Ressenyes

Index de les obres ressenyades: J. VILA VALENTI, El conocimiento geográfico de España, Geógrafos y obras geográfica

Simposi internacional de Marràqueix (Febrer de 1994) : teories del medi i planificació als segles XIX i XX

Del 14 al 17 de febrer de 1994 va tenir lloc a Marraqueix un simposi internacional organitzat per la Comissió d'Història del Pensament Geogràfic de la Unió Geogràfica Internacional i per la Unió Internacional d'Història i Filosofia de la Ciència que va estar dedicat a l'estudi i la discussió de les relacions entre les teories del medi i la planificació als segles XIX i XX.Del 14 al 17 de febrero de 1994 tuvo lugar en Marraquesh un Simposium Internacional organizado por la Comisión de Historia del Pensamiento Geográfico de la Unión Geográfica Internacional y por la Unión Internacional de Historia y Filosofía de la Ciencia dedicado al estudio y la discusión de las relaciones entre las teorías del medio y la planificación en los siglos XIX y XXDu 14 au 17 février 1994 a eu lieu Marrakeich un Symposium International organisé par la Commission d'Histoire de la Pensée Géographique de l'Union Géographique Internationale et par l'Union Internationale de l'Histoire et Philosophie de la Science qui a été consacré l'étude et la discussion des rapports entre les théories du milieu et l'aménagement au XIXème et XXème siècles.On February 14-17th 1994 was held in Marraquesh an International Symposium organized by the History of Geographic Thought Commission of the International Geographical Union and the International Union for the History and Philosophy of Science devoted to study and discuss the relationship between theories of milieu and planning in 19th and 20th century

La geografía y el estudio regional del mundo : reflexiones a propósito de dos obras recientes

La parution dans les dernières années de la Geografia de la Sociedad Humana, dirigée par le professeur Enric Lluch, et de Espacios y Sociedades, des professeurs Ricardo Méndez et Fernando Molinero, constitue vraisemblement une preuve de l'existence d'un processus de renouvellement méthodologique des études régionales du monde dans la géographie espagnole. L'interêt de ces deux ouvrages réside, en dehors de leur contenu (qu'il ne s'agit pas de juger ici), dans le fait qu'ils refletent nettement plusieurs des courants d'innovation qui se sont succédés dans les dernieres vingt-cinc ou trente années non seulement dans la géographie mais aussi dans l'ensemble des sciences sociales.The publication in recent years of edited by Enric Lluch, and , by Ricardo Méndez and Fernando Molinero, appear to offer proof of the existence of a process of methodological renovation in regional world studies in Spanish geography. The interest of these two works, leaving aside their contents (the evaluation of which is not the object of this article), lies in the fact that they are a clear reflection of many of the innovatory tendenc~es present over the last twentyfive or thirty years, not only in geographical circles, but also within the social sciences in general.La publicació els darrers anys de la Geografia de la Sociedad Humana, dirigida pel professor Enric Lluch, i Espacios y Sociedades, dels professors Ricardo Méndez i Fernando Molinero, constitueix possiblement una prova de l'existència d'un procés de renovació metodològica dels estudis regionals del món a la geografia espanyola. L'interès d'aquestes dues obres rau, a part del seu contingut (que no es tracta de jutjar aquí), en el fet que reflecteixen clarament molts dels corrents d'innovació que s'han succeit en els darrers vint-i-cinc o trenta anys no solament en la geografia sinó també en el conjunt de les ciències socials

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: J. VILÀ VALENTÍ, Introducción al estudio teórico de la Geografí

La geografía regional del mundo y sus planteamientos metodológicos recientes

La géographie contemporaine manifeste un intérêt três limité pour l'étude régionale du monde. Cette attitude, qualifiée souvent de myope, peut devenir dangereuse pour notre discipline parce qu'elle implique de renoncer a l'engagement vis i vis d'une société qui attend du géographe une réponse aux questions qu'elle se pose sur notre planète et ses problemes. Une des causes du manque d'ouvrages de géographie universelle pourrait étre la crise de la géographie régionale qui est arrivée à une voie sans issue et a été incapable d'expliquer un monde en pleine mutation. Mais aujourd'hui nous pouvons possiblement envisager une nouvelle géographie régionale du monde qui prenne en considération tout ce que nous avons apris dans les dernieres trente années. Les géographes avons apris d'autres scientifiques sociaux à considérer l'espace dans ses rapports avec l'économie et la société, nous avons incorporé la préoccupation pour la dualité développement-sous-développement en tant qu'élément différenciateur a échelle mondiale, nous avons apris a penser le monde en termes de globalité et de systeme d'interrélations. Les courants radicaux y ont apporté une préoccupation pour l'espace considéré comme une construction sociale et un intér&t pour l'étude des agents impliqués dans les procbs de production de l'espace, parmi l'esquels l'organisation du pouvoir aurait un rôle primordial. Mais nous avons aussi apris a utiliser des techniques quantitatives, nous avons amélioré les techniques d'expression cartographique et nous avons apris a interpréter le rôle du milieu depuis des perspectives nouvelles. En définitive la géographie contemporaine dispose d'instruments qui lui permettent d'analyser et d'expliquer mieux la complexité du monde. Cette tâche est vitale pour notre discipline si nous voulons que la géographie serve à ce que nos concitoyens aprennent à connaître et comprendre la diversité de la planete ou nous vivons.Present-day geography shows very limited interest in the regional study of the world. This attitude, often defined as short-sighted, may prove dangerous for our discipline as it implies renouncing an obligation to society, a society which expects the geographer to answer questions asked about our planet and its problems. One of the causes of the lack of universal geographies could well be the crisis which regional geography suffered, by getting into a deadend and being unable to explain the fast changing world. However, one could possibly now confront the task of writing a new regional geography of the world, by incorporating all that has been learnt over the last thirty years. We geographers have learnt from other social scientists to consider space in relation to economy and society; we have added a preoccupation with the development-underdevelopment dichotomy as a differentiation at world scale; and we have learnt to view the world from a global perspective and from the point of view of a system of interrelations. Radical thinking has introduced the analysis of space as a social product and an interest in the study of the agents of spatial production, among which power structure plays a significant role. But we have also learned to use quantitative techniques, we have improved cartographic expression and we have learnt to interpret the role played by the environment from new angles. Hence, present-day geography possesses the instruments necessary to analyse and explain the complexity of the world in a more satisfactory way. This task is vital to our discipline if we want geography to help our neighbours acquire a better knowledge and understanding of the diversity of the planet in which we live.La geografia actual manifiesta un interés muy limitado por el estudio regional del mundo. Esta actitud, calificada con frecuencia de miope, puede resultar peligrosa para nuestra disciplina, porque significa renunciar al compromiso con una sociedad que espera del geógrafo una respuesta a las preguntas que se hace sobre nuestro planeta y sus problemas. Una de las causas de la ausencia de obras de geografia universal podria ser la crisis de la geografia regional que llegó a un callejón sin salida y fue incapaz de explicar un mundo en plena mutación. Pero hoy en dia posiblemente podamos plantearnos una nueva geografia regional del mundo que tenga en cuenta todo aquello que hemos aprendido en los ultimos treinta años. Los geógrafos hemos aprendido de otros científicos sociales a considerar el espacio en sus relaciones con la economia y la sociedad, hemos incorporado la preocupación por la dualidad desarrollo-subdesarrollo como elemento diferenciador a escala mundial, hemos aprendido a pensar en el mundo en términos de globalidad y de sistema de interrelaciones. Las corrientes radicaleshan aportado una preocupación por el espacio considerado como una construcción social y un interés por el estudio de los agentes implicados en el proceso de producción del espacio, entre los cuales la organización del poder tendria un papel relevante. Pero también hemos aprendido a utilizar técnicas cuantitativas, hemos mejorado las técnicas de expresión cartografica y hemos aprendido a interpretar el papel del medio desde nuevas perspectivas. En definitiva, la geografia actual dispone de unos instrumentos que le permiten analizar y explicar mejor la complejidad del mundo. Esta tarea es vital para nuestra disciplina si queremos que la geografia sirva para que nuestros conciudadanos aprendan a conocer y comprender mejor la diversidad del planeta donde vivimos.La geografia actual manifesta un interès molt limitat per l'estudi regional del món. Aquesta actitud, qualificada sovint de miop, pot resultar perillosa per a la nostra disciplina, perque significa renunciar al compromís amb una societat que espera del geògraf una resposta a les preguntes que es fa sobre el nostre planeta i els seus problemes. Una de les causes de la manca d'obres de geografia universal podria trobar-se en la crisi de la geografia regional que va arribar a un carrer sense sortida i va ser incapaq d'explicar un món en plena mutació. Pero avui dia possiblement podem plantejar-nos una nova geografia regional del món que tingui en compte tot alló que hem après als darrers trenta anys. Els geògrafs hem après d'altres científics socials a considerar l'espai en les seves relacions amb l'economia i amb la societat, hi hem incorporat la preocupació per la dualitat desenvolupament-subdesenvolupament com a element diferenciador a escala mundial, hem après de pensar el món en termes de globalitat i de sistema d'interrelacions. Els corrents radicals hi han aportat una preocupació per l'espai considerat com una construcció social, i un interès per l'estudi dels agents implicats en el procés de producció de l'espai, entre els quals l'organització del poder hi tindria un paper relevant. Però també hem après d'utilitzar tècniques quantitatives, hem millorat les tècniques d'expressió cartogràfica i hem après d'interpretar el paper del medi des de noves perspectives. En definitiva, la geografia actual disposa d'uns instruments que li permeten analitzar i explicar millor la complexitat del món. Aquesta tasca és vital per a la nostra disciplina si volem que la geografia serveixi perquè els nostres conciutadans aprenguin de conèixer i comprendre la diversitat del planeta on vivim

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Joan NOGUÉ ; Joan ROMERO (eds.), Las otras geografía

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: M. KEANE ; M. VILLANUEVA, Thinking European(s) : new Geographies of Place, Cultures and Identitie