La batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memòria. Un model transversal de recerca didàctica

El combat de Raïmats, succeït el darrer dia de la batalla de l’Ebre (15 de novembre de 1938) ha estat investigat des de diverses òptiques per part del grup de recerca DIDPATRI en una perspectiva interdisciplinar i transversal. La recerca va començar amb una petició de l’associació cívica Lo Riu el 2013 a la Universitat de Barcelona que van aconduir a una intensa campanya arqueològica en una clara dinàmica de recerca pública. En els anys posteriors i fins el 2018 les accions sobre Raïmats s’han multiplicat incorporant experiències sobre museografia a l’aire lliure;  visites escolars; turisme de camps de batalla; recreació històrica i generació d’iconografia didàctica. Tot plegat la dinàmica no exhaurida, es contextualitza també en una dinàmica pedagògica d’investigació acció en la qual els plantejaments didàctics assoleixen protagonisme. L’experiència transversal de Raïmats incorpora també una vessant explícita de memòria en tant que el lloc s’ha convertit en un referent significatiu de la batalla de l’Ebre

Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l’Ebre

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball recull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l’entorn de la Batalla de l’Ebre tot assajant enfocaments de recerca transversal i holística a l’entorn de la història, l’arqueologia i l’antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la iconografia didàctica, i amb una voluntat paral·lela de promoure accions de memòria democràtic

LGTBIQ+ en el instituto: revisando experiencias pasadas desde una perspectiva de género

While many studies have looked at the treatment of gender in the secondary classroom in Spain, few have focused on LGBTQ+ secondary experiences from a gender perspective.  Twenty recently graduated secondary students who currently identify as LGBTQ+ participated in semi-structured interviews and a focus group centering on their school experiences (the data collection type respected participants’ personal preferences). Participants reported receiving little LGBTQ+-related content in their social science classes and school in general, but when content was presented, it was focused on homosexual males, mainly, superficial comments on the homosexual identification of male historical figures or on the general acceptance of male homosexuality in the past. These former secondary students recognized the privilege of males and male identities within the LGBTQ+ collective, not only within the curriculum, but also in terms of treatment by their peers. Furthermore, the little support that students did receive from their teachers, seemed to come principally from female figures. The findings illustrate how heteronormative social norms dominate within schools and highlight specific shortcomings of secondary schools regarding LGBTQ+ student experiences from a gender perspective.Si bien muchos estudios han analizado el tratamiento del género en el aula de secundaria en España, pocos se han centrado en las experiencias LGTBIQ+ desde una perspectiva de género en secundaria. Veinte estudiantes de secundaria ya graduados y que actualmente se identifican como LGTBIQ+ participaron en entrevistas semiestructuradas y en un grupo focal centrado en sus experiencias escolares (el tipo de recolección de datos respetó las preferencias personales de los participantes). Las y los participantes informaron que recibieron poco contenido relacionado con LGTBIQ+ en sus clases de ciencias sociales y en la escuela en general, y que, cuando se presentaba el contenido, se centraba en hombres homosexuales, en figuras históricas masculinas homosexuales y en la aceptación general de la homosexualidad en el pasado. Estos y estas exalumnas de secundaria reconocieron el privilegio de los varones y las identidades masculinas dentro del colectivo LGTBIQ+ no solo dentro del currículo, sino también en términos de trato por parte de sus compañeros y compañeras. Además, el poco apoyo que los alumnos sí recibieron de sus profesores, parecía provenir principalmente de figuras femeninas. Todo ello refleja las carencias del sistema educativo respecto las experiencias LGTBIQ+ y muestran cómo las normas sociales heteronormativas dominan dentro de las escuelas

Revisiting past experiences of LGBTQ+-identifying students: an analysis framed by the UN’s Sustainable Development Goals

The United Nations (UN) places inclusive and equitable lifelong quality education at the center of its Sustainable Development Goal (SDG) 4: Quality Education. Nevertheless, the express inclusion of gender non-conforming and sexual minority students is omitted from UN communications. Drawing on interview and focus group data with recent secondary graduates who identify as LGBTQ+ (n = 20), we investigate their experiences, in terms of equity and inclusivity and lack thereof, in schools during the first years of the SDG-era in Spain (the data collection type respected participants’ personal preferences). Three SDGs, complementary to SDG4, were used as a framework for data analysis: SDG3 Good Health and Well-being, SDG5 Gender Equality, and SDG10 Reduced Inequalities, with SDG4 interconnectedly at the center of the overarching analyses. Participants reported preventable aggressions that affected their mental health and wellbeing in schools, receiving little LGBTQ+-related content in classes other than one-off mentions, and reflected on gender inequalities in their treatment from both peers and teachers. The authors discuss the need for local and national development education action plans and policies to address the exclusion and marginalization of LGBTQ+ students in Spanish high schools and elsewhere

Buscant Robert H. Merriman

El major Robert H. Merriman, va desaparèixer, els primers dies d’abril del 1938 en les rodalies de Corbera d’Ebre. La XV Brigada Internacional havia quedat encerclada per l’enemic, i grups de soldats intentaven arribar a les línies republicanes. En aquesta retirada potser va caure abatut en combat com també i ha la possibilitat que fos capturat i executat per les forces feixistes. Les especulacions sobre la mort de Merriman, i el lloc on van anar a raure les seves restes, han estat motiu de debat continuat. Fonts orals de Corbera d’Ebre manifestaven que oficials internacionals havien estat tancats en cases del Poble Vell abans de ser executats. Una de les fonts indicava l’emplaçament d’una fossa aïllada on havia estat enterrat un comandament que podia haver estat en Robert H. Meriman. Per tal de verificar la informació un grup d’estudiosos, arqueòlegs i antropòlegs va procedir a excavar el lloc la primavera del 2017, tanmateix no es van trobar indicis de cap enterrament

La batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memòria. Un model transversal de recerca didàctica

The battle of Raïmats, happened on the last day of the Battle of the Ebro (15 November 1938), has been researched from various viewpoints, and also in a transversal and interdisciplinary perspective, by the research group DIDPATRI. The search began with a request of the civic association Lo Riu (The River) in 2013 to the University of Barcelona, who carried out an intense archaeological campaign in a dynamic of public research. In the following years and until 2018 the actions on Raïmats have been multiplied by incorporating experiences on open-air museography, school visits, Battlefields Tourism, historical recreation and didactic iconography. All in all the dynamics gets its contextualisation within a pedagogical action research in which the didactic approaches achieve a high prominence. The experience at Raïmats also includes an explicit approach on memory since the place has become a significant site to the Battle of the Ebro history. Keywords: Battle of the Ebro, Museography, Iconography, Recreation, Memor

Buscant Robert H. Merriman

El major Robert H. Merriman, va desaparèixer, els primers dies d'abril del 1938 en les rodalies de Corbera d'Ebre. La XV Brigada Internacional havia quedat encerclada per l'enemic, i grups de soldats intentaven arribar a les línies republicanes. En aquesta retirada potser va caure abatut en combat com també hi ha la possibilitat que fos capturat i executat per les forces feixistes. Les especulacions sobre la mort de Merriman, i el lloc on van anar a raure les seves restes, han estat motiu de debat continuat. Fonts orals de Corbera d'Ebre manifestaven que oficials internacionals havien estat tancats en cases del Poble Vell abans de ser executats. Una de les fonts indicava l'emplaçament d'una fossa aïllada on havia estat enterrat un comandament que podia haver estat en Robert H. Meriman. Per tal de verificar la informació un grup d'estudiosos, arqueòlegs i antropòlegs va procedir a excavar el lloc la primavera del 2017, tanmateix no es van trobar indicis de cap enterrament

Dones de la República i la Guerra. Taller didàctic

El treball presenta un taller sobre dones que van tenir un protagonisme rellevant durant el període de la II república i la Guerra Civil espanyola. El llistat es centra en 26 casos dels més diversos camps culturals i professionals. La voluntat es fer una aproximació senzilla però efectiva a aquestes persones. El taller està destinat a alumnes d'ensenyament secundari i, a criteri del docent o a iniciativa dels alumnes pot ser ampliat i matitzat tant com es vulgui

Íber : didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia

Resumen basado en el de la publicaciónSe presenta la recreación histórica como un recurso que se está convirtiendo en un mecanismo provechoso en lo que a la enseñanza de la historia se refiere, ya que permite abarcar varios periodos históricos, así como acontecimientos y personajes en particular. En este sentido, tanto las empresas privadas dedicadas a la socialización del patrimonio como los festivales histórico se están transformando en pioneros en este sector educativo. El caso de Tarragona ciudad es un claro ejemplo de ello.Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Guía didáctica de la batalla del Ebro. Historia, memoria y patrimonio

     &nbsp