Transitional conic toric intraocular lens for the management of corneal astigmatism in cataract surgery

Transitional toric intraocular lens (IOL) was developed to improve refractive outcomes in cataract surgery. We report refractive, vectorial outcomes, and stability of spherical equivalent over 12 months after implantation of this IOL. To evaluate visual and refractive outcomes of a transitional conic toric intraocular lens (IOL) (Precizon ®) for the correction of corneal astigmatism in patients undergoing cataract surgery. The Ocular Microsurgery Institute (IMO), a private practice in Barcelona, Spain. This is a retrospective, non-randomized study. Retrospective chart review of 156 patients with preoperative regular corneal astigmatism >0.75 diopters (D) who underwent consecutive phacoemulsification and Precizon toric IOL implantation between January 2014 and December 2015 was performed. Two groups were divided according to attempted residual refraction: group 1 with emmetropia and group 2 with mild myopia for monovision. Uncorrected distance visual acuity (UDVA), corrected distance visual acuity (CDVA), and manifest refraction were analyzed preoperatively and 3, 6, and 12 months postoperatively. Precizon toric IOL was implanted in 97 eyes of 61 patients. Six months postoperatively, none of the eyes lost any line of CDVA. In all, 98% of the eyes were within ±1.00 D of attempted spherical correction. The mean preoperative keratometric cylinder was 1.92 ± 1.04 D (range 0.75-6.78), and the mean postoperative refractive cylinder was 0.77 ± 0.50 D (range 0-2.25), with 81% of the eyes with ≤1.00 D of residual cylinder. Two IOLs required realignment due to intra-operative positioning error. Eleven eyes required enhancement with corneal refractive surgery. Preexisting regular corneal astigmatism was effectively and safely corrected by the implantation of the transitional conic toric IOL in patients undergoing cataract surgery

Qualitative and quantitative analysis of the impact of cataract surgery on the ocular surface

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020Objectiu: Valorar l'efecte de la combinació fixa de midriatics i anestèsic intracamerals (ICMA) en comparació amb les gotes oculars midriàtiques i anestèsiques estàndard sobre la superfície ocular. Disseny: un assaig clínic de fase IV, obert i aleatori, realitzat a l'Institut de Microcirugía Ocular (IMO, Barcelona, Espanya). Mètodes: es van incloure a l'estudi 50 pacients d'entre 40 i 88 anys sotmesos a cirurgia de cataracta als dos ulls. ICMA es va administrar en un sol ull i el tractament estàndard de midriàtics/ anestèsics a l'altre ull. Abans de realitzar la cirurgia de cataracta al primer ull, es van aleatoritzar els subjectes (1:1) per rebre ICMA (amb clorhidrat d'oxibuprocaina 0,4% + clorhidrat de tetracaina 0,1%) o simplement gotes oculars (tropicamida 1%, fenilefrina 10% i clorhidrat d'oxibuprocaina 0,4% + clorhidrat de tetracaina 0,1%). La cirurgia de l'segon ull es va realitzar dins dels 7 dies posteriors a la primera cirurgia. Totes les cirurgies van ser realitzades per un sol cirurgià. Els pacients es van avaluar abans, immediatament després, un dia i 7 dies després de la cirurgia. Resultats: Els dos grups van presentar dades preoperatòries similars. El primer dia postoperatori, la variació en la tinció de la superfície corneal i conjuntival, des del moment basal, va ser lleugerament menor per a la ICMA, però no va ser estadísticament significativa. En els pacients tractats amb ICMA, les alteracions de l'epiteli corneal van ser menys el primer dia postoperatori (p<0,005), la reacció foliculo-papil·lar va ser menys freqüent (p=0,015); els símptomes oculars com irritació / cremor / coïssor van ser menys freqüents i més lleus (p=0,018), la durada de l'procediment va ser més curta (p<0,001) i la satisfacció dels pacients i dels investigadors va ser més alta (p<0,05). La dispersió intraocular i altres canvis postoperatoris generalment van afavorir la ICMA, però no van ser estadísticament significatius. No es van detectar esdeveniments adversos greus i relacionats amb el tractament. Conclusions: L'ús de ICMA en la cirurgia de cataractes va reduir el dany de la superfície ocular a l'disminuir la toxicitat conjuntival i de l'epiteli corneal amb una recuperació més ràpida de la integritat de la superfície ocular, en comparació amb el tractament tòpic. ICMA va reduir el temps de procediment, va augmentar la comoditat intraoperatòria, va disminuir els símptomes postoperatoris i va millorar la satisfacció dels pacients i dels investigadors.Objetivo: Evaluar los efectos de la combinación fija intracameral de midriáticos y anestésico (ICMA) en comparación con el tratamiento estándar con gotas oftálmicas de midriáticos y anestésicos en la superficie ocular. Diseño: un ensayo clínico de fase IV, abierto y aleatorizado, realizado en el Instituto de Microcirugía Ocular (IMO, Barcelona, España). Métodos: 50 pacientes, de 40 a 88 años, sometidos a cirugía de catarata en ambos ojos fueron incluidos en el estudio. ICMA se administró en un ojo y los midriáticos/anestésicos tópicos en el otro. Antes de la cirugía en el primer ojo, se aleatorizó a los sujetos (1:1) a recibir el primer tratamiento: ICMA tras la instilación de clorhidrato de oxibuprocaína 0,4% + clorhidrato de tetracaína 0,1% o solo los colirios midriáticos y anestésicos (tropicamida 1%, fenilefrina 10% y clorhidrato de oxibuprocaína 0,4% + clorhidrato de tetracaína 0,1%). La cirugía del segundo ojo se realizó dentro de los 7 días posteriores a la primera cirugía. Todas las cirugías fueron realizadas por un solo cirujano. Los pacientes fueron evaluados antes, inmediatamente después, 1 día y 7 días después de la cirugía. Resultados: Ambos grupos presentaron datos preoperatorios similares. El primer día postoperatorio, la variación en la tinción de la superficie corneal y conjuntival, desde el momento basal, fue ligeramente menor para ICMA, pero no fue estadísticamente significativo. Para los pacientes tratados con ICMA, las alteraciones del epitelio corneal fueron menores el primer día postoperatorio (p<0.005), la reacción folículo-papilar conjuntival fue menos frecuente (p=0.015), los síntomas oculares como irritación/ardor/escozor fueron menos frecuentes y más leves (p=0.018), la duración del procedimiento fue más corta (p<0.001), y la satisfacción de los pacientes e investigadores fue mayor (p<0.05). La dispersión intraocular y otros cambios postoperatorios generalmente favorecieron a ICMA, pero no fueron estadísticamente significativos. No se detectaron eventos adversos graves ni relacionados con el tratamiento. Conclusiones: El uso de ICMA en la cirugía de cataratas redujo el daño de la superficie ocular al disminuir la toxicidad conjuntival y del epitelio corneal con una recuperación más rápida de la integridad de la superficie ocular, en comparación con el tratamiento tópico. ICMA acortó el tiempo del procedimiento, aumentó la comodidad intraoperatoria, disminuyó los síntomas postoperatorios y mejoró la satisfacción de los pacientes e investigadores.Purpose: To assess the effect of intracameral fixed combination of mydriatics and anaesthetic (ICMA) compared to standard mydriatic and anaesthetic eye drops on ocular surface. Design: A phase IV, open-label, randomized clinical trial conducted in the Institute of Ocular Microsurgery (IMO, Barcelona,Spain). Methods: 50 patients, aged 40 to 88 years, undergoing cataract surgery in both eyes were included in the study. ICMA was administered in one eye and the standard mydriatic/anaesthetic eye drops in the fellow eye. Before performing the cataract surgery in the first eye, subjects were randomized (1:1) to receive ICMA (with oxybuprocain chlorhydrate 0.4%+ tetracaine chlorhydrate 0.1%) or just eye drops (tropicamide 1%, phenylephrine 10% and oxybuprocain chlorhydrate 0.4% + tetracaine chlorhydrate 0.1%). Surgery of the fellow eye was performed within 7 days after the first surgery. All surgeries were performed by one single surgeon. Patients were evaluated before, immediately after, 1 day and 7 days after the surgery. Results: Both groups presented similar preoperative data. The first postoperative day, the change from baseline in corneal and conjunctival surface staining was slightly less for ICMA, but not statistically significant. For the ICMA treated patients, corneal epithelial alterations were fewer the first postoperative day (p<0.005), conjunctival folliculo-papillary reaction was less frequent (p=0.015), ocular symptoms such as irritation/burning/stinging were less frequent and milder (p=0.018), length of procedure was shorter (p<0.001), and patient and investigator satisfaction were higher (p<0.05). Intraocular scattering and other postoperative changes generally favoured ICMA but were not statistically significant. Serious and related adverse events were not detected. Conclusions: ICMA in routine cataract surgery reduced ocular surface damage by decreasing corneal epithelial and conjunctival toxicity with faster recovery of ocular surface integrity, compared to topical eye drops. ICMA shortened the procedure time, increased the intraoperative comfort, decreased the postoperative symptoms and improved patient and investigator satisfaction

Cribado de la retinopatía diabética mediante retinografía digital no midriática

Objectius: conèixer la taxa de detecció de retinopatia diabètica, mitjançant la retinografia no midriàtica des d’Atenció Primària. Descriure els criteris d'inclusió/exclusió, l'exploració oftalmològica bàsica realitzada, els criteris de derivació, les característiques del grup poblacional estudiat. Metodologia: anàlisi descriptiva. Exploració oftalmològica i interpretació de resultats des de Atenció Primària. Pacients: mostra de 800 pacients amb criteris d'inclusió. Resultats: El 94,63% presenta pressió intraocular normal. El 77,4% presenta agudesa visual alterada. El 12,02% presenta retinopatia diabètica. S'identifiquen altres patologies oculars. Es deriva el 14,01% a Oftalmologia. Conclusions: L'exploració oftalmològica des d’Atenció Primària permet augmentar la detecció de retinopatia diabètica.Objetivos: conocer la tasa de detección de retinopatía diabética, mediante la retinografía no midriática desde Atención Primaria. Describir los criterios de inclusión/exclusión, la exploración oftalmológica básica realizada, los criterios de derivación, las características del grupo poblacional estudiado.Metodología: análisis descriptivo. Exploración oftalmológica e interpretación de resultados desde Atención Primaria. Pacientes: muestra de 800pacientes con criterios de inclusión.Resultados: El 94,63% presenta presión intraocular normal. El 77,4% presenta agudeza visual alterada. El 12,02% presenta retinopatía diabética. Se identifican otras patologías oculares. Se deriva el 14,01% a Oftalmología.Conclusiones: La exploración oftalmológica desde Atención Primaria permite aumentar la detección de retinopatía diabética

Qualitative and quantitative analysis of the impact of cataract surgery on the ocular surface

Objectiu: Valorar l'efecte de la combinació fixa de midriatics i anestèsic intracamerals (ICMA) en comparació amb les gotes oculars midriàtiques i anestèsiques estàndard sobre la superfície ocular. Disseny: un assaig clínic de fase IV, obert i aleatori, realitzat a l'Institut de Microcirugía Ocular (IMO, Barcelona, Espanya). Mètodes: es van incloure a l'estudi 50 pacients d'entre 40 i 88 anys sotmesos a cirurgia de cataracta als dos ulls. ICMA es va administrar en un sol ull i el tractament estàndard de midriàtics/ anestèsics a l'altre ull. Abans de realitzar la cirurgia de cataracta al primer ull, es van aleatoritzar els subjectes (1:1) per rebre ICMA (amb clorhidrat d'oxibuprocaina 0,4% + clorhidrat de tetracaina 0,1%) o simplement gotes oculars (tropicamida 1%, fenilefrina 10% i clorhidrat d'oxibuprocaina 0,4% + clorhidrat de tetracaina 0,1%). La cirurgia de l'segon ull es va realitzar dins dels 7 dies posteriors a la primera cirurgia. Totes les cirurgies van ser realitzades per un sol cirurgià. Els pacients es van avaluar abans, immediatament després, un dia i 7 dies després de la cirurgia. Resultats: Els dos grups van presentar dades preoperatòries similars. El primer dia postoperatori, la variació en la tinció de la superfície corneal i conjuntival, des del moment basal, va ser lleugerament menor per a la ICMA, però no va ser estadísticament significativa. En els pacients tractats amb ICMA, les alteracions de l&#8217;epiteli corneal van ser menys el primer dia postoperatori (p<0,005), la reacció foliculo-papil·lar va ser menys freqüent (p=0,015); els símptomes oculars com irritació / cremor / coïssor van ser menys freqüents i més lleus (p=0,018), la durada de l'procediment va ser més curta (p<0,001) i la satisfacció dels pacients i dels investigadors va ser més alta (p<0,05). La dispersió intraocular i altres canvis postoperatoris generalment van afavorir la ICMA, però no van ser estadísticament significatius. No es van detectar esdeveniments adversos greus i relacionats amb el tractament. Conclusions: L'ús de ICMA en la cirurgia de cataractes va reduir el dany de la superfície ocular a l'disminuir la toxicitat conjuntival i de l'epiteli corneal amb una recuperació més ràpida de la integritat de la superfície ocular, en comparació amb el tractament tòpic. ICMA va reduir el temps de procediment, va augmentar la comoditat intraoperatòria, va disminuir els símptomes postoperatoris i va millorar la satisfacció dels pacients i dels investigadors.Objetivo: Evaluar los efectos de la combinación fija intracameral de midriáticos y anestésico (ICMA) en comparación con el tratamiento estándar con gotas oftálmicas de midriáticos y anestésicos en la superficie ocular. Diseño: un ensayo clínico de fase IV, abierto y aleatorizado, realizado en el Instituto de Microcirugía Ocular (IMO, Barcelona, España). Métodos: 50 pacientes, de 40 a 88 años, sometidos a cirugía de catarata en ambos ojos fueron incluidos en el estudio. ICMA se administró en un ojo y los midriáticos/anestésicos tópicos en el otro. Antes de la cirugía en el primer ojo, se aleatorizó a los sujetos (1:1) a recibir el primer tratamiento: ICMA tras la instilación de clorhidrato de oxibuprocaína 0,4% + clorhidrato de tetracaína 0,1% o solo los colirios midriáticos y anestésicos (tropicamida 1%, fenilefrina 10% y clorhidrato de oxibuprocaína 0,4% + clorhidrato de tetracaína 0,1%). La cirugía del segundo ojo se realizó dentro de los 7 días posteriores a la primera cirugía. Todas las cirugías fueron realizadas por un solo cirujano. Los pacientes fueron evaluados antes, inmediatamente después, 1 día y 7 días después de la cirugía. Resultados: Ambos grupos presentaron datos preoperatorios similares. El primer día postoperatorio, la variación en la tinción de la superficie corneal y conjuntival, desde el momento basal, fue ligeramente menor para ICMA, pero no fue estadísticamente significativo. Para los pacientes tratados con ICMA, las alteraciones del epitelio corneal fueron menores el primer día postoperatorio (p<0.005), la reacción folículo-papilar conjuntival fue menos frecuente (p=0.015), los síntomas oculares como irritación/ardor/escozor fueron menos frecuentes y más leves (p=0.018), la duración del procedimiento fue más corta (p<0.001), y la satisfacción de los pacientes e investigadores fue mayor (p<0.05). La dispersión intraocular y otros cambios postoperatorios generalmente favorecieron a ICMA, pero no fueron estadísticamente significativos. No se detectaron eventos adversos graves ni relacionados con el tratamiento. Conclusiones: El uso de ICMA en la cirugía de cataratas redujo el daño de la superficie ocular al disminuir la toxicidad conjuntival y del epitelio corneal con una recuperación más rápida de la integridad de la superficie ocular, en comparación con el tratamiento tópico. ICMA acortó el tiempo del procedimiento, aumentó la comodidad intraoperatoria, disminuyó los síntomas postoperatorios y mejoró la satisfacción de los pacientes e investigadores.Purpose: To assess the effect of intracameral fixed combination of mydriatics and anaesthetic (ICMA) compared to standard mydriatic and anaesthetic eye drops on ocular surface. Design: A phase IV, open-label, randomized clinical trial conducted in the Institute of Ocular Microsurgery (IMO, Barcelona,Spain). Methods: 50 patients, aged 40 to 88 years, undergoing cataract surgery in both eyes were included in the study. ICMA was administered in one eye and the standard mydriatic/anaesthetic eye drops in the fellow eye. Before performing the cataract surgery in the first eye, subjects were randomized (1:1) to receive ICMA (with oxybuprocain chlorhydrate 0.4%+ tetracaine chlorhydrate 0.1%) or just eye drops (tropicamide 1%, phenylephrine 10% and oxybuprocain chlorhydrate 0.4% + tetracaine chlorhydrate 0.1%). Surgery of the fellow eye was performed within 7 days after the first surgery. All surgeries were performed by one single surgeon. Patients were evaluated before, immediately after, 1 day and 7 days after the surgery. Results: Both groups presented similar preoperative data. The first postoperative day, the change from baseline in corneal and conjunctival surface staining was slightly less for ICMA, but not statistically significant. For the ICMA treated patients, corneal epithelial alterations were fewer the first postoperative day (p<0.005), conjunctival folliculo-papillary reaction was less frequent (p=0.015), ocular symptoms such as irritation/burning/stinging were less frequent and milder (p=0.018), length of procedure was shorter (p<0.001), and patient and investigator satisfaction were higher (p<0.05). Intraocular scattering and other postoperative changes generally favoured ICMA but were not statistically significant. Serious and related adverse events were not detected. Conclusions: ICMA in routine cataract surgery reduced ocular surface damage by decreasing corneal epithelial and conjunctival toxicity with faster recovery of ocular surface integrity, compared to topical eye drops. ICMA shortened the procedure time, increased the intraoperative comfort, decreased the postoperative symptoms and improved patient and investigator satisfaction.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique

Transitional conic toric intraocular lens for the management of corneal astigmatism in cataract surgery

Transitional toric intraocular lens (IOL) was developed to improve refractive outcomes in cataract surgery. We report refractive, vectorial outcomes, and stability of spherical equivalent over 12 months after implantation of this IOL. To evaluate visual and refractive outcomes of a transitional conic toric intraocular lens (IOL) (Precizon ®) for the correction of corneal astigmatism in patients undergoing cataract surgery. The Ocular Microsurgery Institute (IMO), a private practice in Barcelona, Spain. This is a retrospective, non-randomized study. Retrospective chart review of 156 patients with preoperative regular corneal astigmatism >0.75 diopters (D) who underwent consecutive phacoemulsification and Precizon toric IOL implantation between January 2014 and December 2015 was performed. Two groups were divided according to attempted residual refraction: group 1 with emmetropia and group 2 with mild myopia for monovision. Uncorrected distance visual acuity (UDVA), corrected distance visual acuity (CDVA), and manifest refraction were analyzed preoperatively and 3, 6, and 12 months postoperatively. Precizon toric IOL was implanted in 97 eyes of 61 patients. Six months postoperatively, none of the eyes lost any line of CDVA. In all, 98% of the eyes were within ±1.00 D of attempted spherical correction. The mean preoperative keratometric cylinder was 1.92 ± 1.04 D (range 0.75-6.78), and the mean postoperative refractive cylinder was 0.77 ± 0.50 D (range 0-2.25), with 81% of the eyes with ≤1.00 D of residual cylinder. Two IOLs required realignment due to intra-operative positioning error. Eleven eyes required enhancement with corneal refractive surgery. Preexisting regular corneal astigmatism was effectively and safely corrected by the implantation of the transitional conic toric IOL in patients undergoing cataract surgery

Transitional conic toric intraocular lens for the management of corneal astigmatism in cataract surgery

Transitional toric intraocular lens (IOL) was developed to improve refractive outcomes in cataract surgery. We report refractive, vectorial outcomes, and stability of spherical equivalent over 12 months after implantation of this IOL. To evaluate visual and refractive outcomes of a transitional conic toric intraocular lens (IOL) (Precizon ®) for the correction of corneal astigmatism in patients undergoing cataract surgery. The Ocular Microsurgery Institute (IMO), a private practice in Barcelona, Spain. This is a retrospective, non-randomized study. Retrospective chart review of 156 patients with preoperative regular corneal astigmatism >0.75 diopters (D) who underwent consecutive phacoemulsification and Precizon toric IOL implantation between January 2014 and December 2015 was performed. Two groups were divided according to attempted residual refraction: group 1 with emmetropia and group 2 with mild myopia for monovision. Uncorrected distance visual acuity (UDVA), corrected distance visual acuity (CDVA), and manifest refraction were analyzed preoperatively and 3, 6, and 12 months postoperatively. Precizon toric IOL was implanted in 97 eyes of 61 patients. Six months postoperatively, none of the eyes lost any line of CDVA. In all, 98% of the eyes were within ±1.00 D of attempted spherical correction. The mean preoperative keratometric cylinder was 1.92 ± 1.04 D (range 0.75-6.78), and the mean postoperative refractive cylinder was 0.77 ± 0.50 D (range 0-2.25), with 81% of the eyes with ≤1.00 D of residual cylinder. Two IOLs required realignment due to intra-operative positioning error. Eleven eyes required enhancement with corneal refractive surgery. Preexisting regular corneal astigmatism was effectively and safely corrected by the implantation of the transitional conic toric IOL in patients undergoing cataract surgery

Cribado de la retinopatía diabética mediante retinografía digital no midriática

Objectius: conèixer la taxa de detecció de retinopatia diabètica, mitjançant la retinografia no midriàtica des d'Atenció Primària. Descriure els criteris d'inclusió/exclusió, l'exploració oftalmològica bàsica realitzada, els criteris de derivació, les característiques del grup poblacional estudiat. Metodologia: anàlisi descriptiva. Exploració oftalmològica i interpretació de resultats des de Atenció Primària. Pacients: mostra de 800 pacients amb criteris d'inclusió. Resultats: El 94,63% presenta pressió intraocular normal. El 77,4% presenta agudesa visual alterada. El 12,02% presenta retinopatia diabètica. S'identifiquen altres patologies oculars. Es deriva el 14,01% a Oftalmologia. Conclusions: L'exploració oftalmològica des d'Atenció Primària permet augmentar la detecció de retinopatia diabètica.Objetivos: conocer la tasa de detección de retinopatía diabética, mediante la retinografía no midriática desde Atención Primaria. Describir los criterios de inclusión/exclusión, la exploración oftalmológica básica realizada, los criterios de derivación, las características del grupo poblacional estudiado.Metodología: análisis descriptivo. Exploración oftalmológica e interpretación de resultados desde Atención Primaria. Pacientes: muestra de 800pacientes con criterios de inclusión.Resultados: El 94,63% presenta presión intraocular normal. El 77,4% presenta agudeza visual alterada. El 12,02% presenta retinopatía diabética. Se identifican otras patologías oculares. Se deriva el 14,01% a Oftalmología.Conclusiones: La exploración oftalmológica desde Atención Primaria permite aumentar la detección de retinopatía diabética

Cribado de la retinopatía diabética mediante retinografía digital no midriática

Objectius: conèixer la taxa de detecció de retinopatia diabètica, mitjançant la retinografia no midriàtica des d'Atenció Primària. Descriure els criteris d'inclusió/exclusió, l'exploració oftalmològica bàsica realitzada, els criteris de derivació, les característiques del grup poblacional estudiat. Metodologia: anàlisi descriptiva. Exploració oftalmològica i interpretació de resultats des de Atenció Primària. Pacients: mostra de 800 pacients amb criteris d'inclusió. Resultats: El 94,63% presenta pressió intraocular normal. El 77,4% presenta agudesa visual alterada. El 12,02% presenta retinopatia diabètica. S'identifiquen altres patologies oculars. Es deriva el 14,01% a Oftalmologia. Conclusions: L'exploració oftalmològica des d'Atenció Primària permet augmentar la detecció de retinopatia diabètica.Objetivos: conocer la tasa de detección de retinopatía diabética, mediante la retinografía no midriática desde Atención Primaria. Describir los criterios de inclusión/exclusión, la exploración oftalmológica básica realizada, los criterios de derivación, las características del grupo poblacional estudiado.Metodología: análisis descriptivo. Exploración oftalmológica e interpretación de resultados desde Atención Primaria. Pacientes: muestra de 800pacientes con criterios de inclusión.Resultados: El 94,63% presenta presión intraocular normal. El 77,4% presenta agudeza visual alterada. El 12,02% presenta retinopatía diabética. Se identifican otras patologías oculares. Se deriva el 14,01% a Oftalmología.Conclusiones: La exploración oftalmológica desde Atención Primaria permite aumentar la detección de retinopatía diabética