Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya

Aquesta tesi doctoral té com a objecte l’anàlisi comparat del tractament legal que reben les diferents llengües d’Espanya i de Suïssa en les constitucions i en la legislació respectives, tot considerant que Espanya i Suïssa són dos estats plurilingües i amb una organització territorial complexa. El treball és fet dins del Dret Constitucional; però té en compte també altres ciències socials, com ara la Ciència Política, la Teoria Política, anàlisi de les polítiques públiques o la sociolingüística. La comparació vol comprendre el sistema de drets lingüístics que ha bastit cada país. I conéixer, en conseqüència, la seguretat lingüística que hi tenen els parlants de les diferents llengües. L’estudi aporta una perspectiva nova i més complexa per a veure les limitacions del sistema de drets lingüístics espanyol, tenint en compte que aquest sistema es fonamenta en el principi de jerarquia lingüística. La investigació mostra la realitat plurilingüe de cada país, la regulació legal-constitucional suïssa i espanyola, els eixos centrals de les polítiques públiques i la jurisprudència principal en matèria lingüística. Segueix una metodologia comparativa que contribueix a entendre de manera més adequada el sistema de seguretat lingüística i jerarquia lingüística dels dos països. El treball constata que Suïssa, durant el segle XIX, esdevé un estat-nació contemporani que trenca amb la seua tradició medieval i moderna d’usar l’alemany en la documentació oficial i s’afirma com un estat amb diverses llengües nacionals i oficials. Suïssa desenvoluparà un nou projecte nacional-estatal, plurilingüe i federal, sense tensions lingüístiques i territorial significatives, que trenca amb l’axioma dominant a Europa occidental d’un estat, una nació, una llengua. Actualment, Suïssa és format un estat que té quatre llengües oficials en les institucions federals, però que, en la majoria de les localitats, districtes i cantons és oficialment i col·lectivament monolingüe en alemany, francés, italià o romanx; mentre els poders públics impulsen una política activa per aconseguir que els ciutadans suïsos siguen individualment plurilingües i coneguen, com a mínim, dues llengües nacionals suïsses i una llengua estrangera. Quan Espanya esdevé un estat-nació contemporani, trenca amb la seua tradició de les èpoques medieval i moderna d’usar diverses llengües en les institucions i només declara una llengua oficial i nacional, el castellà. El nou projecte nacional serà uniformista i centralista, però des de finals del segle XIX té fortes resistències en l’Espanya perifèrica i sobretot allà on es parlen llengües diferents de la castellana. En part d’aquestes zones, hi ha projectes nacionals perifèrics que qüestionen el nacionalisme espanyol dominant i fins i tot la integritat territorial de l’estat espanyol. De fet, Espanya és un estat-nació amb importants conflictes entre diferents nacionalismes dins del seu territori i amb problemes territorials i lingüístics significatius. Des de la Constitució de 1978, Espanya ha canviat el seu model lingüístic amb una única llengua reconeguda i una centralització del poder polític per una distribució autonòmica semifederal del poder territorial i per un reconeixement jeràrquic i desigual de les llegües espanyoles. En aquests moments, per tant, el nou model lingüístic situa el castellà, llengua oficial de l’Estat, en una posició de predomini i després hi ha diversos graus de reconeixement de les altres llengües espanyoles, que van des de la cooficialitat fins a l’absoluta ignorància. La tesi reflexiona, finalment, sobre les propostes i els debats que pretenen modificar l’actual sistema espanyol de reconeixement de les llengües espanyoles; distingint, a grans trets, dues posicions. Un bloc de propostes que vol reforçar la jerarquia lingüística i la posició del castellà. Un altre bloc que pretén aconseguir una major igualtat en el reconeixement de les diferents llengües espanyoles i en els drets lingüístics dels seus parlants. La qüestió, arribats a aquest punt, és si és possible amb l’actual article tercer de la Constitució un plurilingüisme oficial, amb plena igualtat de les llengües, orientat a la seguretat lingüística dels parlants de totes les llengües espanyoles. L’estudi opta, finalment, per defensar una reforma de l’article 3rd de la Constitució per a eliminar la jerarquia lingüística, reconéixer quatre llengües oficials de l’estat (espanyol o castellà, català o valencià, gallec i basc), reconéixer també l’oficialitat de les altres llengües espanyoles (occità, àrab, tamazight, astrulleonés, aragonés, portugués, haquetia i caló) al territori on són parlades, i afavorir la supervivència de totes les llengües d’EspanyaThis thesis wants to make a comparative analysis of the legal treatment of the different languages of Spain and Switzerland in the constitutions and legislation of the two countries; considering than Spain and Switzerland are multilingual states with a complex territorial organization. Is a Constitutional Law’s work; but also have in mind other social sciences like Political Science, Political Theory, Public Policy Analysis and Sociolinguistics. The comparison wants to understand the system of language rights in each country. And wants to know, therefore, the linguistic security that there are speakers of different languages. The study provides a new and more complex perspective to understand the limitations of the system of Spanish language rights because this system is based in the principle of linguistic hierarchy. The research shows the multilingual reality of each country, the Swiss and Spanish constitutional-legal regulation, the cornerstones of public policy and its main linguistic jurisprudence. It follows a comparative methodology that helps to understand more adequately the level of linguistic security or linguistic hierarchy of the two countries. The work shows that Switzerland, in the nineteenth century, became a contemporary nation-state and breaks with its tradition of medieval and modern ages of using German in official documentation and became a state with several national and official languages. Switzerland will developed a new project of nation-estate, multilingual and federal, without significant territorial and linguistic problems, breaking with the dominant axiom in Western Europe of a state, a nation, a language. Currently, Switzerland is a state who has four official languages at the federal institutions, but most towns, districts and estates are collectively and officially monolingual in German, French, Italian or Romansh; while publics authorities encourage an active policy in order to ensure that Swiss citizens can be individually multilingual and can learn at least two Swiss national languages and a foreign language. When Spain became a contemporary nation-state breaks with its tradition of medieval and modern ages of using several languages in its institutions and only declares one official national language, Spanish or Castilian language. The new Spanish national project will be centralized and uniform, but since the late nineteenth century has a strong resistance in the peripheral areas, especially where people speak other languages, not Spanish. In part of these areas they are peripheral national projects that challenge the dominant Spanish nationalism and even the territorial integrity of Spain. In fact, Spain is a contemporary nation-state with important conflicts between different nationalisms in its territory and with significant territorial and linguistic problems. Since the adoption of the 1978 Constitution of 1978, Spain has changed its uniform linguistic model and the centralization of politic power for a regional semifederal distribution of territorial power and for an unequal and hierarchical recognition of Spanish languages. At present, therefore, the new model puts the Spanish language, the official language of the State, in a position of dominance and then there are various degrees of recognition of other Spanish languages, ranging from the coofficialty status to the absolute ignorance. The thesis reflects on the proposals and discussions that aim to change the current system of recognition of Spanish languages; distinguishing, in general terms, two positions. A block of proposals aims to strengthen the linguistic hierarchy and the position of Spanish Language. Another block aims to achieve greater equality in the recognition of the different Spanish languages and the linguistic rights of their speakers. The question at this point is whether it is possible with the current third article of the Spanish Constitution an official multilingualism, with full equality of languages and oriented to linguistic security of the speakers of all Spanish languages. The work chooses finally to defend a reform the 3rd Article of the Constitution to remove the linguistic hierarchy, recognize four official languages of the state (Spanish or Castilian, Catalan or Valencian, Galician and Basque), recognize also the official status of the other Spanish languages in its territory (Occitan, Arabic, Tamazight, Asturleonese, Aragonese, Portuguese, Haketia and Roma), and encourage the survival of all languages of Spain

Las alternativas políticas en torno al reconocimiento de la diversidad lingüística propia y los derechos lingüísticos, y sus consecuencias en la interpretación o reforma de la Constitución española

España es un país en el que se hablan doce lenguas de manera autóctona. El estado-nación español moderno, nacido con las revoluciones burguesas del siglo XIX, negó oficialmente dicha diversidad e impuso el castellano como única lengua oficial de todo el país. La actual Constitución española es un intento de reconocer la diversidad lingüística española y establecer un sistema de derechos lingüísticos para los hablantes de las lenguas españolas distintas del castellano. Con todo, el sistema es jerárquico, desigual y complejo, y está sometido a críticas y cuestionamientos políticos desde diferentes posiciones.Spain is a country with twelve autochthonous languages. The modern Spanish nation-state, born with the bourgeois revolutions of the nineteenth century, officially denied this diversity and imposed Castilian as the only official language of the whole country. The current Spanish Constitution is an attempt to recognize Spanish linguistic diversity and establish a system of linguistic rights for speakers of Spanish languages other than Castilian. However, the system is hierarchical, unequal and complex, and is subject to criticism and political questioning from different positions

La provincia como institución local supramunicipal en España.

The provinces as supramunicipal institutions are born with the centralist organization of the Spanish monarchy in the nineteenth century. A century and a half later, the creation of the autonomous state with the 1978 Constitution could have opened the possibility that the supramunicipal organization was the exclusive competence of the autonomous communities in all cases; however, it gave rise to four different models and unnecessarily hindered the establishment of alternative territorial institutional organization system

Interseccionalitat i polítiques públiques d'igualtat. Elements per al debat

La igualtat com a principi bàsic de les nostres societats no deixa de protagonitzar debats, més o menys tensos i intensos, així com propostes d'anàlisi i praxis per al marc de les polítiques públiques. Un dels marcs que acull el principi d'igualtat és la perspectiva interseccional, entesa com una aposta decidida i heurística per abordar la complexitat de les desigualtats socials que naix de l'aportació dels feminismes negres i que considerem com un recurs imprescindible per a les teories feministes. En aquest text ens apropem a aquesta perspectiva; primerament, amb un recorregut per l'evolució de les polítiques públiques d'igualtat en l'Estat espanyol d'acord amb el marc legislatiu vigent en cada etapa. Tot seguit, analitzem algunes de les prin-cipals aportacions que planteja la perspectiva interseccional d'acord amb les aportacions d'algunes d'autores referents. Per acabar, plantegem l'aplicació de la proposta interseccional a la futura llei valenciana d'igualtat, perquè creiem que entendre la igualtat des d'una perspectiva interseccional és emmarcar-la en clau de reconèixer la diversitat i fer-la més inclusiva

Anglés contra valencià. La introducció del multilingüisme en el sistema lingüístic educatiu valencià

Aquest treball tracta sobre l'ús polític de les llengües i, singularment, centra l'atenció en el programa de plurilingüisme educatiu posat en marxa pel govern de la Generalitat Valenciana el 2012. Considerem que aquesta iniciativa obeïa una voluntat conscient del partit en el govern (PP) de minoritzar més encara el valencià davant el castellà, amb l'excusa de millorar el coneixement d'anglés. Ara bé, la iniciativa valenciana no és un fet aïllat, s'emmarca dins d'una proposta política d'àmbit estatal orientada a garantir la preeminència del castellà i debilitar les polítiques lingüístiques educatives favorables a les altres llengües espanyoles. Val a dir que fem el treball des de l'òptica combinada de la ciència política i del dret constitucional, uns àmbits acadèmics poc propicis a l'estudi de les polítiques lingüístiques i dels drets lingüístics, si més no al País Valenci

Presentació de Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories

Naix la revista Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories. En aquestes pàgines us expliquem què vol ser.; Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories is born, and these pages will tell you what it wants to become.; Nace la revista Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories. En estas páginas se exponen sus pretensiones

Curso Sistema Político Español (formato power point)

Material elaborado en el marco del proyecto de tipo NOU-PID “Docencia adaptada a formato on line de la asignatura Sistema Político Español”, coordinado por el profesor Joaquín Martín Cubas, de las convocatorias del PID Programa de Innovación Docente de la Universitat de València (2020-21) con referencia UV-SFPIE_PID-1353413. El proyecto está enfocado a la elaboración de material y diseño de estrategias para la docencia virtual y la evaluación en línea. Entre sus objetivos se encuentra el diseño de materiales docentes innovadores y entornos de aprendizaje y evaluación en formato on line: audiovisuales, powers, enlaces, prácticas, autoevaluación y foros o webinars.Cada uno de los 22 temas en los que se ha dividido el temario de la asignatura Sistema Político Español se han depositado en abierto en el Repositorio de la Universitat de València en sus tres formatos: Texto, PowerPoint y Grabación audiovisual, siendo sus contenidos responsabilidad exclusiva de los autores firmantes de cada tema. El texto, además del desarrollo del contenido de cada tema, dispone de Bibliografía específica, Enlaces on line de interés, una Sugerencia de Práctica y un Test de autoevaluación con cinco o seis preguntas, cada una de las cuales tiene cuatro respuestas posibles de la cual solo una es correcta.Each of the 22 topics into which the syllabus of the subject Spanish Political System has been divided have been deposited openly in the Repository of the University of València in its three formats: Text, PowerPoint and Audiovisual recording, their contents being the sole responsibility of the signing authors of each topic. The text, in addition to the development of the content of each topic, it has specific Bibliography, on-line links of interest, a Practice Suggestion and a self-evaluation test with five or six questions, each of which has four possible answers from the which only one is correct

La política pública contra la corrupción

The future of democracies needs to improve their quality of democracies, to leave neoliberalism behind, put the weight of the political system on citizens and not on elites. And needs to ensure an honest, transparent, accountable government and to pursue corruption and fraud actively. The high number of cases of corruption in Spain during the years of the Great Recession has helped to make bigger Spanish institutional crisis. The answer to this reality must come, essentially, from politics, in the most positive and noble sense of this term. The purpose of this paper is to perform a basic and descriptive analysis of the orientation of public policies against corruption and fraud of the Valencian Government in recent years.El futuro de las democracias pasa por mejorar su calidad, dejar atrás el neoliberalismo, hacer descansar el peso del sistema político en la ciudadanía y no en las élites, y garantizar un gobierno honrado, transparente, que rinda cuentas y persiga la corrupción y el fraude de manera activa. La multiplicación de casos de corrupción en España durante los años de la Gran Recesión ha contribuido a agrandar la crisis institucional española. La respuesta a este estado de cosa debe venir, esencialmente, de la política, en el sentido más noble y positivo del término. El objeto de este trabajo es realizar un análisis básico y descriptivo de la orientación de las políticas públicas contra la corrupción y el fraude del Gobierno Valenciano en los últimos años

El sistema español de jerarquía lingüística. Desarrollo autonómico del artículo 3 de la Constitución: lengua del Estado, lenguas cooficiales, otras lenguas españolas y modalidades lingüísticas. Teoría y praxis. // The Spanish system of language hierarchy. Autonomic development of article 3 of the Constitution: State language, co-official languages, other Spanish languages and language modalities. Theory and praxis.

Resumen: Este trabajo pretende dar una visión general del reconocimiento de la diversidad lingüística española que se deriva de la Constitución. Nos referimos exclusivamente a las lenguas autóctonas históricamente habladas en España; teniendo en cuenta, además, que una misma lengua puede recibir diversas denominaciones populares y oficiales. Partiendo de estas premisas, el trabajo estudia el reconocimiento que hace la Constitución Española de la diversidad lingüística en España en su artículo 3. Se subraya en el estudio que, en dicho artículo de la Constitución se establece que el castellano es la lengua española oficial del Estado y que todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla (art. 3.1), que las otras lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas, en función de la regulación que hagan sus estatutos (art. 3.2) y que España considera que la riqueza de las diferentes modalidades lingüísticas es un patrimonio cultural que deberá tener un respeto y una protección especiales (art. 3.3). El contenido de la Constitución, la jurisprudencia constitucional de las últimas cuatro décadas y los estatutos de autonomía y legislación lingüística autonómica, han asentado un reconocimiento de la diversidad lingüística española y de los derechos lingüísticos concretos de los hablantes de las distintas lenguas españolas fundamentado en el principio de jerarquía lingüística y no en los de seguridad lingüística e igualdad de derechos lingüísticos. El principio de jerarquía lingüística presupone considerar que existen unas lenguas que deben tener un reconocimiento legal y oficial superior a otras. Y, lo que es lo mismo, que los derechos lingüísticos de sus hablantes no tienen el mismo grado de reconocimiento. Llegándose a dar el caso que, en España, una misma lengua pueda llegar a tener diferentes niveles de reconocimiento legal-oficial y un número aún mayor de políticas lingüísticas que traten de convertir en una realidad substantiva todos o una parte de los derechos lingüísticos reconocidos formalmente a los hablantes de una lengua diferente del castellano en una comunidad autónoma. Así las cosas, se constata que legalmente una lengua (castellano) tiene una situación de preeminencia legal-oficial, seis lenguas españolas (catalán, gallego, vasco, occitano, aragonés y asturleonés) tienen algún tipo de reconocimiento oficial en parte del territorio en el que son habladas de manera autóctona, una lengua tiene reconocimiento político (tamazight), otra tiene un reconocimiento administrativo menor en Cataluña (caló), y tres lenguas autóctonas no tienen el más mínimo reconocimiento legal, político o administrativo (árabe, haquetia y portugués). El trabajo estudia detalladamente y de manera global la estructuración de la jerarquía lingüística en la legislación española derivada de la Constitución y concluye con una descripción de los seis niveles de jerarquía lingüística y de derechos lingüísticos que existen en España. Se defiende, finalmente, un cambio sistema lingüístico legalconstitucional que respete los principios de seguridad lingüística y el principio de igualdad de derechos lingüísticos de todos los ciudadanos españoles.   Summary: 1. Introduction. The Constitution and the Spanish languages. 2. Language in the statutes of monolingual communities. 3. Linguistic diversity in multilingual communities with a single official language. 4. Communities with co-officiality. 5. Final considerations: a hierarchical recognition. 6. Bibliography cited.   Abstract: This paper is an overview of the recognition of the Spanish linguistic diversity derived from the Constitution. We refer exclusively to the native languages historically spoken in Spain; about that is important to know that the same language can receive diverse popular and official denominations. With these premises, the work studies the recognition in the article 3 of the Spanish Constitution of the linguistic diversity in Spain. It is emphasized in the study that this article establishes that the Castilian is the official Spanish language of the State and that all Spaniards have the duty to know it and the right to use it (article 3.1), that the other Spanish languages would be official in the respective autonomous communities, depending on the regulation made by their statutes of autonomy (article 3.2 ), and that Spain considers the richness of the different linguistic modalities a cultural heritage that must have special respect and protection (article 3.3). The content of the Constitution, the constitutional jurisprudence of the last four decades and the statutes of autonomy and autonomous linguistic legislation, have established a recognition of the Spanish linguistic diversity and of the specific linguistic rights of the speakers of the different Spanish languages based on the principle of linguistic hierarchy and not in those of linguistic security and equality of linguistic rights. The principle of linguistic hierarchy considers that there are some languages that have to have a legal and official recognition superior to others. And, what is the same, that the linguistic rights of its speakers do not have the same degree of recognition. In Spain, the same language may have different levels of legal-official recognition and a lot of linguistic policies in the autonomous communities that try to be reality all or part of the linguistic rights formally recognized to speakers of a language other than Castilian. So it is verified that legally a language (Castilian) has a situation of legal-official preeminence, six Spanish languages (Catalan, Galician, Basque, Occitan, Aragonese and Asturian) have some type of official recognition in part of the territory where are spoken, one language has political recognition (Tamazight), another has a lower administrative recognition in Catalonia (Caló), and three indigenous languages do not have the least legal, political or administrative recognition (Arabic, Hachetia and Portuguese). The paper studies in detail the structure of the linguistic hierarchy in Spanish legislation derived from the Constitution and concludes with a description of the six levels of linguistic hierarchy and of linguistic rights that exist in Spain. Finally, it defends a legal-constitutional linguistic system that respects the principles of linguistic security and of equality of linguistic rights of all Spanish citizens

Las alternativas políticas en torno al reconocimiento de la diversidad lingüística propia y los derechos lingüísticos, y sus consecuencias en la interpretación o reforma de la Constitución española

Spain is a country with twelve autochthonous languages. The modern Spanish nation-state, born with the bourgeois revolutions of the nineteenth century, officially denied this diversity and imposed Castilian as the only official language of the whole country. The current Spanish Constitution is an attempt to recognize Spanish linguistic diversity and establish a system of linguistic rights for speakers of Spanish languages other than Castilian. However, the system is hierarchical, unequal and complex, and is subject to criticism and political questioning from different positions.España es un país en el que se hablan doce lenguas de manera autóctona. El estado-nación español moderno, nacido con las revoluciones burguesas del siglo XIX, negó oficialmente dicha diversidad e impuso el castellano como única lengua oficial de todo el país. La actual Constitución española es un intento de reconocer la diversidad lingüística española y establecer un sistema de derechos lingüísticos para los hablantes de las lenguas españolas distintas del castellano. Con todo, el sistema es jerárquico, desigual y complejo, y está sometido a críticas y cuestionamientos políticos desde diferentes posiciones