El pintor Agustí Ferrer Pino (1884-1960)

[cat] Una primera aproximació d’aquest estudi, molt preliminar, la vam fer quan varem presentar la tesina l’any 2008. El resultat final, però, el presentem en aquest treball en el que procurarem mostrar, estudiar i analitzar la vida artística i l’obra d’Agustí Ferrer Pino, fins aquest moment quasi bé inèdita. Podríem dir que intentarem rememorar un pintor pràcticament desconegut en l’àmbit català i poc reconegut en la seva població d’origen, Sitges. Potser pel tipus d’obra, per les seves circumstàncies, per com era ell, per haver estat de Sitges... mai no acabat de quallar un nom i una obra dispersa en les col•leccions particulars de moltes famílies sitgetanes. Ara que hem descobert el seu fosc amagatall volem il•luminar-lo amb un estudi en profunditat, de la mateixa manera que altres pintors més o menys emparentats cronològica i conceptualment també l’han tingut. El present treball s’estructurarà en tres volums: El primer volum, que abraçarà el cos total del treball sobre Agustí Ferrer Pino, estarà dividit en dues parts. En la primera part es desenvoluparà el marc històric i estètic en el que s’inscriu gran part de la trajectòria artística d’Agustí Ferrer. Essencialment, s’estudiarà el període noucentista de començaments del segle XX a Catalunya, però sense oblidar les altres corrents estètiques que cohabitaren i s’interpel•laren durant el Noucentisme. En aquesta primera part, també li voldrem dedicar una especial atenció al context artístic que configura a Sitges com una població important en el mapa cultural de la Catalunya de començaments de segle. En la segona part entrarem a fons en l’estudi i anàlisi d’Agustí Ferrer i la seva obra. També, com a pintor muralista, pretenem dedicar un espai diferencial a la localització i estudi de les seves pintures murals més importants. En el segon volum es presentarà la proposta d’una primera catalogació de l’obra d’Agustí Ferrer Pino (dibuix i pintura). En el tercer i últim volum es presentarà l’apèndix documental de la relació d’articles localitzats en diaris i revistes referents a Ferrer Pino, els seus escrits inèdits i la seva documentació, que haurem fet servir per la construcció d’aquesta tesi

Critical epistemology of Social Work and emancipatory aesthetics

Este artículo tiene el objetivo de canalizar el valor de la estética y sus prácticas hacia el estudio epistemológico del trabajo social. La fenomenología y la epistemología de lo estético nos ofrecen una comprensión diferente de la constitución de la realidad y del ser humano. Así, derivado de la evolución conceptual de lo estético en el contexto artístico y de las miradas postestructuralistas, encontramos la idea de la emancipación como un concepto clave para la constitución de sujetos autónomos y críticos. Nos proponemos estudiar y reflexionar sobre el significado de la emancipación para el trabajo social, relacionando la epistemología, la teoría crítica y la estética. Para este dialogo interdisciplinario se utiliza el método histórico de análisis y crítica de las fuentes teóricas consultadas. A partir de la interpretación de estas fuentes construimos un razonamiento teórico que ofrece una base ontológica y epistemológica para que la estética y sus prácticas sean también modelos de aprendizaje y de acción para el trabajo social.This article delves into the epistemology of social work from an aesthetic standpoint. An epistemological and phenomenological approach to aesthetics offers a different understanding of what constitutes reality and of the human being. Thus, stemming from this conceptual evolution of aesthetics in poststructuralist theories and in the artistic context, we find the idea of emancipation essential to the constitution of autonomous and critical individuals. We intend to study and reflect on the meaning of emancipation for social work, relating epistemology, critical theory and aesthetics. For this interdisciplinary dialogue, the historical method of analysis and criticism of the theoretical sources is used. From the interpretation of these sources we have built a theoretical reasoning that offers an ontological and epistemological basis for the validation of aesthetics and its practices as models of learning and action for social work

Anàlisi dels resultats i consideracions per l'aplicació a l'assignatura d'habilitats socials i comunicatives

Presentació de resultats de la prova de rúbrica d'avaluació CPA de l'assignatura d'Habilitats Socials i Comunicatives del Grau de Treball Socia

Epistemología crítica del trabajo social y de las estéticas emancipatorias

This article delves into the epistemology of social work from an aesthetic standpoint. An epistemological and phenomenological approach to aesthetics offers a different understanding of what constitutes reality and of the human being. Thus, stemming from this conceptual evolution of aesthetics in poststructuralist theories and in the artistic context, we find the idea of emancipation essential to the constitution of autonomous and critical individuals. We intend to study and reflect on the meaning of emancipation for social work, relating epistemology, critical theory and aesthetics. For this interdisciplinary dialogue, the historical method of analysis and criticism of the theoretical sources is used. From the interpretation of these sources we have built a theoretical reasoning that offers an ontological and epistemological basis for the validation of aesthetics and its practices as models of learning and action for social work.Este artículo tiene el objetivo de canalizar el valor de la estética y sus prácticas hacia el estudio epistemológico del trabajo social. La fenomenología y la epistemología de lo estético nos ofrecen una comprensión diferente de la constitución de la realidad y del ser humano. Así, derivado de la evolución conceptual de lo estético en el contexto artístico y de las miradas postestructuralistas, encontramos la idea de la emancipación como un concepto clave para la constitución de sujetos autónomos y críticos. Nos proponemos estudiar y reflexionar sobre el significado de la emancipación para el trabajo social, relacionando la epistemología, la teoría crítica y la estética. Para este dialogo interdisciplinario se utiliza el método histórico de análisis y crítica de las fuentes teóricas consultadas. A partir de la interpretación de estas fuentes construimos un razonamiento teórico que ofrece una base ontológica y epistemológica para que la estética y sus prácticas sean también modelos de aprendizaje y de acción para el trabajo social

XXV Setmana Internacional de Cinema Formatiu 2019. La diferència en l’ésser i el cinema formatiu

Del dilluns 18 al divendres 22 de novembre 2019. Saló de Graus. Edifici Migdia I, 4a planta. Campus Mundet. Universitat de Barcelona.Organitza el Seminari de Cinema Formatiu: Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic. GIAD. Coordinació: Núria Rajadell i Albert Mallart amb el suport de la Facultat d’Educació.Equip i col·laboradors del Grup d’Assessorament Didàctic GIAD que participen en l’edició d’aquesta XXV Setmana de Cinema Formatiu Anna Gassol, Immaculada Bordas, Jessica Cabezas, Astrid Castells, Rodrigo Cid, Graça Costa, Nuria Lorenzo, Ángel Marzo, Pilar Janér, Marta Ollé, Joan Mallart, Urgell Poch, Núria Rajadell, Conxi Reig, Verónica Violant, Ángels Renom, Ramona Valls, Montse González, Elisenda Piqué, Alvaro Nieto, Rosa Ortiz, Régis Ferreira, Luís Fontana, Juliana Azevedo, Andresa Sartor, Fernanda Fauth, Montserrat Magrinyà, Sònia Aragay, Judith Llinàs i M. Pilar Díaz.Ja hem arribat al 25è. Aniversari !!! Des de fa vint-i-cinc anys consecutius el Seminari de Cinema Formatiu del Grup GIAD ha estat organitzant puntualment l’habitual Setmana del Cinema Formatiu amb una temàtica diferent a cada nova edició. Els temes que hem anat desenvolupant al llarg de totes aquestes setmanes han contemplat enfocaments ben variats del fet educatiu, psicoeducatiu i social. Any rera any hem donat a conèixer aquesta activitat a partir de llibres monogràfics de cada Setmana, de participació en capítols de llibres o bé articles de revistes, així com congressos i jornades. Tanmateix, volem destacar les publicacions que de manera més condensada vam aportar per a les celebracions del Xè. Aniversari (ed. Narcea) i la del XXè. Aniversari (ed. Horsori), on es visibilitza aquesta varietat de temàtiques i d’aportacions dels diferents autors i autores. La proposta que presentem per a aquest any 2019 incideix en una temàtica que en certa manera hem anat tocant, amb un major o menor aprofundiment, al llarg d’aquestes vint-i-cinc setmanes, perquè la individualitat i la diferència formen part del nostre ADN com a professionals, sèniors, júniors, novells o a punt d’incorporar-se al món laboral. Com a pedagogs, com a treballadors socials, com a mestres, vetllem i hem de difondre encara més la importància que té l’atenció a la individualitat, hem de copsar la diferència com a enriquiment, i també hem de fer aflorar les capacitats que tots posseïm i que totes elles són necessàries per a la nostra societat..

Reflexió sobre la formalització gràfica dels dibuixos d'Agustí Ferrer Pino i la seva caracterització en l'univers noucentista

Aquesta nota deriva de la tesi doctoral1 que hem realitzat sobre el pintor Agustí Ferrer i Pino, nascut l'any 1884. Agustí Ferrer és un artista que difícilment es pot ubicar en un estil concret: una de les seves característi-ques principals és l'eclecticisme. Tot i no poder catalogar-lo, en el procés de recerca i estudi de la seva producció es van detectar una sèrie dibuixos que a priori responen a alguns dels plantejaments estètics noucentistes. En aquest sentit, es pretén explorar com afecten la representació formal algu-nes de les diferents variants estilístiques i estètiques que transiten en el Noucentisme i, alhora, en una part de l'obra gràfica d'Agustí Ferrer i Pino.Així, a partir de la catalogació, l'estudi i l'anàlisi de l'obra pràctica-ment inèdita d'aquest pintor, es pot mostrar que la formalitat en el pla pictòric i gràfic del Noucentisme no és uniforme ni influeix de la mateixa manera els artistes de l'època. Induïts per aquest estudi, hom s'interessa a respondre qüestions com: Quines varietats estilístiques encaixen amb els principis generals del moviment noucentista? Com afecta la representació gràfica? Quins són els elements formals que hi predominen? Quines va -riants estètiques del pintor Agustí Ferrer evidencien aquesta amalgama d'estils que configuren el Noucentisme?D'acord amb aquestes premisses, presentem una anàlisi d'una petita selecció de dibuixos d'Agustí Ferrer i Pino per obrir, posteriorment, un espai de reflexió sobre les qüestions plantejades. Aquesta anàlisi s'ha cons-truït al voltant de diverses fonts de coneixement, que nodreixen el discurs historicogràfic incidint en els elements formals, visuals i perceptius que defineixen la representació gràfica. En general, pensem que aquesta àrea de coneixement queda poc explorada en els estudis sobre artistes o movi-ments estètics. Per tant, posem èmfasi en l'anàlisi des de la perspectiva del dibuix, com a sistema de representació i de formalització gràfica i com a llenguatge de sensibilitat i gestualitat del subjecte

Anàlisi dels resultats i consideracions per l'aplicació a l'assignatura d'habilitats socials i comunicatives

Presentació de resultats de la prova de rúbrica d'avaluació CPA de l'assignatura d'Habilitats Socials i Comunicatives del Grau de Treball Socia

(Auto) biographical reflection and deconstruction in the context of the teaching-learning process developed in the course Role and Identity in Social Work

[cat] El text que presentem està relacionat amb l'experiència educativa i d'aprendre que anem desenvolupant en una assignatura obligatòria de quart curs del Grau de Treball Social anomenada Rol i identitat del Treball Social. Des del punt de vista pedagògic convidem a l'estudiant a reflexionar sobre el seu propi procés d'aprenentatge a partir de la deconstrucció de la seva autobiografia. Com a professors procurem acostar-nos a l'ensenyança amb metodologies educatives fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l'actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d'obrir les possibilitats pedagògiques a través d'altres formats de transmissió del coneixement en l'ensenyament del Treball Social, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l'acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers. Aquesta proposta també s'emmarca en un projecte d'innovació docent que pretén reorientar la transmissió del coneixement a partir d'estratègies narratives. La incorporació d'aquesta experiència en el projecte comporta un aprenentatge colꞏlectiu i co-construït amb altres assignatures i professors que permeten ampliar les perspectives epistemològiques i les expectatives d'aprenentatge sobre les que partim. En aquest sentit, aquest article té l'objectiu de fonamentar, explicar i reflexionar al voltant del context de l'experiència, i alhora valorar la metodologia aplicada i les accions que s'han portat a terme a partir dels resultats obtinguts.[eng] In the following paper we present the teaching-learning experience developed in the fourth year of the degree in Social Work in the compulsory course Role and Identity in Social Work. From the pedagogical point of view, we invite our students to reflect on their own learning process through the deconstruction of their autobiography. We focus on methodologies that promote and encourage a heterarchical learning process between students and teachers based on the respect for academic knowledge and everyday life. We believe that in the current social and educational context, teachers have the challenge to open pedagogical possibilities to other formats of transmission of knowledge in the teaching of Social Work, thus encouraging and stimulating student participation (as proactive subjects), complex thinking, transformative action and the transdisciplinarity of knowledge. This proposal is also part of a teaching innovation project that aims to reorient the transmission of knowledge based on narrative strategies. The incorporation of this reflective approach into the project translates into a collective and co-built learning experience which involves other subjects and teachers, thus allowing us to expand the epistemological perspectives and learning expectations. In this sense, this article aims to explain and reflect on this teaching-learning experience, and, at the same time, assess the methodology that has been used and the actions that have been carried out based on the results

Deconstrucción y reflexión (auto)biográfica desde una experiencia docente en la asignatura de Rol e identidad del Trabajo Social

El text que presentem està relacionat amb l’experiència educativa i d’aprendre que anem desenvolupant en una assignatura obligatòria de quart curs del Grau de Treball Social anomenada Rol i identitat del Treball Social. Des del punt de vista pedagògic convidem a l’estudiant a reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge a partir de la deconstrucció de la seva autobiografia. Com a professors procurem acostar-nos a l’ensenyança amb metodologies educatives fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l’actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d’obrir les possibilitats pedagògiques a través d’altres formats de transmissió del coneixement en l’ensenyament del Treball Social, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l’acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers.Aquesta proposta també s’emmarca en un projecte d’innovació docent que pretén reorientar la transmissió del coneixement a partir d’estratègies narratives. La incorporació d’aquesta experiència en el projecte comporta un aprenentatge col·lectiu i co-construït amb altres assignatures i professors que permeten ampliar les perspectives epistemològiques i les expectatives d’aprenentatge sobre les que partim.En aquest sentit, aquest article té l’objectiu de fonamentar, explicar i reflexionar al voltant del context de l’experiència, i alhora valorar la metodologia aplicada i les accions que s’han portat a terme a partir dels resultats obtinguts.In the following paper we present the teaching-learning experience developed in the fourth year of the degree in Social Work in the compulsory course Role and Identity in Social Work. From the pedagogical point of view, we invite our students to reflect on their own learning process through the deconstruction of their autobiography. We focus on methodologies that promote and encourage a heterarchical learning process between students and teachers based on the respect for academic knowledge and everyday life. We believe that in the current social and educational context, teachers have the challenge to open pedagogical possibilities to other formats of transmission of knowledge in the teaching of Social Work, thus encouraging and stimulating student participation (as proactive subjects), complex thinking, transformative action and the transdisciplinarity of knowledge.This proposal is also part of a teaching innovation project that aims to reorient the transmission of knowledge based on narrative strategies. The incorporation of this reflective approach into the project translates into a collective and co-built learning experience which involves other subjects and teachers, thus allowing us to expand the epistemological perspectives and learning expectations.In this sense, this article aims to explain and reflect on this teaching-learning experience, and, at the same time, assess the methodology that has been used and the actions that have been carried out based on the results.El texto que presentamos está relacionado con la experiencia educativa y de aprendizaje que venimos desarrollando en la asignatura obligatoria de cuarto curso del Grado de Trabajo Social llamada Rol e identidad del Trabajo Social. Desde el punto de vista pedagógico invitamos al estudiante a reflexionar sobre su propio proceso de aprendizaje a partir de la deconstrucción de su autobiografía. Como profesores procuramos acercarnos a la enseñanza con metodologías educativas que fomenten un aprendizaje heterárquico entre estudiantes y docentes basándonos en el respeto de los saberes académicos y de la vida cotidiana. Pensamos, que en el actual contexto social y educativo, los docentes tenemos el reto de abrir las posibilidades pedagógicas a través de otros formatos de transmisión del conocimiento en la enseñanza del Trabajo Social, para así fomentar y estimular en los estudiantes la participación (como sujetos proactivas), el pensamiento complejo, la acción transformadora y la transdisciplinariedad de los saberes.Esta propuesta también forma parte de un proyecto de innovación docente que pretende reorientar la transmisión del conocimiento a partir de estrategias narrativas. La incorporación de esta experiencia en el proyecto conlleva un aprendizaje colectivo y co-construido con otras asignaturas y profesores que permiten ampliar las perspectivas epistemológicas y las expectativas de aprendizaje de las que partimos.En este sentido, este artículo tiene el objetivo de fomentar, explicar y reflexionar en torno al contexto de la experiencia, y al mismo tiempo valorar la metodología aplicada y las acciones que se han llevado a cabo a partir de los resultados obtenidos

Estratègies Narratives per Avaforir l'Aprenentatge del Pensament Complex. Informe Final del Projecte d'Innovació Docent

Projecte d'Innovació Docent RIMDA: 2015PID-UB/046Grup d’Innovació Docent TRANS@NETEl projecte “Estratègies narratives per afavorir l’aprenentatge del pensament complex” focalitza la seva aposta metodològica en l’autobiografia i la narrativa biogràfica com uns procediments que han de permetre als estudiants interpretar i reconstruir les seves experiències significatives. El projecte mira d’aportar a la docència del Treball Social metodologies educatives que fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l’actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d’obrir les possibilitats pedagògiques a través d’altres formats de transmissió del coneixement, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l’acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers