New hypothesis and treatment of Amyotrophic lateral sclerosis: a holistic point of view of the key evidence

Treballs Finals de Grau de Farmàcia, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona, 2018. Tutor: Christian Griñán Ferré.[eng] The amyotrophic lateral sclerosis (ALS) is a neurodegenerative disease that affects the motor neurons (MTNs) of the central nervous system (CNS) causing the loss of enervation of these neurons with the muscles. ALS patients lose their mobility progressively due to the muscle enervation loss. At the end, internal muscles are affected by the constant loss of MTNs, and the patients die from respiratory depression due to the lack of MTNs enervating the smooth muscles allowing the lungs to function. Despite this fatal prognosis, the cure still unknown and there is no treatment allowing possible chronification. The only treatment that has shown a small survival elongation between 3 and 5 months is Riluzole, a blocker of glutamate receptor that avoids excitotoxic over stimulation in MTNs. Riluzole was approved in 1994 and since then, until 2017 with the approval of Edaravone, no more active compounds have been approved to deal with the disease. The fact that etiologic cause is not established yet, the molecular mechanisms, the animal models in which preclinical trials are developed, as well as the approach of clinical trials in humans, play an important role on the disease, which has represented a challenge to the scientific community for more than 150 years. Despite all the complications, the volume of new active compounds is at its highest point, and the new innovative therapies currently in phase II / III clinical trials provide new horizons for patients, relatives and researchers. In this report, we try to find the causes for this rugged therapeutic development behind ALS, scrutinizing all the possible defects and discussing possible solutions treat within the scientific community. At the same time, the report tries to convey an overview of the current knowledge about ALS, keeping the focus on biochemical processes and exclusively drug therapy of the disease.[cat] L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que afecta les motoneurones del sistema nerviós central provocant la pèrdua d’enervació d’aquestes neurones amb els músculs. Els pacients que la pateixen perden la mobilitat progressivament fins que els músculs interns es veuen afectats per la pèrdua constant de motoneurones fins que moren de depressió respiratòria per la falta d’enervació als músculs llisos que permeten el funcionament dels pulmons. Tot i aquesta prognosi fatal de la malaltia, encara no hi ha cura coneguda ni cap tractament que permeti cronificar-ne els efectes. L’únic tractament que ha demostrat un petit l’allargament entre 3 i 5 mesos de vida es tracta de Riluzole un bloquejador de l’estimulació del receptor de glutamat que evita una sobrestimulació excitotòxica en les motoneurones. Riluzole va ser aprovat l’any 1994 i des de llavors fins a 2017 amb l’aprovació d’Edaravone, no s’han aprovat més principis actius per fer front a la malaltia. Les causes etiològiques encara no establertes, els mecanismes moleculars patològics, els models animals en els quals es desenvolupen els assaigs preclínics, així com el plantejament dels assaigs clínics en humans juguen, cadascun, el seu paper en aquesta malaltia que representa tot un repte per a la comunitat científica des de fa més de 150 anys. Malgrat totes les complicacions, el volum de nous principis actius es troben al seu punt més alt, i les noves teràpies innovadores actualment en fase II/III d’assaigs clínics proporcionen nous horitzons per a pacients, familiars i investigadors. En aquest treball s’intenta trobar les causes per aquest accidentat desenvolupament terapèutic darrere l’ELA, posant sota escrutini tots els possibles defectes i discutir possibles solucions debatudes dins la comunitat científica. Al mateix temps, transmetre una visió general del coneixement actual sobre l’ELA, mantenint el focus en els processos bioquímics i la teràpia exclusivament farmacològica de la malaltia

Un dinosaure en la lluita contra la psoriasi

Premis Pharmanews-Fedefarma 2016La psoriasi és una malaltia crònica de la pell que es caracteritza per l’aparició de lesions vermelloses i escamoses, acompanyades de picor, degut a una proliferació excessiva de la epidermis. Aquesta malaltia, causada per una barreja de factors genètics i ambientals, afecta un 2% de la població mundial i no té cura a dia d’avui. Però això podria canviar aviat gràcies al rei del dinosaures, el Tyranosaurus Rex

Sin / Sense

Sexto desafío por la erradicación de la violencia contra las mujeres del Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere «Purificación Escribano» de la Universitat Jaume

Identification of fatty acid amide hydrolase as a metastasis suppressor in breast cancer

Abstract Clinical management of breast cancer (BC) metastasis remains an unmet need as it accounts for 90% of BC-associated mortality. Although the luminal subtype, which represents >70% of BC cases, is generally associated with a favorable outcome, it is susceptible to metastatic relapse as late as 15 years after treatment discontinuation. Seeking therapeutic approaches as well as screening tools to properly identify those patients with a higher risk of recurrence is therefore essential. Here, we report that the lipid-degrading enzyme fatty acid amide hydrolase (FAAH) is a predictor of long-term survival in patients with luminal BC, and that it blocks tumor progression and lung metastasis in cell and mouse models of BC. Together, our findings highlight the potential of FAAH as a biomarker with prognostic value in luminal BC and as a therapeutic target in metastatic disease

Excerpta Botanica Pharmaceutica

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Carles Benedí i Joan SimonEl disseny de l’activitat ha estat a càrrec del Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF), i s’emmarca en el Projecte d’Innovació Docent «Excerpta Botanica Pharmaceutica: creació de recursos docents en obert pels propis estudiants com a nova estratègia d’innovació docent» (codi 2014PID-UB/010) del Programa de Millora i Innovació Docent (PMID) de la Universitat de Barcelona.Amb el nom genèric d’Excerpta Botanica Pharmaceutica (extracte de Botànica Farmacèutica), agrupem els treballs (guies d’estudi) que han redactat de forma tutorizada els estudiants del grup T3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica (curs 2013-14). Els objectius específics han estat: aprendre a utilitzar correctament la nomenclatura botànica en la denominació de les espècies, saber redactar ordenadament la descripció d’una espècie amb la terminologia botànica adequada, cercar utilitzar i integrar la informació botànica de referència i proposar-ne d’addicional comentades i fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. Els objectius transversals han estat: estimular el compromís ètic (imatges incloses de llicència lliure), desenvolupar una capacitat de síntesi escrita i de tenir visions globals integradores (la monografia aportada), mantenir una pulcritud en el treball i compromís per la feina ben feta (responsabilitat en el futur material d'ús docent per als seus companys, dipòsit digital UB) i fomentar la apacitat autocrítica (la seva autoavaluació)

ABO Blood Groups and the Incidence of Complications in COVID-19 Patients: A Population-Based Prospective Cohort Study

After a COVID-19 outbreak in the Falles festival of Borriana (Spain) during March 2020, a cohort of patients were followed until October 2020 to estimate complications post-COVID-19, considering ABO blood groups (ABO). From 536 laboratory-confirmed cases, 483 completed the study (90.1%) carried by the Public Health Center of Castelló and the Emergency and Microbiology and Clinical Analysis of Hospital de la Plana Vila-real. The study included ABO determination and telephone interviews of patients. The participants had a mean age of 37.2 ± 17.1 years, 300 females (62.1%). ABO were O (41.4%), A (45.5%), B (9.1%), and AB (3.9%). We found no difference in the incidence of COVID-19 infections. A total of 159 (32.9%) patients reported one or more post-COVID-19 complications with divergent incidences after adjustment: O (32.3%), A (32.6%), B (54.1%), and AB (27.6%); B groups had more complications post-COVID-19 when compared with O group (adjusted relative risk [aRR] 95% confidence interval [CI] 1.68, 95% CI 1.24–2.27), and symptoms of fatigue (1.79, 95% CI 1.08–2.95), myalgia (2.06, 95% CI 1.10–3.84), headache (2.61, 95% CI 1.58–4.31), and disorder of vision (4.26 95% CI 1.33–13.60). In conclusion, we observed significant differences in post-COVID-19 complications by ABO, with a higher incidence in B group. Additional research is justified to confirm our results

Persistence of Anti-SARS-CoV-2 Antibodies Six Months after Infection in an Outbreak with Five Hundred COVID-19 Cases in Borriana (Spain): A Prospective Cohort Study

In March 2020, several mass gathering events were related to the Falles festival in Borriana (Spain), resulting in a 536 laboratory-confirmed COVID-19 cases outbreak among participants. This article estimates anti-SARS-CoV-2 antibodies persistence six months after and factors associated with antibody response. A prospective population-based cohort study was carried out by the Public Health Centre of Castellon and the Emergency and Clinical Analysis and Microbiology Services of Hospital de la Plana in Vila-real. In October 2020, a seroepidemiologic study was used to estimate the persistence of anti-SARS-CoV-2 antibodies against nucleocapsid protein (N) by an electrochemiluminescence immunoassay (ECLIA) was implemented. We enrolled 484 (90.2%) of the 536 members of the initial outbreak cohort and detected persistent antibodies in 479 (99%) without reinfection episodes. Five participants had a negative antibody test. Factors associated with a negative result were a lower body mass index (BMI), and less contact with other COVID-19 cases. Among the 469 participants with two ECLIA tests, 96 (20.5%) had an increase of antibodies and 373 (79.5%) a decline. Increased antibodies were associated with older age, higher BMI, more severe illness, and low current smokers. Our results show that after a COVID-19 infection, a high proportion of cases maintain detectable anti-SARS-CoV-2 antibodies