430 research outputs found

    Resultats preliminars del nivell 2 del sondeig al Centre de Convencions del barranc de la Boella

    Get PDF

    Els conflictes territorials del sistema elèctric a Catalunya

    Get PDF
    A Catalunya hi ha un alt grau de consens social sobre la necessitat d'implantar sistemes de generació elèctrica alternatius per tal de fer front als increments constants dels nivells de contaminació atmosfèrica i radioactiva. Els darrers anys hi ha hagut un ampli debat sobre la proliferació de projectes d'implantació de centrals elèctriques en diferents indrets del territori català, especialment a les comarques meridionals, que són les que històricament han concentrat més propostes d'instal·lació de centrals elèctriques. A finals de 2008 aplegaven 3 centrals nuclears, 4 centrals tèrmiques i 237 aerogeneradors. Han concentrat, per tant, 5.306 MW i el 62% del total de potència elèctrica instal·lada a Catalunya. Per això, des de finals de la dècada dels 90 han proliferat moviments socials amb discursos de rebuig al model d'implantació elèctrica, que encara avui plantegen tant les empreses com les administracions.Los conflictos territoriales del sistema eléctrico en Cataluña. En Cataluña hay un alto grado de consenso social sobre la necesidad de implantar sistemas de generación eléctrica alternativos para hacer frente a los incrementos constantes de los niveles de contaminación atmosférica y radiactiva. Los últimos años ha habido un amplio debate sobre la proliferación de proyectos de implantación de centrales eléctricas en diferentes lugares del territorio catalán, especialmente en las comarcas meridionales, que son las que históricamente han concentrado más propuestas de instalación de centrales eléctricas. A finales de 2008 contaban con 3 centrales nucleares, 4 centrales térmicas y 237 aerogeneradores. Han concentrado, por tanto, 5.306 MW y el 62% del total de potencia eléctrica instalada en Cataluña. Por este motivo, desde finales de la década de los 90 han proliferado movimientos sociales con discursos de rechazo al modelo de implantación eléctrica, que aún hoy plantean tanto las empresas como las administraciones.Territorial conflicts of electrical system in Catalonia. In Catalonia we find a high degree of social consensus on the need to implement systems of alternative power generation, to face up the rising number of levels of air pollution and radiation. During the last years different positions and views have emerged in the public debate related to the proliferation and implementation of different projects of power plants which are located especially in the southern regions of Catalonia, those that historically have focused more proposals for installation of power plants. In late 2008 they have 3 nuclear plants, 4 groups of thermal of combined cycle and 237 wind turbines, with a total of 5.306 MW, 62% of the total power installed in Catalonia. Consequently, since the late 90s, different social movements have appeared in these regions with strong discourses of rejection against the implementation of the imposed electric model by power companies and administrations

    Identificació i cartografia dels valors paisatgístics del Camp de Tarragona

    Get PDF
    Identificar, descriure i cartografiar els valors paisatgístics d'un determinat àmbit territorial, atenent a la riquesa i diversitat de paisatges que el conformen, respon a la necessitat imperant d'identificar-los i de deixar-ne constància, a la vegada que permeten establir, posteriorment, diversos nivells de protecció, gestió i/o ordenació. El valors del paisatge, tractats des de diferents dimensions, es poden agrupar en set grans tipus i diversos subtipus. La identificació dels valors del paisatge es realitza a través de diverses tècniques, que van des del coneixement de l'opinió de la societat fins a l'exploració del llegat artístic i literari del territori, passant per l'anàlisi de la cartografia de referència existent o el treball de camp. La representació cartogràfica dels valors del paisatge es pot tractar a diversos nivells i escales, i permet representar les diverses subcategories de cada principal tipus de valor. En aquesta comunicació es presenta el procés i els principals resultats d'identificació i la cartografia dels valors paisatgístics del Camp de Tarragona, així com l'explicació de la metodologia emprada

    Mobility in Vila-seca Campus at URV: proposals towards a more sustainable mobility

    Get PDF
    Mediante una encuesta a 191 estudiantes de los grados de Turismo y de Geografía y Ordenación del Territorio de la URV se ha analizado la movilidad durante el curso académico desde su lugar de residencia hasta el Campus Vila-seca. En un 64,4% el desplazamiento se realiza en coche y el 67,5% van solos en el vehículo. A mucha distancia del coche se encuentra el autobús (19,9%). Un 7,3% se desplazan en tren y un 6,8% a pie. Existen diferencias significativas teniendo en cuenta el municipio de residencia de los estudiantes. El principal motivo para escoger el coche es la rapidez en el desplazamiento (41,5%), seguido de la poca oferta de transporte público (26%). Por su parte, las principales razones esgrimidas entre los usuarios de autobús y tren son el precio (32,1%) y el hecho de no disponer de vehículo propio (28,3%). Seis de cada diez de los estudiantes que se desplazan en coche cambiarían a un medio de transporte colectivo si las razones aducidas para no hacerlo no se dieran. Finalmente, se proponen un total de seis acciones para alcanzar una movilidad más sostenible.Student mobility in Vila-Seca Campus at Rovira i Virigili University has been analyzed by means of a survey conducted to 191 students of Tourism and Geography degrees. Almost two third of them indicated the trip from their place of residence during the academic year is made by car and the most of them travel alone. Only 19.9% take the bus, 7.3% the train and 6,8% walking. There are significant differences taking into account location of the students. The main reason for choosing the car is the speed of displacement (41.5%), followed by the short supply of public transport (26%). Meanwhile, the main reasons given among users of bus and train are the price (32.1%) and the fact of not having own vehicle (28.3%). Six out of ten who travel by car would change to public transport if the reasons given for not doing would not exists. Finally, a total of six actions are proposed to achieve a more sustainable mobility.Este estudio ha sido realizado en el marco de las actividades de la Cátedra Dow/URV de Desarrollo Sostenible y ha contado con el apoyo de los proyectos GLOBALTUR (CS02011–23004/GEOG) y MOVETUR (CSO2014-51785-R), financiados por el Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España. El primer autor agradece el apoyo del Programa Serra Húnter de la Generalitat de Cataluña

    La ecología política de conflictos sobre energía eólica. Un estudio de caso en Cataluña

    Get PDF
    El estudio investiga las razones que explican un conflicto sobre la instalación de parques eólicos en la Terra Alta, una comarca rural de Cataluña. Identificamos tres razones principales. Primero, y de acuerdo con el marco conceptual de ecología política, el conflicto eólico forma parte de un conflicto más generalizado sobre la «macroconcentración» de instalaciones energéticas en el sur de Cataluña que generan energía y beneficios económicos, principalmente para el centro del desarrollo económico catalán. Segundo, el impacto paisajístico de los proyectos eólicos choca con iniciativas locales que impulsan el paisaje como un activo valioso capaz de sustentar la vida en la comarca. Tercero, desequilibrios de poder en el sistema formal de toma de decisiones sobre parques eólicos impiden la inclusión de valores locales como criterios en el proceso de toma de decisiones, y eso también genera conflicto. Para un desarrollo sostenible de energía eólica, la importancia del potencial del viento como criterio principal de localización debe ser reevaluada, y la negociación de la distribución de beneficios debe hacerse de la forma más abierta posible.L'estudi investiga raons que expliquen un conflicte sobre la instal·lació de parcs eòlics a la Terra Alta, una comarca rural de Catalunya. N'identifiquem tres raons principals. Primer, i d'acord amb el marc conceptual d'ecologia política, el conflicte eòlic forma part d'un conflicte més generalitzat sobre la «macroconcentració» d'instal·lacions energètiques al sud de Catalunya que generen energia i beneficis econòmics, principalment per al centre del desenvolupament econòmic català. Segon, l'impacte paisatgístic dels projectes eòlics xoca amb iniciatives locals que impulsen el paisatge com un actiu valuós capaç de sustentar la vida a la comarca. Tercer, desequilibris de poder en el sistema formal de presa de decisions sobre parcs eòlics impedeixen la inclusió de valors locals com a criteris en el procés de presa de decisions, i això també genera conflicte. Per a un desenvolupament sostenible de l'energia eòlica, la importància del potencial del vent com a criteri principal de localització ha de ser reavaluada, i la negociació de la distribució de beneficis s'ha de fer de la manera més oberta possible.L'étude examine les raisons qui expliquent un conflit portant sur l'installation de parcs éoliens à Terra Alta, une région rurale de Catalogne. Nous identifions trois raisons principales. Premièrement, et en accord avec le cadre conceptuel de l'écologie politique, le conflit éolien fait partie d'un conflit plus généralisé sur la «marco-concentration» d'installations énergétiques dans le sud de la Catalogne générant énergie et bénéfices économiques principalement pour le centre du développement économique catalan. Deuxièmement, l'impact paysager des projets éoliens se heurte à des initiatives locales qui promeuvent le paysage comme un actif de valeur capable de rendre possible la vie de la région. Enfin, des déséquilibres de pouvoir dans le système formel de prise de décisions sur le parc éolien empêche l'inclusion de valeurs locales comme critères dans le processus de prise de décisions, ce qui génère également des conflits. Pour un développement soutenable de l'énergie éolienne, l'importance du potentiel éolien comme critère principal de localisation doit être réévalué, et la négociation de la distribution des bénéfices doit se faire de la forme la plus ouverte possible.The study explores reasons behind conflicts regarding the installation of wind farms in Terra Alta, a rural county in Catalonia. Our study identifies three main causes of conflict. First, and in accordance to the coceptual framework of political ecology, the conflict forms part of a more generalised conflict regarding the «macro-concentration» of energy-generating plants in the south of Catalonia, which produce economic benefits for Catalonia's centre (e.g. Barcelona). Secondly, the landscape impact of wind farm projects clashes with local initiatives that seek to promote landscape as a valuable asset capable of sustaining life in Terra Alta. Finally, power imbalances in the wind energy planning and decision-making system block the inclusion of locally-important values as decision-making criteria and this also generates conflict. For a sustainable development of wind energy, the importance of wind capacity as a principal criterion for deciding wind farm location should be re-considered and the negotiation of benefits' distribution from wind farms should be conducted in the most open and tranparent possible ways

    Will Climate Change Affect the Attractiveness of Beaches? Beach Users' Perceptions in Catalonia (NW Mediterranean)

    Get PDF
    Altres ajuts: The first author had the support of the Ministério da Educação (Brazil) by a CAPES Fellowship (99999.001355/2015-05). This research was developed under the framework of the POLICLIMA project (CSO2016-76842-C2-1-R)Considering climate is a key resource for tourism, we investigated beach users' profiles and their perceptions regarding three acknowledged effects of climate change (CC): temperature changes, reduction in beach area and water restrictions. Chosen as our case study, Catalan beaches are recognized globally as a coastal destination visited by national and international tourists as well as local residents and could, thus, shed light on potential trends. We conducted 867 surveys with users from 18 beaches classified as urban, semi-urban and natural beaches during the summer season. Questions approached three main blocks of information: sociodemographic profiles, characteristics of the stay and mobility, and perceptions regarding potential CC impacts. The results identified differences in profiles and perceptions among users of different types of beaches. Regarding CC effects, temperature changes and beach area reduction appeared to be more limiting and decisive factors than water restrictions in future scenarios, although reductions in drinking water are also less accepted. Foreigners were generally more sensitive to the effects considered, possibly due to their greater flexibility in choosing tourist destinations. Finally, the capacity of this type of approach to highlight key issues and related human behavior in future scenarios is useful for tourism management, especially subsequent adaptation options

    Discontinuidades y limitaciones de los últimos planes turísticos de España en relación a la sostenibilidad ambiental del turismo de sol y playa

    Get PDF
    El turismo de sol y playa es una actividad estratégica para la economía española que depende altamente de los recursos naturales que la posibilitan. Para garantizar su competitividad y su sostenibilidad futura es imprescindible la incorporación de medidas ambientales en la política turística. El análisis crítico argumentativo de los tres últimos planes turísticos aprobados por el gobierno de España permite observar el alcance y las limitaciones de la incorporación de tales medidas. Los poderes públicos reconocen la persistencia de los problemas ambientales pero esto no siempre se ha plasmado en los planes

    Coneixement del territori i raonament espacial mitjançant cartografia cognitiva : un assaig amb estudiants de batxillerat del delta de l'Ebre

    Get PDF
    Al present article, s'hi mostra l'interès de la cartografia cognitiva per valorar el coneixement del territori i el raonament espacial. L'estudi es desenvolupa al delta de l'Ebre i s'estructura a partir de consignar topònims i elements d'interès territorial en un mapa mut. La població mostral són 132 estudiants de darrer curs de batxillerat dels cinc centres d'educació secundària del Delta. Mitjançant diferents tècniques d'anàlisi cartogràfica, s'evidencien aspectes de cognició espacial difícils de detectar amb altres procediments. Els resultats assenyalen que els participants tenen un bon coneixement del territori però que presenten dificultats a l'hora de concretar-lo en un mapa a escala detallada, a causa d'unes habilitats espacials poc treballades.This article demonstrates the importance of cognitive mapping to assess geographic knowledge and spatial thinking. The study was carried out with a sample population comprising 132 A2-level students from five secondary schools of the Ebro Delta who were asked to record place names and landmarks on a blank map. Cartographic analyses revealed a number of spatial cognition issues. The results show that students have good geographic knowledge but find it difficult to display such knowledge on a detailed map due to weak spatial skills.En el presente artículo, se muestra el interés de la cartografía cognitiva para valorar el conocimiento del territorio y el razonamiento espacial. El estudio se desarrolla en el delta del Ebro y se estructura a partir de consignar topónimos y elementos de interés territorial en un mapa mudo. La población muestral son 132 estudiantes de último curso de bachillerato de los cinco centros de educación secundaria del Delta. Mediante distintas técnicas de análisis cartográfico, se evidencian aspectos de cognición espacial difíciles de detectar mediante otros procedimientos. Los resultados señalan que los participantes tienen un buen conocimiento del territorio pero que presentan dificultades a la hora de concretarlo en un mapa a escala detallada, a causa de unas habilidades espaciales poco trabajadas.Nous montrons dans le présent article l'intérêt de la cartographie cognitive pour évaluer la connaissance du territoire et le raisonnement spatial. L'étude est réalisée dans le delta de l'Èbre, en plaçant des toponymes et des éléments d'intérêt territorial sur un fond de carte. L'échantillon se compose de 132 étudiants de baccalauréat des cinq lycées du territoire du delta. Le traitement cartographique de l'information montre des aspects de cognition spatiale difficiles à détecter par d'autres procédés. Les résultats mettent en évidence une bonne connaissance territoriale mais des difficultés à la traduire sur une carte à échelle détaillée, en raison de compétences spatiales peu travaillées
    corecore