Occasional folkloric notes taken by Palmira Jaquetti after 1937

A conseqüència d’una crisi personal esdevinguda entre 1934 i 1939, la vida de Palmira Jaquetti va prendre una nova virada que la va impulsar a compondre cançons i poesia. Després d’haver deixat la recol·lecció sistemàtica de cançons populars l’any 1945, Jaquetti va conservar l’interès per la cultura tradicional, sobretot per les cançons infantils. A partir de 1937 continuarà aplegant materials folklòrics, tot i que de manera esporàdica i empesa per altres interessos, els uns com a font d’inspiració artística i els altres per motius d’estudi o per mera curiositat. Les fonts primàries d’aquest article són els quaderns manuscrits i altres documents dipositats a l’arxiu privat de Palmira Jaquetti i Isant, que és propietat de la seva afillada i hereva Guillermina Jeggle i Soler i que es troba a hores d’ara a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).As a result of a personal crisis between 1934 and 1939, Palmira Jaquetti’s life took a new turn that led her to compose songs and poetry. After abandoning the systematic collection of folk songs in 1945, Jaquetti maintained her interest in traditional culture, especially in children’s songs. From 1937 onwards she continued to collect folkloric materials, albeit sporadically and motivated by other interests as she searched for artistic inspiration or simply gave free rein to her curiosity. The primary sources for this article are the manuscript notebooks and other documents kept in the private archive of Palmira Jaquetti i Isant, which is owned by her adopted daughter and heiress Guillermina Jeggle i Soler and which is currently located in Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Notícies

XI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics.V Congresso Internacional do Romanceiro.Oralités, de l’enquête à l’écoute.Archives as Knowledge Hubs: Initiatives and Influences

News

XI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics.V Congresso Internacional do Romanceiro.Oralités, de l’enquête à l’écoute.Archives as Knowledge Hubs: Initiatives and Influences.XI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics.V Congresso Internacional do Romanceiro.Oralités, de l’enquête à l’écoute.Archives as Knowledge Hubs: Initiatives and Influences

Os nacionalismos ibéricos nos estudos sobre o romanceiro tradicional

1 As bases do problema. – 2 Contornos do(s) nacionalismo(s) ibérico(s). – 2.1 O caso português. – 2.2 O caso catalão. – 2.3 O caso galego. – 3 O comparatismo como metodologia. – 4 Que pan-hispanismo? Alguns equívocos e desconhecimentos. – 4.1 Fontes documentais e estudos críticos. – 4.2 Na atividade editorial. – 5 Palavras finaisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersio

Notes on a version of "El fals testimoni" collected in Calafell

El propòsit d’aquest treball és destacar els aspectes comuns i les diferències en una versió tradicional d’«El fals testimoni» (IGRH 0446) recollida a Calafell (Baix Penedès). «El fals testimoni» narra un infame crim per honra executat per un marit ofès, que aquí s’anomena comte Flores, després d’haver cregut l’acusació calumniosa de la reina sobre la infidelitat de la comtessa, per les suposades relacions d’aquesta amb el rei. El relat termina quan el monarca coneix l’assassinat de la seva estimada i, en conseqüència, ordena la mort immediata dels dos responsables, la reina i el comte. La versió que examinem va ser comunicada cap al 1980 per la Sra. Carme Pedro Guinovart (1917–2003), filla d’aquella vila costanera, a un familiar seu, el metge Fermí Alari Pons, un conegut investigador de la cultura local. Encara que el text de Calafell presenti alguna fissura estructural, serveix per recordar que totes les versions són útils d’igual manera per tal d’establir el corpus d’un romanç, així com la seva distribució geogràfica.The purpose of this article is to highlight the commonalities and differences in a traditional version of “El fals testimoni” (IGRH 0446) collected in Calafell (Baix Penedès). “El fals testimoni” narrates an infamous honour killing perpetrated by an offended husband, here called Count Flores, after he believed the queen’s slanderous accusation about the countess’s infidelity and her alleged relations with the king. The story ends when the monarch discovers the murder of his beloved and immediately orders the execution of the two culprits, the queen and the count. The version we examine was reported around 1980 by Mrs Carme Pedro Guinovart (1917-2003), a native of that coastal village, to a relative of hers, the medical doctor Fermí Alari Pons, a well-known researcher of the local culture. Although the Calafell text has suffered some structural flaws, it serves as a reminder that all versions are useful when it comes to establishing the corpus of a romance and its geographical distribution