Etnobotànica del Pirineu català: estat actual i propostes de futur

En aquesta comunicació presentem, a part d'una breu introducció a la matèria, qüestions de mètode i resultats del seu conreu en terres catalanes, centrant-nos en el Pirineu d'àmbit cultural i lingüístic català, és a dir de Catalunya (Catalunya del Nord inclosa) i Andorra. Això permetrà treure conclusions sobre l'estat actual de la qüestió en la part catalana de la serralada. També farà possible constatar quins territoris són més ben coneguts i quins mereixen especial atenció per a emplenar buits en la recerca dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat vegetal en l'àmbit pirinenc. Farem igualment al·lusió a investigacions en altres zones culturals pirinenques per valorar la idoneïtat de fer-ne i difondre'n un estudi global i comparatiu

"Tertius gaudens" : germplasm exchange networks and agroecological knowledge among home gardeners in the Iberian Peninsula

Background: The idea that knowledge flows through social networks is implicit in research on traditional knowledge, but researchers have paid scant attention to the role of social networks in shaping its distribution. We bridge those two bodies of research and investigate a) the structure of network of exchange of plant propagation material (germplasm) and b) the relation between a person's centrality in such network and his/her agroecological knowledge. Methods: We study 10 networks of germplasm exchange (n = 363) in mountain regions of the Iberian Peninsula. Data were collected through participant observation, semi-structured interviews, and a survey. Results: The networks display some structural characteristics (i.e., decentralization, presence of external actors) that could enhance the flow of knowledge and germplasm but also some characteristics that do not favor such flow (i.e., low density and fragmentation). We also find that a measure that captures the number of contacts of an individual in the germplasm exchange network is associated with the person's agroecological knowledge. Conclusion: Our findings highlight the importance of social relations in the construction of traditional knowledge