Regeneració d'un bruguerar d'Erica arborea i una brolla de Cistus spp. sotmesos a estassada

The regeneration process of an Erica arborea heath and a Cistus spp. matorral subjected to harvesting was studied through community cover, standing biomass, and nutrient content evaluation in stands of similar characteristics and increasing age since last harvest. Heath regeneration, regarding both arbustive over and above-ground biomass, shows a logarithrnic type of evolution, whilst the matorral shows a sigmoid evolution and lower growth capacity. While the heath community seems to be well adapted to the environmental conditions of the site, this seems not to be the case of the matorra1 community, where growth deficiencies can be observed after 5 years. Important morphophysiological similarities can be found between the Erica heath community and other mediterranean shrub formations growing on markedly oligotrophic soilsS'ha estudiat el procés de regeneració d'un bruguerar d'Erica arborea i d'una brolla de Cistus spp. sotmesos a estassada, mitjançant l'avaluació del recobriment, la biomassa i el contingut de nutrients a la vegetació en parcehles d'edat creixent i caracteristiques similars. La regeneració del bruguerar d'Erica arborea, tant pel que fa al recobriment com a la biomassa aeria, mostra una evolució de tipus logarítmic, mentre que la brolla de Cisms spp. presenta una evolució sigmoïdal i una capacitat de creixement inferior. Si be la comunitat de bruc sembla estar adaptada a les condicions en que es desenvolupa, aquest no sembla ser el cas de la brolla, en la qual s'aprecien deficiencies de creixement al cap dels 5 anys. Poden establir-se importants similituds morfo-fisiologiques entre la comunitat d'E. arborea i altres formacions arbustives mediterranies de sols marcadament oligotrofic

Retranslocament de nutrients en les fulles senescents de faig (Fagus sylvatica L.)

Nutrient (P. K. Ca and Mg) contents of leaves prior to senescence, nutrient return in leaf litterfall, and nutrient lcaching in throughfall were measured during October and November in a beech forest experimental plot in the Montseny Mountains (NE Spain). Only K was leached in significant amounts. Rctranslocation of P and K amounted to 46% and 13%. respectively. of the foliar nutrient contents before senescence. Calcium accumulated in the leaves during this period. while Mg showed no net retranslocation or accumulation. Retranslocated P can supply a large fraction of the annual P requirements of the trees. and contributes to keep a tight P cycle. However. the percentagc of P retranslocated in this forest lies in the lower range of literature values for forest ecosystems.Es mesuraren les mineralomasses foliars de P, K, Ca i Mg abans de la senescencia i el retorn de nutrients per la caiguda de fulles i per la lixiviació en el trascol durant octubre i novembre en una parcel4a experimental de la fageda de Santa Fe (Montseny, Barcelona). Només el K es lixivia en quantitats significatives. El retranslocament de P i K representi, respectivament, el 46% i el 13% de la mineralomassa foliar abans de la senescbncia. Les fulles acumularen Ca durant aquest període. mentre que el Mg no manifesta retranslocament ni acumulació nets. La quantitat de P retranslocada (1.4 kg ha-') pot subministrar una part important dels requeriments anuals de P del faig, i contribueix a mantenir un cicle tancat de P. No obstant, el percentatge de P retranslocat en aquest bosc es dels més baixos dels trobats a la bibliografia sobre ecosistemes forestals

Cercant els refugis de l'Orella d'ós

Durant el Període Quaternari, moltes espècies vegetals van sobreviure a les glaciacions perquè es trobaven en zones protegides de les extremes condicions climatològiques. Una d'aquestes espècies és l'Orella d'ós (Ramonda myconi ), considerada un fòssil vivent. Investigadors del CREAF han analitzat la seva variabilitat genètica per esbrinar quines zones van actuar com a possibles refugis.Durante el Período Cuaternario, muchas especies vegetales sobrevivieron a las glaciaciones porque se hallaban en zonas protegidas de las extremas condiciones climatológicas. Una de estas especies es la Oreja de oso (Ramonda myconi), considerada un fósil viviente. Investigadores del CREAF han analizado su variabilidad genética para conocer qué zonas actuaron como posibles refugios

Belowground biota responses to maize biochar addition to the soil of a Mediterranean vineyard

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552Biochar is a high carbon material resulting from biomass pyrolysis that, when applied to croplands, can increase soil carbon and soil water retention. Both effects are of critical importance in semi-arid regions, where carbon decline and desertification are the main drivers of soil degradation. Since most environmental services provided by soil are mediated by belowground biota, effects of biochar on soil microbial and invertebrate communities must be evaluated under field conditions before its agricultural application can be recommended. We tested maize biochar for its mid-term effect on soil microbes and micro-arthropods of a Mediterranean vineyard. We applied biochar to three field plots with neutral sandy loam soils at a dose of 5 Mg ha−1. During two years, we monitored the abundance of functional groups of soil micro-arthropods and estimated the biomass of soil microbial groups. We also analyzed the δ13C value of microbial PLFA biomarkers to determine biochar-C utilization by each microbial group taking advantage of the δ13C natural abundance differences between the applied biochar and the soil. Biochar addition significantly reduced soil microbial biomass but did not alter the functional microbial diversity nor the abundance or biodiversity of soil micro-arthropods. The contribution of biochar-C to the diet of most microbial groups was very low through the monitoring period. However, two gram-negative bacterial groups increased their biochar-derived carbon uptake under extreme soil dryness, which suggests that biochar-C might help soil microbes to overcome the food shortage caused by drought. The decrease in microbial biomass observed in our experiment and the concomitant decrease of SOM mineralization could contribute to the carbon sequestration potential of Mediterranean soils after biochar addition

Demography, genetic diversity and expansion load in the colonizing species Leontodon longirostris (Asteraceae) throughout its native range

Unravelling the evolutionary processes underlying range expansions is fundamental to understand the distribution of organisms, as well as to predict their future responses to environmental change. Predictions for range expansions include a loss of genetic diversity and an accumulation of deleterious alleles along the expansion axis, which can decrease fitness at the range-front (expansion load). In plants, empirical studies supporting expansion load are scarce, and its effects remain to be tested outside a few model species. Leontodon longirostris is a colonizing Asteraceae with a widespread distribution in the Western Mediterranean, providing a particularly interesting system to gain insight into the factors that can enhance or mitigate expansion load. In this study, we produced a first genome draft for the species, covering 418 Mbp (~53% of the genome). Although incomplete, this draft was suitable to design a targeted sequencing of ~1.5 Mbp in 238 L. longirostris plants from 21 populations distributed along putative colonization routes in the Iberian Peninsula. Inferred demographic history supports a range expansion from southern Iberia around 40,000 years ago, reaching northern Iberia around 25,000 years ago. The expansion was accompanied by a loss of genetic diversity and a significant increase in the proportion of putatively deleterious mutations. However, levels of expansion load in L. longirostris were smaller than those found in other plant species, which can be explained, at least partially, by its high dispersal ability, the self-incompatible mating system, and the fact that the expansion occurred along a strong environmental cline

Famílies botàniques de plantes medicinals

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són els recull de 175 treballs d’una família botànica d’interès medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica

Regeneració d'un bruguerar d'Erica arborea i una brolla de Cistus spp. sotmesos a estassada

The regeneration process of an Erica arborea heath and a Cistus spp. matorral subjected to harvesting was studied through community cover, standing biomass, and nutrient content evaluation in stands of similar characteristics and increasing age since last harvest. Heath regeneration, regarding both arbustive over and above-ground biomass, shows a logarithrnic type of evolution, whilst the matorral shows a sigmoid evolution and lower growth capacity. While the heath community seems to be well adapted to the environmental conditions of the site, this seems not to be the case of the matorra1 community, where growth deficiencies can be observed after 5 years. Important morphophysiological similarities can be found between the Erica heath community and other mediterranean shrub formations growing on markedly oligotrophic soilsS'ha estudiat el procés de regeneració d'un bruguerar d'Erica arborea i d'una brolla de Cistus spp. sotmesos a estassada, mitjançant l'avaluació del recobriment, la biomassa i el contingut de nutrients a la vegetació en parcehles d'edat creixent i caracteristiques similars. La regeneració del bruguerar d'Erica arborea, tant pel que fa al recobriment com a la biomassa aeria, mostra una evolució de tipus logarítmic, mentre que la brolla de Cisms spp. presenta una evolució sigmoïdal i una capacitat de creixement inferior. Si be la comunitat de bruc sembla estar adaptada a les condicions en que es desenvolupa, aquest no sembla ser el cas de la brolla, en la qual s'aprecien deficiencies de creixement al cap dels 5 anys. Poden establir-se importants similituds morfo-fisiologiques entre la comunitat d'E. arborea i altres formacions arbustives mediterranies de sols marcadament oligotrofic

Marsilea strigosa Willd. : statut génétique et démographique d’une espèce menacée

Marsileaceae are aquatic heterosporeous ferns, well adapted to temporary ponds. The main goal of this study is to report on the genetic and demographic status of this species. We emphasize how the spatial structure of populations and temporal dynamics of the populations affect the amount of genetic variation observed.Les Marsileaceae sont des fougères hétérosporées, aquatiques, particulièrement adaptées aux mares temporaires. Le but principal de cette étude est de déterminer le statut démographique et génétique de cette espèce, en insistant sur les effets de la structure spatiale des populations et de leur dynamique sur la diversité génétique.Vitalis Renaud, Colas Bruno, Riba Rovira Miquel, Olivieri Isabelle. Marsilea strigosa Willd. : statut génétique et démographique d’une espèce menacée. In: Ecologia mediterranea, tome 24 n°2, 1998. pp. 145-157

Retranslocament de nutrients en les fulles senescents de faig (Fagus sylvatica L.)

Nutrient (P. K. Ca and Mg) contents of leaves prior to senescence, nutrient return in leaf litterfall, and nutrient lcaching in throughfall were measured during October and November in a beech forest experimental plot in the Montseny Mountains (NE Spain). Only K was leached in significant amounts. Rctranslocation of P and K amounted to 46% and 13%. respectively. of the foliar nutrient contents before senescence. Calcium accumulated in the leaves during this period. while Mg showed no net retranslocation or accumulation. Retranslocated P can supply a large fraction of the annual P requirements of the trees. and contributes to keep a tight P cycle. However. the percentagc of P retranslocated in this forest lies in the lower range of literature values for forest ecosystems.Es mesuraren les mineralomasses foliars de P, K, Ca i Mg abans de la senescencia i el retorn de nutrients per la caiguda de fulles i per la lixiviació en el trascol durant octubre i novembre en una parcel4a experimental de la fageda de Santa Fe (Montseny, Barcelona). Només el K es lixivia en quantitats significatives. El retranslocament de P i K representi, respectivament, el 46% i el 13% de la mineralomassa foliar abans de la senescbncia. Les fulles acumularen Ca durant aquest període. mentre que el Mg no manifesta retranslocament ni acumulació nets. La quantitat de P retranslocada (1.4 kg ha-') pot subministrar una part important dels requeriments anuals de P del faig, i contribueix a mantenir un cicle tancat de P. No obstant, el percentatge de P retranslocat en aquest bosc es dels més baixos dels trobats a la bibliografia sobre ecosistemes forestals

Les introductions comme mode de gestion d’espèces végétales menacées : le cas de la centaurée de la clape

Colas Bruno, Riba Rovira Miquel, Fréville Hélène, Mignot Agnès, Imbert Eric, Petit Chistophe, Olivieri Isabelle. Les introductions comme mode de gestion d’espèces végétales menacées : le cas de la centaurée de la clape . In: Revue d'Écologie. Supplément n°7, 2000. pp. 133-134