Jasmin i Frederic Mistral, dos models literaris per a Miquel dels Sants Oliver

M. S. Oliver l'any 1903 va publicar al Diario de Barcelona la secció «Literatura extrangera », dedicada a l'anàlisi de l'obra d'alguns dels escriptors europeus més notables de l'època. La posició del crític, basada tant en criteris estètics com morals i polítics, s'expressava amb una nitidesa absoluta. D'una banda, rebutjava tres tipus de literatura que aleshores tenien un gran predicament: el simbolisme decadentista, la novel.la russa i el teatre ibsenià, als quals retreia, respectivament, l'excés d'hermetisme i la presentació d'actituds vitals depressives, el nihilisme i la tendència obsessiva a reflectir el malestar col.lectiu, i el seu individualisme rebel i antisocial. Enfront d'aquesta literatura que convidava a l'apatia existencial i a un individualisme exacerbat, la proposta era doble: d'una banda, el vitalisme estimulant d'alguns autors anglosaxons (Emerson i Kipling); de l'altra, dos poetes occitans (Jasmin i Mistral), molt especialment el segon, en l'obra del qual localitzava tot un seguit de valors literaris, ideològics i morals que li semblaven plenament positius: la tradició profunda en lloc del cosmopolitisme epidèrmic impulsat per les modes, la diafanitat de l'expressió i dels continguts enfront dels hermetismes expressius i les ambigüitats morals, la llatinitat enfront de l'hegemonia estètica i filosòfica de l'Europa del Nord.In 1903, M. S. Oliver published in the Diario de Barcelona the section «Literatura extrangera » (?Foreign Literature?), devoted to analysing the work of some of the most important European writers of the time. The critic?s position, which was founded on aesthetic as well as moral and political criteria, was expressed with absolute clarity. On the one hand, he rejected three types of literature that were highly problematic at the time: decadent symbolism, the Russian novel and Ibsen?s drama, which he reproached respectively for excessive abstruseness and depressive attitudes to life, nihilism and an obsessive tendency to gloat over collective discontent, and rebellious, antisocial individualism. In contrast to this literature, which encouraged existential apathy and an exacerbated individualism, there were two alternatives: first, the invigorating vitalism of certain authors of Anglo-Saxon stock, Emerson and Kipling; and second, two Occitan poets, Jasmin and Mistral, in particular the latter, in whose work Oliver found a succession of literary, ideological and moral values that seemed quite positive: deep-rooted tradition, rather than the superficial cosmopolitanism encouraged by fashion; clarity of expression and concepts as opposed to opacity and moral ambiguity; Latinity as against the aesthetic and philosophical hegemony of northern Europe

Jasmin i Frederic Mistral, dos models literaris per a Miquel dels Sants Oliver

M. S. Oliver l'any 1903 va publicar al Diario de Barcelona la secció «Literatura extrangera », dedicada a l'anàlisi de l'obra d'alguns dels escriptors europeus més notables de l'època. La posició del crític, basada tant en criteris estètics com morals i polítics, s'expressava amb una nitidesa absoluta. D'una banda, rebutjava tres tipus de literatura que aleshores tenien un gran predicament: el simbolisme decadentista, la novel.la russa i el teatre ibsenià, als quals retreia, respectivament, l'excés d'hermetisme i la presentació d'actituds vitals depressives, el nihilisme i la tendència obsessiva a reflectir el malestar col.lectiu, i el seu individualisme rebel i antisocial. Enfront d'aquesta literatura que convidava a l'apatia existencial i a un individualisme exacerbat, la proposta era doble: d'una banda, el vitalisme estimulant d'alguns autors anglosaxons (Emerson i Kipling); de l'altra, dos poetes occitans (Jasmin i Mistral), molt especialment el segon, en l'obra del qual localitzava tot un seguit de valors literaris, ideològics i morals que li semblaven plenament positius: la tradició profunda en lloc del cosmopolitisme epidèrmic impulsat per les modes, la diafanitat de l'expressió i dels continguts enfront dels hermetismes expressius i les ambigüitats morals, la llatinitat enfront de l'hegemonia estètica i filosòfica de l'Europa del Nord.In 1903, M. S. Oliver published in the Diario de Barcelona the section «Literatura extrangera » (Foreign Literature), devoted to analysing the work of some of the most important European writers of the time. The critics position, which was founded on aesthetic as well as moral and political criteria, was expressed with absolute clarity. On the one hand, he rejected three types of literature that were highly problematic at the time: decadent symbolism, the Russian novel and Ibsens drama, which he reproached respectively for excessive abstruseness and depressive attitudes to life, nihilism and an obsessive tendency to gloat over collective discontent, and rebellious, antisocial individualism. In contrast to this literature, which encouraged existential apathy and an exacerbated individualism, there were two alternatives: first, the invigorating vitalism of certain authors of Anglo-Saxon stock, Emerson and Kipling; and second, two Occitan poets, Jasmin and Mistral, in particular the latter, in whose work Oliver found a succession of literary, ideological and moral values that seemed quite positive: deep-rooted tradition, rather than the superficial cosmopolitanism encouraged by fashion; clarity of expression and concepts as opposed to opacity and moral ambiguity; Latinity as against the aesthetic and philosophical hegemony of northern Europe