La Construcció narrativa de la identitat en l'adolescència

Aquest article és una proposta conceptual sobre la construcció narrativa de la identitat en l'adolescència. En aquesta línia, es descriuen les característiques més rellevants del canvi evolutiu durant aquest període i se'n destaquen els conceptes contemporanis de la identitat. Es comenta la teoria sobre la construcció de la identitat d'Erik Erikson, els estats de la identitat de James Marcia i se'n descriuen les diferències entre els sexes. Es desenvolupa la proposta de la construcció de la identitat a partir d'eines narratives i de manera concreta de l'escriptura del diari íntim, entès com una eina autonarrativa que podria facilitar la construcció de la identitat, ja que són intents d'integrar l'individu i mostrar, de manera estable, una representació personal.This article is a conceptual proposal on the narrative construction of identity in adolescence. In this line it describes the most relevant characteristics of evolutional change during this period and highlights the contemporary concepts of identity. It comments the theory on the construction of the identity of Erik Erikson and the states of the identity of James Marcia, and describes the differences between genders. It develops the proposal of the construction of the identity through narrative tools and more specifically the writing of an intimate diary, understood as a self-narrative tool, which could facilitate the construction of identity since they are attempts at integrating the individual and at showing a stable personal representation

Design and implementation of a leisure program to improve function and wellbeing in people with depressive disorder

Depression is a major cause of disability and disease with significant costs to the health system and for the whole society. Regarding the treatment, in recent years has questioned the effectiveness of antidepressant drugs, with a recognition that although depressive disorders tend to improve with these treatments, residual symptoms seems to be still the norm, which is associated with the risk of new episodes or relapses, and faster its appearance. Otherwise many of the specialized clinical guidelines, propose a based on stepped-care model intervention, prioritizing less intrusive actions, including low-intensity psychosocial-interventions

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.The aim of our study was to determine if the extracurricular sport and the time spent weekly on information technology and communication (ICT) and electronic games, has an influence in the development of grip strength of the hand and forearm in school boys between 14 and 16 years. We performed an observational study design cross. The population under study were 39 children from second cycle of ESO. The extracurricular physical activity and the weekly time spent on ICT and electronic games were collected through a questionnaire. We used the test handgrip for assessing the maximum force voluntarily by the hand and forearm, the dominant side. The age and strength of the dominant hand are associated are statistically significant, the voluntary maximum force (F = 5.86, p = 0006) and the average value of force sustained above 60% (F = 4.5 , p= 0.02). Analyzing the bodyweight regarding the maximum force (r = 0552, p = 0001) and the sustained strength above 60% (r = 0582, p <0.0001) observed an association moderately positive and statistically significant. When analyzing the degree of physical activity (kcal / week) regarding the voluntary maximum force (r = 0.07, p = 0716) and sustained strength above 60% (r = 0.30, p = 0.09) we see a weak positive association and not statistically significant. Looking hours ICT week regarding the voluntary maximum force observed an association very weak and not statistically significant. The grip strength of the hands of schoolchildren is linked in a positive and statistically significant with age and body weight. Not relates to the level of physical activity and hours devoted to ICT

Fuerza prensil de la mano asociada al grado de autonomía y riesgo de caída en ancianos

Objetivo: Determinación de la fuerza de prensión de la mano como indicador de la capacidad funcional y grado de autonomía para actividades cotidianas en personas de la tercera edad. Diseño: Se realizó un estudio observacional de diseño transversal. Emplazamiento: Medio comunitario. Centros cívicos, centros culturales y residencias de la tercera edad de la comarca del Bages (Barcelona). 2 Participantes: Se estudió a 61 personas, 40 mujeres y 21 hombres, con un rango de edad comprendido entre los 65 y 90 años, quienes no presentaban afecciones invalidantes graves. Se solicitó su colaboración y aceptación voluntaria tras informar del objetivo del estudio. Mediciones principales: El grado de autonomía funcional se valoró mediante el test de Barthel y el test de Lawton-Brody, y el riesgo de caída mediante el test de Tinetti. La fuerza muscular máxima voluntaria (FMMV) se determinó mediante el test de prensión de la mano (handgrip). Resultados: Los hombres mostraron una correlación positiva y estadísticamente significativa (p=0.001) entre la fuerza prensil de la mano y el grado de autonomía funcional y el menor riesgo de caída (p=0.037). Dicha correlación no fue observada en las mujeres respecto al grado de autonomía (p=0.232) y fue escasa para el riesgo de caída (p=0.048). Conclusiones: El test de handgrip es una herramienta potencialmente útil para estimar la autonomía funcional e instrumental y el riesgo de caídas, especialmente en varones que sobrepasan los 65 años.Objective: To determine the hand strength as an indicator of functional ability and degree of autonomy in activities of daily living for older people. Design: An observational study of transversal design. Setting: Community setting. Civic centres, cultural centres and residences of the third age of the region of the Bages (Barcelona). Participants: We studied 61 subjects, 40 women and 21 men, age 65 to 90 years, who had no serious disabling conditions. Requested his collaboration and voluntary acceptance after informing of the aim of the study. Main measurements: The degree of functional autonomy was assessed by the Barthel and Lawton-Brody test, and the risk of falling through the Tinetti test. The maximum voluntary hand strength was determined by the handgrip test. Results: Men showed a statistically significant positive correlation (p = 0.001) between the handgrip strength and the degree of functional autonomy and a reduced risk of falling (p = 0.037). This correlation was not observed in women on the degree of autonomy (p = 0.232) and was limited to the risk of falling (p = 0.048). Conclusions: The handgrip test is a potentially useful tool to estimate the functional and instrumental autonomy and the risk of falls, especially in men older of 65 years

La Construcció narrativa de la identitat en l'adolescència

Aquest article és una proposta conceptual sobre la construcció narrativa de la identitat en l'adolescència. En aquesta línia, es descriuen les característiques més rellevants del canvi evolutiu durant aquest període i se'n destaquen els conceptes contemporanis de la identitat. Es comenta la teoria sobre la construcció de la identitat d'Erik Erikson, els estats de la identitat de James Marcia i se'n descriuen les diferències entre els sexes. Es desenvolupa la proposta de la construcció de la identitat a partir d'eines narratives i de manera concreta de l'escriptura del diari íntim, entès com una eina autonarrativa que podria facilitar la construcció de la identitat, ja que són intents d'integrar l'individu i mostrar, de manera estable, una representació personal.This article is a conceptual proposal on the narrative construction of identity in adolescence. In this line it describes the most relevant characteristics of evolutional change during this period and highlights the contemporary concepts of identity. It comments the theory on the construction of the identity of Erik Erikson and the states of the identity of James Marcia, and describes the differences between genders. It develops the proposal of the construction of the identity through narrative tools and more specifically the writing of an intimate diary, understood as a self-narrative tool, which could facilitate the construction of identity since they are attempts at integrating the individual and at showing a stable personal representation