Revista interuniversitaria de formación del profesorado

La situación de la Educación musical en el ámbito europeo no ha sido nunca del todo buena, ya que siempre ha estado en un segundo plano y no se ha reivindicado correctamente su mejora. Se plantea la situación de la educación musical durante el último siglo, la relación de ésta con la educación general, con las reformas educativas que se han ido sucediendo y las consecuencias que se han producido a causa de estos hechos y de la unificación de la educación en el Espacio Europeo de Enseñanza Superior.AragónMadrid (Comunidad Autónoma). Servicio de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos, 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; [email protected]

Eufonía : didáctica de la música

Resumen basado en el del autor. Resumen en castellano e inglés. Notas al finalLa situación de la escuela rural en Cataluña ha cambiado en los últimos tiempos. En los años 80 se planteó una experiencia pionera en prácticas docentes en dichas escuelas. Después, con el cambio de plan de estudios hubo que interrumpirla. Con la reforma de la LOGSE, las escuelas rurales tienen en su claustro maestros especialistas que, dadas las características de organización de las zonas escolares rurales, deben ser itinerantes. Con la reanudación de la experiencia de prácticas en el ámbito rural se pretende que los estudiantes futuros especialistas en educación musical conozcan dicha realidad, algo que sin duda enriquecerá su futuro profesional.CataluñaBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Temps d'educació

En este artículo se delimita el entorno al cual pertenece la Educación Musical. Procura diferenciar entre los estudios en los que la musica adquiere un sentido educador y los que la contemplan desde otros puntos de vista. Asimismo, reflexiona sobre qué se entiende por educación musical y plantea quién es el receptor y el emisor de dicha educación. Para concluir, presenta algunas de las líneas de trabajo que se han abierto al respecto desde el Departament de Didàctica de l'Expressió Musical i Corporal de la Universitat de Barcelona.CataluñaES

Cançó de bressol: un fenomen etnomusicològic, La

El titol conté tot el que amb aquesta investigació es preten constatar; és a la vegada anunci del tema i indicador de l contingut de la investigació.Aquest treball se centra en l'estudi del nucli de la cançó de bressol: música i lletra. Està estructurat seguint l'ordre lògic del treball. En primer lloc es presenta la hipòtesi, delimitació i estructura. Segueix una primera part on es tracten els aspectes previs que permeten de situar el tema que, encara que en aquest cas s'estudia des del vessant de la música, permet de ser estudiat des de molts altres aspectes. En la segona part es fa l'estudi de les fonts fent-hi constar la metodologia emprada el tipus de fitxa que s'utilitza i per acabar es fa referència a les diferents tipologies de fonts que se'n dedueixen de l'estudi.La tercera part està dedicada a l'estudi dels materials, fent primer esment de la metodologia que s'utilitza, i fent descripció de la fitxa d'anàlisi que s'hagué de prepara expressament per a aquesta investigació. Es presenta també en la tercera part l'anàlisi de cada una de les zones estudiades, així com els resultats parcials i un breu comentari als mateixos.Per acabar es presenten uns comentaris globals al corpus estudiat que ens porten a les conclusions finals.Per acabar es fa una relació de la bibliografia utilitzada en aquesta investigació.Pel que fa al contingut el podem resumir com segueix:Al parlar de la cançó de bressol, cançó que té com a funció principal la de fer dormir els nens, es pensa en un tipus de cançó pausada i monòtona i de ritme poc variat i d'aspecte lingüístic d'arguments tranquilitzants.Amb tot això se'ns presenta un fenomen musical i literari produït per una activitat humana que pot estudiar-se des de molts punts de vista. En el present treball partim de la següent hipòtesi: La cançó de bressol presenta una tipologia específica amb unes variacions que estan determinades pel contingut del text.En la realització d'aquest treball s'ha estudiat un corpus de 643 cançons de bressol, procedents de materials publicats, començant amb el "Guipuzkoako dantzak" de Iztueta (1824), primera publicació que es fa a Espanya amb idea de recuperar la música ètnica i acabant amb el "Cançoner tradicional del Baix Camp i del Montsant", treballat per diferents recopiladors i que es publica a començament de 1989.De les fonts que s'estudien i al quin estudi es dedica tota la segona part del treball a més de treure'n els materials per a l'estudi se'n fa un resum de tipologies que assenyala prou bé les diferencies que hi ha entre la feina d'uns recopiladors o d'altres. Hem pogut ordenar totes les fonts en cinc grans grups:A) Les que només conten'en músiquesw i lletres de cançons. Prologades i amb índex.B) Les que pretenen ser un conjunt més complet amb notes aclaridores per a cada cançó i generalmet fetes per zones geogràfiques, amb intenció de preservar els materials de l'oblit i de fer-ne divulgació.C) Les que presenten algun estudi complet o parcial de les circumstàncies del text o de la música.D) Les que a més de presentar estudis referents a algun ámbito dels esmentats, contenen també les anàlisis que porten a uns resultats més específics en el que fa al text, melodia, ritme, temàtica, localització, etc. E) Algunes obres teòriques amb exemples.Pel que fa a l'estudi del corpus de cançons, podem dir que s'estudia i es fa anàlisi de la lletra i de la música utilitzant la fitxa corresponent, s'arriba a unes conclusions parcials per a després tractar-les en conjunt.De les anàlisis musicals (melodia i ritme), de les anàlisis literàries i d'algunes observacions que creiem prou interessants i se'n treuen les que presentem com a conclusions finals.Les conclusions finals havien d'haver determinat una tipologia de cançó amb unes característiques especials que la fessin pròpia per adormir les criaturas. Arribat el moment de veure què ens informava el corpus analitzat, veiem que podem resumir tots els materials en dos grans grups:1) CANÇONS FONAMENTADES EN DOS SONS PROVOCATS PEL RITMEConserven els dos sonsS'adornen o completen:- Al començament.- En alguns fragments. - S'adornen de tal manera que es perd la constatació de que estan produïdes per dos sons - No s'adornen al final. (Els dos sons queden molt clars en les apoiatures) 2) CANÇONS FONAMENTADES EN El RECITATIU PROVOCAT PER LA CONVERSA (INICI DE DIÀLEG) QUE LA MARE O PERSONA QUE CUIDA AL NEN TÉ AMB ELL MENTRE EL VESTEIX O EN D'ALTRES CIRCUMSTÀNCIES. Es manté el recitatiu:- Durant tota la cançó.- Al començament i en alguns fragments.- Només en fragments interns.- Mai al final.El recitatiu es presenta al començament i de vegades es prepara:- Amb una nota inferior.- Amb més d'una nota. (La mateixa repetida)- Perd caracter i acaba fent-se el recitatiu amb la nota qua en principisemblava ser la preparatòria.Aquestes dues tipologies generals tenen característiques comuns:- Cada zona adapta les seves característiques melòdiques pel que fa a· Intervals d'inici.· Organització melòdica · Àmbit.- Cada zona adapta les seves característiques textuals.· Onomatopeies.· Tipus de vers / Tipus d'estrofa.· Tema· Idioma.- Segons el text varia el ritme.· Quasi tots els finals són descendents, en forma gradual i suau.· El tempo acostuma a ser tranquil.· En general estan formades per frases quadrades.· No són freqüents als períodes melòdics repetits: generalment són diferents.Amb tot això podem concluir que no és només la música la que dona a aquest tipus da cançó unes característiques especials, perquè qualsevol cançó popular les pot tenir també. S'ha de tenir en compte la circumstància i la forma en què ha estat cantada i adonar-se'n de com ha estat produïda.No es pot pensar en aquest génere de cançó com en un fenomen estrictamente musical sinò que es dedueix que és quelcom més complexe; és un fenomen etnomusicològic i ha de ser estudiat no només des dels vessants musical i literari sinò també des de la Psicologia, l'Antropologia, la Sociologia, ... etc.This piece of work is the outcome of a research which has focused on the study of a small part of popular music: cradle songs or lullaby.The goal was to find the musical core in cradle songs, including both words and music. The starting hypothesis was that this genre of songs could who a specific musical typology, whose variations would be determined by the content of the words; this specific typology would also be able to induce sleep.In order to determine this typology, we analyzed a corpus of 643 cradle songs, based upon materials that were published since the year 1824 until 1989. We performed the analysis of this material with the aid of a filing card, made for this purpose. From the results of the analysis it can be deduced some specific musical features for cradle songs, which can also be made extensive to other genres of popular music. Therefore, it seems that a specific musical typology for this genre cannot be established, although we can nevertheless conclude that the materials studied can fall into two main groups:a) Melodies based upon two sounds, which have their origin in the rhythm of rocking.Within this group we can observe some differences: some pieces keep exclusively these two sounds, while in other cases they appeal ornamented, developed and completed, although never at the end of the melody.b) Melodies based upon the recitative that arises from the conversation that the mother or person who is lulling the child keeps, with him/her.In some cases, the recitative mode is maintained through all the melody, and in other cases at the beginning or in some passages, but never at the end.Even so, the conclusion is that music is not the unique factor that gives this type of sang its special features: we must take also into account the circumstances and the way it is sung, being aware of how the sang has come to produced. Therefore, we cannot think of this genre of sang as a strictly musical phenomenon, but as something much more complex, a truly ethno-musicological phenomenon. </i

Eufonía : didáctica de la música

Resumen basado en el de la publicaciónSe reflexiona acerca de la importancia de educación musical para la formación integral del individuo. La expresión musical forma parte de la vida cotidiana de niños y niñas. Se debe potenciar el empleo de este lenguaje en los niños más pequeños, con él se potenciarán otras facetas de su educación. Se propone una ordenación de contenidos de acuerdo con las fases del desarrollo del pensamiento musical en el niño.Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Experiencia de prácticas en guarderías infantiles: una alternativa a las prácticas en el currícula de los futuros diplomados en Educación Infantil y Primaria, opción Educación Infantil

An alternative to current teaching practice in the curricula of future teachers with a Diploma in Infant and Primary Education-Option Infant Education. This Paper hopes to give a clear picture of Teaching Practice Experience carried out at our University Training School during the last ther years. Pupils specialising in pre-school teaching were allowed to do their teaching practice in two periods (2nd and 3rd training years). During the first period they had to face the reality of Infant Education (0-3 years) as their teaching practice was done in Nursery Schools. The second period gave them the opportunity of dealing with infants at pre-school level 4 and 5 as they practised in State Infant Schools. In this way they go through all the stages of Child Education, i. e. form 0 to 6 years. We propose this experience as a starting point for the 'practicum' as a qualification for future holders of Diplomas in Infant and Primary Education-Option Infant Education.Una alternativa a las Prácticas en el curricula de los futuros Diplomados en Educación Infantil y Primaria, opción Educación Infantil. Con esta Comunicación pretendemos poner de manifiesto una Experiencia de Prácticas realizada en nuestra Escuela Universitaria, durante los tres últimos cursos. Esta Experiencia permite que nuestros alumnos de la especialidad Preescolar realicen sus Prácticas en dos períodos (2º y 3er cursos de carrera). En el primero de ellos pueden conocer la realidad de la Educación Infantil 0-3 años puesto que se les permite realizar sus Prácticas en Guarderías Infantiles. En el segundo período conocen la realidad de la Educación Infantil en P4 y P5, practicando en Parvularios de Escuelas de E.G.B. de la misma línea. De esta forma pasan por toda la etapa de Educación Infatil de 0-6 años. Proponemos esta Experiencia como punto de partida para el 'Practicum' de la futura titulación de Diplomado en Educación Infantil y Primaria, opción Educación Infantil

La cançó de bressol : un fenòmen etnomusicològic. ' La canción de cuna : un fenómeno etnomusicológico'

Analizar la tipología específica que representa la canción de cuna, con unas variaciones que están determinadas por el contenido del texto.. 643 canciones de cuna de toda España, que se encuentran publicadas o en vía de publicación.. Situa la temática de la canción de cuna. Estudia las fuentes que utiliza en la investigación. Analiza la temática en las 17 comunidades españolas, mediante el estudio de la música y la letra de las canciones.. Fichas de análisis ad hoc.. Distribución de frecuencias.. La mayoría de canciones presentan la primera fase en dirección melódica ascendente. La organización melódica que se da con más frecuencia es la mayor. Se tiende a utilizar el imperativo en el texto, seguido de un vocativo que incita la criatura a dormir. La estructura estrófica más frecuente es la cuarteta y después la seguidilla.. Este tipo de canciones son producto de un fenómeno etnomusicológico, por tanto, debe ser estudiado no solo desde la perspectiva musical y literaria sinó también desde la psicología, antropología, sociología filología y otras disciplinas. Se distinguen dos grandes bloques en la muestra analizada, es decir, dos tipologías: canciones fundamentadas en dos sonidos originados por el ritmo y otras basadas en el recitativo provocado por la conversación que mantiene el que canta, con el bebé..CataluñaES

La Cançó de bressol: un fenomen etnomusicològic

[cat] El titol conté tot el que amb aquesta investigació es preten constatar; és a la vegada anunci del tema i indicador de l contingut de la investigació. Aquest treball se centra en l'estudi del nucli de la cançó de bressol: música i lletra. Està estructurat seguint l'ordre lògic del treball. En primer lloc es presenta la hipòtesi, delimitació i estructura. Segueix una primera part on es tracten els aspectes previs que permeten de situar el tema que, encara que en aquest cas s'estudia des del vessant de la música, permet de ser estudiat des de molts altres aspectes. En la segona part es fa l'estudi de les fonts fent-hi constar la metodologia emprada el tipus de fitxa que s'utilitza i per acabar es fa referència a les diferents tipologies de fonts que se'n dedueixen de l'estudi. La tercera part està dedicada a l'estudi dels materials, fent primer esment de la metodologia que s'utilitza, i fent descripció de la fitxa d'anàlisi que s'hagué de prepara expressament per a aquesta investigació. Es presenta també en la tercera part l'anàlisi de cada una de les zones estudiades, així com els resultats parcials i un breu comentari als mateixos. Per acabar es presenten uns comentaris globals al corpus estudiat que ens porten a les conclusions finals. Per acabar es fa una relació de la bibliografia utilitzada en aquesta investigació. Pel que fa al contingut el podem resumir com segueix: Al parlar de la cançó de bressol, cançó que té com a funció principal la de fer dormir els nens, es pensa en un tipus de cançó pausada i monòtona i de ritme poc variat i d'aspecte lingüístic d'arguments tranquilitzants. Amb tot això se'ns presenta un fenomen musical i literari produït per una activitat humana que pot estudiar-se des de molts punts de vista. En el present treball partim de la següent hipòtesi: La cançó de bressol presenta una tipologia específica amb unes variacions que estan determinades pel contingut del text. En la realització d'aquest treball s'ha estudiat un corpus de 643 cançons de bressol, procedents de materials publicats, començant amb el "Guipuzkoako dantzak" de Iztueta (1824), primera publicació que es fa a Espanya amb idea de recuperar la música ètnica i acabant amb el "Cançoner tradicional del Baix Camp i del Montsant", treballat per diferents recopiladors i que es publica a començament de 1989. De les fonts que s'estudien i al quin estudi es dedica tota la segona part del treball a més de treure'n els materials per a l'estudi se'n fa un resum de tipologies que assenyala prou bé les diferencies que hi ha entre la feina d'uns recopiladors o d'altres. Hem pogut ordenar totes les fonts en cinc grans grups: A) Les que només conten'en músiquesw i lletres de cançons. Prologades i amb índex. B) Les que pretenen ser un conjunt més complet amb notes aclaridores per a cada cançó i generalmet fetes per zones geogràfiques, amb intenció de preservar els materials de l'oblit i de fer-ne divulgació. C) Les que presenten algun estudi complet o parcial de les circumstàncies del text o de la música. D) Les que a més de presentar estudis referents a algun ámbito dels esmentats, contenen també les anàlisis que porten a uns resultats més específics en el que fa al text, melodia, ritme, temàtica, localització, etc. E) Algunes obres teòriques amb exemples. Pel que fa a l'estudi del corpus de cançons, podem dir que s'estudia i es fa anàlisi de la lletra i de la música utilitzant la fitxa corresponent, s'arriba a unes conclusions parcials per a després tractar-les en conjunt. De les anàlisis musicals (melodia i ritme), de les anàlisis literàries i d'algunes observacions que creiem prou interessants i se'n treuen les que presentem com a conclusions finals. Les conclusions finals havien d'haver determinat una tipologia de cançó amb unes característiques especials que la fessin pròpia per adormir les criaturas. Arribat el moment de veure què ens informava el corpus analitzat, veiem que podem resumir tots els materials en dos grans grups: 1) CANÇONS FONAMENTADES EN DOS SONS PROVOCATS PEL RITME Conserven els dos sons S'adornen o completen: - Al començament. - En alguns fragments. - S'adornen de tal manera que es perd la constatació de que estan produïdes per dos sons - No s'adornen al final. (Els dos sons queden molt clars en les apoiatures) 2) CANÇONS FONAMENTADES EN El RECITATIU PROVOCAT PER LA CONVERSA (INICI DE DIÀLEG) QUE LA MARE O PERSONA QUE CUIDA AL NEN TÉ AMB ELL MENTRE EL VESTEIX O EN D'ALTRES CIRCUMSTÀNCIES. Es manté el recitatiu: - Durant tota la cançó. - Al començament i en alguns fragments. - Només en fragments interns. - Mai al final. El recitatiu es presenta al començament i de vegades es prepara: - Amb una nota inferior. - Amb més d'una nota. (La mateixa repetida) - Perd caracter i acaba fent-se el recitatiu amb la nota qua en principi semblava ser la preparatòria. Aquestes dues tipologies generals tenen característiques comuns: - Cada zona adapta les seves característiques melòdiques pel que fa a · Intervals d'inici. · Organització melòdica · Àmbit. - Cada zona adapta les seves característiques textuals. · Onomatopeies. · Tipus de vers / Tipus d'estrofa. · Tema · Idioma. - Segons el text varia el ritme. · Quasi tots els finals són descendents, en forma gradual i suau. · El tempo acostuma a ser tranquil. · En general estan formades per frases quadrades. · No són freqüents als períodes melòdics repetits: generalment són diferents. Amb tot això podem concluir que no és només la música la que dona a aquest tipus da cançó unes característiques especials, perquè qualsevol cançó popular les pot tenir també. S'ha de tenir en compte la circumstància i la forma en què ha estat cantada i adonar-se'n de com ha estat produïda. No es pot pensar en aquest génere de cançó com en un fenomen estrictamente musical sinò que es dedueix que és quelcom més complexe; és un fenomen etnomusicològic i ha de ser estudiat no només des dels vessants musical i literari sinò també des de la Psicologia, l'Antropologia, la Sociologia, ... etc.[eng] This piece of work is the outcome of a research which has focused on the study of a small part of popular music: cradle songs or lullaby. The goal was to find the musical core in cradle songs, including both words and music. The starting hypothesis was that this genre of songs could who a specific musical typology, whose variations would be determined by the content of the words; this specific typology would also be able to induce sleep. In order to determine this typology, we analyzed a corpus of 643 cradle songs, based upon materials that were published since the year 1824 until 1989. We performed the analysis of this material with the aid of a filing card, made for this purpose. From the results of the analysis it can be deduced some specific musical features for cradle songs, which can also be made extensive to other genres of popular music. Therefore, it seems that a specific musical typology for this genre cannot be established, although we can nevertheless conclude that the materials studied can fall into two main groups: a) Melodies based upon two sounds, which have their origin in the rhythm of rocking. Within this group we can observe some differences: some pieces keep exclusively these two sounds, while in other cases they appeal ornamented, developed and completed, although never at the end of the melody. b) Melodies based upon the recitative that arises from the conversation that the mother or person who is lulling the child keeps, with him/her. In some cases, the recitative mode is maintained through all the melody, and in other cases at the beginning or in some passages, but never at the end. Even so, the conclusion is that music is not the unique factor that gives this type of sang its special features: we must take also into account the circumstances and the way it is sung, being aware of how the sang has come to produced. Therefore, we cannot think of this genre of sang as a strictly musical phenomenon, but as something much more complex, a truly ethno-musicological phenomenon

Eufonía : didáctica de la música

Resumen basado en el de la publicaciónResumen en español e inglésSe describe cómo la elaboración de un proyecto de investigación puede suponer un escollo para los docentes, sobre todo para los que imparten la docencia en expresiones artísticas. Se pretende mostrar un ejemplo de cómo construir un proyecto de investigación a partir de un cuento. Se utiliza el cuento para demostrar cómo en algo que puede ser cotidiano se dan los elementos que estructuran una investigación.Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]