Diferenciació de vins de la varietat trepat : utilització de tècniques moleculars

Determinar la varietat amb la qual ha estat elaborat un vi es presenta com un aspecte interessant des del punt de vista de la traçabilitat del producte i de la detecció de fraus en el sistema de controls reglamentaris de les diferents denominacions d'origen. En el cas de la DO Conca de Barberà, on la varietat autòctona trepat i els vins elaborats a partir d'aquesta representen un símbol de reconeixement de la zona, el fet de poder autentificar l'origen varietal del producte és un dels factors de qualitat més valorats pels consumidors en la decisió d'adquirir-lo. L'obtenció i anàlisi de l'ADN procedent de possibles restes de raïm encara presents en els vins s'utilitza per a identificar la varietat amb què s'han elaborat. Això ha estat possible en el cas de vins negres, en què el contacte amb la pell durant un període més o menys llarg durant la fase de maceració permet obtenir restes d'ADN vegetal. Però en vins rosats, en què la possibilitat d'obtenir- ne és més reduïda pel menor temps de maceració, l'aplicació d'aquesta tècnica ha estat menys estudiada. El treball que es presenta demostra la utilitat d'una tècnica molecular: l'anàlisi de l'ADN mitjançant marcadors microsatèl·lits, per a la caracterització varietal de vins de la varietat trepat. S'han analitzat deu vins en rama monovarietals de trepat, sis d'elaborats a escala industrial i quatre d'elaborats a escala experimental, mitjançant vint marcadors microsatèl·lit. Els resultats obtinguts s'han comparat amb l'anàlisi de la varietat trepat a partir de material vegetal (fulla) i també amb els valors resultants de l'anàlisi de quatre vins elaborats a partir de tempranillo, garnatxa negra, monestrell i pinot negre. La identificació del trepat en vins i la diferenciació d'aquesta varietat respecte a altres varietats negres utilitzades per a elaborar vins monovarietals ha estat possible gràcies a la utilització d'aquesta tècnica molecular.Determinar la variedad con la que se ha elaborado un vino se presenta como un aspecto interesante desde el punto de vista de la trazabilidad del producto y de la detección de fraudes en el sistema de controles reglamentarios de las diferentes denominaciones de origen. En el caso de la DO Conca de Barberà, donde la variedad autóctona trepat y los vinos elaborados a partir de esta representan un símbolo de reconocimiento de la zona, el hecho de poder autentificar el origen varietal del producto es uno de los factores de calidad más valorados por los consumidores en la decisión de su adquisición. La obtención y análisis del ADN procedente de posibles restos de uva aún presentes en los vinos se utiliza para identificar la variedad con la que han sido elaborados. Esto ha sido posible en el caso de vinos tintos, en los que el contacto con el hollejo durante un periodo más o menos largo durante la fase de maceración permite obtener restos de ADN vegetal. Pero en vinos rosados, en los que la posibilidad de obtenerlo es más reducida debido al menor tiempo de maceración, la aplicación de esta técnica ha sido menos estudiada. El trabajo que se presenta demuestra la utilidad de una técnica molecular: el análisis del ADN mediante marcadores microsatélites, para la caracterización varietal de vinos de la variedad trepat. Se han analizado diez vinos en rama monovarietales de trepat, seis elaborados a escala industrial y cuatro elaborados a escala experimental mediante veinte marcadores microsatélite. Los resultados obtenidos se han comparado con el análisis de la variedad trepat a partir de material vegetal (hoja) y también con los valores resultantes del análisis de cuatro vinos elaborados a partir de tempranillo, garnacha tinta, monastrell y pinot noir. La identificación del trepat en vinos y la distinción de esta variedad respecto a otras variedades tintas utilizadas para elaborar vinos monovarietales ha sido posible gracias a la utilización de esta técnica molecular

La torre carolíngia de guaita del castellà de Llançà, Alt Empordà (Girona)

The excavation on the Castellà let us know that this rock has had an important strategic role along the centuries and it has been used in the different historyc ages: during the prehistory and the protohistory, in the roman age, the carolingian times and may be during the middle age, as we don’t know till which crhonological moment was the carolingian tower in use and if it had a defensive function till its substitution in modern times by another tower in the XVI-XVII centuries. In the XIX century the insularity of the Castellà makes it appropiate to isolate foreign people during the cholera. But, the most important find of the excavation has been the discovery of a rectangle tower built in the carolingic period which can be related to the moment in which the monastery of Sant Peter of Rodes became independent and got huge properties from the count of Empúries-Rosselló, the majority of them in the Llançà term.The excavation on the Castellà let us know that this rock has had an important strategic role along the centuries and it has been used in the different historyc ages: during the prehistory and the protohistory, in the roman age, the carolingian times and may be during the middle age, as we don’t know till which crhonological moment was the carolingian tower in use and if it had a defensive function till its substitution in modern times by another tower in the XVI-XVII centuries. In the XIX century the insularity of the Castellà makes it appropiate to isolate foreign people during the cholera. But, the most important find of the excavation has been the discovery of a rectangle tower built in the carolingic period which can be related to the moment in which the monastery of Sant Peter of Rodes became independent and got huge properties from the count of Empúries-Rosselló, the majority of them in the Llançà term

Pantalles de pilons secants i anàlisi comparativa amb altres tipologies dins l'àmbit urbà

Les estructures de contenció de terres dins l'àmbit urbà i en presència d'aigua es redueixen, principalment, a les pantalles contínues i a les pantalles de pilons secants. Actualment les primeres, amb l'ús de llots bentonítics com a fluids d'excavació, estan fortament implantades al territori espanyol mentre que les segones tenen un camp d'actuació reduït. Aquesta tesina estudia amb detall les pantalles de pilons secants i realitza una anàlisi multicriteri entre ambdues tipologies de pantalla, considerant el temps d'execució , el cost econòmic i els impactes sobre l'entorn urbà i natural de cadascuna. L'anàlisi es planteja a partir de dades experimentals obtingudes a Palma de Mallorc

La Geografía Política en Vidal de la Blache : "La France de l'Est"

En 1979 Y. Lacoste a publié dans la revue «Hérodote», un article surpreneant intitulé «A bas Vidal ... Viva Vidal» qui exhumait la dernière oeuvre de Vidal de la Blache: La france de l'Est (Loraine-Alsace) (1917). Dans cet article, Lacoste faisait l'éloge de certains aspects économiques, sociaux et surtout géopolitiques, non traités dans le traditionnel modèle vidalien. Nous tenteron d'approfondir dans cet essai l'une des questions qu'a induite l'article de Lacoste, a savoir la place qu'occupe la Géographie Politique dans l'école vidalien. Les différents travaux et actions des disciples de Vidal ont fait preuve d'un grand intéret pour la Géographie Politique en abandonnant provisoirement le schéma decriptif prope A la géographie régionale française. A la fin de la première guerre mondiale, le problème frontalier de l'AlsaceLoraine devient l'axe central de La France de l'Est; On a fait ressortir les éléments géo-politiques de cette oeuvre a fin de démontrer que l'aspect géo-politique de l'école vidalienne est méconnu.In 1979, a surprising article of Y. Lacoste's appeared in the periodical publication «Hérodote» under the title of «A bas Vidal... Viva Vidal» («Down with Vidal, long live Vidal»), the objective of which was to unearth the last work of Vidal de la Blache: La France de l'Est (Loraine-Alsace) (1917). In this work, Lacoste distinguished some aspects previously ignored in what has traditionally been considered the vidalian model of geography; aspects such as economic social and especially, geopolitical phenomena. This article attempts to make a more profound analysis of one of the questions raised in Lacoste's article: What role did Political Geography play in the French Vidal de la Blache School of thought?. Many of the works and actions of Vidal's disciples demonstrate a special interest in Political Geography, with the momentaneous abandon of the descriptive model, so characteristic of French regional Geography. In fact, the Alsace-Loraine frontier dispute at the end of the First World War was the central theme in La France de l'Est. The truly geo-political elements of this work have been extracted, in an effort to demonstrate that one aspect of the Vidalian School has long been forgotten -the aspect of Political Geography.En 1979, Y. Lacoste publicó en la revista «Herodote» un sorprendente articulo, titulado «A bas Vidal ... Viva Vidal!», en el que pretendia desenterrar la Última obra de Vidal de la Blache: La France de l'Est (Loraine-Alsace) (1917). Lacoste apreciaba en esta obra algunos aspectos silenciados en el que tradicionalmente se ha considerado modelo vidaliano de la geografia, tales como los fenómenos económicos, sociales y, especialmente, geopoliticos. El presente ensayo pretende profundizar en uno de los interrogantes que abrió el articulo de Lacoste: i qué lugar ocupa la Geografia Política en la escuela francesa de Vidal de la Blache? Varias obras y actuaciones de los discipulos de Vidal denotan un especial interés por la Geografia Política, abandonando momentaneamente el modelo de las descripciones propias de la geografia regionalista francesa. La problematica fronteriza de la Alsacia-Lorena a finales de la I Guerra Mundial se convierte en el eje central de La France de I'Est; de esta obra se han separado 10s elementos propiamente geopoliticos, a fin de demostrar que existe un aspecto olvidado dentro de la escuela vidaliana, el aspecto de la Geografia Política.El 1979 Y. Lacoste publicava a «Hérodote» un sorprenent article que, sota el títol de «A bas Vidal ... Viva Vidal», pretenia treure a la llum la darrera obra de Vidal de la Blache: La France de l'Est (Lorraine-Alsace) (1917). Lacoste elogiava d'aquesta obra el fet de comptar amb alguns aspectes no inclosos en el que tradicionalment s'ha considerat model vidalil, com ara els fenomens econbmics, socials i, sobretot, geopolítics. El present assaig pretén aprofundir en un dels interrogants que va obrir l'article de Lacoste: quin era el lloc ocupat per la Geografia Política dins l'escola francesa a l'época vidaliana? Diverses obres i actuacions dels deixebles de Vidal denoten un interks rellevant per a la Geografia Política, abandonant momentaniament el model de les descripcions prbpies de la geografia regionalista francesa. La problematica fronterera de l'Alsacia-Lorena a les acaballes de la I Guerra Mundial esdevé l'eix central de La France de l'Est; d'aquesta obra s'han volgut destriar els elements prbpiament geopolitics, amb la finalitat conjunta de demostrar que, efectivament, existeix una vessant oblidada de l'escola vidaliana, la vessant de la Geografia Política

Acadèmia i igualtat de gènere : només un miratge?

L'article fa un repàs dels treballs sobre les desigualtats d'accés, promoció i productivitat científica entre homes i dones dins la universitat, una de les institucions amb més pes social i, per tant, un referent i un reflex dels fenòmens que tenen lloc en molts d'altres àmbits de la nostra societat. Diferents disciplines, entre elles la geografia, han abordat aquest tema buscant explicacions i creant un cert debat al seu entorn. Factors sociodemogràfics, culturals i històrics perviuen malgrat les recents mesures a favor de la igualtat de gènere i l'equitat en el món acadèmic. El massiu accés de les dones, com a estudiants, a la universitat no ha estat seguit per un increment semblant en tant que docents o investigadores, i aquestes s'han trobat amb importants entrebancs per aconseguir la consolidació laboral, atès que, per ascendir, han hagut d'assumir models clarament masculins, amb importants costos diferencials respecte als homes.El artículo hace un repaso de los trabajos sobre las desigualdades de acceso, promoción y productividad científica entre hombres y mujeres dentro de la universidad, una de las instituciones con mayor peso social y, por tanto, un referente y reflejo de los fenómenos que tienen lugar en muchos otros ámbitos de nuestra sociedad. Diferentes disciplinas, entre las que se encuentra la geografía, han abordado este tema buscando explicaciones y creando un cierto debate a su alrededor. Factores sociodemográficos, culturales e históricos perviven a pesar de las recientes medidas a favor de la igualdad de género y la equidad en el mundo académico. El masivo acceso de las mujeres, como estudiantes, a la universidad no ha ido acompañado por un incremento parecido como docentes o investigadoras, y éstas se han encontrado con importantes trabas para su consolidación laboral, teniendo que asumir para su promoción modelos claramente masculinos, con importantes costes diferenciales respecto a los hombres.Cet article fait une révision des travaux menés sur les inégalités d'accès, de promotion et de productivité scientifique entre les hommes et les femmes à l'université, étant l'une des institutions revêtant un poids social majeur, elle est donc une référence et un reflet des phénomènes qui se déroulent dans d'autres cadres de notre société. Différentes disciplines, entre autres la géographie, ont abordé ce thème en cherchant des explications et ont généré un certain débat à son propos. Les facteurs sociodémographiques, culturels et historiques restent présents bien que des mesures récentes aient été prises en faveur de l'égalité des sexes et de l'équité dans le cadre académique. Le massif accès des femmes à l'université.comme étudiantes, n'a pas était accompagné d'une égale augmentation dans le domaine de l'enseignement ou de la recherche, et celles-ci ont connu de fortes entraves a leurs consolidations professionnelles, de part le fait qu'elles doivent assumer des modèles de promotion clairement masculin qui présentent pour elles des coûts différentiels par rapport aux hommes.The article reviews research on inequalities in access, promotion and scientific productivity between men and women in the university, one of the most important social institutions and thus both a reference point for and a reflection of the phenomena which occur in many other areas of society. Different disciplines, including geography, have approached this issue, looking for explanations and developing debate around them. Socio-demographic, cultural and historical factors persist, in spite of recent measures in favour of gender equality and equity in the academic world. The massive entrance of women, as students, into university has not been accompanied by any equivalent increase in women teachers or researchers, and these latter have encountered important barriers to consolidating their careers, having to adopt patently masculine models with important differential costs compared to men

Presencialitat i virtualitat: relacions entre text teatral i món digital per a la peça País sense paraules de Dea Loher

Fruit de l’aparició de les noves tecnologies, observem una transferència de la representació i de la percepció del món físic al món digital.Si ens centrem en els canvis que aquesta transferència genera en la manera de relacionar-nos amb la ficció, com s’articula el fet teatral en aquestes noves formes d’alteritat? Es proposa indagar en les noves maneres d’observar el món des de la mateixa arquitectura teatral.Podem obrir noves relacions entre l’obra i l’espectador en un entorn vinculat a l’experiència mitjançant la tecnologia? El projecte parteix de la posada en escena del text País sense paraules de Dea Loher. Del textemergeixen conceptes com la incomunicació, les dificultats d’expressió o els límits del llenguatge i de la imatge. I és a partir del text teatral, i no a la inversa, que es proposa investigar l’ús dels nous mitjans digitals de comunicació per, d’una banda, apropar l’espectador a l’obra, mitjançant l’ús d’aquestes tecnologies, des d’un espai i un temps anterior a la visualització de la peça al teatre, i, de l’altra, plantejar una experiència interactiva per tal que l’espectador pugui experimentar prèviament en l’obra el que es viurà en escena i vincular així totes dues vivències.El projecte es planteja com una peça global amb la qual els límits entre l’experiència remota –prèvia i virtual– generada mitjançant eines digitals queda totalment vinculada a la peça teatral i a la posada en escena, allò que per oposició anomenem experiència presencial i física. La proposta investiga i teoritza sobre com l’experiència digital modela l’experiència física de recepció de la peça, i també com la peça i els codis que estableix determinen el disseny de l’experiència digital. S’hi analitza com es vinculen l’una i l’altra, de manera bidireccional i de forma coherent per tal de crear una peça única que no s’entendria igual sense les dues parts

L'autoavaluació en projectes d'enginyeria: prova pilot en expressió gràfica a l'ESEIAAT

Es presenta una comunicació sobre l’Autoavaluació en projectes d’Enginyeria. És un projecte pilot començat el curs 2017-18 i que s’ha continuat en aquest curs 2018-19, en el qual els alumnes d’Expressió Gràfica s’autoavaluen. La investigació comença amb una enquesta completada pels alumnes després d’haver realitzat i presentat un projecte d’Expressió Gràfica que engloba tots els continguts i competències que adquireixen al llarg de l’assignatura. Tot i que en l’enquesta es pregunta també pel treball en equip i pel conjunt de l’assignatura, ens centrarem amb les dades corresponents al projecte, que és un treball de grup. Els alumnes hauran de valorar els seus aprenentatges de diferents competències de l’Expressió Gràfica com són: la representació de peces, l’acotació, els talls i seccions i el coneixement de geometria 3D. L’autoavaluació encara no és una avaluació vinculant, però ajuda a arribar a una valoració més consensuada, tenint en compte primerament l’avaluació del docent, sense menystenir la que realitza el propi alumn

Self-assessment in industrial engineering. Pilot test in graphic engineering at the Polytechnic University of Catalunya-BarcelonaTech

The final publication is available at link.springer.comWe present a study on Self-evaluation in the subject of Graphic Engineering in industrial engineering degrees. It has been implemented at the Polytechnic University of Catalunya in its Terrassa campus (Barcelona). This pilot project started in the 2017–18 academic year and it has continued in 2018–19 school year. The research begins with a survey completed by the students after they have developed and presented the final project of Graphic Engineering. Students must respond about the contents and competences they acquire throughout the course. Although the survey also asks for teamwork on the whole subject, we will focus on data corresponding to the project and self-evaluate it to its final result. Students must assess their learning from different graphic skills such as: pieces representation, dimensioning, sections and the knowledge of 3D geometry. The self-assessment is not yet a binding evaluation, but it helps to obtain more consensual assessment, taking into account, the teacher evaluation first, without underestimating what the student doesPostprint (author's final draft