El vi vell és Crist. Una hipòtesi sobre Lc 5,39

Discrepant de la interpretació general de la paràbola del vi nou en bots vells, aquest article sosté que a Lc 5,39, una sentència clarament tardana, el darrer redactor va capgirar el sentit de tota la paràbola: no seria explicar la resistència a passar de la vellesa del judaisme a la novetat del cristianisme, sinó una reprovació dels cristians judaïtzants. A les comunitats paulines i lucanes primer hi va haver l’evangelització, i després la novetat pertorbadora dels judaïtzants (recordem sobretot Ga). La principal objecció a aquesta interpretació és el prejudici dogmàtic que no hi pot haver contradicció de Lc 5,39 amb tota la perícopa lucana, i tampoc amb els paral·lels de Mt i Mc, que no contenen aquesta sentència. Per això Lc 5,39 s’ha interpretat sempre de manera harmonitzant. La interpretació ací proposada prendria encara més força si s’admet que amb el mot final khrestós, per itacisme pronunciat khristós, el redactor lucà, amb un joc de paraules, ha volgut al·ludir al Crist: el vi vell és el bo, és el Crist: o palaiòs khrestós [=Khristós] estin. Els mots Christus i Chrestus, christiani i chrestiani, eren emprats indiferentment pels autors cristians dels ss. I-II. Nombrosos textos bíblics i extrabíblics donen suport a aquesta hipòtesi.Differing from the usual interpretation of the parable of the new wine in old skins, this article maintains that at Lk. 5.39, clearly a later sentence, the final editor changed completely the meaning of the parable: the intention was not to explain the resistance expressed by (old) Judaism to (new) Christianity, but was rather to rebuke judaizing Christians. In the Pauline and Lukan communities, there was first of all evangelization and then came the troubling activity of the judaizers (bearing in mind Galatians especially). The chief objection to this interpretation is the dogmatic presupposition that there can be no contradiction between Lk. 5.39 and the rest of the Lukan pericope, nor the parallels in Matthew and Mark, which do not have this sentence. Consequently, Lk. 5.39 has always been interpreted so as to concord with the rest of the parable. The interpretation proposed here takes on even more force if the play on words is recognized at the end, where there is the word khrestós, pronounced khristós by itacism – the Lukan editor thus makes an allusion to Christ, saying that the good wine is Christ: o palaiòs khrestós [=Khristós] estin. The terms Christus and Chrestus, christiani and chrestiani, were used interchangeably by the authors of the 1st and 2nd centuries. Numerous extra-biblical texts lend support to this hypothesis

Introducción a la "Lectio Divina"

The practicing of the Lectio Divina, as any gift of God, is always a new reality. It generates innovating spiritual dynamics which enable the faithful not only to appreciate the Word of God but also to follow a movement of conversion when they feel He is touching their lives. The author shows original ways to practice with faith the Lectio Divina based on the biblical text. This is how this practice gives touchstones not only to those living in little communities but also for those at large in the universal Church.El ejercicio de la Lectio Divina, como todo don de Dios, es una realidad siempre nueva, gestora de dinámicas espirituales innovadoras capaces de suscitar en los creyentes no solo el aprecio por la Palabra de Dios, sino también un movimiento de conversión cuando las personas sienten el toque divino en su existencia. El autor muestra formas originales para aplicarse con fe en la «Lectura de Dios» con base en el texto bíblico, de este modo dicha praxis aporta criterios de vida no solo a los miembros de las pequeñas comunidades sino también a la Iglesia universal

Le Catecismo patriótico español de Menéndez-Reigada (1938)

Une seule édition (Salamanca, Imprenta Comercial, s.a.) attribue le Catecismo patriótico español à « Fray Albino G. [González] Menéndez Reigada ». C’est aussi, actuellement, l’avis des Frères Dominicains. Mais l’auteur pourrait être son propre frère Ignacio, ou plutôt les deux frères, étant donné qu’ils travaillaient souvent de concert et que la plupart des éditions donnent comme auteur simplement « Menéndez-Reigada ». Fray Albino González Menéndez-Reigada (né à Corias de la Pravia, Asturias,..

Impacte del Concili II del Vaticà a l'Espanya de Franco

En un estat oficialment confessional i catòlic, el Concili II del Vaticà va tenir un gran impacte en el nacionalcatolicisme espanyol i, molt particularment, en les relacions entre la jerarquia i molts sacerdots de la base i militants catòlics. Les autoritats espanyoles van intentar influir en les seves decisions, però sense èxit, i després del Concili dues qüestions es presentaven com a especialment conflictives per al règim franquista: reconèixer la llibertat religiosa i admetre la nova organització col·legial de l'episcopat espanyol. L'article repassa també l'especial incidència del moviment conciliar a Catalunya i el País Basc.En un estado oficialmente confesional y católico, el Concilio II del Vaticano tuvo un gran impacto en el nacionalcatolicismo español y, muy particularmente, en las relaciones entre la jerarquía y muchos sacerdotes de la base y militantes católicos. Las autoridades españolas intentaron influir en sus decisiones, pero sin éxito, y después del Concilio dos cuestiones se presentaban como especialmente conflictivas para el régimen franquista: reconocer la libertad religiosa y admitir la nueva organización colegial del episcopado español. El artículo repasa también la especial incidencia del movimiento conciliar en Cataluña y el País Vasco.In an officially confessional and Catholic state, the Vatican Council II had a great impact on the Spanish National Catholicism and, specially, on the relationships between the hierarchy and many priests and Catholic followers. The Spanish authorities tried to influence their decisions unsuccessfully and after de Council there were two issues that became specially awkward for Franco's regime: recognizing religious freedom and admitting the new Spanish episcopacy collegiate organisation. This article also reviews the importance of the conciliar movement in Catalunya and the Basque Country