Exchange Rate Regimes for the New Member States of the European Union

One important issue for the new Member States (NMS) of the EU is the choice of the exchange rate regime that will allow them to participate successfully in the EMU process. Two exchange rate arrangements, compatible with the EU Treaty and ERM2 regulations, deserve special attention: flexible exchange rate regime and currency board with respect to the euro. The first regime (within stipulated bands), coupled with an inflation targeting scheme, agrees with the spirit of the European Commission and absorbs more easily supply shocks and Balassa Samuelson effects (which are present in real convergence and catching up episodes). It also prompts the process of nominal convergence. The second regime is suited to countries that need to foster the credibility of their monetary policy, but makes real adjustments to country-specific shocks and Balassa-Samuelson effects more difficult and/or costly. In this paper we investigate the dynamics of output and inflation under each exchange rate regime in NMS during the post EU accession and Maastricht phases. For that purpose, our model extends Gerlach and Smets (2000) and Detken and Gaspar (2003), icluding market distortions and three possible exchange rate regimes. In the empirical part of the paper we estimate SVAR models, following Bayoumi and Eichengreen (1993) methodology, in order to extract variances and covariances between shocks to each NMS and to the euro zone and compute individual social losses under each exchange rate arrangement. We use monthly data on industrial production and CPI for eight NMS countries. Our main result is that the optimal choice varies depending on the institutional and structural features of each economy, and on the likely source and nature of economic shocks to which it is exposed with respect to the whole euro area. Interestingly, the results for each country seem to conform to the general prescriptions that one would derive from the theory of optimal currency areasEU enlargment, exchange rate systems, SVAR, European monetary integration

El análisis de género y la geografía : reflexiones en torno a un libro reciente

L'importance croissante du mouvement féministe a eu sa repercussion dans le monde de la géographie, et en particulier dans la géographie anglo-saxonne. Il n'y a donc rien d'étonnant à la parution d'un ouvrage britannique, Geoapby and Gender: an introduction to feminist geography qui a le mérite d'être la premier livre sur le sujet et qui peut être considéré comme le manuel d'introduction indispensable pour connaître l'état de la question en matière de géographie féministe. Il contient, d'abord, une introduction à l'analyse féministe, sous l'angle duquel on aborde les différentes approches géographiques. A continuation, on présente une analyse féministe sur quatre sujets traditionnels en géographie: la struaure urbaine, la localisation industrielle, l'accb aux services et les sous-developpement. Et finalement, on examine le status de la femme dans la géographie académique anglo-saxonne. Tout au long de cet ouvrage, il devient évident que la géographie peut contribuer d'une façon substantielle au débat féministe. L'inegalité des genres et les rapports de pouvoir ne se manifestent pas de la même façon sur tout le territoire, c'est pourquoi l'étude des variations dans l'espace des mécanismes généraux peut apporter de la lumiére sur leur nature et origine.The increasing importance of the feminist movement has had considerable repercussions in geographical circles, especially in English-speaking countries. The appearance of a book in England entitled Geography and Gozder: un introduction to feminist geography does not, therfore, corne as a surprise. This book has the unquestionable merit of being the fust one published on the subject, and should be considered an indispensable introductory manual on the present state of affairs in feminist geography. In the first place, it provides an introduction to feminist analysis and offers insights on this perspective in relation to various geographical approaches. A feminist analysis of four traditionally geographical topics follows. The topics are: urban structure, industrial location, access to facilities and underdevelopment. Finally, the status of women in academic geography in Englishspeaking countries is examined. There is abundant evidence throughout the book that geography can make a substantial contribution to femenist debate. Bearing in mind that Gender inequality and power relationships are unevenly distributed in spatial terms, then the study of spatial variations in general mechanisms may greatly clarify the nature and origin of these mechanisms.La importància creixent del moviment feminista ha tingut una repercussió notable en el món de la geografia, i en particular en l'anglosaxona, No és, doncs, una sorpresa l'aparició de l'obra britànica Geography and gender: an introduction to feminist geography, que té el mèrit indiscutible de ser el primer llibre sobre el tema i que ha de considerar-se com l'indispensable manual introductori per al coneixement de l'estat de la qüestió de la geografia feminista. Hom presenta en primer lloc una introducció a l'anàlisi feminista bo i situant els diferents enfocaments geogràfics en aquesta perspectiva. Després hom procedeix a una anàlisi feminista de quatre temes geogràfics tradicionals, l'estructura urbana, la localització industrial, l'accés als serveis i el desenvolupament. En darrer lloc hom examina l'status de la dona en la geografia acadèmica anglosaxona. Tota l'obra palesa que la geografia pot contribuir de forma substancial al debat feminista. La desigualtat entre gèneres i les relacions de poder no es manifesten de manera uniforme en el territori, i per això, l'estudi de les variacions espacials dels mecanismes generals pot aclarir-ne la naturalesa i l'origen

Enric Lluch i Martín (1928-2012). In memoriam. Una mirada des del Departament de Geografia i Documents d'Anàlisi Geogràfica

Enric Lluch i Martin (1928-2012). In memoriam</em

Viajeras europeas en el mundo árabe : un análisis desde la geografía feminista y poscolonial

Se ha afirmado que las narrativas de viaje de mujeres son diferentes de las de los hombres y que su mirada sobre Oriente es menos despectiva. Sin embargo, el análisis de la intersección de los discursos de género, clase, nacionalidad y raza problematiza estas afirmaciones y nos muestra que las narrativas y experiencias de vida de las mujeres son ambivalentes; así pues, se pueden observar tanto complicidades como resistencias al hecho colonial, dependiendo de la posición particular en la mencionada intersección. Pero aunque las narrativas de mujeres no se aparten necesariamente del discurso colonial hegemónico (tal como lo presentó originalmente E. Said), no dejan de estar determinadas por el género. En este artículo se estudian las figuras de dos viajeras que visitaron diferentes partes del mundo árabe en época colonial. Isabelle Eberhardt (Ginebra 1877-Aïn Sefra 1904) viajó por Túnez y Argelia, y Gertrude Bell (County Durham 1868-Bagdad 1926) pasó la mayor parte de su vida adulta en Oriente Medio.S'ha afirmat que les narratives de viatge escrites per dones són diferents de les escrites pels homes i que la seva mirada sobre l'Orient és menys despectiva. Però l'anàlisi de la intersecció dels discursos de gènere, classe, nacionalitat i raça problematitzen aquestes afirmacions i ens mostra que les narratives i experiències de vida de les dones són ambivalents; en efecte, es poden trobar complicitats i alhora resistències al fet colonial, segons la posició particular en l'esmentada intersecció. Però encara que les narratives de dones no s'apartin necessàriament del discurs colonial hegemònic (tal com el presentà originàriament E. Said), aquestes no deixen d'estar determinades pel gènere. En aquest article s'estudia la figura de dues viatgeres que visitaren diferents parts del món àrab. Isabelle Eberhardt (Ginebra 1877- Aïn Sefra 1904) va viatjar per Tunísia i Algèria, i Gertrude Bell (County Durham 1868-Bagdad 1926) va passar la major part de la seva vida adulta a l'Orient Mitjà.On a affirmé que les récits de voyages des femmes sont différents de ceux des hommes et que leur regard sur l'Orient est moins dépréciatif. Toutefois, l'analyse de l'intersection des discours de genre, de classe, de nationalité et de race nous montre que ces affirmations sont hasardeuses et que leurs récits et expériences de vie sont ambivalents; ainsi, on peut observer autant de complicités que de résistances au fait colonial, en fonction de la position particulière de l'intersection mentionnée. Mais, bien que les récits de femmes ne s'écartent pas nécessairement du discours colonial hégémonique (comme l'a présenté originellement E. Said), elles n'en sont pas moins déterminées par le genre. Dans cet article, nous étudions les figures de deux voyageuses qui visitèrent différentes parties du monde arabe à l'époque coloniale: Isabelle Eberhardt (Genève 1877-Aïn Sefra 1904) voyagea en Tunisie et en Algérie, et Gertrude Bell (County Durham 1868-Bagdad 1926) passa la plus grande partie de sa vie adulte au Moyen Orient.It has been asserted that women's travel narratives are fundamentally different from men's and that their gaze on the Orient registered differences in less pejorative ways. However, the analysis of the intersection of gender, class, nation and race discourses problematizes this view and gives evidence that women's narratives and life experiences are ambivalent; in effect, one can find sites of resistance to colonialism as well as sites of complicity, depending on the individual women's positioning in this intersection. But even if women's narratives and life experiences do not necessarily deviate from the predominant discourse (as presented by E. Said's original formulation), their texts are nevertheless specifically gendered. In this article I study two women travellers who went to two different parts of the Arab World: Isabelle Eberhardt (Geneva 1877-Aïn Sefra 1904) who travelled to Tunisia and Algeria, and Gertrude Bell (County Durham 1868-Baghdad 1926) who spent most of her adult life in the Middle East

The differences that place makes. A critical view on Anglo-American hegemony in geography

Avui, potser més que mai a la història de la nostra disciplina, s’observa una indisputada hegemonia internacional d’una única geografia, l’angloamericana. Aquesta estableix les pautes del debat intel·lectual que té lloc a diverses parts del món, en gran part a causa de l’hegemonia de l’anglès. Però aquesta preponderància lingüística és una forma de poder que, mentre dignifica certes tradicions acadèmiques, en desautoritza unes altres. En aquest article em referiré, en primer lloc, a la situació de la geografia internacional una dècada després d’un cert debat sobre el tema en els fòrums internacionals de geografia crítica i, en segon lloc, al cas de la geografia feminista, que no és cap excepció en aquest procés.Today, perhaps more than ever in the history of our discipline, there is an undisputed international hegemony of a single geography: the Anglo-American. This has set the patterns of intellectual debate taking place in different parts of the world, largely due to the hegemony of English. However, this linguistic hegemony is a form of power that dignifies certain academic traditions, while disempowering others. This article first refers to the situation of international geography a decade after a debate on this issue was launched in international forums on critical geography and, secondly, the case of feminist geography, which is not an exception in this process.Hoy, quizás más que nunca en la historia de nuestra disciplina, se observa una indisputada hegemonía internacional de una única geografía, la angloamericana. Ésta establece las pautas del debate intelectual que tiene lugar en distintas partes del mundo, en gran parte debido a la preponderancia del inglés. Pero esta hegemonía lingüística es una forma de poder que, mientras dignifica ciertas tradiciones académicas, desautoriza otras. En este artículo me referiré, en primer lugar, a la situación de la geografía internacional una década después de un cierto debate sobre ello en los foros internacionales de geografía crítica y, en segundo lugar, al caso de la geografía feminista, que no es ninguna excepción en este proceso