Damià Pons i Pons

Pons i Pons, Damià

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 695Jornades «El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbitjuvenil» (11 i 12 de novembre de 2010). — Els dies 11 i 12 de novembre de 2010, sota l’orga-nització del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, el Servei dePolítica Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’EstudisCatalans, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona va acollir les jornades intitulades «El catalàmola? Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil».Amb una matrícula que va superar el centenar d’assistents, les jornades van transcórrer ambtotal normalitat, de manera que els continguts que es pretenia debatre van trobar un marc d’excel·-lència per al seu desenvolupament.És ben sabut que els joves són un element clau per a la bona salut de la llengua. En l’àmbit dela sociolingüística catalana s’han fet nombrosos estudis sobre la relació entre la llengua catalana iels joves, la majoria dels quals tenen un gran rigor acadèmic i estadístic. Tot i això, les valuosesconclusions extretes d’aquestes anàlisis no sempre s’acaben de traduir en actuacions concretesorientades a afavorir una extensió de l’ús de la llengua entre les persones joves.Amb l’objectiu d’exposar experiències reeixides i de donar a conèixer propostes pràctiquesen relació amb l’extensió de l’ús del català entre els joves, les jornades van combinar la vessantacadèmica, teòrica, amb una vessant més aplicada orientada a difondre actuacions pràctiques con-cretes. D’aquesta manera, es pretenia que les conclusions poguessen interessar un ampli ventall deperfils: tècnics lingüístics, entitats i associacions que treballen per al foment de la llengua, agentseducatius, etc.Hi van intervenir estudiosos de reconegut prestigi en l’àmbit de la sociolingüística, que forenels encarregats d’impartir les conferències marc, i, d’altra banda, professionals de fora de l’àmbitestrictament sociolingüístic, però amb un coneixement ampli de la realitat juvenil en el seu àmbit.La finalitat era fer realitat un marc idoni per a difondre experiències reeixides en el tractament dela relació dels joves amb la llengua i propostes aplicables a la realitat social catalana. D’aquestamanera, es va fer una aproximació multidisciplinària a la realitat juvenil, no limitada estrictamenta l’àmbit acadèmic de la sociolingüística.Les ponències van ser impartides per Albert Bastardas (UB), Joan Pujolar (UOC), VanessaBretxa i F. X. Vila (UB), Miquel Àngel Pradilla (URV) i Joaquim Torres (SOCS: Societat Cata-lana de Sociolingüística). I en l’àmbit de les experiències aplicades es van presentar accions em-preses en els diversos territoris de l’àmbit catalanòfon i en d’altres territoris de l’Estat espanyolamb llengües pròpies altres que el castellà.La jornada es va centrar en dos eixos: els usos interpersonals i la creació de contextos facili-tadors de l’ús de la llengua, i la relació entre els joves, els mitjans de comunicació i el consumcultural en llengua catalana.Les conclusions, elaborades pel coordinador de l’activitat acadèmica, el professor MiquelÀngel Pradilla, van aportar matisos molt interessants a l’opinió generalitzada acríticament a pro-pòsit d’un capteniment indolent i altament deficitari en l’ús de la llengua de les cohorts joves. Elsjoves, malgrat algunes dinàmiques comunicatives que caldria millorar, continuen sent el futur dela llengua catalana.Miquel Àngel Pradilla CardonaUniversitat Rovira i VirgiliReconeixements públics a Aina Moll i Marquès.— El 2010, Aina Moll i Marquès (Ciuta-della de Menorca, 1930) va passar a ser membre emèrit de la Secció Filològica de l’Institut d’Es-tudis Catalans, de la qual era numerària des del 1993. Per aquesta raó, la delegació a Palma de021-Romanics XXXIV 05.indd 695 01/03/12 13:11696 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728l’Institut d’Estudis Catalans, creada a mitjans del 2010, va creure que era de justícia retre-li unreconeixement públic. Per tal d’aconseguir que l’acte assolís la màxima rellevància, es va creureque seria bo que coincidissin en una sola vetllada l’homenatge a Aina Moll i la presentació ensocietat de la nova delegació. L’acte es va celebrar el 18 de novembre, a la seu de l’Institut RamonLlull de Palma, i va constar de dues parts clarament diferenciades.A la primera, hi va haver la intervenció de Salvador Giner, president de l’Institut d’EstudisCatalans. Va explicar la importància històrica i la necessitat actual d’una institució que és l’«aca-dèmia de les ciències i humanitats» dels països de llengua catalana. També va subratllar la relle-vància que sempre hi han tingut els representants de les Balears: als inicis, Miquel dels SantsOliver, membre fundador, i Antoni M. Alcover, primer president de la Secció Filològica; en l’ac-tualitat, una vintena, entre numeraris i corresponents, que pertanyen als àmbits de la filologia i labiologia, la història i la musicologia, la ciència i la filosofia, la pedagogia i la geografia o la psi-cologia; i a l’entremig, una bona part dels millors conreadors balears de la filologia i la literatura:Francesc de Borja Moll, Marià Villangómez, Josep M. Llompart... Les darreres paraules de Ginerferen referència a Aina Moll: n’elogià tant les seves aportacions filològiques com el seu activismelingüístic, i també la seva dedicació política de caràcter institucional, contribuint amb eficàcia aldesenvolupament d’iniciatives públiques destinades a crear situacions socials de normalitat lin-güística.La segona part de l’acte, una taula rodona, va servir per presentar, des de diferents perspecti-ves, una aproximació prou completa als treballs i els dies d’Aina Moll. Les intervencions anarena càrrec de Francesc Moll, Joan Veny, Damià Pons, Isidor Marí i Bernat Joan. L’editor FrancescMoll Marquès, germà de l’homenatjada, sobretot va referir-se a l’entorn familiar que va aixoplu-gar la seva infantesa i adolescència, a la precocitat i potència intel·lectual que la va caracteritzar, ales ben primerenques col·laboracions filològiques amb el seu pare, que inclouen una participacióben directa en l’elaboració dels dos darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear, a laseva implicació en la gestió de l’Editorial Moll, assumint en bona mesura les tasques que durantuns anys havia fet Manuel Sanchis Guarner, a la seva decisió de dedicar-se professionalment al’ensenyament, des de la doble faceta de catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover, de Pal-ma, i d’autora d’uns manuals per a l’aprenentatge d’aquesta mateixa llengua, els quals durantmolts d’anys foren utilitzats a un bon nombre de centres de secundària de l’Estat, fins al punt quealgun curs arribaren a assolir tiratges de devers cinquanta mil exemplars.Joan Veny, després d’un preàmbul en què va assenyalar els múltiples paral·lelismes que hihavia entre ambdós, dissertà sobre la formació d’Aina Moll, màximament rigorosa i plenamenteuropea, com a filòloga: completà el mestratge directe del pare amb les ensenyances dels seusprofessors de la Universitat de Barcelona (Petit, Riquer i Badia) i amb les d’alguns dels gransmestres de la filologia alemanya i francesa del moment. A continuació es va referir a alguns delsseus treballs publicats: des del primerenc Sufijos nominales y adjectivales en ibicenco (1958) finsals reculls divulgatius La nostra llengua (1990) i Línia directa 1991-2003). Així mateix, va fer unesment especial a l’article «El català estàndard» (1979), al qual atribuí l’encert de proposar unmodel de llengua del tot capaç de superar l’amenaça d’un doble perill: l’excessiva disgregaciódialectal i la unificació a ultrança.Damià Pons va referir-se als seus anys d’intens i profitós activisme cívic i lingüístic a Mallor-ca, primer al llarg de la dècada dels setanta, especialment a la segona meitat, amb la publicaciód’una gran quantitat d’articles, molts d’ells apareguts a la secció «La columna de foc» del diariÚltima Hora. Aina Moll en va ser coordinadora, d’aquesta secció, juntament amb el seu pare iJosep M. Llompart. També va participar activament en els actes del Congrés de Cultura Catalana.Els escrits d’Aina Moll per damunt tot tenien una voluntat pedagògica: combatre prejudicis, acla-rir conceptes, predisposar a favor de l’ús de l’idioma, fonamentar les propostes sobre argumenta-021-Romanics XXXIV 05.indd 696 01/03/12 13:11Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 697cions lògiques, presentar el procés de la normalització del català com una iniciativa que donavaoportunitats a tothom... Una vegada acabats els seus vuit anys de servei institucional a la Genera-litat de Catalunya, reprengué a Mallorca la seva activitat a favor de la llengua: es convertí en lacoordinadora d’un organisme que era el resultat de la confluència entre la societat civil (l’ObraCultural Balear) i les institucions públiques. Seguint l’exemple del seu pare, Aina Moll esdevin-gué una figura socialment molt visible, gairebé unànimament respectada. Les seves opinions so-bre les qüestions més diverses de la llengua eren percebudes com a integradores, científiques ialhora pragmàtiques, ambiciosa en els seus objectius i prudents en les passes que calia anar fentdins una societat —la de les Balears— que tenia un grau escàs d’autoestima i una adhesió cons-cient i activa més aviat escassa als elements identitaris propis.Isidor Marí sobretot va parlar dels vuit anys (1980-1988) en què Aina Moll va estar al capda-vant de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Marí, que també hi vaestar implicat de manera molt protagonista, exercint de Cap del Servei d’Assessorament Lingüís-tic, féu l’inventari de les nombroses actuacions que es varen dur a terme durant les dues primereslegislatures del govern presidit per Jordi Pujol. A més de crear l’estructura administrativa de l’or-ganisme, de definir els seus objectius principals i de sintetitzar el projecte normalitzador en unasèrie de missatges clars i inclusius («El català, cosa de tots»), el duet Moll-Marí va desplegar unagran quantitat d’iniciatives concretes, sempre del tot coherents amb el full de ruta global que ha-vien traçat: l’edició dels butlletins COM/ensenyar català als adults (1980) i Llengua i administra-ció (1982), la creació de la Junta Permanent de Català (1981), la Campanya de foment de l’ússocial que va personificar-se en la figura de la Norma (1981 i següents), la generalització delscursos de català per a adults, el curs multimèdiaDigui, digui (1983), la protecció legal de l’aranès,la creació del Centre de Terminologia TERMCAT (1985) i del Consorci per a la NormalitzacióLingüística (1988), etc.Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2007-2010), iper tant successor de les funcions institucionals que Aina Moll havia desenvolupat entre el 1980i el 1988, va constatar la continuïtat, en els seus aspectes més essencials, de les polítiques lingüís-tiques aplicades a Catalunya al llarg dels darrers trenta anys. Tot seguit va atribuir al períoded’Aina Moll la implantació, des de l’inici, d’una sèrie de principis generals i d’idees força queal llarg del temps s’han mantingut vigents i que, a més a més, han estat reiteradament avaluadesde manera clarament positiva per la immensa majoria de la societat: la llengua com a factor decohesió social, la necessitat d’incrementar l’autoestima dels catalanoparlants, la conveniènciacivil d’un únic sistema educatiu, evitant la divisió dels alumnes per motius de llengua, la pràcti-ca de l’anomenat bilingüisme passiu com a mecanisme per facilitar la integració dels no-catala-noparlants...Al final de l’acte, l’homenatjada, a causa de l’ofec que va provocar-li l’allau d’emocions queva sentir, tan sols va poder dir unes poques paraules d’agraïment. Els assistents —devers un cen-tenar— ompliren de gom a gom la sala. La nissaga dels Moll —molt especialment l’obra filològi-ca del cappare i els setanta-cinc anys d’activitat de l’editorial— és percebuda pels mallorquinscom una part fonamental del que ha estat la cultura catalana a l’illa durant el segle xx. Per això, iben justament, aquells ciutadans que estimen la identitat de la seva terra manifesten de tant en tantuna predisposició natural a retre’ls alguna mena de reconeixement, per tal d’agrair-los periòdica-ment tot quant han fet —tant i amb tanta generositat— per la llengua i la cultura catalanes que sónles històriques i les pròpies del seu país insular.Amb posterioritat a l’acte d’homenatge promogut per la delegació de l’IEC, Aina Moll haestat objecte de tres noves distincions. D’una banda, el conseller d’Educació i Cultura, l’Honora-ble Bartomeu Llinàs, va resoldre atorgar-li, en data del 21 de desembre de 2010, la Medalla alMèrit de la Conselleria d’Educació i Cultura de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, «en021-Romanics XXXIV 05.indd 697 01/03/12 13:11698 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728reconeixement a la seva trajectòria professional, tant en la docència com en l’estudi filològic, i alseu compromís cívic amb la cultura catalana, que la portà a exercir diverses responsabilitats delmés alt nivell. Per l’esperit crític i la vocació de recerca intel·lectual que ha transmès a vàries ge-neracions d’alumnes»; de l’altra, el consell escolar del col·legi públic Eugenio López López —estracta d’un director general del ministeri d’Educació de l’època franquista—, situat a la cèntricaplaça Berenguer de Palou, de Palma, va decidir, seguint els procediments que hi ha establerts a lanormativa que regula aquesta qüestió, adoptar el nom d’Aina Moll i Marquès com a nova deno-minació. El canvi es va oficialitzar davant més de tres-centes persones, amb la presència delconseller Llinàs i de nombrosos càrrecs de l’administració educativa, a més d’una gran quantitatd’amics, d’alumnes i de pares.Finalment, també la revista Lluc ha volgut contribuir a remarcar els valors científics, cívics ipatriòtics de la vida i l’obra de la filla major de Don Francesc de Borja Moll. En el seu número876, corresponent als mesos d’abril-juny del 2011, ha publicat un dossier de quinze pàgines sotael títol genèric «Aina Moll, l’aigua continua foradant la roca». Inclou les col·laboracions següents:una entrevista de F. Xavier Granados i articles de Francesc Moll Marquès, Bernat Joan Marí, Isi-dor Marí, Joan Veny, Patrícia Gabancho i Alexandre Ballester. Els escrits de Moll, Joan, Marí iVeny coincideixen essencialment amb les intervencions orals que pronunciaren en l’acte d’home-natge del novembre de 2010. En el seu conjunt, el dossier és molt útil per conèixer a fons la vidaeficaç i l’obra fecunda dels primers vuitanta anys d’Aina Moll.Damià PonsUniversitat de les Illes BalearsInstitut d’Estudis CatalansGiornata in memoria di Roberto Gusmani (Udine, 19 novembre 2010).— Il 19 novembre2010 a un anno dalla scomparsa di Roberto Gusmani, Vincenzo Orioles e gli allievi della ScuolaLinguistica udinese con il Dipartimento di Glottologia e Filologia classica dell’Ateneo friulanohanno voluto rendere omaggio allo studioso che ha dedicato la Sua vita alla ricerca scientifica e alservizio dell’istituzione universitaria. Dalle parole di apertura del convegno di Orioles, primo al-lievo ed erede di Gusmani, sono emersi lo spirito e il profilo dell’iniziativa che, se ritualmenteavrebbe dovuto chiamarsi «commemorazione», «tale noi non pensiamo che debba essere» ma«vogliamo invece interpretare quello che lui avrebbe fatto in situazioni consimili». «In ricordo diRoberto Gusmani» è stata infatti una giornata densa di studi, il cui alto profilo scientifico e istitu-zionale è stato garantito dalla presenza dei massimi studiosi italiani e internazionali di glottologiadistribuiti nelle varie sessioni di lavoro e dalle autorità accademiche e territoriali. Il Rettore Cristia-na Compagno, dopo aver ripercorso il cammino accademico di Gusmani, da Direttore dell’Istituto(poi Dipartimento) e da Preside della Facoltà di Lingue a Rettore dell’Ateneo udinese, da fonda-tore e primo Direttore del Centro Internazionale sul Plurilinguismo ad Accademico dei Lincei, neha messo in luce gli aspetti scientifici e umani quali l’elegante pragmatismo, la progettualità con-creta, l’intensa trama di relazioni scientifiche nazionali e internazionali, la grande attenzione perla didattica e per l’universo degli studenti, presenti peraltro alla cerimonia che non hanno fattomancare la loro presenza insieme a un folto gruppo di dottorandi, dottori di ricerca e giovaniricercatori. Hanno poi preso la parola il Direttore del Dipartimento di Glottologia Franco Malto-mini, i delegati dei Presidi delle Facoltà di Lingue, Carla Marcato, e Lettere, Giampiero Rosati,Giovanni Frau, già Presidente del Consorzio universitario del Friuli. I lavori si sono aperti conl’intervento di Paolo Di Giovine (Gusmani e la Società Italiana di Glottologia), Presidente dellaSocietà che ha ripercorso gli anni della fondazione e quelli della Presidenza Gusmani mettendone021-Romanics XXXIV 05.indd 698 01/03/12 13:11

Reconeixements públics a Aina Moll i Marquès

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60804/61037

Reconeixements públics a Aina Moll i Marquès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana