Flexibilitat arquitectònica d'un món canviant

El disseny i la configuració dels habitatges són temes cada vegada més interessants. Tenint en compte que cadascú habita un espai d’una manera íntima i personal, és important reconèixer que hi ha d’haver una reflexió d’estudi envers el lloc on passem gran part del temps i on realitzem i desenvolupem gran part de les activitats quotidianes. Situant-nos en un context de noves transformacions socials, la flexibilitat s’ha convertit en una eina clau pel disseny i la construcció que s’adapta a les necessitats momentànies. Aquesta tipologia permet una major versatilitat i aprofitament dels espais i és fonamental comprendre que no es tracta de canviar l’habitatge, sinó de millorar-lo i reajustar-lo en cada etapa. Tot i això, és important fer una mirada crítica per valorar si realment és efectiva i si compleix amb les expectatives de les persones. En aquest treball, s’aborda la flexibilitat com a mecanisme per al disseny dels habitatges i es valora la seva efectivitat en l’actualitat juntament amb les noves transformacions socials influents. S’explorarà l’evolució de les residències a Barcelona al llarg del temps i s’analitzaran diferents estratègies dutes a terme en diversos casos d’estudi.El diseño y configuración de las viviendas son temas cada vez más interesantes. Teniendo en cuenta que cada uno habita un espacio de una manera íntima y personal, es importante reconocer que debe haber una reflexión de estudio hacia el lugar donde pasamos gran parte del tiempo y donde realizamos y desarrollamos gran parte de las actividades cotidianas . Situándonos en un contexto de nuevas transformaciones sociales, la flexibilidad se ha convertido en una herramienta clave para el diseño y construcción que se adapta a las necesidades momentáneas. Esta tipología permite una mayor versatilidad y aprovechamiento de los espacios y es fundamental comprender que no se trata de cambiar la vivienda, sino de mejorarla y reajustarla en cada etapa. Sin embargo, es importante echar una mirada crítica para valorar si realmente es efectiva y si cumple con las expectativas de las personas. En este trabajo, se aborda la flexibilidad como mecanismo para el diseño de las viviendas y se valora su efectividad en la actualidad junto a las nuevas transformaciones sociales influyentes. Se explorará la evolución de las residencias en Barcelona a lo largo del tiempo y se analizarán diferentes estrategias llevadas a cabo en varios casos de estudio.The design and configuration of homes are an increasingly interesting topics. Considering that everyone inhabits a space in an intimate and personal way, it is important to recognize that there must be a study reflection on the place where we spend a large part of our time and where we carry out and develop a large part of our daily activities. Placing ourselves in a context of new social transformations, flexibility has become a vital tool for designing and constructing new residences adapted to the needs of each moment. This typology allows greater versatility and use of spaces, and it is essential to understand that it is not a question of changing the home but of improving it and readjusting it at each stage. However, it is important to critically assess whether it is effective and meets people’s expectations. In this work, flexibility is addressed as a mechanism for the design of homes, and its effectiveness is assessed in the present, together with the new influential social transformations. The evolution of residences in Barcelona over time will be explored, and different strategies carried out in several case studies will be analyzed

A review of web-based nutrition information in Spanish for cancer patients and survivors

Nutrition education resources are of interest for cancer patients and survivors throughout the cancer continuum. We examined the web-based nutrition information in Spanish for cancer patients and survivors provided by national cancer organizations (NCOs). The Guide to Internet Resources for Cancer and the membership list of the Union for International Cancer Control were searched to identify the NCOs. The International Patients Decisions Aid Standards (IPDAS) was used to describe the quality of the available information. We identified 20 NCOs that provided nutrition information aimed at a general audience on their websites. Web-based resources of nine NCOs were selected for presentation in this review. Website scores ranged between 20 and 24 in the IPDAS scale (maximum score = 31). The selected NCOs offered reliable and safe information. Healthy eating information for cancer patients and management of side-effects was provided by all websites. Information was more limited for cancer survivors. We recommend that NCOs increase the possibilities for personalized recommendations and interaction with the content by including instrumental tools on their websites

Applying multilayer analysis to morphological, structural, and functional brain networks to identify relevant dysfunction patterns

In recent years, research on network analysis applied to MRI data has advanced significantly. However, the majority of the studies are limited to single networks obtained from resting-state fMRI, diffusion MRI, or gray matter probability maps derived from T1 images. Although a limited number of previous studies have combined two of these networks, none have introduced a framework to combine morphological, structural, and functional brain connectivity networks. The aim of this study was to combine the morphological, structural, and functional information, thus defining a new multilayer network perspective. This has proved advantageous when jointly analyzing multiple types of relational data from the same objects simultaneously using graph- mining techniques. The main contribution of this research is the design, development, and validation of a framework that merges these three layers of information into one multilayer network that links and relates the integrity of white matter connections with gray matter probability maps and resting-state fMRI. To validate our framework, several metrics from graph theory are expanded and adapted to our specific domain characteristics. This proof of concept was applied to a cohort of people with multiple sclerosis, and results show that several brain regions with a synchronized connectivity deterioration could be identified

Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS 2018): informe de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts

Calor elevada; Mesures de prevenció; ResultatsCalor elevada; Medidas de prevención; ResultadosHigh heat; Preventive measures; ResultsInforme de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts en relació al pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) durant l'estiu de l'any 201

Microscopía virtual en la enseñanza de la Anatomía Patológica en Medicina

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Introducción y objetivos: La microscopía virtual (MV) se ha introducido en la educación post-graduada en las Facultades de Medicina. No obstante, la experiencia acumulada con esta tecnología es aún limitada y existen muy escasas evidencias sobre su impacto sobre los estudiantes. Los objetivos del estudio fueron: 1) determinar si el posible impacto sobre las notas en los exámenes prácticos de la asignatura del paso de las preparaciones de cristal y el microscopio convencional (MC) a las preparaciones virtuales y el MV, y 2) evaluar la impresión subjetiva de los estudiantes en relación con el impacto de la MV en su aprendizaje. Métodos: Se evaluaron dos grupos que realizaron la asignatura de Anatomía Patológica en el curso 2013-2014, uno usando MC y el otro MV. Las mismas preparaciones utilizadas en el grupo de MC fueron digitalizadas en un escáner Ventana iScan HT a 20x y presentadas a los estudiantes con el visor Virtuoso (Roche diagnostics). Se evaluó el nivel de conocimientos alcanzado por los estudiantes mediante un examen online. Se realizó una encuesta a los estudiantes del grupo MV para evaluar sus impresiones sobre el recurso docente. Resultados: No existieron diferencias entre los dos grupos en cuanto a las notas obtenidas en el examen online: 9,87 ± 0,34 para el grupo de MC, vs 9,86 ± 0,53 para el grupo de MV; p=0,880). La característica más valorada de la MV fue la posibilidad de acceder a las imágenes en cualquier lugar y a cualquier hora (93.3%). El 86.6% de los estudiantes encontraron que el software era fáci

Hemorràgia digestiva aguda en la cirrosi: influència de la causa i de la recidiva precoç en el pronòstic

L'hemorràgia digestiva alta és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en l'evolució de la cirrosi hepàtica. En els últims 20 anys s'ha constatat un descens en la mortalitat per hemorràgia tant per varices esofàgiques com per úlcera pèptica. Malgrat les millores, la mortalitat continua essent rellevant, sobretot en pacients amb cirrosi, ja que les comorbiditats contribueix en gran manera a la mortalitat de l'hemorràgia gastrointestinal, mentre que la mort atribuïda al sagnat incontrolat ha disminuït notablement. En els pacients amb cirrosi el principal origen de l'hemorràgia són les varices esofàgiques tot i que l'origen pèptic de l'hemorràgia en aquest context no és menyspreable i pot arribar a ser fins al 20%- 30% dels casos. L'hemorràgia digestiva per varices esofàgiques, és una de les principals complicacions de la hipertensió portal per cirrosi hepàtica i el principal factor que condiciona en desenvolupament i ruptura de les varices esofàgiques és el grau d'hipertensió portal. No està ben establert si l'hemorràgia per úlcus pèptic, quan incideix en pacients amb cirrosi, té una fisiopatologia i en conseqüència un pronòstic diferent del de l'hemorràgia varicosa. Darrerament s'ha suggerit que l'hemorràgia per úlcera pèptica en la cirrosi hepàtica, podria tenir un origen diferent a l'habitual en la població general (infecció per H. Pylory, fàrmacs gastrolesius) i podria estar més relacionada amb la hipertensió portal o amb la presència d'insuficiència hepàtica, pel que podria tractar-se del principal determinant en l'evolució de l'hemorràgia en els pacients cirròtics. Pel que fa a l'hemorràgia d'origen varicós, un cop resolt l'episodi agut, aproximadament un 60% dels supervivents, presentaran una recidiva hemorràgica a l'any de seguiment si no s'aplica tractament preventiu eficaç i el risc màxim de recidiva es concentra durant les primeres 6 setmanes després de l'hemorràgia. El tractament preventiu recomanat és la combinació de beta-bloquejants no selectius associat al tractament endoscòpic amb lligadura de varices. Encara que s' apliqui de forma correcta el tractament preventiu, el percentatge de recidiva hemorràgica no és negligible. Fins a l'actualitat, no disposem de dades suficients que evidenciïn com els esdeveniments que es produeixen de forma precoç, principalment la recidiva hemorràgica 6 setmanes després, els canvis en el gradient de pressió portal o la insuficiència hepàtica, en aquells pacients en tractament preventiu de recidiva hemorràgica, influencien en el curs evolutiu, el pronòstic i supervivència de la cirrosi hepàtica. Per tant, l'objectiu de la present tesi doctoral ha sigut avaluar la supervivència dels pacients amb cirrosi i hemorràgia aguda pèptica comparada amb el sagnat per varices esofàgiques utilitzant els tractaments recomanats així com avaluar la influència de la recidiva hemorràgica precoç en la supervivència dels pacients en tractament de primera línia després de superar un primer episodi d'hemorràgia per varius esofàgiques.La hemorragia digestiva alta es una de las causas más frecuentes de morbimortalidad en la evolución de la cirrosis hepática. En los últimos 20 años se ha constatado un descenso en la mortalidad por hemorragia tanto para varices esofágicas como por úlcera péptica. A pesar de las mejoras, la mortalidad sigue siendo relevante, sobre todo en pacientes con cirrosis, ya que las comorbilidades contribuye en gran medida a la mortalidad de la hemorragia gastrointestinal, mientras que la muerte atribuida al sangrado incontrolado ha disminuido notablemente. En los pacientes con cirrosis el principal origen de la hemorragia son las varices esofágicas aunque el origen péptico de la hemorragia en este contexto no es despreciable y puede llegar a ser hasta el 20% - 30% de los casos. La hemorragia digestiva por varices esofágicas, es una de las principales complicaciones de la hipertensión portal por cirrosis hepática y el principal factor que condiciona el desarrollo y ruptura de las varices esofágicas es el grado de hipertensión portal. No está bien establecido si la hemorragia por ulcera péptica, cuando incide en pacientes con cirrosis, tiene una fisiopatología y en consecuencia un pronóstico diferente al de la hemorragia varicosa. Últimamente se ha sugerido que la hemorragia por úlcera péptica en la cirrosis hepática, podría tener un origen diferente al habitual en la población general (infección por H. pilory, fármacos gastrolesivos) y podría estar más relacionada con la hipertensión portal o con la presencia de insuficiencia hepática, por lo que podría tratarse del principal determinante en la evolución de la hemorragia en los pacientes cirróticos. En cuanto a la hemorragia de origen varicoso, una vez resuelto el episodio agudo, aproximadamente un 60% de los supervivientes, presentarán una recidiva hemorrágica al año de seguimiento si no se aplica tratamiento preventivo eficaz y el riesgo máximo de recidiva se concentra durante las primeras 6 semanas después de la hemorragia. El tratamiento preventivo recomendado es la combinación de beta-bloqueantes no selectivos asociado al tratamiento endoscópico con ligadura de varices. Aunque se aplique de forma correcta el tratamiento preventivo, el porcentaje de recidiva hemorrágica no es despreciable. Hasta la actualidad, no se dispone de datos que evidencien como los acontecimientos que se producen de forma precoz, principalmente la recidiva hemorrágica 6 semanas después, los cambios en el gradiente de presión portal o la insuficiencia hepática, en aquellos pacientes en tratamiento preventivo de recidiva hemorrágica, influencian el curso evolutivo, el pronóstico y supervivencia de la cirrosis hepática. Por tanto, el objetivo de la presente tesis doctoral ha sido evaluar la supervivencia de los pacientes con cirrosis y hemorragia aguda péptica comparada con el sangrado por várices esofágicas utilizando los tratamientos recomendados así como evaluar la influencia de la recidiva hemorrágica precoz en la supervivencia de los pacientes en tratamiento de primera línea después de superar un primer episodio de hemorragia por varices esofágicas.Upper gastrointestinal bleeding is one of the most common causes of morbidity and mortality in the evolution of liver cirrhosis. Over the last 20 years there has been a decrease in mortality from variceal bleeding and peptic ulcer bleeding. Despite improvements, mortality is still relevant, especially in patients with cirrhosis, as comorbidities largely contribute to gastrointestinal bleeding mortality, while deaths attributable to uncontrolled bleeding have decreased significantly. Esophageal varices are the main source of bleeding in cirrhotic patients, although the peptic bleeding in this context is not negligible and can be up to 20% - 30% of cases. Esophageal varices bleeding, is one of the major complications of portal hypertension due to liver cirrhosis, and the main factor that causes the development and rupture of esophageal varices is the degree of portal hypertension. It is not well established if peptic ulcer bleeding, when it affects patients with cirrhosis, has a pathophysiology and, consequently, a different prognosis than variceal bleeding. It has been recently suggested that peptic ulcer bleeding in liver cirrhosis may have a different etiology than usual in the general population (H. Pylory infection, gastrolesive drugs) and may be more related to portal hypertension or with the presence of hepatic insufficiency, reason why it could be the main determinant in the evolution of the hemorrhage in the cirrhotic patients. After the acute episodi of variceal bleeding, approximately 60% of survivors will have a rebleeding episodi at one year of follow up if no effective preventive treatment is applied and the maximum risk of rebleeding is concentrated during the first 6 weeks after the initial bleeding episode. The preventive recommended treatment is the combination of non-selective beta-blockers associated with endoscopic treatment with variceal ligation. Even if preventive treatment is applied correctly, the percentage of rebleeding is not negligible. We don’t have enough evidence to show how events that occur early, mainly rebleeding after 6 weeks, changes in the portal pressure gradient, or liver failure in preventive treatment of hemorrhagic relapse, they influence the evolutionary course, prognosis and survival of liver cirrhosis. Therefore, the purpose of the present PhD thesis was to evaluate the survival of patients with cirrhosis and peptic ulcer bleeding compared with esophageal variceal bleeding using the recommended treatments, as well as to evaluate the influence of early rebleeding on survival of patients who are receiving first-line therapy after a first episode of esophageal variceal bleeding.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin

Hemorràgia digestiva aguda en la cirrosi : influència de la causa i de la recidiva precoç en el pronòstic

L'hemorràgia digestiva alta és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en l'evolució de la cirrosi hepàtica. En els últims 20 anys s'ha constatat un descens en la mortalitat per hemorràgia tant per varices esofàgiques com per úlcera pèptica. Malgrat les millores, la mortalitat continua essent rellevant, sobretot en pacients amb cirrosi, ja que les comorbiditats contribueix en gran manera a la mortalitat de l'hemorràgia gastrointestinal, mentre que la mort atribuïda al sagnat incontrolat ha disminuït notablement. En els pacients amb cirrosi el principal origen de l'hemorràgia són les varices esofàgiques tot i que l'origen pèptic de l'hemorràgia en aquest context no és menyspreable i pot arribar a ser fins al 20%- 30% dels casos. L'hemorràgia digestiva per varices esofàgiques, és una de les principals complicacions de la hipertensió portal per cirrosi hepàtica i el principal factor que condiciona en desenvolupament i ruptura de les varices esofàgiques és el grau d'hipertensió portal. No està ben establert si l'hemorràgia per úlcus pèptic, quan incideix en pacients amb cirrosi, té una fisiopatologia i en conseqüència un pronòstic diferent del de l'hemorràgia varicosa. Darrerament s'ha suggerit que l'hemorràgia per úlcera pèptica en la cirrosi hepàtica, podria tenir un origen diferent a l'habitual en la població general (infecció per H. Pylory, fàrmacs gastrolesius) i podria estar més relacionada amb la hipertensió portal o amb la presència d'insuficiència hepàtica, pel que podria tractar-se del principal determinant en l'evolució de l'hemorràgia en els pacients cirròtics. Pel que fa a l'hemorràgia d'origen varicós, un cop resolt l'episodi agut, aproximadament un 60% dels supervivents, presentaran una recidiva hemorràgica a l'any de seguiment si no s'aplica tractament preventiu eficaç i el risc màxim de recidiva es concentra durant les primeres 6 setmanes després de l'hemorràgia. El tractament preventiu recomanat és la combinació de beta-bloquejants no selectius associat al tractament endoscòpic amb lligadura de varices. Encara que s' apliqui de forma correcta el tractament preventiu, el percentatge de recidiva hemorràgica no és negligible. Fins a l'actualitat, no disposem de dades suficients que evidenciïn com els esdeveniments que es produeixen de forma precoç, principalment la recidiva hemorràgica 6 setmanes després, els canvis en el gradient de pressió portal o la insuficiència hepàtica, en aquells pacients en tractament preventiu de recidiva hemorràgica, influencien en el curs evolutiu, el pronòstic i supervivència de la cirrosi hepàtica. Per tant, l'objectiu de la present tesi doctoral ha sigut avaluar la supervivència dels pacients amb cirrosi i hemorràgia aguda pèptica comparada amb el sagnat per varices esofàgiques utilitzant els tractaments recomanats així com avaluar la influència de la recidiva hemorràgica precoç en la supervivència dels pacients en tractament de primera línia després de superar un primer episodi d'hemorràgia per varius esofàgiques.La hemorragia digestiva alta es una de las causas más frecuentes de morbimortalidad en la evolución de la cirrosis hepática. En los últimos 20 años se ha constatado un descenso en la mortalidad por hemorragia tanto para varices esofágicas como por úlcera péptica. A pesar de las mejoras, la mortalidad sigue siendo relevante, sobre todo en pacientes con cirrosis, ya que las comorbilidades contribuye en gran medida a la mortalidad de la hemorragia gastrointestinal, mientras que la muerte atribuida al sangrado incontrolado ha disminuido notablemente. En los pacientes con cirrosis el principal origen de la hemorragia son las varices esofágicas aunque el origen péptico de la hemorragia en este contexto no es despreciable y puede llegar a ser hasta el 20% - 30% de los casos. La hemorragia digestiva por varices esofágicas, es una de las principales complicaciones de la hipertensión portal por cirrosis hepática y el principal factor que condiciona el desarrollo y ruptura de las varices esofágicas es el grado de hipertensión portal. No está bien establecido si la hemorragia por ulcera péptica, cuando incide en pacientes con cirrosis, tiene una fisiopatología y en consecuencia un pronóstico diferente al de la hemorragia varicosa. Últimamente se ha sugerido que la hemorragia por úlcera péptica en la cirrosis hepática, podría tener un origen diferente al habitual en la población general (infección por H. pilory, fármacos gastrolesivos) y podría estar más relacionada con la hipertensión portal o con la presencia de insuficiencia hepática, por lo que podría tratarse del principal determinante en la evolución de la hemorragia en los pacientes cirróticos. En cuanto a la hemorragia de origen varicoso, una vez resuelto el episodio agudo, aproximadamente un 60% de los supervivientes, presentarán una recidiva hemorrágica al año de seguimiento si no se aplica tratamiento preventivo eficaz y el riesgo máximo de recidiva se concentra durante las primeras 6 semanas después de la hemorragia. El tratamiento preventivo recomendado es la combinación de beta-bloqueantes no selectivos asociado al tratamiento endoscópico con ligadura de varices. Aunque se aplique de forma correcta el tratamiento preventivo, el porcentaje de recidiva hemorrágica no es despreciable. Hasta la actualidad, no se dispone de datos que evidencien como los acontecimientos que se producen de forma precoz, principalmente la recidiva hemorrágica 6 semanas después, los cambios en el gradiente de presión portal o la insuficiencia hepática, en aquellos pacientes en tratamiento preventivo de recidiva hemorrágica, influencian el curso evolutivo, el pronóstico y supervivencia de la cirrosis hepática. Por tanto, el objetivo de la presente tesis doctoral ha sido evaluar la supervivencia de los pacientes con cirrosis y hemorragia aguda péptica comparada con el sangrado por várices esofágicas utilizando los tratamientos recomendados así como evaluar la influencia de la recidiva hemorrágica precoz en la supervivencia de los pacientes en tratamiento de primera línea después de superar un primer episodio de hemorragia por varices esofágicas.Upper gastrointestinal bleeding is one of the most common causes of morbidity and mortality in the evolution of liver cirrhosis. Over the last 20 years there has been a decrease in mortality from variceal bleeding and peptic ulcer bleeding. Despite improvements, mortality is still relevant, especially in patients with cirrhosis, as comorbidities largely contribute to gastrointestinal bleeding mortality, while deaths attributable to uncontrolled bleeding have decreased significantly. Esophageal varices are the main source of bleeding in cirrhotic patients, although the peptic bleeding in this context is not negligible and can be up to 20% - 30% of cases. Esophageal varices bleeding, is one of the major complications of portal hypertension due to liver cirrhosis, and the main factor that causes the development and rupture of esophageal varices is the degree of portal hypertension. It is not well established if peptic ulcer bleeding, when it affects patients with cirrhosis, has a pathophysiology and, consequently, a different prognosis than variceal bleeding. It has been recently suggested that peptic ulcer bleeding in liver cirrhosis may have a different etiology than usual in the general population (H. Pylory infection, gastrolesive drugs) and may be more related to portal hypertension or with the presence of hepatic insufficiency, reason why it could be the main determinant in the evolution of the hemorrhage in the cirrhotic patients. After the acute episodi of variceal bleeding, approximately 60% of survivors will have a rebleeding episodi at one year of follow up if no effective preventive treatment is applied and the maximum risk of rebleeding is concentrated during the first 6 weeks after the initial bleeding episode. The preventive recommended treatment is the combination of non-selective beta-blockers associated with endoscopic treatment with variceal ligation. Even if preventive treatment is applied correctly, the percentage of rebleeding is not negligible. We don't have enough evidence to show how events that occur early, mainly rebleeding after 6 weeks, changes in the portal pressure gradient, or liver failure in preventive treatment of hemorrhagic relapse, they influence the evolutionary course, prognosis and survival of liver cirrhosis. Therefore, the purpose of the present PhD thesis was to evaluate the survival of patients with cirrhosis and peptic ulcer bleeding compared with esophageal variceal bleeding using the recommended treatments, as well as to evaluate the influence of early rebleeding on survival of patients who are receiving first-line therapy after a first episode of esophageal variceal bleeding

Characterization of the LPS and 3OHFA Contents in the Lipoprotein Fractions and Lipoprotein Particles of Healthy Men

Atherosclerosis is a chronic inflammatory disease that is caused by the accumulation of LDL particles in the intima, causing the activation of immune cells and triggering an inflammatory response. LPS is a potent activator of the innate immune response and it can be transported by lipoproteins. Since humans are much more sensitive to LPS than other mammals, and very low amounts of LPS can elicit an immune response, the aim of this study is to characterize the distribution of LPS and its immunogenic portion (3OHFAs) among lipoprotein types of healthy men. We separated lipoprotein fractions by ultracentrifugation and the amount of each 3OHFA was measured by MS in each lipoprotein fraction to calculate LPS concentration. Lipoprotein particle concentration was measured by NMR. LDL and HDL fractions transported the highest concentration of LPS (35.7% and 31.5%, respectively), but VLDL particles carried more LPS molecules per particle (0.55 molecules/particle) than LDL or HDL (p < 0.01). The distribution of LPS and all 3OHFAs among lipoprotein fractions showed high interindividual variability, suggesting that they may be studied as a potential biomarker. This may help understand the role of LPS in atherosclerosis in those cases where the disease cannot be explained by traditional risk factors