Detección de talentos en tenis

Este artículo analiza uno de los temas más tratados por el conjunto de profesionales que trabajan en el ámbito deportivo. La selección de los jugadores adecuados para seguir un programa de entrenamiento de clubes, federaciones y países implica la valoración de los diferentes parámetros que inciden en el rendimiento. Para ello se describe la situación específica del deporte del tenis en nuestro país, las distintas etapas en la formación del jugador y se presenta un estudio multidisciplinar de una muestra de 500 tenistas de diferentes categorías de edad y género.In this paper we analyze one of the most studied topics in the sportive field. The player's selection oriented to follow training programs in federations, clubs and different countries, implies the evaluation of several parameters which affect performance. In order to do that, we explain the situation of tennis in Spain, the different stages of player's formation, and -finally- we present a multidisciplinary study over five hundred tennis players sample

Los Juegos Olímpicos de Barcelona, 25 años después (2)

En el artículo inicial de la serie se realizó una primera aproximación al legado y al impacto de los Juegos Olímpicos de Barcelona realizados hace 25 años; en este segundo trabajo de revisión tratamos de profundizar en el impacto que estos tuvieron para la ciudad y el país. En el anterior, se llevó a cabo un análisis económico, social y deportivo de lo que se ha considerado el modelo Barcelona; ahora intentamos profundizar y sobre todo realizar análisis comparados con otros países para evaluar si ese impacto fue tan relevante como creíamos. Este análisis económico se basa en el estudio de variables tales como el número de turistas (incremento entre 1992 y 2015), el número de visitantes internacionales durante este periodo, el número de hoteles o el número de pasajeros recibidos. En el análisis deportivo se hace un exhaustivo análisis comparado de los resultados olímpicos obtenidos en diferentes sedes valorando la participación, el número y tipo de medallas, y la clasificación conseguida según el caso. Desde el punto de vista social, se profundiza en el deporte escolar valorando algunas de las variables de prácticas deportivas en las escuelas. De acuerdo con los resultados del anterior artículo, y después de un análisis en profundidad y comparado, se puede afirmar que el incremento del número de visitantes en los últimos 25 años en Barcelona es superior al de la mayoría de ciudades de referencia. A nivel deportivo también se aprecia que el número de medallas fue, proporcionalmente, mayor en España que en otros países organizadores

Els Jocs Olímpics de Barcelona, 25 anys després (2)

En l’article inicial de la sèrie es va realitzar una primera aproximació al llegat i a l’impacte dels Jocs Olímpics de Barcelona que van tenir lloc fa 25 anys; en aquest segon treball de revisió tractem d’aprofundir en l’impacte que aquests van tenir per a la ciutat i el país. En l’anterior, es va dur a terme una anàlisi econòmica, social i esportiva del que s’ha considerat el model Barcelona; ara intentem aprofundir i sobretot realitzar anàlisis comparades amb altres països per avaluar si aquest impacte va ser tan rellevant com crèiem. Aquesta anàlisi econòmica es basa en l’estudi de variables tals com el nombre de turistes (increment entre els anys 1992 i 2015), el nombre de visitants internacionals durant aquest període, el nombre d’hotels o el nombre de passatgers rebuts. En l’anàlisi esportiva es fa una exhaustiva anàlisi comparativa dels resultats olímpics obtinguts en diferents seus valorant la participació, el nombre i tipus de medalles, i la classificació aconseguida segons el cas. Des del punt de vista social, s’aprofundeix en l’esport escolar valorant algunes de les variables de pràctiques esportives a les escoles. D’acord amb els resultats de l’article anterior, i després d’una anàlisi comparada, es pot afirmar que l’increment del nombre de visitants en els últims 25 anys a Barcelona és superior al de la majoria de ciutats de referència. A nivell esportiu també s’aprecia que el nombre de medalles va ser, proporcionalment, superior en el cas d’Espanya que en altres països organitzadors

Concentració i distracció. Aportacions experimentals

En aquest article s'aporten dades experimentals que poden servir per explicar la distracció momentània i la pèrdua de rendiment en l'esport i en la performança humana en general. Sota el concepte d'inhibició es posa de manifest que la presència d'un estímul estrany causa una reducció de l'ajust perceptiu, reducció que disminueix quan aquest estímul es presenta repetidament. Sota el concepte de generalització es mostra com la presentació d'un estímul abans del que és esperat comporta un decrement en l'orientació perceptiva temporal, decrement tant més gran com major és la separació. Una de les fonts de preocupació principal dels entrenadors esportius és la manca de concentració que un jugador pot mostrar en un partit o durant un període determinat de competició. Normalment la pèrdua de concentració es constata més que no pas s'explica. Així l'entrenador pot afirmar que un jugador ha perdut la capacitat de concentració o, en el cas extrem, pot afirmar que no en té. Dir que un individu no té capacitat de concentració, o que l'ha perduda momentàniament, significa parlar en termes disposicionals; és a dir, simplement es constata que un determinat individu no es concentra. Evidentment, no es diu res de perquè es té o es perd la concentració. La psicologia aplicada a l'esport ha assajat d'aportar solucions concretes que facilitessin la concentració individual més enllà, també, d'una explicació del perquè de la distracció o pèrdua de concentració. Els manuals de psicologia aplicada, com el de Harris i Harris ( 1987), han desenvolupat tot un conjunt d'esquemes, conceptes i tècniques de cara a millorar el rendiment esportiu en aquest aspecte crític de la concentració. La psicologia bàsica i experimental, d'altra banda, ha cercat el trobar els factors o variables que poden incidir en explicar el perquè de la distracció o de la manca de concentració. Com acostuma a passar, la investigació bàsica limita els seus estudis a determinades situacions experimentals com a manera de proposar uns principis generals útils a qualsevol situació concreta en l'àmbit esportiu i perceptiu, en general. Una revisió feta per Magi II (l 989) ens serveix com a mostra. En aquesta revisió, diferents factors que afecten al temps de reacció són presentats com a factors explicatius de les variacions de l'atenció; així, factors com la pràctica, la durada de I 'interval entre dos estímuls, el nombre d'estímuls indicadors de respostes diferenciades, la probabilitat d'aparició d' un determinat estímul, etc. són considerats a l'hora d'explicar un temps de reacció més curt o més llarg i, conseqüentment, una atenció més o menys reeixida. Dos factors, en general poc considerats en l'explicació de la distracció però de gran rellevància explicativa —que no apareixen en la revisió citada— són els factors "Inhibició" i "Generalització". El concepte d'inhibició té diferents usos científics i també en el llenguatge ordinari. Això no obstant, seguint els treballs bàsics de Pavlov (1932/1973) i Skinner (Estes i Skinner, 1941), podem definir la inhibició com la reducció de ajust psicològic per presència d'un element estrany a una associació; reducció que serà més gran com més estrany sigui l'estímul. Tant Pavlov com Skinner varen potenciar estudis utilitzant estímuls inhibitoris els quals genèricament podem classificar d'emocionals, ja que sempre estaven lligats a reaccions d' apetència o aversió. En un altre lloc (Roca, 1992) hem destacat la importància d'aquest factor en explicació del rendiment psicològic en general i en l'àmbit perceptivo—motriu en particular. En aquest treball presentem unes dades que considerem suggeridores de cara a una explicació bàsica de la pèrdua de concentració, utilitzant un estímul emocionalment neutre. Quant al factor generalització, cal assenyalar que normalment se'l relaciona amb el concepte de transferència i se'l situa, en general, dins l'àmbit explicatiu de l'aprenentage i el desenvolupament psicològic. En un sentit bàsic, el concepte de generalització fa referència als efectes de pèrdua de l'orientació per la presentació d'estímuls que se separen del valor de l'estímul esperat. Hi ha treballs pioners que han posat de manifest l'existència de generalització temporal, cosa que considerem d'un gran interès explicatiu. Ens referim a dos treballs ja antics de Brown (1939) i Mowrer (1940), els quals han actuat d' inspiradors de recerques en àmbit perceptiu i motriu, per a un dels autors d'aquest treball (Roca, 1984; Roca, 1992). En tots ells, la presentació d'un estímul abans o després del moment esperat per condicionament o constància perceptiva, comportava un decrement en l'ajust psicològic  mesurat habitualment en termes de temps de reacció. Inhibició i Generalització tenen, a més, un aspecte comú que els fa més rellevants de cara a l'explicació de la distracció: es tracta de factors situacionals; és a dir, que afecten el rendiment actualment i no pas en la fase d'aprenentatge d'una orientació. De fet, la distracció en l'esport i en l'execució física en general també fa referència fonamental al decrement del rendiment per factors situacionals. Els esportistes tenen normalment molt ben apreses i automatitzades unes accions motrius i la qüestió és que, en un moment determinat, el seu rendiment disminueix. Les variables tals com practica, predicibilitat, complexitat, contigüitat, etc. no tenen, aleshores, valor explicatiu. És per aquesta raó que cal posar l'accent en aquells factors o variables que, en un moment determinat, afecten negativament la performança

The Environmental Impact of Major Sport Events (Giga, Mega and Major): A Systematic Review from 2000 to 2021

In the context of the Sustainable Development Goals interest and concerns about the environmental impact of major sporting events have become increasingly widespread, voiced not only by organizers, but also spectators and residents of affected areas, as well politicians and institutional representatives of the host territories. There are multiple studies of the economic, social, and legal impacts of major sport events. Although several studies have pointed to a range of environmental impacts, there is no clear consensus on the effects that a major event can have on the natural environment. Thus, the aim of this article is to carry out a systematic review of the state of the art. Following the steps proposed by the PRISMA protocol, a selection of scientific articles from between 2000 and 2021 was made. The overall analysis shows that the negatives outweigh the positives, as only 32.91% of the effects described in the articles are deemed to be positive, with 62.03% deemed to be negative, and finally, 5.06% found to be inconclusive. With varying degrees of success, organizers and promoters of major events are already attempting measures to reduce negative impacts and enhance positive ones

Análisis comparativo sobre la percepción de la calidad de los servicios deportivos municipales del Baix Llobregat

La valoración de la calidad de los servicios públicos es un tema de creciente interés en nuestra sociedad. Parece lógico pensar que un estudio constante de esta materia podría contribuir al control, mejora y exigencia de los mismos. En el ámbito de las instalaciones deportivas, dicha valoración puede medirse de manera objetiva con variables como el número de abonados, las frecuencias de uso por los segmentos implicados, las diferentes medidas de altas y bajas, el tiempo de uso, el tiempo espera, etc. Sin embargo, resulta imprescindible considerar la opinión de sus usuarios, es decir, la percepción que tienen de los servicios públicos. El objetivo fundamental de este estudio es valorar la percepción de los usuarios de los servicios deportivos municipales de la comarca del Baix Llobregat y compararla con la de sus responsables en materia deportiva, tanto a nivel técnico como político. Los resultados nos indicaron que los usuarios valoraban mejor el servicio ofrecido por las diferentes instalaciones que los propios responsables técnicos y políticos. Dichas discrepancias entre los diferentes stakeholders nos han de permitir definir y adaptar nuestras estrategias y acciones con el objetivo final de poder prestar mejores servicios municipales.The evaluation of the quality of the public services is a topical subject. It seems logical to think that a constant study in this field could contribute to control, to improve and to be more demanding to them. In the field of sports facilities, this assessment could be measured in objective way with variables such as number of members, frequencies by segments, user authorizations and cancellations, use time, waiting time etc. However, it's important to consider the users opinions, the perception of users of the public services. The objective of this research is to evaluate the perception that sports facilities users of Baix Llobregat have and to be compared with the people in charge of sports of their municipality. Results showed that users scored better than sports managers and political managers. These differences among stakeholders should give us the possibility to establish policies, actions with the final objective to provide the best sports public services.A avaliação da qualidade dos serviços públicos é um assunto de crescente interesse em nossa sociedade. Parece lógico pensar que um estudo constante deste assunto poderia contribuir para o controle, melhoria e demanda do mesmo. No campo das instalações esportivas, essa avaliação pode ser medida objetivamente com variáveis como o número de assinantes, as freqüências de uso para os segmentos envolvidos, as diferentes medidas de altos e baixos, usar, tempo de espera, etc. No entanto, é essencial considerar a opinião de seus usuários, ou seja, a percepção que eles têm dos serviços públicos. O objetivo fundamental deste estudo é avaliar a percepção dos usuários dos serviços municipais de esportes da região de Baix Lobregat e compará-los com aqueles dos responsáveis no esporte, tanto técnica como politicamente. Os resultados indicaram que os usuários valorizam melhor o serviço oferecido pelas diferentes instalações do que os mesmos técnicos e políticos. Essas discrepâncias entre as diferentes partes interessadas devem nos permitir de"nir e adaptar nossas estratégias e ações com o objetivo "nal de poder oferecer melhores serviços municipais

Redes sociais e o caso das ligas esportivas durante a Covid-19

This study contributes to the existing literature on sports communication by providing evidence on how sports organizations communicated on social media during the COVID-19 pandemic. To this end, a content analysis was carried out on the publications of the social networks Facebook, Twitter, and Instagram of five major competitions: Liga ENDESA ACB, TURKISH AIRLINES Euroleague), NBA, La Liga and the UEFA Champions League. In total, 2,425 publications collected over a period of two weeks (April 1 to April 15, 2020) were analyzed. The results showed that, despite the differences found from a descriptive perspective, after the statistical analysis, the sports organizations analyzed opted for a similar management strategy for their social media. These findings can help understand how sports organizations dealt with COVID-19 and help them face future crises with greater insight into their past actions.Este estudio contribuye a la literatura existente sobre comunicación deportiva proporcionando evidencia sobre cómo las organizaciones deportivas se comunicaron en las redes sociales durante la pandemia del COVID-19. Para tal fin, se realizó un análisis de contenido de las publicaciones de las redes sociales Facebook, Twitter e Instagram de cinco grandes competiciones: Liga ENDESA ACB, TURKISH AIRLINES Euroleague, NBA, La Liga y la UEFA Champions League. En total se analizaron 2.425 publicaciones recopiladas por un período de dos semanas (1 al 15 de abril de 2020). Los resultados mostraron que, a pesar de las diferencias encontradas desde una perspectiva descriptiva, tras el análisis estadístico, las organizaciones deportivas analizadas optaron por una estrategia de gestión similar de sus redes sociales. Estos hallazgos pueden ayudar a comprender cómo las organizaciones deportivas lidiaron con el COVID-19, y ayudarlas a enfrentar crisis futuras con un mayor conocimiento sobre sus acciones pasadas.Este estudo contribui para a literatura existente sobre comunicação esportiva, fornecendo evidências sobre como as organizações esportivas se comunicaram nas redes sociais durante a pandemia de covid-19. Para isso, procedeu-se a uma análise de conteúdo das publicações nas redes sociais Facebook, Twitter e Instagram de cinco grandes competições: Liga ENDESA ACB, TURKISH AIRLINES Euroleague, NBA, La Liga e UEFA Champions League. No total, 2.425 publicações coletadas em um período de duas semanas (1º de abril a 15 de abril de 2020) foram analisadas. Os resultados mostraram que, apesar das diferenças encontradas do ponto de vista descritivo, após a análise estatística, as organizações esportivas analisadas optaram por uma estratégia de gestão semelhante para suas redes sociais. Essas descobertas podem ajudar a entender como as organizações esportivas lidaram com a covid-19 e ajudá-las a enfrentar crises futuras com maior percepção de suas ações passadas

Los Juegos Olímpicos de Barcelona, 25 años después (y 4)

Este es el cuarto artículo que publica la revista Apunts. Educación Física y Deportes con motivo del 25º aniversario de los Juegos Olímpicos de 1992, celebrados en Barcelona. El objetivo de la serie era analizar el impacto que han tenido los Juegos en la ciudad y en el país, transcurrido un cuarto de siglo desde la organización de uno de los eventos más importantes organizados por la capital catalana. En base al aprendizaje de este período desde las perspectivas deportiva, económica y social este trabajo sugiere y discute sobre algunos de los elementos que pueden ser clave para la organización de futuros eventos deportivos. Se analizan variables como el lugar e índice de repetición donde se llevan a cabo dichos eventos así como las tendencias de futuro. Existen otros aspectos que están directamente vinculados a la gobernanza, como la elección de las sedes candidatas y el origen de los recursos para financiarlos. Con la opinión de varios autores se ha intentado apuntar sobre la visión de los eventos en los próximos año

Els Jocs Olímpics de Barcelona, 25 anys després (3)

Un dels eixos bàsics de l’organització d’uns jocs olímpics són les seves instal·lacions esportives. Des d’aquesta perspectiva s’analitzen la inversió, la gestió i l’impacte que aquestes han tingut a la ciutat de Barcelona. Les instal·lacions olímpiques de Barcelona 1992 no es van situar únicament a la ciutat ni totes elles van ser explotades sobre la base del mateix esport que van acollir. Un dels èxits de Barcelona va ser dimensionar la inversió d’acord amb les necessitats reals de la ciutat. També en matèria d’instal·lacions esportives es va complir aquest principi. En aquest tercer article s’aporten dades econòmiques, informació sobre la construcció i posterior gestió de les ins­tal·lacions esportives i el seu impacte en l’increment de la pràctica esportiva de la ciutadania de Barcelona

Els Jocs Olímpics de Barcelona, 25 anys després (4)

Aquest és el quart article que publica la revista Apunts. Educació Física i Esports amb motiu del 25è aniversari dels Jocs Olímpics del 1992, celebrats a Barcelona. L’objectiu de la sèrie era analitzar l’impacte que han tingut els Jocs a la ciutat i al país, transcorregut un quart de segle des de l’organització d’un dels esdeveniments més importants organitzats per la capital catalana. D’acord amb l’aprenentatge d’aquest període des de les perspectives esportiva, econòmica i social aquest treball suggereix i discuteix sobre alguns elements que poden ser claus per a l’organització de futurs esdeveniments esportius. S’analitzen variables com el lloc i l‘índex de repetició on es duen a terme aquests esdeveniments, així com les tendències de futur. Hi ha altres aspectes que estan directament vinculats a la governança, com l’elecció de les seus candidates i l’origen dels recursos per finançar-los. Amb l’opinió de diversos autors, s’ha intentat apuntar sobre la visió dels esdeveniments esportius en els pròxims anys