Gestión de los equipos de enfermería de UCI durante la pandemia COVID-19

The healthcare crisis caused by the pandemic has cruelly emphasised the relevance of critical care nurses. Every day the media has reported the demand from different hospitals for the appointment of new professionals. The Spanish Society of Intensive and Coronary Unit Nursing (SEEIUC) also called for the movement of professionals in less affected autonomous communities to offer support to those which were more saturated,1 all the while knowing that there were few options because the healthcare system cuts over the last few years has reduced the critical nursing teams, and the training of nursing experts in critical care requires months of post graduate training

La evaluación de competencias en profesionales de la salud mediante la metodología de la simulación

Este cuaderno es una recopilación de los instrumentos publicados para evaluar las competencias de los profesionales de la salud mediante la metodología de la simulación. Hasta la actualidad, todos los instrumentos publicados para evaluar la actuación de los estudiantes durante la simulación han sido creados y validados en el ámbito anglosajón. El GRISCA (Grup Recerca Infermera en Simulació a Catalunya i Andorra), como grupo de investigación, primero no reconocido, y el GRISIMULA (2017 SGR 231), después emergente, han traducido y adaptado a nuestro contexto cultural los instrumentos que en la revisión de la bibliografía muestran propiedades psicométricas adecuadas. En el capítulo del debriefing se comentan ambas modalidades: la formativa (donde se muestran herramientas para que esta se pueda realizar estructuradamente) y la evaluativa. Para este tipo de debriefing se identifican instrumentos originales en inglés con el fin de evaluar la actuación en un escenario simulado con distintos grupos profesionales. En los capítulos sucesivos se muestran ejemplos de escalas adaptadas y validadas a nuestro contexto cultural para su aplicación en la simulación de grado y posgrado de enfermería, así como en la simulación interprofesional

Clars i obscurs de la simulació en ciències de la salut

En 2022 la simulació formativa és una metodologia necessària en les Ciències de la Salut per tancar el cercle d’aprenentatges entre la teoria i la pràctica clínica. Els alumnes la consideren útil i la valoren amb uns alts nivells de satisfacció, però a més els hi provoca canvis que afavoreixen el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds (competències). Al grau d’infermeria de la Universitat de Barcelona està implantada a totes les assignatures pràctiques i amb una assignatura compartida amb el grau de medicina que es diu “Simulació interprofessional”. S’estructura en tres parts; un prebriefing on l’alumne realitza un treball previ per preparar els casos a través del joc gamificat, un briefing on l’estudiant es familiaritza amb l'escenari i treballa el cas en equip, dinamitzat per un professor-facilitador i una reflexió final compartida o debriefing on s’expliquen, s’extreuen i fins i tot s’avaluen les experiències de les situacions viscudes durant el treball dels casos. Els grans objectius de la simulació són entrenar habilitats tècniques com per exemple la punció vascular sense ajut i/o a través de la sonografia i no tècniques com la pressa de decisions, el treball en equip o la comunicació, entre d'altres, es poden planificar molts, però és recomana que no hi siguin a la mateixa simulació. El gran repte de la simulació és avaluar la seva efectivitat real com a metodologia docent, tant al grau com al postgrau o a la formació continuada. Altres grans reptes són: saber si podem integra-la a la cultura de la seguretat del pacient, aquella que tant efectes adversos provoca encara avui, conèixer si pot millorar la comunicació entre els equips professionals, si pot millorar les cures o la pràctica basada en la evidència, entre d’altres d’importants. Les debilitats d’aquesta metodologia són moltes, entre elles la manca de qualitat metodològica al disseny, la escassa translacionalitat per manca d’assajos clínics, amb cegament s d’avaluadors i de graelles validades al nostre context cultural, a més a la vessant de recursos s’han creat molts laboratoris de simulació que estan infrautilitzats. Els punts més febles de la efectivitat de la simulació estan relacionats amb els comportaments professionals i els resultat a la pràctica clínica, se transfereix poc coneixement adquirit, a través de la simulació a la pràctica clínica i es produeix un escàs canvi a l’atenció del pacient a la practica real. Encara s’ha investigar molt ver la eficàcia de la simulació, però a nivell metodològic i com a tècnica pedagògica hem de seguir desenvolupar-la més a nivell interprofessional, hem d’aconseguir implantar-la a les unitats de pràctica clínica dels centres assistencials i hem de poder alternar-la amb simulacions de realitat virtual o augmentada per reforçar i preparar als estudiants i professionals per una millor i més eficient practica clínica

Virtual simulation for last-year nursing graduate students in times of COVID-19: a quasi-experimental study

Background: The COVID-19 pandemic has made it necessary to adapt university health-education. Virtual simulation has been proposed to be a suitable tool. Methods: A quasi-experimental study was conducted on nursing students in the final year. The virtual simulation platform vSim® was used. Improvements in knowledge, skills during simulation, satisfaction and self-confidence obtained through the training provided were analyzed, as well as satisfaction with the platform. Results Pre-post training knowledge improved. Skill acquisition improved between the first and last attempts in all cases. The levels of self-confidence and satisfaction with the training and the platform used were high. Conclusions: The vSim® was a useful solution during the pandemic. Knowledge improved and high self-confidence was obtained

Reflexiones derivadas de la pandemia COVID-19

While we were drafting the recommendations for the joint contingency plan between the Spanish Society of Intensive Care and Coronary Unit Nursing (SEEIUC) and the Spanish Society of Intensive and Critical Care Medicine and Coronary Units (SEMICYUC), predictions were overtaken by events with regard to the magnitude of the COVID-19 pandemic. Members informed us of the lack of personal protection equipment (PPE), the rapid provision of improvised ICUs in various hospital areas and the recruitment of nurses to cover shifts. The failure to recognise the specialty of critical care nursing, included in the macro-specialty of medical-surgical nursing and not yet developed, has highlighted the urgent need to learn from our mistakes: specialisation, increase the number of nurses in teams and protect the public health syste

Cultural adaptation, translation and validation of the Spanish version Debriefing Experience Scale

Clinical simulation as a teaching methodology allows the student to train and learn technical abilities and/or non-technical abilities. One of the key elements of this teaching methodology is the debriefing, which consists of a conversation between several people, in which the participants go over a real or simulated event in order to analyze their actions and reflect on the role that thought processes, psychomotor skills and emotional states can play in maintaining, or improving their performance in the future. The Debriefing Experience Scale allows the experience of students in debriefing to be measured. The objective of this study is to translate the Debriefing Experience Scale (DES) into Spanish and analyze its reliability and validity to measure the experience of nursing students during the debriefing. The study was developed in two phases: One: the adaption of the instrument to Spanish, two: a transversal study carried out in a sample of 290 nursing students. The psychometric properties were analyzed in terms of reliability and construct validity using confirmatory factorial analysis (CFA). Cronbach's alpha was adequate for all the scales and for each one of the dimensions. The confirmatory factorial analysis showed that the 4-dimensional model is acceptable for both scales (experience and opinion). The Spanish version Debriefing Experience Scale questionnaire is useful, valid and reliable for use to measure the debriefing experience of university students in a simulation activity

Reliability and validity study of the Spanish adaptation of the 'Student Satisfaction and Self-Confidence in Learning Scale' (SCLS)

The European Higher Education Area (EHEA) recommends the use of new educational methodologies and the evaluation of student satisfaction. Different instruments have been developed in Spain to evaluate different aspects such as clinical decisions and teamwork, however no instruments have been found that specifically evaluate student self-confidence and satisfaction during clinical simulation. The aim was to translate the Student Satisfaction and Self-Confidence in Learning Scale (SCLS) questionnaire into Spanish and analyse its reliability and validity and understand the level of satisfaction and self-confidence of nursing students with respect to learning in clinical simulations. The study was carried out in two phases: (1) adaptation of the questionnaire into Spanish. (2) Cross-sectional study in a sample of 489 nursing students. The reliability and exploratory and confirmatory factorial analyses were performed. To analyse the relationship of the scale scores with the sociodemographic variables, the Fisher Student T-test or the ANOVA was used. The scale demonstrated high internal consistency reliability for the total scale and each of its dimensions. Cronbach's alpha was 0.88 (0.83 to 0.81) for each of the dimensions. The exploratory and confirmatory factor analysis showed that both the one-dimensional and two-dimensional models were acceptable. The results showed average scores above 4 for both dimensions. The SCLS-Spanish translation demonstrated evidence of its validity and reliability for use to understand the level of satisfaction and self-confidence of nursing students in clinical simulation. Clinical simulations help students to increase their levels of confidence and satisfaction, enabling them to face real scenarios in clinical practice

The impact of ABCDE bundle implementation on patient outcomes: a nationwide cohort study

Background: The ABCDE bundle is a set of evidence-based practices to systematically reduce the risks of sedation, delirium, and immobility in intensive care patients. Implementing the bundle improves clinical outcome. Aims and Objectives: To investigate the association between patient outcomes and compliance with bundle components ABC (analgosedation algorithms), D (delirium protocol), and E (early mobilization protocol). Design: A Spanish multicentre cohort study of adult patients receiving invasive mechanical ventilation (IMV) for ≥48 h until extubation. Methods: The primary outcome was pain level, cooperation to permit Medical Research Council Scale administration, patient days of delirium, and mobility. The secondary outcome was cumulative drug dosing by IMV days. Tertiary outcomes (ICU days, IMV days, bed rest days, ICU mortality, ICUAW) and independent variables (analgosedation, delirium, early mobilization protocols) were also studied. Results: Data were collected from 605 patients in 80 ICUs and 5214 patient days with IMV. Two-thirds of the ICUs studied applied no protocols. Pain was not assessed on 83.6% of patient days. Patient cooperation made scale administration feasible on 20.7% of days. Delirium and immobility were found on 4.2% and 69.9% of days, respectively. Patients had shorter stays in ICUs with bundle protocols and fewer days of IMV in ICUs with delirium and mobilization bundle components (P = 0.006 and P = 0.03, respectively). Analgosedation protocols were associated with more opioid dosing (P = 0.02), and delirium and early mobilization protocols with more propofol (P = 0.001), dexmedetomidine (P = 0.001), and lower benzodiazepine dosing (P = 0.008). Conclusions: The implementation rate of ABCDE bundle components was very low in our Spanish setting, but when implemented, patients had a shorter ICU stay, more analgesia dosing, and lighter sedation. Relevance to clinical practice: Applying some but not all the bundle components, there is increased analgesia and light sedation drug use, decreased benzodiazepines, and increased patient cooperation and mobility, resulting in a shorter ICU stay and fewer days of IMV

Adaptation and Validation of the ICU Mobility Scale in Spain

Objetivo: adaptar la ICU Mobility Scale (IMS) al ámbito de las unidades de cuidados intensivos (UCI) de España y evaluar las propiedades métricas de la IMS versión española (IMS-Es). Método: estudio descriptivo de carácter métrico desarrollado en dos fases. Fase 1: adaptación al español de la IMS mediante equipo de enfermeras y fisioterapeutas (traducción, piloto, retrotraducción y acuerdo). Fase 2: análisis de propiedades métricas (validez convergente, divergente y predictiva, fiabilidad interobservador, sensibilidad y diferencia mínima importante) de la IMS-Es. Se registraron características de los pacientes (Barthel, Charlson, IMC, sexo), nivel de sedación/agitación (RASS), estancias en UCI y hospital, supervivencia, calidad de vida (SF-12), debilidad muscular (MRC-SS) y movilidad (IMS-Es) en los pacientes del estudio multicéntrico nacional MOviPre. Resultados: tras obtener la IMS-Es, se implementó en 645 pacientes de 80UCI españolas entre abril y junio de 2017. Validez convergente: moderada correlación entre IMS-Es y MRC-SS (r=0,389; p<0,001) y comparación significativa entre grupos con y sin debilidad adquirida en la UCI (p<0,001). Validez divergente: no correlación entre IMS-Es e IMC (r [IC95%]: −0,112 [−0,232 a 0,011]), peso (r [IC95%]: −0,098 [−0,219 a 0,026]), Charlson (r [IC95%]: −0,122 [−0,242 a 0,001]) y Barthel (r [IC95%]: −0,037 [−0,160 a 0,087]) y sin diferencias entre sexos (p=0,587) ni categorías de IMC (p=0,412). Validez predictiva: moderadas y significativas correlaciones con estancia en hospital post-UCI (r [IC95%]: −0,442 [−0,502 a −0,377]) y componente físico del SF-12 (PCS) (r [IC95%]: 0,318 [0,063 a 0,534]); pacientes sin movilización activa en UCI mayor riesgo de mortalidad hospitalaria (OR [IC95%]: 3,769 [1,428 a 9,947]). Fiabilidad interobservador: muy buena concordancia entre enfermeras (CCI [IC95%]: 0,987 [0,983 a 0,990]) y entre enfermera-fisioterapeuta (CCI [IC95%]: 0,963 [0,948 a 0,974]). Sensibilidad al cambio: efecto pequeño al alta de UCI (d=0,273) y moderado a los 3meses del alta hospitalaria (d=0,709). Diferencia mínima importante: punto de corte de la diferencia de 2puntos, sensibilidad del 91,1% y especificidad del 100,0%. Conclusiones: la IMS-Es es útil, válida y fiable para ser implementada por enfermeras de UCI y por fisioterapeutas al valorar la movilidad de los pacientes críticos

Projecte d’entrenament del procés d’administració de medicació mitjançant la simulació d’alta fidelitat en el Grau d’Infermeria

Projecte: 2020PID-UB/020L’Organització Mundial de la Salut va posar en marxa la campanya “Coneix, Comprova i Pregunta” amb la finalitat de motivar als pacients, cuidadors i professionals de la salut (infermeres, metges i farmacèutics) a assumir un rol actiu en la seguretat del procés d’administració de la medicació (PAM). Una de las responsabilitats de les infermeres es l’administració segura i efectiva de medicació. Adquirir aquesta competència implica integrar coneixements teòrics, pràctics i de presa de decisions. Sense substituir hores de pràctica clínica amb el pacient real, es van programar sessions de simulació d'alta fidelitat per entrenar el PAM, de manera transversal a 3er i 4rt curs del Grau en Infermeria. Els i les estudiants van participar de forma individual en casos clínics en els que, primer van estudiar online (fase prebriefing) les habilitats cognitives del PAM (fàrmac correcte i dosi correcta) i posteriorment van participar en l'escenari simulat, amb un maniquí d'alta fidelitat, per entrenar les habilitats pràctiques del PAM (ítems nuclears del procés, vigilància, seguretat i prevenció). Es va utilitzar per guiar i avaluar el PAM l'instrument MEDICORRECT, creat i validat pel grup d'investigació SGR 2017 GRISimula amb finançament del REDICE (18-2020). Es van dur a terme 48 sessions de simulació a 3er curs i 4rt curs, implicant un total de 320 i 280 estudiants/tes respectivament