Taxonomía de estrategias de respuesta al bullying homofóbico

2a versión del 22 de julio de 2020Se presenta la versión inicial de una taxonomía de las posibles estrategias que pueden utilizarse en las dinámicas de bullying homofóbico que sufren los adolescentes gais o que son percibidos como tal. Todos los comportamientos recogidos en esta taxonomía pueden ser realizados tanto por la víctima como por las personas que participan directa o indirectamente en una situación de bullying homofóbico. La taxonomía incluye 14 posibles estrategias distribuidas en cuatro categorías. Para cada estrategia se proporciona una denominación y una definición

La gestió del temps dels universitaris, una qüestió d’autoregulació a potenciar

Projecte REDICE18-226

Fomentar el raonament crític i analític en el treball individual i grupal en l’alumnat de Psicologia

Donada la pluralitat d’opcions teòriques, metodològiques i d’intervenció en l’àrea psicosocial, aquest àmbit requereix de professionals amb competències d’anàlisi, reflexió crítica i treball en equip. En els actuals estudis de grau de Psicologia, la primera d’aquestes competències està present en 4 assignatures obligatòries de l’àmbit de la psicologia social i, la segona, en 2. Malgrat tot, en la pràctica docent, ambdues es retroalimenten, ja que el raonament analític i crític es nodreix del diàleg en el treball en equip i a la inversa. A partir d’aquí, l’objectiu del present projecte ha sigut, a través de les diferents assignatures obligatòries, desenvolupar una seqüència coordinada d’activitats formatives per millorar l’assoliment d’aquelles competències i posar en pràctica uns sistemes d’avaluació de les mateixes. A l’hora de redactar el projecte es preveia introduir unes practiques docents que de manera seqüenciada l’alumnat donés mostres de les competències assolides en termes de raonament crític i treball en grup. Els resultats aconseguits responen a los objectius plantejats tot i que d’acord amb les noves practiques i eines docents s’han d’anar any darrera any adaptant a les noves realitats.Vicerectorat de Política Docent i PMI

Recuperació de les dones en situació de violència masclista de parella : descripció i instrumentació

Podeu consultar la versió en castellà actualitzada de l'any 2016 a: http://hdl.handle.net/11703/106307Aquesta publicació presenta els resultats d'una recerca aplicada, patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per la Universitat de Barcelona i realitzada amb la participació de l'Equip d'Atenció a les Dones de la Direcció del Programa de la Dona de l'Ajuntament de Barcelona i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat

Protocolització de la intervenció grupal amb dones que pateixen o han patit violència de gènere

Forma part de la col·lecció: SSA protocolització intervenció grupal juliol 0

Recuperación de las mujeres en situación de violencia machista de pareja : descripción e instrumentación

Podeu consultar la versió en català de l'any 2013 a: http://hdl.handle.net/11703/91078Aquesta publicació presenta els resultats d'una recerca aplicada, patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per la Universitat de Barcelona i realitzada amb la participació de l'Equip d'Atenció a les Dones de la Direcció del Programa de la Dona de l'Ajuntament de Barcelona i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat

The evolution of the ventilatory ratio is a prognostic factor in mechanically ventilated COVID-19 ARDS patients

Background: Mortality due to COVID-19 is high, especially in patients requiring mechanical ventilation. The purpose of the study is to investigate associations between mortality and variables measured during the first three days of mechanical ventilation in patients with COVID-19 intubated at ICU admission. Methods: Multicenter, observational, cohort study includes consecutive patients with COVID-19 admitted to 44 Spanish ICUs between February 25 and July 31, 2020, who required intubation at ICU admission and mechanical ventilation for more than three days. We collected demographic and clinical data prior to admission; information about clinical evolution at days 1 and 3 of mechanical ventilation; and outcomes. Results: Of the 2,095 patients with COVID-19 admitted to the ICU, 1,118 (53.3%) were intubated at day 1 and remained under mechanical ventilation at day three. From days 1 to 3, PaO2/FiO2 increased from 115.6 [80.0-171.2] to 180.0 [135.4-227.9] mmHg and the ventilatory ratio from 1.73 [1.33-2.25] to 1.96 [1.61-2.40]. In-hospital mortality was 38.7%. A higher increase between ICU admission and day 3 in the ventilatory ratio (OR 1.04 [CI 1.01-1.07], p = 0.030) and creatinine levels (OR 1.05 [CI 1.01-1.09], p = 0.005) and a lower increase in platelet counts (OR 0.96 [CI 0.93-1.00], p = 0.037) were independently associated with a higher risk of death. No association between mortality and the PaO2/FiO2 variation was observed (OR 0.99 [CI 0.95 to 1.02], p = 0.47). Conclusions: Higher ventilatory ratio and its increase at day 3 is associated with mortality in patients with COVID-19 receiving mechanical ventilation at ICU admission. No association was found in the PaO2/FiO2 variation

Clustering COVID-19 ARDS patients through the first days of ICU admission. An analysis of the CIBERESUCICOVID Cohort

Background Acute respiratory distress syndrome (ARDS) can be classified into sub-phenotypes according to different inflammatory/clinical status. Prognostic enrichment was achieved by grouping patients into hypoinflammatory or hyperinflammatory sub-phenotypes, even though the time of analysis may change the classification according to treatment response or disease evolution. We aimed to evaluate when patients can be clustered in more than 1 group, and how they may change the clustering of patients using data of baseline or day 3, and the prognosis of patients according to their evolution by changing or not the cluster.Methods Multicenter, observational prospective, and retrospective study of patients admitted due to ARDS related to COVID-19 infection in Spain. Patients were grouped according to a clustering mixed-type data algorithm (k-prototypes) using continuous and categorical readily available variables at baseline and day 3.Results Of 6205 patients, 3743 (60%) were included in the study. According to silhouette analysis, patients were grouped in two clusters. At baseline, 1402 (37%) patients were included in cluster 1 and 2341(63%) in cluster 2. On day 3, 1557(42%) patients were included in cluster 1 and 2086 (57%) in cluster 2. The patients included in cluster 2 were older and more frequently hypertensive and had a higher prevalence of shock, organ dysfunction, inflammatory biomarkers, and worst respiratory indexes at both time points. The 90-day mortality was higher in cluster 2 at both clustering processes (43.8% [n = 1025] versus 27.3% [n = 383] at baseline, and 49% [n = 1023] versus 20.6% [n = 321] on day 3). Four hundred and fifty-eight (33%) patients clustered in the first group were clustered in the second group on day 3. In contrast, 638 (27%) patients clustered in the second group were clustered in the first group on day 3.Conclusions During the first days, patients can be clustered into two groups and the process of clustering patients may change as they continue to evolve. This means that despite a vast majority of patients remaining in the same cluster, a minority reaching 33% of patients analyzed may be re-categorized into different clusters based on their progress. Such changes can significantly impact their prognosis

Context grupal i actituds creatives en el procès d'innovació. Estudi de grups de professorat.

Aquest estudi mostra la presència i pes dels processos i qualitats grupals mediadors de les innovacions professionals. S'argumenta que la recerca sobre processos grupals i innovació requereix un control de la freqüència d'interacció i una distinció qualitativa i quantitativa de la interacció social pròpiament grupal que separa un agregat d'un grup. A partir de la teoria psicològica del col·lectiu (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) es defineix la grupalitat i es transforma l'entrevista qualitativa en una escala psicomètrica anomenada Nivell de Desenvolupament grupal (NDG). Partint d'una revisió sobre grups, canvi i innovació es proposa les variables Qualitats Grupals Innovadores (QGI) per distingir la grupalitat de la grupalitat innovadora. S'estudien comparativament 36 departaments de centres educatius en un nivell d'anàlisi grupal. Els departament innovadors estan realitzant un canvi fonamental en les seves pràctiques professionals. Els resultats indiquen els llindars de grupalitat (mitja = 69 sobre 100), de qualitats grupals innovadores (mitja = 73 sobre 100)i les seves dimensions més rellevants que són mediadores favorables en una innovació recreadora, autoiniciada i radical. En els grups innovadors la presència de membres amb actituds creatives (definida com obertura al canvi) és més elevada que en els no innovadors. El comportament d'ambdues variables permet sustentar la diferència entre ambdós fenòmens: la presència de grupalitat en una agregat d'individus i les qualitats que els grupals han de tenir per a ser facilitadors d'una innovació substantiva. Es descriuen qualitativament les fases d'aquest tipus d'innovació, els seus processos psicosocials, els comportaments més rellevants en cada una de les fases i les seves dimensions grupals claus que permetran al grup adaptar-se als processos esmentats. L'estudi ha estat publicat en castellà el 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; l'any 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; i també el 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.RESUMEN DE LA TESIS:CONTEXTO GRUPAL Y ACTITUDES CREATIVAS EN EL PROCESOS DE INNOVACIÓNEste estudio muestra la presencia y el peso de los procesos y las cualidades grupales que median en las innovaciones profesionales. Se argumenta que la investigación sobre procesos grupales e innovación requiere un control sobre la frecuencia de interacción y una distinción cualitativa y cuantitativa de la interacción social propiamente grupal que separa un agregado de un grupo. A partir de la teoría psicológica del colectivo (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) se define la grupalidad y se transforma la entrevista cualitativa en una escala psicométrica llamada también Nivel de Desarrollo Grupal (NDG). Partiendo de una revisión sobre grupos, cambio e innovación se propone la variable Cualidades Grupales Innovadoras (CGI) para distinguir la grupalidad de la grupalidad innovadora. Se estudian comparativamente 36 departamentos de centros educativos en un nivel de análisis grupal. Los departamentos innovadores están realizando un cambio fundamental en sus prácticas profesionales. Los resultados indican los umbrales de grupalidad (media = 69 sobre 100), de cualidades grupales innovadoras (media = 73 sobre 100) y sus dimensiones más relevantes que median favorablemente en una innovación recreadora, autoiniciada y radical. En los grupos innovadores la presencia de miembros con actitudes creativas (definida como apertura al cambio) es más elevada. El comportamiento de ambas variables permite sustentar la diferencia entre ambos fenómenos: la presencia de grupalidad en un agregado de individuos y las cualidades que los grupos deben tener para ser facilitadores de una innovación sustantiva. Se describen cualitativamente las fases de este tipo de innovación, sus procesos psicosociales, los comportamientos más relevantes en cada una de ellas y sus dimensiones grupales claves que permiten al grupo adaptarse a tales procesos. El estudio ha sido publicado en castellano en 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; en el año 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; y en 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.PALABRAS CLAVE: grupalidad, cualidades grupales innovadoras, grupos de tarea, innovación, cambio de actitudes, dinámica de grupo."GROUP CONTEXT AND CREATIVE ATTITUDES IN INNOVATION PROCESS". TEXT:This study shows the importance of group qualities mediating in professional innovations. It is argued that research on group processes and innovation requires checking interaction frequency and both qualitative and quantitative distinction in group social interaction that take away an agregate from a group. Groupality i s defined following psychological theory of collective and a qualitative interview is transformed into a psychometric scale also called "group development level" (NDG). As a result of a review of the literature on groups, change and innovation, the "innovative group qualities" (CGI) is proposed. 36 departaments from educational centers are studied with a comparative procedure at a group level. The innovative depaartaments are making a funbdamental change in their professional practices. Results show group influence as mediating in innovation. Results point out thresold of groupality (mean = 69 of 100), thresold of innovative group qualities (mean = 73 of 100) and their relevant dimensions advantageously mediating in a tipe of innovation qualified as recreator, autoinitiated and radical. Individual creative attitudes defined as openning to change is higher in innovative groups than non innovative. Variables behaviour soustain both phenomenon distinction: presence of groupality in an aggregate of individuals and the group qualities to favour change and innovation. Phases on this type of innnovation was qualitatively described, their psychosocial processes, their outstanding behaviours and key group dimensions allowing the group how to adapt to this process. Study have been published in spanish in 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; in 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; and in 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.KEYWORDS: - groupality, innovative group qualities, group work, innovation, attitudes change, group dynamic. </I