Rebés Molina, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'Any Patxot (2014)

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571CRÒNICAL’Any Patxot (2014).— Els deutes de gratitud no prescriuen mai, ni els personals ni, encaramenys, els col·lectius. El 8 de gener de 1964 va morir a l’exili un dels benefactors més admirablesde la nostra cultura, Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964). Home deconviccions morals fermes, profundes, havia pres la decisió de no tornar a Catalunya si no s’hirestablia primer l’Estat de dret. Un altre guixolenc, Josep Cullell-Ramis, ha contrastat recentment,a l’article «Catalanitat dolguda: Rafael Patxot i Agustí Calvet, ‘Gaziel’» (Diari ARA, 14/05/2014),el non serviam irreductible de Patxot amb l’opció escollida pel seu conterrani Gaziel, que fou lad’afrontar l’era ominosa de Franco de portes endins, dues actituds prou justificables que responena la personalitat de cadascú i que mostren, sobretot, un mateix sentiment d’amor a la terra. Tots dosvan morir el 1964, amb poques setmanes de diferència. El nom de Patxot havia caigut ja aleshoresen un oblit profund, i cinquanta anys després del seu traspàs, continua sent poc conegut per a am-plis sectors de la societat catalana. Per això ha resultat tan escaient l’Any Univers Patxot, impulsatper la Diputació de Barcelona (DIBA) i el consell assessor de la Masia Mariona. A més de serl’Oficina del Parc del Montseny, la Masia Mariona, aixecada per Patxot al terme de Mosqueroles idonada el 2005 a la DIBA pel seu nét Rafel Carreras-Patxot, acull des d’octubre de 2009 l’exposi-ció permanent «Univers Patxot». Amb motiu de l’efemèride que ens ocupa, s’hi ha afegit el portalweb http://universpatxot.diba.cat/ca. El servei divulgatiu «Univers Patxot» és present també a fa-cebook i twitter (hashtag #universpatxot), exigència dels hàbits tecnològics actuals.L’Any Patxot ha generat un nombre d’activitats tan elevat que fora llarg de ressenyar. Consul-teu al respecte el web «Univers Patxot». Els actes s’iniciaren de manera anticipada el 26 de novem-bre de 2013 al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), amb una conferència de l’historiadorJoaquim Puigvert, «Rafael Patxot i la tradició dinàmica de l’excursionisme científic i cultural», iuna declaració d’objectius a càrrec de Joan Puigdollers, diputat d’Espais Naturals i Medi Ambientde la DIBA: «La voluntat és que aquest país no s’oblidi de Rafael Patxot». La presentació institu-cional va tenir lloc el 28 de gener de 2014, a la DIBA, sota la presidència del titular de la corpora-ció, Salvador Esteve. JosepMassot i Muntaner, director de Publicacions de l’Abadia deMontserrat(PAMSA) i membre del consell assessor de laMasiaMariona, va fer la semblança «Rafael Patxot, cin-quanta anys després» i Joana Barber, directora del Parc del Montseny, va llegir un emotiu missatgetramès pels hereus Núria i Rafel Carreras-Patxot. Val la pena de destacar-ne el passatge següent:«Poca gent és conscient, però, que el nostre avi va sacrificar la seva vocació per donar-se comple-tament a la cultura catalana. Va permetre a entitats i a persones individuals d’acomplir-se plenamenti, per aquest motiu, no va poder-ho fer ell mateix». I és això que el distingia més, l’altruisme il’entrega a Catalunya.L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), un altre eix de l’Any Patxot, va celebrar el 20 de març unaJornada d’homenatge a Rafael Patxot, mecenes providencial de la institució. Hi intervinguerenJoandomènec Ros, president de l’IEC, Josep E. Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitatde la Generalitat, i els conferenciants Manuel Castellet, comissari de l’IEC per a l’Any Patxot,Josep Massot, president de la Secció Històrico-Arqueològica, i Josep Batlló, membre de l’IEC i021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 529 04/04/16 10:51530 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571professor de Universitat de Lisboa. Aprofitant l’avinentesa, el Dr. Castellet va notificar la creacióde l’«Espai Patxot», al web de l’IEC, http://patxot.espais.iec.cat, on s’han inclòs, fins ara, el Die-tari de la Institució Patxot (1926-1938), les memòries Guaitant enrera: fulls de la vida d’un octo-genari (1952), diverses dades sobre el Fons Patxot dipositat a l’Arxiu de l’Institut i la relaciód’obres de l’IEC publicades sota el seu patrocini. Durant la sessió es va presentar el llibre Rigorcientífic, catalanitat indefallent. Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) (IEC, 2014), a cura de ManuelCastellet. L’obra conté les tres comunicacions de la Jornada, a més del «Text de Núria i de RafelCarreras Patxot, llegit a la Diputació de Barcelona el 28 de gener de 2014» i una introducció forçacompromesa de Joandomènec Ros a propòsit de Patxot i la política cultural del present. Una de lesfinalitats de l’IEC, escriu el Dr. Ros, és la de realitzar, quan s’escaigui, tasques d’assessoramentdels poders públics, i actualment «no ens sentim prou utilitzats per les autoritats en allò que sabemfer». Al capdavall, «L’Institut d’Estudis Catalans és, des que es creà, una estructura d’estat d’aquestpaís que volem cada cop més lliure; i voldríem que els nostres representants polítics també ho cre-guessin». Pel que fa als estudis, el de Manuel Castellet, «Rafael Patxot, de científic i humanista amecenes», ressalta la dimensió humana de Patxot i les circumstàncies que l’apartaren del camí dela ciència per orientar-lo —velis, nolis— cap al mecenatge. El capítol del pare Massot, sobre elqual tornaré més endavant, és «Rafael Patxot, mecenes de l’Institut d’Estudis Catalans», i JosepBatlló evoca el «Rafael Patxot meteoròleg», afició que ell portava amb rigor professional, fruit de laqual són els volumsMeteorologia catalana (1908) i Pluviometria catalana (1912), però sobretot,els memorables Atles de núvols, on conflueixen la figura del científic metòdic i la del patrocina-dor, així com el treball conjunt i l’amistat amb Eduard Fontserè. Val a dir que l’AssociacióCatalanade Meteorologia té també el seu espai Patxot, http://www.acam.cat/AnyPatxot.Per la seva banda, la Direcció General de Cultura Popular i l’Abadia de Montserrat organitza-ren, el 18 de juny, a la Biblioteca de Catalunya, una Jornada sobre l’Obra del Cançoner Popularde Catalunya (OCPC), la més coneguda de les seves empreses, l’Arxiu de la qual és dipositat des de1991 a l’Abadia de Montserrat. L’acte, al qual comparegué el conseller Ferran Mascarell, el presidíLluís Puig, director general de Cultura Popular. S’hi va projectar, d’entrada, un vídeo que condensaamb eficàcia la trajectòria de l’OCPC, editat i realitzat per Carlos Villaoslada i produït pel Departa-ment de Cultura (https://www.youtube.com/watch?v=54Rpsc-j1mY). Van parlar després el con-servador de l’arxiu de l’OCPC, Josep Massot i Muntaner, «Els mecenatges de Rafael Patxot. De laBiblioteca de Catalunya al Llegendari Popular Català»; l’etnomusicòleg Ramon Vilar, «L’OCPC iel Departament de Cultura de la Generalitat»; el músic Josep Ll. Guzmán, «L’OCPC des del punt devista de la composició musical», i jo mateix, «Els materials catalans de Menéndez Pidal i altresqüestions referents a l’OCPC». En el decurs de l’Any Patxot, han portat a terme conferències i col-loquis—que no detallaré, per raons d’espai— l’Acadèmia de Bones Lletres, l’Agrupació Astronò-mica de Sabadell, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i la Universitat de Barcelona.Quant a les novetats editorials, cal destacar, en primer lloc, l’obra de JosepMassot i MuntanerRafael Patxot i Jubert. El savi, el mecenes, el patriota (PAMSA). Són cinc capítols arrodonits peruna relació completa dels «Llibres i articles de l’autor sobre Rafael Patxot i els seus mecenatges».El capítol primer, «Rafael Patxot, cinquanta anys després», amplia les semblances presentades a laDIBA, el 28 de gener, i el 20 de juny, a Sant Feliu de Guíxols, durant l’acte que acompanyà eldescobriment d’una placa commemorativa a la façana de l’antiga Casa Patxot, l’actual Cambra deComerç. Tant en aquest apartat com a la totalitat del llibre, diu Josep Massot, «m’he esforçat peracudir a les fonts primàries i, sempre que m’ha estat possible, hi he utilitzat documentació inèdita icontrastada». Del capítol segon, «Rafael Patxot i el monestir de Montserrat», crida l’atenció que elsenyor Patxot s’interessi i vulgui col·laborar en el projecte d’emplaçar un Observatori «al bell cimdel Montserrat». Patxot va donar a la comunitat benedictina una col·lecció d’instruments meteoro-lògics, l’any 1912. Segueix l’estudi «Rafael Patxot i l’Acadèmia de Bones Lletres», presentat el 13021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 530 04/04/16 10:51Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571CRÒNICA 531de febrer en una sessió pública de l’Acadèmia celebrada en honor del patrici empordanès, i queaporta molta llum sobre la relació entre ambdues parts, ben fluida abans de la Dictadura de Primode Rivera. Els capítols finals recullen les conferències fetes a l’IEC i la BC. Segons explica el pareMassot, Patxot «no es limitava a fer aportacions econòmiques, sinó que donava idees i imposavacriteris i que controlava personalment els seus mecenatges, com demostra prou el Dietari que vaanar redactant des de l’any 1926 respecte a les activitats de la Institució Patxot».Al seu torn, la DIBA ha publicat Els sermons de la medalla. Rafel Patxot i la Medalla d’Or delCentre Excursionista de Catalunya (1925-1935), amb pròleg de Jordi Casassas. Són els discursoso «sermons» que pronunciava en ocasió d’aquelles distincions, que ell mateix ofrenava «a qui méss’hagués distingit dintre del seu camp d’acció: alpinisme, excursionisme, recerca, erudició, treball,art, etc.». (Vegeu Guaitant enrera, p. 213-296).L’Escola Betània Patmos se situa en un antiga propietat de la família Patxot, el «Clos Montser-rat», a Pedralbes. Xavier Ciurans i Vinyeta, professor del centre, ha publicat ambmotiu del cinquan-tenari un volum molt ben escrit i presentat, Rere les passes dels Patxot. La història de tres Rafaels(1802-1964), consultable en línia. «El lector curiós veurà—segons la Presentació del pareMassot—de quina manera, a través d’una atapeïda xarxa familiar, els terrenys adquirits per Rafael Patxot iFerrer acabaren en mans de Rafael Patxot i Jubert i es convertiren en un inacabat “Clos Montser-rat”», en memòria de la seva filla gran, morta als 24 anys durant l’epidèmia de grip del 1919.Altres aportacions a l’Any Patxot han estat el recullCançons de Nadal (PAMSA), extret de lesmissions de l’OCPC, i Els ocells del Montseny, del biòleg Josep Ribas Falomir, editat pel Museude Ciències Naturals de Granollers, catalogació i estudi de l’avifauna del Parc i el seu entorn, ambun total de 214 espècies. Prestigioses revistes, com ara Serra d’Or,Muntanya, Sàpiens, Revista delBaix Empordà o L’Arjau, de Sant Feliu de Guíxols, s’han ocupat també de l’efemèride. I no podemconcloure sense al·ludir a dues exposicions itinerants. La primera, «Rafael Patxot. Mecenes, cien-tífic... l’home», organitzada per l’IEC, la DIBA i la Generalitat, es va veure a l’Espai Santa Cateri-na de Girona del 28 de febrer al 30 d’abril. Els comissaris Manuel Castellet i Jordi Soler l’hanplantejada com un diàleg entre les diferents facetes de Patxot i l’obra de cinc artistes contempora-nis, Ana Garcia-Pineda, Roc Parés, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos. L’objectiu era«apropar als ciutadans la persona discreta i l’intel·lectual compromès, i situar-lo en el lloc que esmereix en la història» (https://www.youtube.com/watch?v=VlsOQT-k4dE). La segona exposició,«La vida a pagès, L’estudi de la masia catalana», inaugurada a l’IEC el 3 de març, ha viatjat a Gra-nollers i a Olot per donar a conèixer, «sota la llum de les noves interpretacions i des d’una miradacontemporània», l’Estudi de la Masia Catalana (1923-1936), cedit en custòdia al CEC per NúriaDelétra Patxot-Carreras.Tal com hauria dit el seu biògraf Joaquim Maluquer, un esclat de realitzacions «a la memòriade Rafael Patxot i Jubert, en penyora de gratitud».Salvador RebésGrup d’Estudis EtnopoèticsAlgunes reflexions sobre l’Any Vinyoli.— Hi ha gent, entre la qual no em compto, que esmostra molt escèptica, i fins i tot refractària, respecte als anys d’homenatge a autors literaris o ar-tístics de la nostra cultura. Diuen, amb poques variacions, que l’homenatge ha de ser continuat, a lamanera (per entendre’ns) homeopàtica: una mica cada dia, cada mes, cada any; i addueixen —aparer meu, amb poca raó— que aquests homenatges institucionals, un cop acabat l’any, s’esvaei-xen com el fum i no deixen gaire petjada (o cap ni una).No hi puc d’estar d’acord. Durant l’any 2014 vaig tenir el privilegi de treballar com a comis-sari de l’Any Vinyoli—feia cent anys del naixement d’aquest gran poeta, i trenta de la seva mort—,021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 531 04/04/16 10:51

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141136/140225

L'Any Patxot (2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana