Pharmacogenetic Profiling in High-Risk Soft Tissue Sarcomas Treated with Neoadjuvant Chemotherapy

Neoadjuvant chemotherapy based on anthracyclines and ifosfamide for high-risk soft tissue sarcomas (STS) of the extremities and trunk is a controversial treatment option. There are sub-stantial interindividual differences in clinical outcomes in patients treated with neoadjuvant chem-otherapy. The aim of this study was to evaluate, as biomarkers, polymorphisms in genes encoding drug-metabolizing enzymes, drug transporters, or drug targets and their association with toxicity and survival in STS patients treated with neoadjuvant chemotherapy. We analysed variants in genes involved in anthracycline metabolism (ABCB1, ABCC2, NQO1, CBR3, and SLC22A16) and in ifosfamide catabolism (ALDH1A1) in 79 treated patients. Two genes showed significant association after adjusted multivariate analysis: ABCC2 and ALDH1A1. In patients treated with anthracyclines, ABCC2 rs3740066 was associated with risk of febrile neutropenia (p = 0.031), and with decreased overall survival (OS) (p = 0.024). ABCC2 rs2273697 was associated with recurrence-free survival (RFS) (p = 0.024). In patients treated with ifosfamide, ALDH1A1 rs3764435 was associated with RFS (p = 0.046). Our pharmacogenetic study shows for the first time that variants in genes regulating the metabolism of neoadjuvant chemotherapy may be helpful to predict toxicity and survival benefit in high-risk STS treated with neoadjuvant chemotherapy. Further validation studies are needed to es-tablish their clinical utility

Capacitat pronòstica de l'expressió de gens relacionats amb el metabolisme de la glucosa en el control local dels pacients amb carcinoma de cap i coll

Introducció: El carcinoma escatós de cap i coll (CECC) és un tumor amb una elevada incidència al nostre entorn. Actualment, la localització i l'estadi de la malaltia (TNM), incloent-hi l'estat del virus del papil·loma humà, són els principals factors pronòstics del CECC. La cirurgia i la radioteràpia (RT) representen les principals opcions de tractament per a la majoria de pacients, però aquests tractaments estan associats a una morbiditat important i, a més, apareixen recidives en un percentatge important dels casos, sent la recidiva locoregional la més freqüent. Justificació científica: Els algoritmes actuals per al maneig clínic dels pacients amb CECC es basen en una estratègia que depèn de la localització i l'estadi del tumor i on tots els pacients en la mateixa etapa TNM es tracten de manera uniforme, amb un èxit limitat. Per tant, és necessari modificar l'enfocament actual de tractar de manera idèntica als pacients amb les mateixes característiques i fer una selecció de tractaments guiats per biomarcadors basats en les diferents característiques biològiques i genètiques dels tumors. La desregulació del metabolisme de la glucosa - amb predomini de la via glicolítica sobre la fosforilació oxidativa fins i tot en presència d'oxigen (efecte Warburg) - és una característica distintiva del càncer, amb la consegüent síntesi d'oncometabòlits que contribueixen al manteniment i la progressió del tumor. Hipòtesi: La desregulació del metabolisme de la glucosa és un factor clau en el desenvolupament del CECC i l'expressió de gens implicats en el metabolisme glucídic es relaciona amb el control local de la malaltia. Objectius: L'objectiu principal d'aquest estudi és valorar la rellevància del metabolisme de la glucosa en relació amb el pronòstic dels pacients amb CECC. Com a objectiu específic, ens proposem identificar una signatura metabòlica amb capacitat pronòstica de control local de la malaltia que permeti reconèixer aquells pacients en els quals es podria optimitzar la intensitat del tractament i la periodicitat del seguiment. Pacients i metodologia: Estudi observacional, retrospectiu i unicèntric amb inclusió dels pacients diagnosticats histològicament de CECC durant el període 2008-2016 i estudi de l'expressió transcripcional d'una sèrie de gens relacionats amb el metabolisme de la glucosa en mostres de biòpsia obtingudes de la localització primària del tumor i de forma prèvia a qualsevol mena de tractament, en dues cohorts separades: una cohort de 120 pacients amb CECC tractats amb RT i una cohort de 110 pacients amb CECC tractats amb cirurgia. Resultats: Els resultats de les anàlisis multivariants van mostrar que, en els pacients tractats amb RT, l'expressió transcripcional conjunta amb nivells elevats dels gens SLC2A3 i SDHA suposa un risc més elevat de desenvolupar recidiva local (p = 0,0001). Igualment, en els pacients tractats amb cirurgia, l'expressió transcripcional amb nivells baixos de DLAT i elevats de LDHA comporta un risc augmentat de recidiva local, amb una disminució de la supervivència lliure de malaltia (p = 0,0001). Conclusions: La desregulació del metabolisme té un paper en la iniciació i desenvolupament del CECC i l'expressió transcripcional dels gens relacionats amb el metabolisme de la glucosa ha demostrat capacitat pronòstica de predicció de resposta al tractament. La determinació de biomarcadors metabòlics predictius de recidiva local en pacients amb CECC tractats amb RT o cirurgia pot ser útil per a modular el tractament adjuvant i plantejar l'abstenció terapèutica o la disminució de dosi en els pacients amb baixa probabilitat de presentar recidiva local i, per contra, administrar o intensificar el tractament adjuvant en els pacients amb més risc de recaiguda. D'altra banda, la determinació d'aquests biomarcadors metabòlics pot contribuir a optimitzar la freqüència dels controls de seguiment en els pacients amb CECC, amb un benefici clínic per al pacient.Introducción: El carcinoma escamoso de cabeza y cuello (CECC) es un tumor con una elevada incidencia en nuestro entorno. Actualmente, la localización y el estadío de la enfermedad (TNM), incluyendo el estado del virus del papiloma humano, son los principales factores pronósticos del CECC. La cirugía y la radioterapia (RT) representan las principales opciones de tratamiento para la mayoría de pacientes, pero estos tratamientos están asociados a una morbilidad importante y, además, aparecen recidivas en un porcentaje importante de los casos, siendo la recidiva locoregional la más frecuente. Justificación científica: Los algoritmos actuales para el manejo clínico de los pacientes con CECC se basan en una estrategia que depende de la localización y el estadío del tumor y donde todos los pacientes en la misma etapa TNM se tratan de manera uniforme, con un éxito limitado. Por tanto, es necesario modificar el enfoque actual de tratar de manera idéntica a los pacientes con las mismas características y hacer una selección de tratamientos guiados por biomarcadores basados en las diferentes características biológicas y genéticas de los tumores. La desregulación del metabolismo de la glucosa - con predominio de la vía glicolítica sobre la fosforilación oxidativa incluso en presencia de oxígeno (efecto Warburg) - es una característica distintiva del cáncer, con la consiguiente síntesis de oncometabolitos que contribuyen al mantenimiento y la progresión del tumor. Hipótesis: La desregulación del metabolismo de la glucosa es un factor clave en el desarrollo del CECC y la expresión de genes implicados en el metabolismo glucídico se relaciona con el control local de la enfermedad. Objetivos: El objetivo principal de este estudio es valorar la relevancia del metabolismo de la glucosa en relación al pronóstico de los pacientes con CECC. Como objetivo específico, nos proponemos identificar una firma metabólica con capacidad pronóstica de control local de la enfermedad que permita reconocer a aquellos pacientes en los que se podría optimizar la intensidad del tratamiento y la periodicidad del seguimiento. Pacientes y metodología: Estudio observacional, retrospectivo y unicéntrico con inclusión de los pacientes diagnosticados histológicamente de CECC durante el período 2008-2016 y estudio de la expresión transcripcional de una serie de genes relacionados con el metabolismo de la glucosa en muestras de biopsia obtenidas de la localización primaria del tumor y de forma previa a cualquier tipo de tratamiento, en dos cohortes separadas: una cohorte de 120 pacientes con CECC tratados con RT y una cohorte de 110 pacientes con CECC tratados con cirugía. Resultados: Los resultados de los análisis multivariantes mostraron que, en los pacientes tratados con RT, la expresión transcripcional conjunta con niveles elevados de los genes SLC2A3 y SDHA supone un mayor riesgo de desarrollar recidiva local (p = 0,0001). Igualmente, en los pacientes tratados con cirugía la expresión transcripcional con niveles bajos de DLAT y elevados de LDHA conlleva un riesgo aumentado de recidiva local, con una disminución de la supervivencia libre de enfermedad (p = 0,0001). Conclusiones: La desregulación del metabolismo tiene un papel en la iniciación y desarrollo del CECC y la expresión transcripcional de los genes relacionados con el metabolismo de la glucosa ha demostrado capacidad pronóstica de predicción de respuesta al tratamiento. La determinación de biomarcadores metabólicos predictivos de recidiva local en pacientes con CECC tratados con RT o cirugía puede ser útil para modular el tratamiento adyuvante y plantear la abstención terapéutica o la disminución de dosis en los pacientes con baja probabilidad de presentar recidiva local y, por el contrario, administrar o intensificar el tratamiento adyuvante en los pacientes con mayor riesgo de recaída. Por otro lado, la determinación de estos biomarcadores metabólicos puede contribuir a optimizarBackground: Head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC) is a tumor with a high incidence in our environment. Currently, the location and stage of the disease (TNM), including human papillomavirus status, are the main prognostic factors of HNSCC. Surgery and radiotherapy (RT) represent the main treatment options for most patients, but these treatments are associated with a significant morbidity and, in addition, recurrences appear in a significant percentage of cases, with locoregional recurrence being the most common. Scientific rationale: Current algorithms for the clinical management of patients with HNSCC are based on a strategy that depends on the location and stage of the tumor and where all patients in the same TNM stage are treated uniformly, with limited success. It is therefore necessary to modify the current approach of treating patients with the same characteristics identically and to make a selection of treatments guided by biomarkers based on the different biological and genetic characteristics of tumors. Deregulation of glucose metabolism - with the predominance of the glycolytic pathway on oxidative phosphorylation even in the presence of oxygen (Warburg effect) - is a distinctive feature of cancer, with the consequent synthesis of oncometabolites that contribute to the maintenance and progression of the tumor. Hypothesis: Deregulation of glucose metabolism is a key factor in the development of HNSCC and the expression of genes involved in glucose metabolism is related to the local control of the disease. Objectives: The main goal of this study is to assess the relevance of glucose metabolism in relation to the prognosis of patients with HNSCC. As a specific objective, we intend to identify a metabolic signature with prognostic capacity for local control of the disease that allows to recognize those patients in whom treatment intensity and follow-up periodicity could be optimized. Patients and methods: Observational, retrospective and unicentric study with inclusion of patients with histological diagnosis of HNSCC during the period 2008-2016 and study of the transcriptional expression of a series of genes related to glucose metabolism in biopsy samples obtained from the primary location of the tumor and prior to any type of treatment, in two separate cohorts: a cohort of 120 patients with HNSCC treated with RT and a cohort of 110 patients with HNSCC treated with surgery. Results: The results of the multivariate analysis showed that, in patients treated with RT, the transcriptional expression with high levels of the SLC2A3 and SDHA genes poses a higher risk of developing local recurrence (p = 0.0001). Likewise, in patients treated with surgery, transcriptional expression with low DLAT levels and elevated LDHA leads to an increased risk of local recurrence, with a decrease in disease-free survival (p = 0.0001). Conclusions: Deregulation of metabolism plays a role in the initiation and development of HNSCC, and the transcriptional expression of genes related to glucose metabolism has shown prognostic ability to predict response to treatment. The determination of metabolic biomarkers predictive of local recurrence in patients with HNSCC treated with RT or surgery may be useful to modulate adjuvant treatment and raising therapeutic abstention or dose reduction in patients with a low probability of presenting local recurrence and, conversely, administer or intensify adjuvant treatment in patients with a higher risk of relapse. On the other hand, the determination of these metabolic biomarkers can contribute to optimizing the frequency of tracking controls in patients with HNSCC, with a clinical benefit for the patient

Capacitat pronòstica de l'expressió de gens relacionats amb el metabolisme de la glucosa en el control local dels pacients amb carcinoma de cap i coll

Introducció: El carcinoma escatós de cap i coll (CECC) és un tumor amb una elevada incidència al nostre entorn. Actualment, la localització i l’estadi de la malaltia (TNM), incloent-hi l’estat del virus del papil·loma humà, són els principals factors pronòstics del CECC. La cirurgia i la radioteràpia (RT) representen les principals opcions de tractament per a la majoria de pacients, però aquests tractaments estan associats a una morbiditat important i, a més, apareixen recidives en un percentatge important dels casos, sent la recidiva locoregional la més freqüent. Justificació científica: Els algoritmes actuals per al maneig clínic dels pacients amb CECC es basen en una estratègia que depèn de la localització i l’estadi del tumor i on tots els pacients en la mateixa etapa TNM es tracten de manera uniforme, amb un èxit limitat. Per tant, és necessari modificar l’enfocament actual de tractar de manera idèntica als pacients amb les mateixes característiques i fer una selecció de tractaments guiats per biomarcadors basats en les diferents característiques biològiques i genètiques dels tumors. La desregulació del metabolisme de la glucosa - amb predomini de la via glicolítica sobre la fosforilació oxidativa fins i tot en presència d’oxigen (efecte Warburg) - és una característica distintiva del càncer, amb la consegüent síntesi d’oncometabòlits que contribueixen al manteniment i la progressió del tumor. Hipòtesi: La desregulació del metabolisme de la glucosa és un factor clau en el desenvolupament del CECC i l’expressió de gens implicats en el metabolisme glucídic es relaciona amb el control local de la malaltia. Objectius: L’objectiu principal d’aquest estudi és valorar la rellevància del metabolisme de la glucosa en relació amb el pronòstic dels pacients amb CECC. Com a objectiu específic, ens proposem identificar una signatura metabòlica amb capacitat pronòstica de control local de la malaltia que permeti reconèixer aquells pacients en els quals es podria optimitzar la intensitat del tractament i la periodicitat del seguiment. Pacients i metodologia: Estudi observacional, retrospectiu i unicèntric amb inclusió dels pacients diagnosticats histològicament de CECC durant el període 2008-2016 i estudi de l’expressió transcripcional d’una sèrie de gens relacionats amb el metabolisme de la glucosa en mostres de biòpsia obtingudes de la localització primària del tumor i de forma prèvia a qualsevol mena de tractament, en dues cohorts separades: una cohort de 120 pacients amb CECC tractats amb RT i una cohort de 110 pacients amb CECC tractats amb cirurgia. Resultats: Els resultats de les anàlisis multivariants van mostrar que, en els pacients tractats amb RT, l’expressió transcripcional conjunta amb nivells elevats dels gens SLC2A3 i SDHA suposa un risc més elevat de desenvolupar recidiva local (p = 0,0001). Igualment, en els pacients tractats amb cirurgia, l’expressió transcripcional amb nivells baixos de DLAT i elevats de LDHA comporta un risc augmentat de recidiva local, amb una disminució de la supervivència lliure de malaltia (p = 0,0001). Conclusions: La desregulació del metabolisme té un paper en la iniciació i desenvolupament del CECC i l’expressió transcripcional dels gens relacionats amb el metabolisme de la glucosa ha demostrat capacitat pronòstica de predicció de resposta al tractament. La determinació de biomarcadors metabòlics predictius de recidiva local en pacients amb CECC tractats amb RT o cirurgia pot ser útil per a modular el tractament adjuvant i plantejar l’abstenció terapèutica o la disminució de dosi en els pacients amb baixa probabilitat de presentar recidiva local i, per contra, administrar o intensificar el tractament adjuvant en els pacients amb més risc de recaiguda. D’altra banda, la determinació d’aquests biomarcadors metabòlics pot contribuir a optimitzar la freqüència dels controls de seguiment en els pacients amb CECC, amb un benefici clínic per al pacient.Introducción: El carcinoma escamoso de cabeza y cuello (CECC) es un tumor con una elevada incidencia en nuestro entorno. Actualmente, la localización y el estadío de la enfermedad (TNM), incluyendo el estado del virus del papiloma humano, son los principales factores pronósticos del CECC. La cirugía y la radioterapia (RT) representan las principales opciones de tratamiento para la mayoría de pacientes, pero estos tratamientos están asociados a una morbilidad importante y, además, aparecen recidivas en un porcentaje importante de los casos, siendo la recidiva locoregional la más frecuente. Justificación científica: Los algoritmos actuales para el manejo clínico de los pacientes con CECC se basan en una estrategia que depende de la localización y el estadío del tumor y donde todos los pacientes en la misma etapa TNM se tratan de manera uniforme, con un éxito limitado. Por tanto, es necesario modificar el enfoque actual de tratar de manera idéntica a los pacientes con las mismas características y hacer una selección de tratamientos guiados por biomarcadores basados en las diferentes características biológicas y genéticas de los tumores. La desregulación del metabolismo de la glucosa - con predominio de la vía glicolítica sobre la fosforilación oxidativa incluso en presencia de oxígeno (efecto Warburg) - es una característica distintiva del cáncer, con la consiguiente síntesis de oncometabolitos que contribuyen al mantenimiento y la progresión del tumor. Hipótesis: La desregulación del metabolismo de la glucosa es un factor clave en el desarrollo del CECC y la expresión de genes implicados en el metabolismo glucídico se relaciona con el control local de la enfermedad. Objetivos: El objetivo principal de este estudio es valorar la relevancia del metabolismo de la glucosa en relación al pronóstico de los pacientes con CECC. Como objetivo específico, nos proponemos identificar una firma metabólica con capacidad pronóstica de control local de la enfermedad que permita reconocer a aquellos pacientes en los que se podría optimizar la intensidad del tratamiento y la periodicidad del seguimiento. Pacientes y metodología: Estudio observacional, retrospectivo y unicéntrico con inclusión de los pacientes diagnosticados histológicamente de CECC durante el período 2008-2016 y estudio de la expresión transcripcional de una serie de genes relacionados con el metabolismo de la glucosa en muestras de biopsia obtenidas de la localización primaria del tumor y de forma previa a cualquier tipo de tratamiento, en dos cohortes separadas: una cohorte de 120 pacientes con CECC tratados con RT y una cohorte de 110 pacientes con CECC tratados con cirugía. Resultados: Los resultados de los análisis multivariantes mostraron que, en los pacientes tratados con RT, la expresión transcripcional conjunta con niveles elevados de los genes SLC2A3 y SDHA supone un mayor riesgo de desarrollar recidiva local (p = 0,0001). Igualmente, en los pacientes tratados con cirugía la expresión transcripcional con niveles bajos de DLAT y elevados de LDHA conlleva un riesgo aumentado de recidiva local, con una disminución de la supervivencia libre de enfermedad (p = 0,0001). Conclusiones: La desregulación del metabolismo tiene un papel en la iniciación y desarrollo del CECC y la expresión transcripcional de los genes relacionados con el metabolismo de la glucosa ha demostrado capacidad pronóstica de predicción de respuesta al tratamiento. La determinación de biomarcadores metabólicos predictivos de recidiva local en pacientes con CECC tratados con RT o cirugía puede ser útil para modular el tratamiento adyuvante y plantear la abstención terapéutica o la disminución de dosis en los pacientes con baja probabilidad de presentar recidiva local y, por el contrario, administrar o intensificar el tratamiento adyuvante en los pacientes con mayor riesgo de recaída. Por otro lado, la determinación de estos biomarcadores metabólicos puede contribuir a optimizarBackground: Head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC) is a tumor with a high incidence in our environment. Currently, the location and stage of the disease (TNM), including human papillomavirus status, are the main prognostic factors of HNSCC. Surgery and radiotherapy (RT) represent the main treatment options for most patients, but these treatments are associated with a significant morbidity and, in addition, recurrences appear in a significant percentage of cases, with locoregional recurrence being the most common. Scientific rationale: Current algorithms for the clinical management of patients with HNSCC are based on a strategy that depends on the location and stage of the tumor and where all patients in the same TNM stage are treated uniformly, with limited success. It is therefore necessary to modify the current approach of treating patients with the same characteristics identically and to make a selection of treatments guided by biomarkers based on the different biological and genetic characteristics of tumors. Deregulation of glucose metabolism - with the predominance of the glycolytic pathway on oxidative phosphorylation even in the presence of oxygen (Warburg effect) - is a distinctive feature of cancer, with the consequent synthesis of oncometabolites that contribute to the maintenance and progression of the tumor. Hypothesis: Deregulation of glucose metabolism is a key factor in the development of HNSCC and the expression of genes involved in glucose metabolism is related to the local control of the disease. Objectives: The main goal of this study is to assess the relevance of glucose metabolism in relation to the prognosis of patients with HNSCC. As a specific objective, we intend to identify a metabolic signature with prognostic capacity for local control of the disease that allows to recognize those patients in whom treatment intensity and follow-up periodicity could be optimized. Patients and methods: Observational, retrospective and unicentric study with inclusion of patients with histological diagnosis of HNSCC during the period 2008-2016 and study of the transcriptional expression of a series of genes related to glucose metabolism in biopsy samples obtained from the primary location of the tumor and prior to any type of treatment, in two separate cohorts: a cohort of 120 patients with HNSCC treated with RT and a cohort of 110 patients with HNSCC treated with surgery. Results: The results of the multivariate analysis showed that, in patients treated with RT, the transcriptional expression with high levels of the SLC2A3 and SDHA genes poses a higher risk of developing local recurrence (p = 0.0001). Likewise, in patients treated with surgery, transcriptional expression with low DLAT levels and elevated LDHA leads to an increased risk of local recurrence, with a decrease in disease-free survival (p = 0.0001). Conclusions: Deregulation of metabolism plays a role in the initiation and development of HNSCC, and the transcriptional expression of genes related to glucose metabolism has shown prognostic ability to predict response to treatment. The determination of metabolic biomarkers predictive of local recurrence in patients with HNSCC treated with RT or surgery may be useful to modulate adjuvant treatment and raising therapeutic abstention or dose reduction in patients with a low probability of presenting local recurrence and, conversely, administer or intensify adjuvant treatment in patients with a higher risk of relapse. On the other hand, the determination of these metabolic biomarkers can contribute to optimizing the frequency of tracking controls in patients with HNSCC, with a clinical benefit for the patient.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique

Creencias de los adolescentes respecto al consumo de drogas

En este estudio se analizan la frecuencia de consumo diario, ocasional y de fin de semana de tabaco, alcohol, cannabis, pastillas, cocaína y heroína; los motivos de iniciación al consumo de alcohol, tabaco y cannabis; y algunas creencias respecto al consumo de drogas en función del género. Todo ello según una muestra de 321 estudiantes de tercero y cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria (E.S.O.) (edad media 15 años, DT = 0,77) de tres centros de la comarca de La Selva (Girona) durante el período 2011-2012. Los resultados muestran que el tabaco es la sustancia más consumida diariamente (27,2 % de los chicos y 30,2 % de las chicas), seguida del cannabis (11,1 % de los chicos y 8,2 % de las chicas). El consumo de alcohol diario es minoritario (solo el 1,9 % de los chicos lo informan), pero un porcentaje notable de adolescentes informan consumir esta sustancia los fines de semana (28,4 % de los chicos y 34 % de las chicas). La experimentación es el principal motivo de iniciación en el consumo de todas las sustancias evaluadas. Existe una elevada concordancia del consumo de tabaco, alcohol y cannabis entre los participantes y sus amigos. Estos resultados subrayan la necesidad de llevar a cabo acciones preventivas del consumo de sustancias entre los más jóvene

Malignant bone tumors (other than Ewing's) : clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and follow-up by Spanish Group for Research on Sarcomas (GEIS)

Primary malignant bone tumors are uncommon and heterogeneous malignancies. This document is a guideline developed by the Spanish Group for Research on Sarcoma with the participation of different specialists involved in the diagnosis and treatment of bone sarcomas. The aim is to provide practical recommendations with the intention of helping in the clinical decision-making process. The diagnosis and treatment of bone tumors requires a multidisciplinary approach, involving as a minimum pathologists, radiologists, surgeons, and radiation and medical oncologists. Early referral to a specialist center could improve patients' survival. The multidisciplinary management of osteosarcoma, chondrosarcoma, chordoma, giant cell tumor of bone and other rare bone tumors is reviewed in this guideline. Ewing's sarcoma will be the focus of a separate guideline because of its specific biological, clinical and therapeutic features. Each statement has been accompanied by the level of evidence and grade of recommendation on the basis of the available data. Surgical excision is the mainstay of treatment of a localized bone tumor, with various techniques available depending on the histologic type, grade and location of the tumor. Chemotherapy plays an important role in some chemosensitive subtypes (such as high-grade osteosarcoma). In other subtypes, historically considered chemoresistant (such as chordoma or giant cell tumor of bone), new targeted therapies have emerged recently, with a very significant efficacy in the case of denosumab. Radiation therapy is usually necessary in the treatment of chordoma and sometimes of other bone tumors

Creencias de los adolescentes respecto al consumo de drogas

In this study is analyzed the daily, occasionally and weekend consumption of tobacco, alcohol, cannabis, pills, cocaine and heroin, and also further the reasons why people starts to take this kind of drugs too. This study have been done with 321 students of third and fourth courses of Secondary Edu - cation (ESO) (age 15 years media, DT = 0.77) in four Institutes of the region of La Selva (Girona) during the period: 2011-2012. The results of the experiment shows that the tobacco is the most consumed substance daily (27.2 % of the boys and 30.2 % of the girls) followed by cannabis (11.1 % boys and 8.2 % girls). Experimentation is the main reason for initiation in consumption of all the substances mentioned. On the other hand, there is a high concordance between the experiment’s participants and their friends regarding to the consume of tobacco, alcohol and cannabis These results advise about the need of doing preventive actions with the young people who take this kind of substancesEn este estudio se analizan la frecuencia de consumo diario, ocasional y de fin de semana de tabaco, alcohol, cannabis, pastillas, cocaína y heroína; los motivos de iniciación al consumo de alcohol, tabaco y cannabis; y algunas creencias respecto al consumo de drogas en función del género. Todo ello según una muestra de 321 estudiantes de tercero y cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria (E.S.O.) (edad media 15 años, DT = 0,77) de tres centros de la comarca de La Selva (Girona) durante el período 2011-2012. Los resultados muestran que el tabaco es la sustancia más consumida diariamente (27,2 % de los chicos y 30,2 % de las chicas), seguida del cannabis (11,1 % de los chicos y 8,2 % de las chicas). El consumo de alcohol diario es minoritario (solo el 1,9 % de los chicos lo informan), pero un porcentaje notable de adolescentes informan consumir esta sustancia los fines de semana (28,4 % de los chicos y 34 % de las chicas). La experimentación es el principal motivo de iniciación en el consumo de todas las sustancias evaluadas. Existe una elevada concordancia del consumo de tabaco, alcohol y cannabis entre los participantes y sus amigos. Estos resultados subrayan la necesidad de llevar a cabo acciones preventivas del consumo de sustancias entre los más jóvene

A novel nfix-stat6 gene fusion in solitary fibrous tumor : A case report

Altres ajuts: Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER).Solitary fibrous tumor is a rare subtype of soft-tissue sarcoma with a wide spectrum of histopathological features and clinical behaviors, ranging from mildly to highly aggressive tumors. The defining genetic driver alteration is the gene fusion NAB2-STAT6, resulting from a paracentric inversion within chromosome 12q, and involving several different exons in each gene. STAT6 (sig-nal transducer and activator of transcription 6) nuclear immunostaining and/or the identification of NAB2-STAT6 gene fusion is required for the diagnostic confirmation of solitary fibrous tumor. In the present study, a new gene fusion consisting of Nuclear Factor I X (NFIX), mapping to 19p13.2 and STAT6, mapping to 12q13.3 was identified by targeted RNA-Seq in a 74-year-old female patient diagnosed with a deep-seated solitary fibrous tumor in the pelvis. Histopathologically, the neo-plasm did not display nuclear pleomorphism or tumor necrosis and had a low proliferative index. A total of 378 unique reads spanning the NFIXexon8-STAT6exon2 breakpoint with 55 different start sites were detected in the bioinformatic analysis, which represented 59.5% of the reads intersecting the genomic location on either side of the breakpoint. Targeted RNA-Seq results were validated by RT-PCR/ Sanger sequencing. The identification of a new gene fusion partner for STAT6 in solitary fibrous tumor opens intriguing new hypotheses to refine the role of STAT6 in the sarcomatogenesis of this entity

A DNA damage repair gene-associated signature predicts responses of patients with advanced soft-tissue sarcoma to treatment with trabectedin

Altres ajuts: Grupo Español de Investigación en Sarcomas (GEIS); PharmaMar.Predictive biomarkers of trabectedin represent an unmet need in advanced soft-tissue sarcomas (STS). DNA damage repair (DDR) genes, involved in homologous recombination or nucleotide excision repair, had been previously described as biomarkers of trabectedin resistance or sensitivity, respectively. The majority of these studies only focused on specific factors (ERCC1, ERCC5, and BRCA1) and did not evaluate several other DDR-related genes that could have a relevant role for trabectedin efficacy. In this retrospective translational study, 118 genes involved in DDR were evaluated to determine, by transcriptomics, a predictive gene signature of trabectedin efficacy. A six-gene predictive signature of trabectedin efficacy was built in a series of 139 tumor samples from patients with advanced STS. Patients in the high-risk gene signature group showed a significantly worse progression-free survival compared with patients in the low-risk group (2.1 vs 6.0 months, respectively). Differential gene expression analysis defined new potential predictive biomarkers of trabectedin sensitivity (PARP3 and CCNH) or resistance (DNAJB11 and PARP1). Our study identified a new gene signature that significantly predicts patients with higher probability to respond to treatment with trabectedin. Targeting some genes of this signature emerges as a potential strategy to enhance trabectedin efficacy