Visiones del profesorado de ciencias sobre el trabajo experimental: análisis desde un marco de indagación

Pese a la importancia que la enseñanza de las ciencias da al trabajo experimental, ciertos autores han evidenciado una falta de efectividad del planteamiento de este tipo de trabajo. La presente investigación propone un marco de indagación basada en la modelización (IBM) para el trabajo experimental y lo utiliza para analizar las visiones del profesorado respecto a este tipo de actividad. Ciertos perfiles se identifican al respecto a través del análisis de entrevistas personales al profesorado en base a sus percepciones. Los primeros resultados indican que el trabajo experimental parece ser importante para el profesorado a pesar de la forma tradicional en que éste es llevado a la práctica. Algunas visiones podrían ser tomadas en cuenta como puntos de partida de una IBM, teniendo en cuenta los facilitadores y las limitaciones con los que se encuentra el profesorado

El nou marc d'avaluació de la competència científica PISA 2015 : revisió i reflexions didàctiques

Després d'uns primers anys en què l'anomenat ensenyament per competències ha estat omnipresent en gran part dels sistemes educatius, el nou marc d'avaluació de la compe-tència científica de PISA 2015 planteja d'una manera molt més operativa i pràctica l'educació per formar ciutadans científicament alfabetitzats. Es dóna així resposta a la manca d'una definició prou clara sobre com portar a terme aquesta educació competenci-al, fins al moment massa ambigua. En aquest article, revisem les principals novetats d'aquest marc i reflexionem sobre les implicacions que la seva aplicació pot tenir. D'una banda, el nou marc canvia lleugerament les tres competències científiques clau. D'altra banda, deixa clar que per assolir aquestes competències i ser alfabetitzat científicament cal tenir un conjunt de coneixements: conceptual, procedimental i epistèmic. Com es defi-neixen aquests coneixements i com integrar-los per assolir cadascuna de les competènci-es científiques és l'aportació més important d'aquest nou marc 2015.After some recent years in which the well-known competence-based teaching has been omnipresent in most educational systems, the new framework for assessing scientific liter-acy in PISA 2015 presents in a much more operational and practical way the education for the achievement of scientific literacy. This new approach gives an answer to the lack of a sufficiently clear definition on how this competence-based education should be conducted, something that has been too ambiguous until now. In this paper, we review the main changes and features of this new framework and reflect on the possible implications when implemented. On the one hand, the new framework slightly modifies the three key scien-tific competencies. On the other hand, it clarifies that to achieve these competencies and become a scientifically literate person it is necessary to have a body of knowledge: con-tent, procedural and epistemic knowledge. How these different types of knowledge are de-fined and how they can be integrated in order to achieve each of the scientific competencies is the most important contribution of this new PISA framework 2015

Indagació basada en la modelització : un marc per al treball pràctic

Malgrat la rellevància que la recerca en didàctica de les ciències sembla donar a l'ensenyament de les ciències basat en la indagació, molts autors afirmen que aquest ti-pus de pràctica educativa no ha arribat a uns nivells de qualitat acceptable en la seva im-plementació a l'aula. La gran varietat d'interpretacions que se li dóna al terme indagació i la desconnexió d'aquestes amb altres aspectes rellevants de la didàctica de les ciències com la modelització són algunes de les causes que explicarien aquest fet. El present arti-cle pretén introduir un marc específic per a la indagació, el de la indagació basada en la modelització, per tal d'orientar el treball pràctic a l'aula de ciències.Despite the importance that research in science education seems to give to inquiry-based science education, many authors claim that this type of educational practice has not reached acceptable levels of quality in its classroom implementation. The variety of inter-pretations given to the term inquiry and their disconnetion with other relevant aspects of science education such as modeling are some of the reasons that explain this situation. This article aims to introduce a specific framework for inquiry, the inquiry-based modeling to guide the practical work in the science classroom

Análisis del papel de la intervención adulta en una actividad Making en un contexto informal

Enmarcado en el movimiento Making, el Tinkering está ganando cada vez más popularidad en contextos educativos formales e informales, pese a que aún se desconocen sus potencialidades y limitaciones. El presente trabajo pretende aportar conocimiento al movimiento Maker en educación STEM (Ciencia, Tecnología, Ingeniería y Matemáticas, por su siglas en inglés) desde la perspectiva de la práctica científica e ingenieril y centrándose en el papel que puede tener la intervención adulta en una actividad Tinkering en un contexto informal. Se evidencia el papel central que puede tener la intervención adulta a la hora de garantizar que se aprovechan al máximo las potencialidades de un espacio Tinkering

Compendio de herramientas de evaluación para ferias de la ciencia : aprendizajes de la evaluación de la Elhuyar Zientzia Azoka

Esta Guía pretende ser un documento de consulta para aquellas personas que quieren plantear un plan de evaluación de su propia Feria de la Ciencia o iniciativa similar. En concreto, se busca ofrecer a los responsables de dichas iniciativas ideas, sugerencias y ejemplos útiles para diseñar una evaluación de acuerdo con los objetivos concretos de su propia iniciativa. El trabajo realizado para elaborar este compendio se basa en la experiencia vivida durante la evaluación de la iniciativa Elhuyar Zientzia Azoka, una feria de la ciencia organizada por Elhuyar Fundazioa. Esta evaluación se ha llevado a cabo durante las ediciones 2016-2017 y 2017-2018 de dicha feri

10 ideas to include the RRI perspective in STEM education

The report includes in its first section RRI: A short introduction a brief summary about what RRI is and which are its antecedents. In the second section RRI in STEM education: What and why? a discussion about why including RRI perspective in STEM education is important and what implications would this new perspective imply. In the latter section, a more nuanced definition is proposed than is hitherto available of STEM education pillar. Finally, the last section 10 ideas to include the RRI perspective in STEM education offers a useful guide of ten big ideas about how RRI perspective could be brought to STEM Education, considering the pillars and processes that characterize the RRI paradigm and linking the big ideas with the several methodologies in STEM education

Informe de evaluación de la Elhuyar Zientzia Azoka

Este informe de evaluación presenta los principales resultados de la evaluación llevada a cabo para la iniciativa Elhuyar Zientzia Azok

Didáctica de la ingeniería: tres preguntas con visión de futuro

El marco de la educación STEM ha otorgado a la educación en ingeniería un protagonismo inédito hasta el momento. Sin embargo, esta centralidad no ha ido acompañada de un marco sólido desde un punto de vista didáctico, lo que ha resultado en propuestas superfluas y con carencias. En este artículo se abordan tres preguntas que apuntan hacia el futuro de la didáctica de la ingeniería: ¿Qué alfabetización en ingeniería y en tecnología debemos promover? ¿Qué prácticas ingenieriles debemos ayudar a desarrollar? ¿Cuáles son las ideas centrales que debemos enseñar en las clases de tecnología? Tomando como referencia el campo de la didáctica de las ciencias, más consolidado y con fundamentos, en el artículo se hace una propuesta para responder a estas preguntas, ofreciendo una lista de prácticas de la ingeniería y una primera aproximación a las que podrían ser las ideas centrales de dicha disciplina

Interacció llum-matèria i efecte hivernacle : seqüència didàctica per a l'estudi de l'espectroscòpia

Treball que correspon a les pràctiques que es fan als tallers REVIR organitzats pel CRECIM de la UAB. La seqüència pretén que l'alumnat de 1r i 2n de Batxillerat assoleixi una major comprensió de la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria. El punt de partida és un fenomen tan conegut com és l'efecte hivernacle, que porta a plantejar la pregunta: Com es pot explicar, des d'un punt de vista químic, la diferència entre els gasos que provoquen efecte hivernacle i els que no

Generació d'electricitat en plaques fotovoltaiques : seqüència didàctica per a l'estudi de les plaques fotovoltaiques

Treball que correspon a les pràctiques que es fan als tallers REVIR organitzats pel CRECIM de la UAB. La seqüència pretén que l'alumnat de segon a quart d'ESO assoleixi una major comprensió del fenomen de la generació d'electricitat a partir de plaques fotovoltaiques