnaus, R. y Piussi, A.M. (2009). El sentido libre del ser universitarias en el presente. DUODA. Estudis de la Diferència Sexual, 36, pp. 131-158.Beaupère, N. et al. (2007). L'abandon des études supérieures. Rapport réalisé pour l'Observatoire national de la vie étudiante. París: La Documentation Française, (Col. Panorama des Savoirs).Bozu, Z. y Canto, P.J. (2009). El profesorado universitario en la sociedad del conocimiento: competencias profesionales docentes. Revista de Formación e Innovación Educativa Universitaria. Vol 2 (2), pp. 87-97.Brown, G. y Atkins, M. (1994). Effective teaching in Higher education. London: Routledge.Cabrera, A. F., Colbeck, C. L. & Terenzini, P. T. (1999). Desarrollo de indicadores de rendimiento para evaluar las prácticas de enseñanza en el aula: El caso de ingeniería. En Javier Vidal. (Ed.). Indicadores para la universidad: información y decisiones (pp. 105-128). Madrid: Ministerio de Educación y Cultura.Casero, A. (2010). ¿Cómo es el buen profesor universitario según el alumnado?, Revista española de pedagogía, 246, pp. 223-242.Castaño, E., Gallón, S., Gómez, K. y Vásquez, J. (2008). Análisis de los factores asociados a la deserción estudiantil en la Educación Superior: un estudio de caso. Revista de Educación, 345, pp. 255-280.Figuera, P. y Torrado, M. (2013). El contexto académico como factor diferenciador en la transición a la universidad. Revista Contrapontos, 13(1), 33-41.Figuera, P., Torrado, M., Pol, C. y Corti, F. (2011). Análisis del perfil del estudiante y del proceso de integración académica en la universidad. Implicaciones para la relación pedagógica. En F. Hernández (coord.) Pensar la relación pedagógica en la universidad desde el encuentro entre sujetos, deseos y saberes (pp. 125 - 135). Universitat de Barcelona: Barcelona. Recuperado de: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/20946/7/Indaga_t_1.pdfFreixa, M.; Aparicio, P. y Triadó, X. (2014). El rol del profesorado como elemento clave en las instituciones y en el contexto de la educación superior. En Pilar Figuera (Coord.), Persistir con éxito en la Universidad: de la investigación a la acción. (pp 139-156) Barcelona: Laertes.Frías, R. (2006). Estudio de Satisfacción del Profesorado en la Universidad Pública Española. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 11, enero-junio, pp. 175-201.Frías, R. (2012). Estudio de satisfacción del profesorado en la Universidad Pública Española. Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales, 11, pp. 175-204.García, L. (2013). Indicadores para la evaluación de la enseñanza en una universidad a distancia. RIED. Revista iberoamericana de educación a distancia, 1(1), pp. 63-85.García González, A.J. y Troyano Rodríguez, Y. (2009). El Espacio Europeo de Educación Superior y la figura del profesor tutor en la Universidad. Revista de Docencia Universitaria, 3. Recuperado de http://red-u.net/redu/files/journals/1/articles/96/public/96-82-2-PB.pdfGarcía-Valcárcel ,A. (1989). Incidencia de los modelos didácticos en la Universidad de Cantabria. Santander: ICE de la Universidad de Cantabria.Guerrero, E. y Vicente, F. (1999). Estudios sobre la importancia del factor humano en la realización profesional y personal: satisfacciones e insatisfacciones de la profesión docente universitaria, Revista electrónica interuniversitaria de formación del profesorado, 2(1), pp. 579-586. Recuperado de http://www.uva.es/aufop/publica/revelfop/ 99-v2n1.htmGmelch, W. H., Wilke, P., y Lovrich, N. (1986). Dimensions of faculty stress among university faculty: Factor analysis results from a national study. Research in Higher Education, 24, pp. 266-286.Glogowska, M., Young, P. y Lockyer, L. (2007). Should I go or schould I stay? A study of factors influencing students' decisions on early leaving. Active Learning in Higher Education, 8(1), pp. 63-77.González Alfonso, M.C., Álvarez Pérez, P.R., Cabrera, L. y Bethencourt, J.T. (2007). El abandono de los estudios universitarios: factores determinantes y medidas preventivas. Revista española de pedagogía, nº 236, pp. 71-86.Herranz-Bellidos, J.; Reig-Ferrer, A.; Cabrero-García, J.; Ferrer-Cascales, R. y González-Gómez, J.P. (2007). La satisfacción académica de los profesores universitarios. Actas del V Jornadas de Investigación en Docencia Universitaria. Alicante. Recuperado de http://www.eduonline.ua.es/jornadas2007/comunicaciones/2E5.pdf [consultado el 31 de octubre del 2014]Hickson, C. y Oshagbemi, T., (1999). The Effect of Age on the Satisfaction of Academics with Teaching and Research. International Journal of Social Economics, 26(2), pp. 537-544.Jarauta, B. y Medina, J.L. (2012). Fuentes y procesos de aprendizaje docente en el contexto universitario, Revista española de pedagogía, 252, pp. 337-353.Li-ping Tang, T. y Talpades, M. (1999). Sex differences in satisfaction with pay and coworkers: faculty and staff at a public institution of higher education. Public Personnel Management, 28 (3), pp. 345-349.Lotkowski, V.A., Robbins, S.B. y Noeth, R.J. (2004). The Role of Academic and Non-academic factors in improving college retention. ACT Policy Report. Recuperado de http://www.act.org/research/policymakers/pdf/college_retention.pdfNieva, M.E., Crahar, B., González, B., Villalinga, P., Holgado, L., Correoa, M.A. y Marcilla, M.I. (2004). Factores asociados a la deserción. Un estudio explicativo. En II Congreso Internacional de Matemática aplicada a la ingeniería y enseñanza de la matemática en ingeniería. Departamento de Matemáticas.Oshagbemi, T., (2000). How satisfied are academics with their primary tasks of teaching, research and administration and management. International Journal of Sustainability in Higher Education ,1 (2), pp. 124-136.Pitts, J., Curtis, A., While, R., y Holloway, I., (1999). Practice professional development plans: General practitioners' perspectives on proposed changes in general practice education. British Journal of General Practice, 49, pp. 959-962.Rodríguez, S., Fita, E. y Torrado, M. (2004). El rendimiento académico en la transición secundaria-Universidad. Revista de Educación, 334, pp. 391- 412.Sáenz, O. y Lorenzo, M. (eds) (1993). La satisfacción del profesorado universitario. Monográfica. Pedagogía. Granada: Monografías de Pedagogía. Universidad de Granada.Sax, L.J. (1996). The American College Study: National Norms for the 1995-96. HERI Faculty Study. (ERIC Document Reproduction Service Nº E.D. 399863)Strydom, J.F. y Mentntz, M. (2010). Focusing the student experience on success through Student engagement. Pretoria: Council on Higher Education.Tejedor, F.J. y García-Valcárcel, A. (2007). Causas del bajo rendimiento del estudiante universitario (en opinión de los profesores y alumnos). Propuestas de mejora en el marco del EEES. Revista de Educación, 342, pp. 443-473Tinto, V. (2008). Creating Condition for Student Success. Conference University of Maine System, March 10, 2008.Torrado, M., Rodríguez, M. L., Freixa, M., Dorio, I. y Figuera, P. (2010). Models explicatius i factors associats a labandonament universitari. En J. Gairín, P. Figuera y X. Triado (Ed), L'abandonament dels estudiants a les universitats catalanes (pp 11-31). Barcelona: AQU.Triadó-Ivern, X.; Aparicio-Chueca, P.; Guàrdia-Olmos, J. y Jaría Chacón, N. (2009). Aproximación empírica al análisis del absentismo de los estudiantes universitarios. Estudio del caso de la Facultad de Economía y Empresa (UB). Revista de Formación e Innovación Educativa Universitaria. Vol. 2, No 4, pp. 182-192.Triadó-Ivern, X.; Aparicio-Chueca, P.; Guàrdia-Olmos, J. y Jaría Chacón, N. (2013). University Student Absenteeism: Factors and Profiles. En S. Mukerji & P. Tripathi (Coord.), Cases on interactive technology of the Handbook of Research on Transnational Higher Education, edited by Dr. Siran Mukerji and Dr. Purnendu Tripathi. (Pennsylvania, IGI Global).Yorke, M. y Longden, B. (2008). The first-year experience of higher education in the UK. York, UK: The Higher Education Academy.Young, P., Glogowska, M. y Lockyer, L. (2007). Conceptions of early leaving: a comparison of the views of teaching staff and students. Active Learning in Higher Education, 8 (3), pp. 275-287.Zabalza, M.A. (2011). El espacio europeo de educación superior. Hacia dónde va la Universidad Europea?, 9 (3), pp. 75-98. Recuperado en http://red-u.net/redu/index.php/REDU/issue/view/67.Zabalza Beraza, M.A. y Zabalza Cerdeiriña, M.A. (2013) Profesores y profesión docente. Entre el "ser" y el "estar". Madrid: Narcea.Zubieta, J.C y Susinos, T. (1992). Las satisfacciones e insatisfacciones de los enseñantes.Madrid: CIDE

Synergism effect of home cooking and ingredients enhance tomato polyphenols in Mediterranean sofrito

Podeu consultar el III Workshop anual INSA-UB complet a: http://hdl.handle.net/2445/118993Sessió 2. Pòster núm. 1

Avaluació dels Aprenentatges a l’Assignatura de Practiques Externes del Grau de Nutrició Humana i Dietètica

Projecte: PID2017-00

Activitats d’aprenentatge per millorar en l’adquisició de competències transversals i específiques en l'àmbit de pràctiques externes

Projecte 2015PID_UB/020Les pràctiques externes del grau de Nutrició Humana i Dietètica (NHD) constitueixen el pràcticum obligatori que fan els estudiants el darrer semestre del grau. És una assignatura singular de 24 ECTS que pretén que els estudiants desenvolupin activitats pràctiques en un àmbit professional en institucions públiques o privades. Els centres i les activitats on fer les pràctiques externes són molt variats, i es poden agrupar en els àmbits següents: pràctiques clíniques, restauració col·lectiva, empreses d’alimentació, empreses de consultoria, salut pública, esport i recerca. Un dels elements que integren els diferents àmbits és el que es refereix a les competències transversals, que es poden treballar amb eines conjuntes, sigui quin sigui el lloc on es porta a terme aquesta activitat. L’objectiu principal d’aquest projecte d’innovació docent era el desenvolupament d’activitats d’aprenentatge per millorar en la consolidació de les competències transversals del grau i específiques de l’assignatura. Durant el primer semestre del curs es van desenvolupar les activitats i es va aplicar als 47 estudiants que feien les pràctiques durant el segon semestre. Es va dissenyar i crear la carpeta d’aprenentatge en línia com a eina per a l’aprenentatge reflexiu, crític i experimental i com a eina d’avaluació continuada. I es van establir els continguts de la carpeta a partir de l’objectiu principal d’aquesta proposta que es concreta en les línies d’actuació següents: a) Memòria formativa-reflexiva. S’ha dissenyat l’activitat de memòria formativa-reflexiva a través de pautes ben definides perquè l’alumne pugui aprofundir en el seu aprenentatge pràctic i adquirir un pensament reflexiu i crític. Aquesta activitat inclou apartats dirigits a la reflexió i apartats dirigits a les competències transversals i específiques de l’assignatura com ara «I. Adquirir capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques i «II. Reconèixer els principis ètics, les responsabilitats legals i l’exercici de la professió de dietista-nutricionista». Aquestes memòries estan organitzades i avaluades en diferents nivells d’aprenentatge. D’aquesta manera, els alumnes poden ser conscients del grau d’aprofundiment amb què desenvolupen l’activitat: des de la identificació o descripció de l’activitat duta a terme fins a la capacitat de prendre decisions. b) Competències per àmbits. S’ha dissenyat l’activitat formativa-reflexiva per treballar la competència específica «Identificar els límits de la professió i les seves competències» i s’ha creat un espai presencial per a la seva posada en comú on els alumnes han pogut conèixer les experiències desenvolupades en altres àmbits i dins d’un mateix àmbit, a través de l’experiència dels companys. Els resultats obtinguts han estat satisfactoris. L’equip de professors de l’assignatura i l’alumnat han valorat positivament l’experiència. Les activitats dissenyades en aquest projecte més ben valorades per l’alumnat han estat, d’una banda, l’activitat destinada a «identificar els límits de la professió i les seves competències» i, de l’altra, les memòries formatives-reflexives que incrementen la reflexió dels estudiants en la seva pràctica professional. Hem difós els resultats del projecte al congrés internacional docent EDULEARN16 i es pretén difondre’ls també a través de publicacions i altres congressos.Programa Millora Innovació Docent: 2015PID_UB/02

Identificar els límits de la professió i les seves competències: Activitat formativa-reflexiva a les Pràctiques Externes del Grau de Nutrició Humana i Dietètica

En aquest treball es desenvolupa una activitat d'aprenentatge per millorar la consolidació de les competències transversals del grau i específiques de l'assignatura de Pràctiques Externes. En aquest sentit s'ha desenvolupat una activitat formativa-reflexiva on l'alumne identifica les competències professionals als centres de pràctiques i en una sessió expositiva col·laborativa es crea un espai universitari destinant temps per a l'aprenentatge i discussió entre iguals. Paraules clau: Competències professionals; activitat formativa-reflexiva; límits de la professió; Pràctiques Externes; Intercanvi d'experièncie

Sensitive and Rapid UHPLC-MS/MS for the Analysis of Tomato Phenolics in Human Biological Samples

An UHPLC-MS/MS method for the quantification of tomato phenolic metabolites in human fluids was optimized and validated, and then applied in a pilot dietary intervention study with healthy volunteers. A 5-fold gain in speed (3.5 min of total run); 7-fold increase in MS sensitivity and 2-fold greater efficiency (50% peak width reduction) were observed when comparing the proposed method with the reference-quality HPLC-MS/MS system, whose assay performance has been previously documented. The UHPLC-MS/MS method led to an overall improvement in the limits of detection (LOD) and quantification (LOQ) for all the phenolic compounds studied. The recoveries ranged between 68% and 100% in urine and 61% and 100% in plasma. The accuracy; intra- and interday precision; and stability met with the acceptance criteria of the AOAC International norms. Due to the improvements in the analytical method; the total phenolic metabolites detected in plasma and urine in the pilot intervention study were 3 times higher than those detected by HPLC-MS/MS. Comparing with traditional methods; which require longer time of analysis; the methodology described is suitable for the analysis of phenolic compounds in a large number of plasma and urine samples in a reduced time frame