El monestir de Santa Maria de Roses (1592-1835): l’annexió a Amer, la militarització i l’extinció

Al darrer quart del segle XVI un seguit d’esdeveniments marquen la suposada fi del monestir benedictí de Santa Maria de Roses. El més important és l’annexió a l’abadia de Santa Maria d’Amer, el 1592, dins el programa de reforma de les ordes de Felip II. La proximitat amb la ratlla de França i l’escalada de tensió bèl•lica envers la monarquia espanyola faran que la vida monacal se’n ressenti totalment. El monestir s’esllangueix en el segle XVIII, quan entra en competència amb la nova parròquia de Roses, fins que desapareix amb les desamortitzacions de 1835. L’article aporta novetats documentals i arqueològiques sobre aquest període.A series of events at the last quarter of the sixteenth century indicate towards what seemed to be the end of the Benedictine monastery Santa Maria de Roses. The most important one is its annexation to the abbacy of Santa Maria de Amer in 1592 following the reform program of religious orders by Philip II. The monastery also suffered from its proximity to the French border and the military tension towards the Spanish monarchy. It continues to function barely in the eighteenth century when in enters into competition with the new parish of Roses and finally disappears with the disentailment in 1835. This article offers new text and archaeological data on this period

Television programs for teenagers and the use of multimodality in knowledge popularization

The aim of this work is to study the interaction of spoken words and images that are used within programs targeted to popularize knowledge among teenagers. We will look into the program Bit@bit developed by Televisió de Catalunya, which is intended to disseminate computer concepts, tools and procedures. In this kind of program, one can find spoken language (on/off screen voices, interviews, etc.), other oral material (sounds, music, songs), written language (descriptions, title sequences, inserts and Uniform Resource Locator, or electronic addresses), and other visual material (film cut images, advertising, other TV programs, cartoons, films, both location or studio images, depicting reality, or computer screens, or logotypes). The profusion of multimodal elements used in this program helps to keep the young audience's attention. The use of references to their world or knowledge, as a target group, is based on interplay among different semiotic strategies. At the same time, the entire program's multi-segmentation into short video clips, combined with a fast paced sound track helps its audience to understand the specialized explanations presented. Of all the multimodal wealth that the program presents, we will concentrate only on the relationship between the words and the images (leaving other secondary semiotics to one side), the main strategy for achieving the objective of transmitting knowledge and winning adolescent audience

Time-varying volume visualization

Volume rendering is a very active research field in Computer Graphics because of its wide range of applications in various sciences, from medicine to flow mechanics. In this report, we survey a state-of-the-art on time-varying volume rendering. We state several basic concepts and then we establish several criteria to classify the studied works: IVR versus DVR, 4D versus 3D+time, compression techniques, involved architectures, use of parallelism and image-space versus object-space coherence. We also address other related problems as transfer functions and 2D cross-sections computation of time-varying volume data. All the papers reviewed are classified into several tables based on the mentioned classification and, finally, several conclusions are presented.Preprin

Les estratègies i els recursos expressius en els magazins radiofònics

Aquest article és fruit de l'anàlisi de quatre magazins radiofònics (El matí de Catalunya Ràdio, On vols anar a parar?, Un altre món i Serendípia) i, concretament, de la llengua oral que s'hi utilitza. De fet, l'objectiu primer de l'estudi és posar de manifest les estratègies lingüístiques dels presentadors que fan que el programa guanyi en empatia cap al receptor, que aconsegueixi connectar amb el seu públic de cada dia. S'hi vol respondre les preguntes: Com s'ho fan alguns conductors de magazins radiofònics per atreure l'audiència? Quines habilitats lingüístiques són més efectives a l'hora d'aconseguir l'atenció dels oients? Quines diferències hi ha entre ells

Punts forts i punts febles en la recerca infermera realitzada a l’ atenció domiciliària

L'atenció domiciliària és el sector de salut que ha experimentat un major increment en els darrers anys al nostre país. No obstant això, la recerca en atenció domiciliària està encara poc desenvolupada. Objectiu: identificar els punts forts i els punts febles de la recerca infermera en l'àmbit domiciliari. Mètode: Un primer anàlisi realitzat per la investigadora principal permet conèixer les necessitats de les persones que són ateses per l'atenció domiciliària així com els aspectes de cures lligats a una major qualitat de vida. En un segon anàlisi es va realitzar un grup de discussió sobre els punts febles i els punts forts de la investigació infermera. Resultats: els punts forts estan relacionats amb la satisfacció professional, el millor coneixement de l'entorn i necessitats del pacient, els punts febles estan vinculats a la manca de recursos, a la manca de temps i formació, i a la falta de grups i línies d" investigació. Conclusions: Les dades obtingudes mitjançant l'anàlisi dels aspectes que envolten la investigació infermera en l'àmbit de l'atenció primària suggereixen una sèrie de propostes amb l'objectiu de disminuir les dificultats observades a més de potenciar la recerca. Les propostes són: en l'àmbit de la formació universitària, en l'àmbit de la gestió sanitària i en l'àmbit professional. Pensem que això pot servir de punt de reflexió a futures investigacions, de manera que augmenti el nombre d'infermeres que investiguin en els seus camps de treball