Ocupació i càncer de bufeta urinària al Vallès Occidental

Antecedents: El càncer de bufeta urinària és molt freqüent en els homes als països occidentals. El consum de tabac i determinades exposicions laborals són els principals factors de risc. Per a la indústria tèxtil l'evidència existent és limitada, es coneix molt poc la seva associació amb l'ocupació en dones i la relació amb el nivell socioeconòmic és controvertida. Articles: Aquesta tesi es compon de 4 articles que corresponen a dos estudis: 1) Estudi del Vallès Occidental (VO), amb l'objectiu d'avaluar el risc de càncer de bufeta a la indústria tèxtil; s'inclouen dos articles que tracten sobre aquesta associació i la classe social determinada amb l'ocupació; 2) Anàlisi combinada europea, que inclou l'estudi anterior, amb l'objectiu d'avaluar l'impacte de l'ocupació sobre el càncer de bufeta a Europa; s'inclouen dos articles, un sobre ocupació en dones i l'altre sobre tabac en homes. Mètode: 1) Estudi VO: disseny de casos i controls amb 218 casos incidents de càncer de bufeta diagnosticats entre 1993-1995 en els residents del VO, i 344 controls seleccionats dels padrons municipals; s'obtingué de tots la història laboral i de consum de tabac completes; 2) Anàlisi combinada europea: dades primàries d'onze estudis recents de casos i controls realitzats a Europa, amb informació detallada sobre ocupació i tabac. Resultats: La taxa d'incidència ajustada per als homes del VO va ser de les més altes d'Europa; per les dones va ser 10 vegades inferior i ocupà un lloc intermedi-baix. No s'observà un risc associat globalment a la indústria tèxtil ni cap dels seus sectors. S'observà un risc elevat pels filadors durant més de 20 anys (OR 3,28; IC95% 1,08-9,97) i pels ajustadors de maquinària entre 1960 i 1974 (OR 4,26; IC95% 1,09-16,7). La classe social s'associà feblement al càncer de bufeta, amb major risc per les classes socials més elevades. En l'anàlisi combinada europea, l'anàlisi de 700 casos en dones i 2.425 controls (dones) mostrà un risc elevat per a alguna ocupació prèviament identificada de risc de càncer de bufeta, així com per a certes treballadores del metall (OR 2,0; IC95% 1,1-3,6), del tabac (OR 3,1; IC95% 1,1-9,3), agricultores (OR 1,8; IC95% 1,0-3,1) i modistes (OR 1,4; IC95% 1,0-2,1). Al voltant del 8% (IC95% 3,1-19,9) dels tumors de bufeta en dones poden ser atribuïts a l'ocupació. S'analitzà el consum de cigarretes en homes europeus, per 2.600 casos i 5.524 controls, mostrant un increment lineal del risc de càncer de bufeta amb la durada del consum de cigarretes, així com una relació dosi-resposta amb el nombre de cigarretes per dia, però fins a un dintell (15-20 cigarretes/dia) després del qual el risc no augmenta. S'observà una disminució immediata del risc després d'abandonar l'hàbit, fins al 60% després de 25 anys (OR 0,37; IC95% 0,30-0,45), però el risc no s' equipara mai al dels no fumadors. La proporció de casos atribuïbles a haver fumat va ser de 0,66% (IC95% 0,66-0,79). Al estudi del VO s'obtingueren resultats similars respecte al tabac. Conclusions: La incidència del càncer de bufeta en els homes del VO es troba entre les més elevades d'Europa, està associada al tabac i determinades ocupacions i circumstàncies del tèxtil, però es desconeixen altres factors de risc. El risc associat amb ocupacions prèviament associades al càncer de bufeta és més baix que el descrit amb anterioritat. En les dones europees, el 1-2 de cada 20 casos són atribuïts a l'ocupació. En els homes europeus, el tabac explica el 65% dels casos, el risc està sobretot associat a la durada de l'hàbit i es redueix molt al deixar de fumar. Calen més estudis que utilitzin metodologies més acurades i incloguin altres possible factors de risc.Background: Urinary bladder cancer is very frequent in western countries. Its main risk factors are smoking and certain occupational exposures. The evidence of its association with the textile industry is limited, the link with occupational factors in women has received little recognition and its relationship with social class is controversial. Articles: This thesis comprises 4 articles corresponding to two studies: 1) Study of Vallès Occidental (VO), with the objective to evaluate the risk of bladder cancer in the textile industry; two articles are included, on this association and on social class on the basis of occupation; 2) European pooled analysis, including the previous study, with the objective to evaluate the impact of occupation on bladder cancer in Europe; two articles are included, one on occupation in women and the other on smoking in men. Methods: 1) Study VO: case control design, with 218 incident cases of bladder cancer diagnosed between 1993-1995 in the population living in VO, and 344 controls selected through the municipal lists; lifetime occupational and smoking history was obtained for all; 2) European pooled analysis: primary data from eleven recent case control studies conducted in Europe, with detailed information on occupation and smoking. Results: The adjusted incidence rate for men in VO was among the highest in Europe, whereas for women it was intermediate-low and 10 times lower. No overall excess risk was found associated neither with the textile industry nor for its specific sectors. An elevated risk was found for spinners for more than 20 years (OR 3.28; 95%CI 1.08-9.97) and machine setters between 1960 and 1974 (OR 4.26; 95%CI 1.09-16.7). The association with social class was weak, with the highest risk for highest social classes. Pooling the European data of 700 female cases and 2,425 female controls showed an elevated risk for a few previously identified risk occupations, and for certain for metal workers (OR=2.0, 95%CI 1.1-3.6), tobacco workers (OR=3.1, 95%CI 1.1-9.3), field crop and vegetable farm workers (OR=1.8, 95%CI 1.0-3.1) and dressmakers (OR=1.4, 95%CI 1.0-2.1). About 8% (95%CI 3.1-19.9) of all bladder cancers in women could be attributed to occupation. Cigarette smoking was analysed in European men, including 2,600 cases and 5,524 controls. There was a linear increasing risk with increasing duration of smoking, and a dose-response relationship with number of cigarettes smoked per day up to threshold limit of 15-20 cigarettes/day after which no increased risk was observed. An immediate decrease in risk of bladder cancer was observed for those who gave up smoking, which was over 60% after 25 years (OR=0.37, 95%CI 0.30-0.45), but the risk did not reach the level of never-smokers. The proportion of cases attributable to ever smoking was 0,66 (95%CI 0.66-0.79). Similar results for smoking were obtained in VO study. Conclusions: The incidence of bladder cancer in men of VO is among the highest in Europe, is associated with smoking and certain occupations in the textile industry with highest exposures, but other risk factors remain unknown. The risk associated with previously identified high-risk occupations is now lower. In European women, 1-2 cases among each 20 cases can be attributed to occupation. In European men, smoking can explain a 65% of cases, the risk is mainly associated with duration and an important reduction is observed with cessation. More studies are needed using more accurate methodologies which include other potential risk factors for bladder cancer

Fiber Burden and asbestos-Related Diseases: an Umbrella Review

OBJECTIVE: What are the levels of asbestos exposure that cause each type of health effect? The objective of this study was to review the available scientific evidence on exposure levels for asbestos and their relationship to health effects. METHOD: An umbrella review of English-language reviews and meta-analyses, from 1980 to March 2021 was conducted. We included reviews involving quantified asbestos exposures and health outcomes. The review has been adapted to the indications of the PRISMA declaration. Methodological quality of the selected studies was assessed using the AMSTAR instrument. RESULTS: We retrieved 196 references. After applying the search strategy and quality analysis, 10 reviews were selected for in-depth analysis. For lung cancer, the highest risk was observed with exposure to amphiboles. Longer, thinner fibers had the greatest capacity to cause lung cancer, especially those \u3e 10 μm in length. For mesothelioma, longer and thinner fibers were also more pathogenic; amphiboles ≥ 5 μm are especially associated with increased mesothelioma risk. No studies observed an increased risk for lung cancer or mesothelioma at asbestos exposure levels CONCLUSIONS: Banning all asbestos exposure remains the best measure to preventing its negative health effects. The highest quality reviews and meta-analyses support that there is little risk of lung cancer or mesothelioma at daily exposure levels below 0.1 f/ml

Measuring Preventive Culture, it is measureable? Designing and Validating a Preventive Culture Questionnaire

Originales[ES] El propósito de este proyecto es obtener un instrumento de medida para evaluar la cultura preventiva en las instituciones hospitalarias en Cataluña. Al realizar una amplia búsqueda bibliográfica se concluye que no disponemos de ningún instrumento validado que sea útil a este propósito por lo que se decide iniciar el diseño y la validación de un cuestionario en catalán, que permita medir los diferentes aspectos relacionados con la cultura preventiva que los centros aplican en su relación con los trabajadores. Se inicia la fase de diseño a cargo de un grupo de profesionales expertos en la materia hasta obtener un instrumento que cumpla las características de Fiabilidad y Validez que garanticen sus propiedades psicométricas, garantizando un exhaustivo proceso de validación. [EN] The aim of this study is to obtain a measuring tool for evaluating health promotion and safety culture in Catalan hospitals institutions. Once a wide bibliographic research was done/ provided, it was concluded that there is no useful validated tool for our purpose objective. In order to evaluate the different subjects related to health promotion and safety culture, it was decided to initiate the design and validation of a new questionnaire written in Catalan language. The initial stage / phase of the questionnaire was designed by an expert professional group in order to initiate the validation process and to obtain a tool easy to understand, with an exhaustive face and content validity which ensures psychometric properties.N

¿Podemos medir la cultura preventiva?: elaboración y validación de un cuestionario de cultura preventiva

RESUMEN El propósito de este proyecto es obtener un instrumento de medida para evaluar la cultura preventiva en las instituciones hospitalarias en Cataluña. Al realizar una amplia búsqueda bibliográfica se concluye que no disponemos de ningún instrumento validado que sea útil a este propósito por lo que se decide iniciar el diseño y la validación de un cuestionario en catalán, que permita medir los diferentes aspectos relacionados con la cultura preventiva que los centros aplican en su relación con los trabajadores. Se inicia la fase de diseño a cargo de un grupo de profesionales expertos en la materia hasta obtener un instrumento que cumpla las características de Fiabilidad y Validez que garanticen sus propiedades psicométricas, garantizando un exhaustivo proceso de validación