Damià Pons i Pons

Pons i Pons, Damià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Miquel S. Oliver, entre el 150è aniversari del naixement i l'edició de les seves obres completes

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 383-387DOI: 10.2436/20.2500.01.211MIQUEL S. OLIVER,ENTRE EL 150è ANIVERSARI DEL NAIXEMENTI L’EDICIÓ DE LES SEVES OBRES COMPLETESDamià PonsUniversitat de les Illes BalearsEn ocasió del 150è aniversari del seu naixement, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà(Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864-Barcelona, 9 de gener de 1920) va ser objecte,al llarg del 2014, d’una atenció ben considerable, en uns casos de caràcter estrictamentacadèmic i en altres amb la voluntat de donar-lo a conèixer al gran públic. Els actes secelebraren a Campanet, Palma i Barcelona. Al seu poble nadiu, a iniciativa de l’ajunta-ment, hi hagué un cicle de conferències —amb intervencions de Damià Ferrà-Ponç,Damià Pons, Pere Fullana, Celestí Alomar i Pere Rosselló—, la projecció d’un audiovi-sual de producció local, una representació teatral de la novel·la L’Hostal de la Bolla, acàrrec del grup Sa Tropa, la decisió de posar el seu nom a la biblioteca municipal, i final-ment, ja l’any 2015, l’exposició Miquel dels Sants Oliver (1864-1920): l’home, l’escrip-tor, el periodista.A Palma els actes foren organitzats per la Universitat de les Illes Balears i l’Institutd’Estudis Catalans. Hi va haver una Jornada d’estudi, amb intervencions de Joan Mas iVives, Jordi Casassas, Pere Rosselló, Antoni Marimon, Pere Fullana i Damià Pons. Elsassistents sobretot foren alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres. També, en dies pos-teriors, una conferència de Sebastià Serra i una altra de Josep Massot i Muntaner. Els di-ferents ponents parlaren sobre els temes i els interessos prou diversos que caracteritzen elpensament i l’obra d’Oliver. Finalment, es feren tres taules rodones, la intenció de lesquals era establir una relació entre alguns dels aspectes més rellevants de la seva aporta-ció intel·lectual —el primer teòric del mallorquinisme polític, el promotor de la creaciód’una indústria turística a l’illa, l’artífex d’una concepciómoderna del periodisme— ambla situació de cada un d’aquests fets o sectors en el moment present. Hi intervinguerenexperts en l’anàlisi del turisme, polítics adscrits a opcions sobiranistes, o almenys mallor-quinistes, i professionals de la premsa. El mes de desembre de 2014 també es va poderveure al Centre de Cultura laMisericòrdia de Palma l’exposició abans esmentada, promo-guda per la UIB i patrocinada pel Consell de Mallorca.A Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció Històrico-Arqueològica delqual Oliver va ser un dels vuit primers membres, va programar un acte inaugural—amb021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 383 01/04/16 21:19384 DAMIÀ PONSEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 383-387DOI:10.2436/20.2500.01.211intervencions del president Joandomènec Ros, J. Massot i Muntaner, D. Pons i JoaquimMolas— i un cicle de cinc conferències. Jordi Casassas, Pere Rosselló, JosepM. Casasús,Jordi Amat i Llàtzer Moix i D. Pons parlaren de diferents facetes d’Oliver: l’historiador,l’escriptor modernista, el redactor i director del Diario de Barcelona, el director de LaVanguardia i, finalment, dels seus lligams professionals amb l’Ateneu Barcelonès.La commemoració del 150è aniversari del naixement d’Oliver va tenir un cert ressò ala premsa de Palma (Ara Balears, Última Hora i Diario de Mallorca) i de Barcelona (LaVanguardia i Serra d’Or), amb alguns reportatges i amb uns quants articles de caràctermés analític. La previsió és que l’any 2016 és publiqui un volum que inclogui totes lesaportacions que es van generar amb els actes commemoratius celebrats l’any 2014.LES EDICIONS DE L’OBRA DEM. S. OLIVERL’obra d’Oliver va ser molt abundosa com a conseqüència de la seva dedicació pro-fessional al periodisme. Amb la seva signatura, durant una trentena d’anys, va publicarquasi un article setmanal de mitjana. A més, per la seva condició de director, també en varedactar un bon nombre que s’imprimiren sense signar, a manera d’editorials, tant a LaAlmudaina com a La Vanguardia. Així, ens trobam amb un Oliver que com a creador li-terari —poeta i narrador— té una obra ben escassa i exclusivament en català; i amb unOliver periodista que va ser molt prolífic i que va escriure els seus articles sempre encastellà, amb l’única excepció dels que va publicar a IlustracióCatalana. La inexistènciad’una premsa normalitzada en la llengua del país va impedir que Oliver pogués dur aterme la seva activitat professional com a periodista en la mateixa llengua que lliurementhavia triat per a la seva creació pròpiament literària.Gairebé la totalitat dels materials d’Oliver abans de ser publicats en volum havienaparegut com articles—de vegades concebuts com a peces d’una sèrie prou àmplia— ala premsa diària. A hores d’ara encara hi ha una part molt considerable d’aquesta produc-ció periodística que no ha estat rescatada de les hemeroteques.El cent cinquantè aniversari del seu naixement pot ser una bona ocasió per a repassarels diferents projectes editorials que al llarg del temps han pretès posar a l’abast dels lec-tors l’obra d’Oliver amb un nivell d’amplitud considerable.El primer cas va ser l’edició per Gustau Gili dels sis volums de les Hojas del sábado(1918-1920). Són una selecció prou àmplia d’una part dels materials periodístics, agru-pats en blocs temàtics, que Oliver originàriament havia publicat a La Vanguardia. Els tí-tols dels volums en gran mesura ja assenyalen el seu contingut: De Mallorca—sobretotsemblances de personatges illencs del segle xix i de l’inici del xx—, Revisones y cente-narios—retrats literaris d’autors majoritàriament castellans—, La herencia de Rousseau—sobre el filòsof ginebrí i les conseqüències ideològiques i polítiques que va contribuira engendrar amb el seu pensament—, Comentarios de política y periodismo—textos es-crits en el període de la Gran Guerra—,Historias de los tiempos terribles—assaigs sobrefets i personatges espanyols i francesos que varen viure a cavall dels segles xviii i xix—,021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 384 01/04/16 21:19Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 383-387DOI: 10.2436/20.2500.01.211MIQUEL S. OLIVER 385i, finalment, Algunos ensayos, que inclou reflexions sobre la història d’Espanya i sobre lacivilització occidental.Immediatament després de la mort d’Oliver, Francesc Matheu va editar a IlustracióCatalana els sis volums de les seves Obres catalanes completes (sense data explícita,però del període 1920-1922). Matheu i Oliver havien tengut una llarga relació d’amistat.Ja s’havien conegut a les primeries de la dècada de 1880, quan el mallorquí va viure aBarcelona com a universitari. Oliver, en anys diferents (1903, 1904, 1905, 1911) haviapublicat un nombre considerable de poemes i d’articles al setmanari Ilustració Catalana,propietat del mateix Matheu. A més, ambdós havien coincidit en la vida interna de l’Ate-neu Barcelonès. Cal dir que tot sembla indicar que Matheu tenia una predilecció pels es-criptors illencs. Marian Aguiló, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Miquel Ferrà,Coloma Rosselló (al suplement Feminal, en aquest cas)..., varen ser col·laboradors del seusetmanari en diferents èpoques. Per tot això, no és gens sorprenent que Matheu tambéacollís a la seva editorial, a més de l’obra d’Oliver, les Poesies completes de MarianAguiló i de Joan Alcover i les Obres completes, en quatre volums, de Costa i Llobera.Certament els sis volums de les obres catalanes d’Oliver editats per Matheu s’aproxi-maven prou a la condició de completes. Podríem dir que quasi ho eren—hi faltaven lesproses costumistes que havia tret a la revista La Roqueta— si únicament prenem en con-sideració els treballs que prèviament ja havien estat publicats en llibre. Els títols dels vo-lums són suficientment descriptius com perquè siguin aclaridors dels seus continguts: I.Poesies (inclou el volum del mateix títol publicat per L’Avenç l’any 1910, i la Llegendade Jaume el Navegant, editat el 1904 pel segell Ilustració Catalana). Aquest volum ésencapçalat amb un important estudi de Joan Alcover, es tracta del discurs que va llegir el31 de desembre de 1920 en ocasió de la declaració de Miquel S. Oliver com a fill il·lustrede la ciutat de Palma; II. Novel·les —L’Hostal de la Bolla i Illa daurada. La ciutat deMallorques—, Flors del silenci (quatre relats) i dues narracions («Concurs d’acreedors»i «Les converses del pedrís»); III. Parlaments i conferències, un conjunt de tretze textosde temàtica sobretot històrica i literària, pronunciats com a discursos de diferents JocsFlorals o en tribunes de rellevància; IV.Mestres i amics, denou semblances majoritària-ment d’escriptors; V. Articles, vint-i-sis textos de temàtica diversa, tots apareguts a Ilus-tracióCatalana, i quatre procedents de La Roqueta, agrupats sota el títol de «Dialectals»,un dels quals és «Aventures d’un mallorquí», una narració d’una certa extensió que in-clou un bon gruix de contingut ideològic; i VI. Catalunya en temps de la Revolució fran-cesa, un important estudi històric. El volum sisè igualment inclou el text de la conferència«La producció castellana a Catalunya» (1909), una nota de l’editor i la relació nominaldels subscriptors que varen fer possible la publicació de l’obra. Aquesta edició de Fran-cesc Matheu, encara feta des d’un plantejament lingüístic que no acceptava l’autoritat dela Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha servit de base, amb les conse-güents adaptacions a la normativa fabriana, de les diferents edicions de l’obra d’Oliverfetes amb posterioritat a la Guerra Civil.Aquest és el cas de lesObres completes publicades el març de l’any 1948 per l’Edito-rial Selecta, a la col·lecció «Biblioteca Excelsa». Llavors, Josep M. Cruzet, afanyat a do-nar una nova visibilitat pública al patrimoni literari català, acabava d’emprendre —enlluita amb la censura i amb el silenci dels mitjans de comunicació del propi país— un021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 385 01/04/16 21:19386 DAMIÀ PONSEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 383-387DOI:10.2436/20.2500.01.211ambiciós projecte d’edició de les obres completes dels grans escriptors catalans anteriorsa l’any 1940 (Verdaguer, Oller, Maragall, Costa i Llobera, Rusiñol i Joan Alcover, entrealtres). Sabem que Josep Pla el maig de 1946 ja havia animat l’editor Cruzet a publicarl’obra catalana d’Oliver.1 I és possible que Joan Estelrich també hagués tengut algun tipusd’intervenció en el mateix sentit. En el seu pròleg, Estelrich comença dient d’Oliver quees tracta d’«un home i una obra que reclamen la vindicació». LesObres completes d’Oli-ver publicades per la Selecta arrepleguen en un sol volum de més de mil pàgines els sistoms que havia editat Ilustració Catalana. Tan sols hi ha un canvi, tanmateix ben pocsubstancial: la conferència «La producció castellana a Catalunya» ara està inserida dinsel llibre que en bona lògica li corresponia, el titulat Parlaments i conferències. L’any1958, Josep M. Cruzet va voler publicar l’obra castellana d’Oliver, precedida d’un estudide Gaziel, a qui ja havia fet l’encàrrec. Es pot preveure que el volum hauria inclòs tots elsllibres que Oliver havia publicat en castellà, deixant de banda les col·laboracions periodís-tiques que encara mai no havien estat recopilades en volum. El projecte, però, no va reei-xir. El motiu va ser que la filla de l’escriptor, Joana Oliver, no va voler que Gaziel en fosel prologuista perquè havia quedat descontenta del tractament que havia fet de la figuradel seu pare a les seves memòries Tots els camins duen a Roma.2Amb posterioritat a l’any 1948, es varen anar reeditant diverses obres soltes d’Oliver,sobretot les seves poesies i L’Hostal de la Bolla, però també la resta de la seva narrativa—La Ciutat de Mallorques i Flors del silenci—, i també alguns altres títols importants:Mallorca durante la primera Revolución, Cosecha periodística, Treinta años de provin-cia, La literatura en Mallorca... A més, l’historiador Gregori Mir, el principal biògraf iestudiós del nostre escriptor, va convertir en dos nous llibres una part de la seva produccióperiodística que fins llavors encara no havia estat recopilada en volum: són La literaturadel desastre (1974) i Història i política (1975).Va ser l’any 1999 quan va iniciar-se el projecte, a hores d’ara en curs, de l’edició del’obra completa de Miquel S. Oliver. El punt de partida va ser una iniciativa del respon-sable polític del departament de cultura de Consell de Mallorca. D’immediat s’hi impli-caren l’editorial Lleonard Muntaner i l’Obra Social i Cultural de la Caixa d’Estalvis deBalears «Sa Nostra». La direcció acadèmica del projecte va ser encomanada a Pere Ros-sellóBover, catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les IllesBalears i estudiós rellevant de la literatura catalana contemporània. Aquesta vegada l’ob-jectiu que es pretenia era fer l’edició de tota la producció d’Oliver, tant la catalana com lacastellana, també la que encara mai no havia estat recollida en volums i que, per això, tansols podia ser accessible mitjançant la consulta directa dels diaris i de les revistes conser-vats a les hemeroteques. Del 1999 al 2015 n’han sortit nou volums. Sempre publicats perl’editor Lleonard Muntaner. Els quatre primers sortiren en el període 1999-2001, amb elsuport econòmic del Consell deMallorca i de l’Obra Social i Cultural de «Sa Nostra». Els1. Josep Pla, Josep M. Cruzet. Amb les pedres disperses. Cartes 1946-1962 (2003). Edició i pròlegde Maria Josep Gallofré Virgili. Barcelona, Destino («l’àncora», 172). Vegeu les pàgines 40 i 49.2. Gaziel i Josep M. Cruzet (i l’editorial Selecta). Correspondència (1951-1964) (2013). Edició,pròleg i notes de Manuel Llanas. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat («Textos i Estudisde Cultura Catalana», 189). Vegeu les pàgines 26, 27 i 180-181.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 386 01/04/16 21:19Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 383-387DOI: 10.2436/20.2500.01.211MIQUEL S. OLIVER 387títols publicats varen ser Mallorca durante la primera Revolución (dos toms) i els dosprimers volums de les Hojas del sábado.Tot seguit hi va haver una interrupció de deu anys. Primer, perquè el Consell de Ma-llorca va desemparar l’edició; segon, perquè «Sa Nostra» va deixar d’atendre les peticionsde suport a les iniciatives culturals. Ha estat a partir del 2012 quan s’ha produït la repre-sa del projecte. Ara cada nou volum és una coedició entre l’Institut d’Estudis Catalans—recordem que Oliver en va ser un dels membres fundadors— i l’editor Lleonard Mun-taner. En algun cas puntual, s’ha pogut comptar amb el suport econòmic d’alguna altrainstitució. En concret, el de l’Ajuntament de Barcelona per al volum novè. En aquestasegona etapa, ja s’han publicat cinc nous títols: la resta dels volums de lesHojas del sába-do, amb la particularitat que el cinquè i el sisè han estat arreplegats, a les Obres comple-tes, en un únic tom. Després, en el volum vuitè, s’han ajuntat dos dels títols de l’ediciófeta per Ilustració Catalana:Mestres i amics i Articles. Finalment, el novè és un aplec detots els escrits que Oliver va publicar a la revista barcelonina La Ilustración Artística,entre el 1906 i el 1916. El seu títol és De Barcelona. Crónicas fugaces i reuneix uns centvint articles que fins ara mai no havien estat recollits en volum. Una vegada consolidadala continuïtat del projecte, la idea és anar combinant la reedició de les obres d’Oliver japublicades anteriorment amb uns altres llibres que siguin el resultat de la confluència dematerials més o menys homogenis rescatats directament de les hemeroteques. La previsióés que almenys en surti un títol a l’any. Pròximament es publicarà l’Obra en vers—ambquasi un centenar més de composicions que les que hi havia a l’edició de L’Avenç del’any 1910, incloses les de caràcter costumista aparegudes a La Roqueta—, i, tot seguit,un altre volum amb tota la narrativa.A hores d’ara, el projecte ja consta de nou volums, amb un total aproximat d’unesdues mil cinc-centes pàgines de textos d’Oliver. La previsió és que al final n’hi hagi unavintena. Un fet a destacar és que la publicació de lesObres completes d’Oliver no tan solscontribueix a posar la seva obra a l’abast dels lectors i els estudiosos, també representauna bona oportunitat perquè s’incrementi la seva anàlisi crítica, des de la perspectivad’estudiosos de la literatura, del pensament i de la història. Fins ara, els pròlegs que hanencapçalat els diferents volums publicats han anat a càrrec de Pere Fullana Puigserver,Pere Rosselló Bover, Francisco J. Díaz de Castro, Antoni-Lluc Ferrer, Antoni Marimon,Jordi Casassas, Joan Mas i Vives i Damià Pons. En conjunt, són més de cent-cinquantapàgines de noves aportacions crítiques que permeten conèixer més a fons i amb més am-plitud el pensament i l’obra d’un dels més importants intel·lectuals i periodistes de lanostra cultura contemporània.La voluntat d’exhaustivitat que impulsa el projecte d’edició de l’obra de Miquel S.Oliver fa possible imaginar que en qüestió d’una dècada realment ja podran estar a l’abastdels lectors tots els seus escrits. Aquesta vegada si que serà ben cert el qualificatiu decompletes.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 387 01/04/16 21:19

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141096/140185

Miquel S. Oliver, entre el 150è aniversari del naixement i l'edició de les seves obres completes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana