Las migraciones internas de retorno en España : de la óptica individual a la dimensión familiar

En este artículo, se analiza la dimensión individual y familiar de la migración interna de retorno a la región de nacimiento en España a principios de los años noventa a partir de datos censales. El estudio se centra en el análisis de los problemas de medición de los flujos individuales y familiares ligados al proceso de retorno, las poblaciones sometidas a riesgo de efectuar un retorno, el establecimiento de diferentes tipos de flujos de retorno y sus denominadores asociados y el cálculo de las intensidades relativas del fenómeno desde la perspectiva individual y familiar. La hipótesis de partida es que la óptica individual es inadecuada para el estudio del proceso de migración de retorno; por el contrario, la introducción del marco familiar y de género permite una mejor comprensión del fenómeno y de su verdadera dimensión demográfica.In this paper, we illustrate the individual and family perspective of internal return migration to the region of birth in Spain from census data in the early 1990's. This study analyses the determination of individual and family flows linked to the return migration, the populations at risk to return, the construction of different types of return flows; and finally and the calculation of relative intensities of the phenomenon from the individual and family perspectives. The main hypothesis states that the individual perspective is inadequate for the study of the return migration process; the introduction of the family and gender perspective permits a better understanding of the phenomenon and its demographic implications

La immigració de la resta d'Espanya al Baix Llobregat. : L'onada migratòria dels anys seixanta i setanta

Els fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d'Espanya són una de les claus de l'evolució de la població de Catalunya al llarg del segle XX. La immigració ha estat determinant per assegurar un creixement demogràfic gairebé continu en una situació de baixa fecunditat. Aquest model demogràfic, anomenat per Anna Cabré sistema català de reproducció, explica el creixement de la població catalana a partir de la combinació de dos fenòmens interrelacionats entre ells: d'una banda, el volum dels fluxos d'immigrants de la resta d'Espanya i, de l'altra, els rèdits biològics que constitueixen els seus fills (Cabre, 1999). Tanmateix, aquest model s'ha modificat substancialment en els últims vint-i-cinc anys, produint un creixement demogràfic gairebé nul; un dels principals responsables d'aquest canvi ha estat la reducció a nivells mínims, des de la segona meitat de la dècada dels setanta, de la immigració procedent de la resta d'Espanya

The influence of immigrant origin on the labour market situation of young people in Spain

The purpose of this paper is to examine the influence of an individual's origin on his/her integration in the labour market in different regions of Spain. Descriptive studies have shown that, overall, foreigners have higher participation rates than nationals, but also higher rates of unemployment and are more often hired under temporary contracts. However, the determinants of such inequalities have not been analyzed. In addition, the existing analyses have not made a distinction between the first generation of immigrants and their children. Our analysis aims at exploring whether the labour market integration of children of immigrants is influenced by their origin. Using microdata from the 2001 Population Census of Spain, we compare young individuals who arrived in Spain as children (the so-called 1.5 generation) to young native-born individuals. After describing the data and methodology used, we examine the differences observed in the labour-market situation of the 1.5 generation and natives by region of origin. We then assess the impact of origin net of various demographic and socio-economic factors, and explore whether integration into the labour market is segmented by major area of origin similarly across destination regions. While this study covers mainly individuals arrived in Spain at the early stages of the current immigration wave (the pioneers), finding out whether inequalities among individuals of different origins are or are not simply due to differences in human capital among these cohorts has significant implications for the cohorts that follow.L'objectiu d'aquest treball es examinar la influència de l'origen dels individus en la integració dins del mercat de treball en les diferents regions d'Espanya. Els estudis descriptius han demostrat que, de forma global, els estrangers tenen unes taxes d'ocupació superior a les dels nacionals, però també unes proporcions superiors de desocupació i estan contractats més sovint mitjançant contractes temporals. Malgrat tot, no s'han analitzat suficientment els determinants d'aquestes desigualtats. A més a més, els anàlisis existents no han fet una diferenciació entre la primera generació d'immigrants i els seus fills. El nostre anàlisi apunta a explorar si la integració dels fills d'immigrants dins el mercat de treball esta subjecta a la influència de l'origen. Les dades utilitzades corresponen a les microdades del Cens de Població d'Espanya de 2001, on comparem als individus joves que van arribar a Espanya com a nens (l'anomenada generació 1.5) amb els individus nascuts a Espanya. Després de descriure els dades i la metodologia utilitzada, examinem les diferències observades dins la situació del mercat de treball de la generació 1.5 i els autòctons per regió de residència; més endavant avaluarem l'impacta net de l'origen controlant per diferents factors demogràfics i socioeconòmics, i explorant si la integració en el mercat de treball esta segmentada per àrea d'origen en les diferents regions de destí a Espanya. Mentre aquest estudi cobreix principalment els individus que van arribar a Espanya dins les primeres fases de la immigració actual (els pioners), la pregunta que ens plantegem és si les desigualtats entre els individus d'orígens diferents es deriven de les diferències en el capital humà entre aquestes cohorts, situació que pot tenir importants implicacions per a les cohorts d'arribada a Espanya, arribades posteriorment.El propósito de este trabajo es examinar la influencia del origen de los individuos en la integración en el mercado de trabajo en las diferentes regiones de España. Los estudios descriptivos han mostrado que, de manera global, los extranjeros tienen unas tasas de ocupación superiores a las de los nacionales, pero también proporciones superiores de desempleo y son contratados más a menudo bajo contratos temporales. Sin embargo, no se han analizado suficientemente los determinantes de tales desigualdades. Además, los análisis existentes no han hecho una distinción entre la primera generación de inmigrantes y sus hijos. Nuestro análisis apunta a explorar si la integración de los hijos de inmigrantes en el mercado de trabajo está sujeta a la influencia del origen. Los datos empleados corresponden a los microdatos del Censo de Población de España de 2001, en el que comparamos a los individuos jóvenes que llegaron a España como niños (la llamada generación 1.5) con los individuos nacidos en España. Después de describir los datos y metodología usadas, examinamos las diferencias observadas en la situación del mercado de trabajo de la generación 1,5 y los nativos por región de residencia; más tarde evaluamos el impacto neto del origen controlando por varios factores demográficos y socioeconómicos, y explorando si la integración en el mercado de trabajo está segmentada por área de origen en las diferentes regiones de destino en España. Mientras este estudio cubre principalmente a los individuos que llegaron en España en las fases tempranas de la inmigración actual (los pioneros), la pregunta que nos planteamos es si las desigualdades entre los individuos de orígenes diferentes se derivan de las diferencias en el capital humano entre esas cohortes, situación que puede tener importante implicaciones para las cohortes de llegada a España llegadas con posterioridad.Les études descriptives ont démontré que de façon globale, les étrangers ont des taux d'emploi supérieurs à ceux des nationaux, mais aussi des proportions supérieures de chômage et sont engagés plus fréquemment moyennant des contrats temporaires. Malgré tout, les déterminants de ces inégalités n'ont pas été analysés suffisamment. De plus, les analyses existantes n'ont pas fait de différentiation entre la première génération d'immigrés et leurs enfants. Notre analyse vise à explorer si l'intégration des enfants d'immigrés dans le marché du travail est sujette à l'influence de l'origine. Les données utilisées correspondent aux microdonnées du Recensement de la Population de 2001 en Espagne, où nous comparons les individus jeunes qui arrivèrent en Espagne étant enfants (génération appelée 1.5) avec les individus nés en Espagne. Après une description des données et de la méthodologie utilisée nous examinons les différences observées en ce qui concerne la situation dans le marché du travail de la génération 1.5 et des autochtones par région de résidence ; ultérieurement nous évaluons l'impact net de l'origine en contrôlant selon différents facteurs démographiques et socio économiques et en explorant si l'intégration dans le marché du travail est segmentée selon l'aire d'origine dans les différentes régions de destin d'Espagne. Alors que cette étude couvre principalement les individus qui arrivèrent en Espagne dans les premières phases de l'immigration actuelle (les pionniers), la question que l'on se pose est si les inégalités entre les individus d'origines différentes sont dérivées des différences de capital humain entre ces cohortes, situation qui peut avoir d'importantes implications pour les cohortes arrivées en Espagne ultérieurement

Despoblació 1.0 : la geografia i els factors del declivi demogràfic rural a l'Espanya del Desarrollisme

El debat sobre el despoblament rural, que ha focalitzat el repte demogràfic a Espanya, sol partir del consens sobre les seves arrels històriques. Tanmateix, cal abordar amb detall els factors sociodemogràfics d'aquest origen per poder entendre'l i abordar-lo actualment. Entre 1960 i 1981 es concentra el 65 per cent del declivi demogràfic de les zones rurals en els darrers seixanta anys. En aquesta investigació indaguem dos aspectes poc coneguts d'aquesta fase determinant del despoblament rural: la dimensió geogràfica i els factors que van afavorir aquesta despoblació inicial. Entre els factors que van propiciar el declivi demogràfic de les zones rurals hi ha: l'aïllament geogràfic de les àrees de muntanya, la pobresa, el capital humà i la dependència gairebé exclusiva de l'agricultura; per contra, la diversitat econòmica, la dimensió demogràfica dels nuclis rurals, el poblament dispers i dens i unes bones infraestructures públiques van afavorir la resiliència demogràfica davant de la despoblació.El debate sobre el despoblamiento rural, que ha focalizado el reto demográfico en España, suele partir del consenso sobre sus raíces históricas. Sin embargo, es necesario abordar con detalle los factores sociodemográficos de ese origen para poder entenderlo y abordarlo en la actualidad. Entre 1960 y 1981 se concentra el 65 por ciento del declive demográfico de las zonas rurales en los últimos sesenta años. En esta investigación indagamos dos aspectos poco conocidos de esa fase determinante del despoblamiento rural: la dimensión geográfica y los factores que favorecieron esa despoblación inicial. Entre los factores que propiciaron el declive demográfico de las zonas rurales se encuentran: el aislamiento geográfico de las áreas de montaña, la pobreza, el capital humano y la dependencia casi exclusiva de la agricultura; por el contrario, la diversidad económica, la dimensión demográfica de los núcleos rurales, el poblamiento disperso y denso y unas buenas infraestructuras públicas favorecieron la resiliencia demográfica frente a la despoblación.The debate on rural depopulation, which has centred on the demographic challenge in Spain, usually starts with consensus on its historical roots. Nevertheless, it's necessary to inspect in detail the sociodemographic factors underlying this starting point in order to understand it and tackle it today. In the last 60 years, 65 percent of the demographic decline in rural areas is concentrated between 1960 and 1981. In the present study, I inquire into two littleknown aspects of this crucial phase of rural depopulation: the geographic dimension and the factors that favoured this initial depopulation. Among the elements that contributed towards the demographic decline of rural areas are geographical isolation of mountain areas, poverty, human capital, and an almost exclusive dependence on agriculture. By contrast, the economic diversity, the demographic dimension of rural centres, disperse and dense settlement, and good public infrastructure favoured demographic resilience in the face of depopulation

Una aproximació al sistema demogràfic del Berguedà

El desequilibri entre població i territori, encara que de notable actualitat és la conseqüència d'un llarg i complex procés secular que ha afectat des de fa més d'un segle el conjunt de les terres catalanes de l'interior i, especialment, la comarca de Berguedà

The impact of the global financial crisis on migration to and remittance flows from Spain

This paper describes migration flows to Spain and remittance outflows from Spain during the economic crisis (2008-2010). It also explores the influence of recent migration and labour market trends in the different responses to the crisis observed in remittance flows to the main receiving countries, namely Bolivia, Colombia, Ecuador, Morocco and Romania. The paper shows that migration from and remittances to each of these countries have followed somewhat different trends since the crisis started.Es descriuen els fluxos migratoris cap a Espanya i les remeses procedents d'Espanya, durant la crisi econòmica (2008-2010). També s'explora la influència de la migració més recent i les tendències del mercat de treball, sobre les diferents respostes que donen a la crisi, aspecte observat a partir dels fluxos de remeses cap als principals països de recepció, és a dir, cap a Bolívia, Colòmbia, Equador, Marroc i Romania. El document mostra que la migració i les remeses han seguit tendències una mica diferents des que va començar la crisi.Se describen los flujos migratorios hacia España y las remesas procedentes de España, durante la crisis económica (2008-2010). También se explora la influencia de la migración más reciente y las tendencias del mercado de trabajo, sobre las diferentes respuestas que dan a la crisis, aspecto observado a partir de los flujos de remesas hacia los principales países de recepción, es decir, hacia Bolivia, Colombia, Ecuador, Marruecos y Rumanía. El documento muestra que la migración y las remesas han seguido tendencias un poco distintas desde que comenzó la crisi

Barris i immigració espanyola a la ciutat de Barcelona durant el segle XX

El procés d'arribada i assentament de la població nascuda fora de Catalunya a la ciutat de Barcelona ha estat molt divers segons el moment d'arribada a la ciutat i l'origen d'aquesta població. A més, el mateix component migratori ha exercit un paper clau en l'expansió urbana de Barcelona. En aquest capítol ens proposem identificar les pautes d'assentament a la ciutat de les persones que hi van arribar al llarg del segle xx: identificarem les etapes de màxim creixement urbà i migratori, n'establirem la relació i analitzarem les pautes de distribució i les estratègies residencials adoptades per la població que va arribar a la ciutat. Aquesta aportació intenta resoldre l'escassa atenció que la literatura sobre migracions internes ha dedicat a aquest tema. Per assolir aquest objectiu, ens basarem en les microdades del cens de població i habitatge de 1991, a partir del qual es poden conèixer les característiques de la població que encara residia en aquella data a la ciutat i de la població que ha estat protagonista dels moviments migratoris que han tingut lloc a la ciutat durant el segle XX. En aquest treball baixarem fins al nivell de secció censal com a escala d'anàlisi i utilitzarem eines d'estadística espacial per aprofundir en l'estudi de la distribució de la població en el territori barceloní.El proceso de llegada y asentamiento de la población nacida fuera de Cataluña a la ciudad de Barcelona ha sido muy diverso según el momento de llegada a la ciudad y el origen de esta población. Además, el componente migratorio ha jugado un papel clave en la expansión urbana de Barcelona. En este capítulo nos proponemos identificar las pautas de asentamiento en la ciudad de las personas que llegaron a lo largo del siglo xx: identificaremos las etapas de máximo crecimiento urbano y migratorio y analizaremos las pautas de distribución y estrategias residenciales adoptadas por la población que llegó a la ciudad. Esta aportación intenta solventar la escasa atención que la literatura sobre migraciones internas ha dedicado a este tema. Para alcanzar este objetivo, nos apoyamos en los microdatos del censo de población y vivienda de 1991, a partir del cual se pueden conocer las características de la población que residía en aquella fecha en la ciudad y de la población que fue protagonista de los movimientos migratorios que tuvieron lugar en la ciudad durante el siglo xx. En este estudio bajaremos hasta el nivel de sección censal como escala de análisis y utilizaremos herramientas de estadística espacial para profundizar en el estudio de la distribución de la población en el territorio barcelonés.The arrival and settlement in the municipality of Barcelona of the population born outside of Catalonia have changed depending on the moment on which the population arrived in the city and depending on its origin. In addition, the migratory component itself has played a major role in the urban expansion of Barcelona. In this chapter we aim to identify the settlement patterns of the population arrived in the city during the 20th Century: the periods of maximum urban and migratory growth are identified, interactions between them are established and distribution patterns in the city according to each origin are analysed. This report aims to solve the small attention that studies about internal migration in Spain have paid to this topic. To achieve this goal, the study is based on the 1991 Population and Housing Census microdata, which allows the analysis of the residents at the moment in Barcelona and the study of the interregional migrants that arrived in Barcelona during the different migratory waves of the 20th Century. In this study. we will use the census tract as analysis scale and we will use spatial statistical tools to deepen the knowledge of the population distribution in Barcelona area

The internal migration of foreigners in Spain

Este trabajo fue presentado en : 2006 European Population Conference - Liverpool. Session - Changes in the Mediterranean model of immigration.The purpose of this paper is to describe the internal migration of the foreign population in Spain. In particular, we intend to answer two questions: Are the internal migration patters of foreigners similar to those of natives? Do these migration patters differ by origin? The analysis is based on data from the Spanish Population Register, the Residential Variation Statistics and the Padron Continuo and another sources, which provides information on individuals changing place of residence by basic demographic and other socioeconomic characteristics. Following a descriptive analysis of migration patterns of foreigners and non-foreigners we have done multivariate analysis to explore some of the contextual characteristics that may influence differences in mobility among groups. Our preliminary findings suggest that, as observed in countries with a longer immigration tradition, the internal migration propensities and patterns of immigrants and natives differ significantly. Due to their demographic and social characteristics, immigrants tend to be more mobile than natives. Natives and immigrants of different origins also differ in their choice of destinations. Immigrants appear to be more influenced by social networks and seem thus less responsive than natives to regional economic factors and to the location of other amenities.L'objectiu d'aquest article es descriure la migració interna de la població estrangera a Espanya. Particularment, ens plantegem respondre a dues preguntes: Els patrons de migració interior dels estrangers són similars a aquells dels autòctons? Quins factors influeixen més en aquestes diferències?. L'anàlisi es basa en les dades del registre de la població espanyola, en les Estadístiques de Variacions Residencials, el Padró Continu i altres fonts que proporcionen informació sobre els llocs de residència dels individus i altres característiques socioeconòmiques i demogràfiques. Desprès d'un anàlisi descriptiu dels models de migració dels estrangers i espanyols, hem aplicat un anàlisi multivariant per explorar alguns factors contextuals que poden influir en les diferències de mobilitat entre grups. Els nostres resultats preliminars suggereixen que, com ja s'ha observat en els països amb una major tradició immigratòria, les intensitat de migració interior d'immigrants i autòctons, difereixen significativament. Degut a les seves característiques demogràfiques i socials, els immigrants tendeixen a ser més mòbils que els autòctons. Els immigrants estan més influenciats per les xarxes socials i són menys sensibles que els autòctons en els factors econòmics regionals.El propósito de este artículo es describir la migración interna de la población extranjera en España. En particular, nos planteamos responder a dos preguntas: ¿Los patrones de migración interior de extranjeros son similares a aquéllos de los nativos? ¿Qué factores influyen más en estas diferencias? El análisis se basa en los datos del registro de la población española, en las Estadísticas de Variaciones Residenciales, el Padrón Continuo y otras fuentes que proporcionan información sobre los lugares de residencia de los individuos y otras características socioeconómicas y demográficas. Tras un análisis descriptivo de los modelos de migración de extranjeros y españoles, hemos aplicado un análisis multivariante para explorar algunos factores contextuales que pueden influir en las diferencias de movilidad entre grupos. Nuestros resultados preliminares sugieren que, como ya se ha observado en los países con una mayor tradición inmigratoria, las intensidades de migración interior de inmigrantes y nativos difieren significativamente. Debido a sus características demográficas y sociales, los inmigrantes tienden a ser más móviles que los nativos. Los inmigrantes aparecen ser influenciados más por las redes sociales y parecer menos sensible que los nativos a los factores económicos regionales

El espacio social y geográfico de los jóvenes en Cataluña

Aquest article s'ha presentat al VIII Congreso de la Población Española. Santiago de Compostela, 13-15 de juny de 2002

La viabilidad demográfica de la España rural

En este artículo analizamos la demografía de los 4.925 municipios españoles que tenían menos de 1.000 habitantes en 2016, entidades que, por su escasa dimensión demográfica, muestran un mayor riesgo de despoblación. Realizamos un análisis de componentes principales (ACP) con 21 variables de naturaleza demográfica y geográfica. Posteriormente, construimos una tipología que identifica tres grupos de municipios, que revelan diversos grados de despoblación y para los que analizamos la evolución de su dinámica y estructura demográfica. Los resultados muestran las grandes dificultades de supervivencia demográfica futura de un amplio número de entidades municipales de los sectores rurales españoles.In this article we analyse the demographics of the 4,925 Spanish municipalities with less than 1,000 inhabitants in 2016, entities that, due to their small demographic size, show a higher risk of depopulation. We performed a principal component analysis (ACP) with 21 variables of a demographic and geographical nature. We then constructed a typology that identifies three groups of municipalities, which reveal varying degrees of depopulation and for which we analysed the evolution of their demographic dynamics and structure. The results show the great difficulties for the future demographic survival of a large number of municipalities in the Spanish rural sectors