Description and molecular phylogeny of a new and one known needle nematode of the genus Paralongidorus (Nematoda: Longidoridae) from grapevine in Portugal

A new and a known longidorid nematode, Paralongidorus lusitanicus n. sp. and Paralongidorus plesioepimikis, are described and illustrated from populations extracted from soil associated with grapevine (Vitis vinifera L.) from Escaroupim and Pó (central-Western Portugal), respectively. The new needle nematode P. lusitanicus n. sp. is characterised by a very large body size (8072–12,022 μm), an expanded and rounded lip region, ca 30 μm wide, with a clear constriction followed by a depression posterior to the amphidial aperture, amphidial fovea very large (11.0–19.0 μm), stirrup-shaped, with conspicuous slit-like aperture as shown in scanning electron microscopy studies, a very long and flexible odontostyle (180.0–223.0 μm), guiding ring located at 28.0–41.5 μm from anterior end, vulva anterior to the mid-body (34–41%), a dorsally convex-conoid tail with rounded terminus (29–42 μm long), bearing two or three pairs of caudal pores and males common (ratio 1:1.6 females) with spicules ca 80 μm long. Morphological and morphometric traits for P. plesioepimikis fit well with the original description, and is reported for the first time in Portugal. Integrative diagnosis of both species was completed with molecular data obtained using D2-D3 expansion segments of 28S rDNA, ITS1-rDNA and partial 18S–rDNA. The phylogenetic relationships of these species with other Paralongidorus spp. using these three molecular markers indicated that P. lusitanicus n. sp. clustered together with other Paralongidorus spp. forming a sister clade with P. plesioepimikis, both of them sharing a large body, long odontostyle, an anteriorly located vulva and an expanded and rounded lip region with a clear constriction followed by a depression posterior to the amphidial aperture

L'Ensenyament de les llengües modernes entre 1876 i 1939 = The teaching of modern languages between 1876 and 1939

En aquest article s'analitza la situació de l'ensenyament de les llengües estrangeres durant el segle XIX i fins al primer terç del segle XX a Espanya —especialment a Catalunya— tot fent també un cop d'ull a la situació que es vivia a Europa durant el mateix període. La influència del Moviment de Reforma de l'ensenyament de les llengües modernes, que tingué lloc a Europa a final del segle XIX, no va arribar a Catalunya, ni a Espanya, fins a la segona dècada del segle XX. A més a més, la innovació metodològica va atènyer ben poc els centres oficials on, majoritàriament, es mantingué l'ús del mètode tradicional o gramatical basat en la traducció i l'estudi teòric de normes gramaticals i llistes de vocabulari. L'empenta de l'ensenyament de les llengües modernes, així com les noves orientacions metodològiques foren impulsades, en l'àmbit estatal, per la Institución Libre de Enseñanza. L'arribada de la Segona República possibilità que les idees renovadores de la ILE influïssin la política educativa del país. D'aquesta manera, iniciatives com ara la creació de l'Institut-Escola, ens conduïren a experiències pioneres. L'ensenyament de les llengües modernes es beneficià enormement d'aquest fet. Hem repassat breument el que fou la presència d'aquest ensenyament a l'Institut-Escola i també de la metodologia emprada a les aules. La figura de Joan Nogués, professor de francès de l'Institut-Escola de Barcelona, constitueix un bon exemple que il·lustra la importància d'una feina ben feta que pot servir de model avui dia.This article focuses on the situation of the teaching of modern languages during the 19th century and until the first third of the 20th century in Spain, mainly in Catalonia, and also related to the European background in the same period. The influence of the Reformist Movement on the teaching of modern languages in Europe doesn’t reach Catalonia and Spain until the second decade of the 20th century. Also the methodological innovation doesn’t affect official schools a great deal, where teaching was based on the traditional method of translation, theoretical study of grammar rules and lists of vocabulary. Innovations on the teaching of modern languages were encouraged by the Institución Libre de Enseñanza (ILE) in Spain. The arrival of the Second Republic allowed the innovative ideas of ILE to have some influence in the education policies of the country. The foundation of the Institut-Escola in Catalonia drove to pioneering experiences in teaching, mainly in the field of modern languages. This article revises the role played by the Institut-Escola and the innovative methodological approach on the teaching of modern languages. The Instituto-Escuela of Madrid was founded in 1918 and its influence spread to other cities of Spain, such as Barcelona, Sevilla i València, where from 1931 on, other similar schools were founded. These schools were conceived as experimental institutions and the relevance of the teaching of modern languages in the curricula were rather significant, compared to the others schools of the country. French, English and German were also taught. The French was taught three hours weekly on average, depending on the different levels. Consequently the variation of languages taught and their significance on the curricula showed a great advance in this field. The relevance of Joan Noguès, teacher of French at the Institut-Escola of Barcelona is an important example of good work, which might be a model nowadaysEn este artículo se analiza la situación de la enseñanza de las lenguas extranjeras durante el siglo XIX y hasta el primer tercio del siglo XX en España —especialmente en Cataluña— contemplando también la situación que se vivía en Europa durante el mismo periodo. La influencia del Movimiento de Reforma de la enseñanza de las lenguas modernas que tuvo lugar en Europa a finales del siglo XIX, no llegó a Cataluña, ni a España, hasta la segunda década del siglo XX. Además, la innovación metodológica tuvo escasa difusión en los centros oficiales donde mayoritariamente se mantuvo el uso del método tradicional o gramatical basado en la traducción y el estudio teórico de normas gramaticales y listados de vocabulario. El empuje en la enseñanza de las lenguas modernas, así como las nuevas orientaciones metodológicas, en el ámbito estatal, fueron impulsadas por la Institución Libre de Enseñanza. La llegada de la Segunda República hizo posible que las ideas renovadoras de la ILE influyeran en la política educativa del país. De esta manera, iniciativas como la creación del Instituto-Escuela propiciaron experiencias pioneras. La enseñanza de las lenguas modernas se benefició de una forma muy notable de esta situación. Hemos hecho un breve repaso de lo que fue la presencia de esta enseñanza en el Instituto-Escuela y también de la metodología utilizada en las aulas. La figura de Joan Nogués, profesor de francés del Instituto-Escuela de Barcelona, constituye un buen ejemplo que ilustra la importancia de un trabajo bien hecho que puede servir de modelo hoy día

Geometric approach to condensates in holographic QCD

An SU(Nf)xSU(Nf) Yang-Mills theory on an extra-dimensional interval is considered, with appropriate symmetry-breaking boundary conditions on the IR brane. UV-brane to UV-brane correlators at high energies are compared with the OPE of two-point functions of QCD quark currents. Condensates correspond to departure from AdS of the (different) metrics felt by vector and axial combinations, away from the UV brane. Their effect on hadronic observables is studied: the extracted condensates agree with the signs and orders of magnitude expected from QCD.Comment: References added: published version plus misprints correction

L'Evolució del lèxic en els documents referents a l'educació a Catalunya durant el segle XX

En aquest article, s'analitza el lèxic emprat en diversos documents referents a l'educació a Catalunya durant el segle XX. A partir d'aquesta anàlisi, elaborem un quadre comparatiu que reflecteix la presència de les paraules i la seva freqüència d'ús durant les diferents etapes en què hem dividit l'esmentat segle. Prèviament, duem a terme una breu introducció històrica per tal de donar informació sobre el context polític, social i educatiu de l'època. Posteriorment, realitzem un comentari sobre l'ús d'algunes paraules en els documents analitzats, tot destacant-ne la notable disminució de mots com ara voluntat, esforç, deure, alegria, esperit, disciplina, etc., així com l'aparició de nous termes com ara estratègia, flexibilitat, globalització, innovació, adequació, interculturalitat... En general, creiem que la recerca que hem dut a terme mostra el fet que, en els últims compassos del segle passat, sembla haver-se descuidat el treball d'aspectes com ara la voluntat i l'esforç, encaminats a aconseguir la maduresa interior de la persona.This article analyses the vocabulary used in different documents on education in Catalonia during the 20th Century. This analysis is used to draw up a comparative chart that reflects the presence of the words and their frequency of use during the different stages into which we have divided the aforementioned century. First of all a brief historical introduction is provided to give information on the political, social and educational context of the epoch. Subsequently, the use of some words in the documents analysed is commented, drawing attention to the major reduction in words such as: will, effort, duty, happiness, spirit, discipline... as well as the appearance of new terms such as: strategy, flexibility, globalisation, innovation, suitability, interculturality... In general, we believe that the research we have carried out at the end of the last century seems to have neglected the work of aspects such as will and effort geared towards achieving the inner maturity of people