1,198 research outputs found

    Estrategias de muestreo para la determinación de las propiedades hidráulicas del suelo en dos unidades cartográficas

    Get PDF
    Cuando se usan los mapas de suelos para estimar las propiedades hidráulicas del suelo, éstos presentan diversas limitaciones debidas a varios factores, entre los cuales podemos citar, la falta de información a cerca de su variabilidad espacial a escala detallada (finca). En estos casos se hace necesario el muestreo adicional de estas propiedades para obtener una mejor estimación de su variabilidad espacial de cara la planificación y ejecución del riego. Con el objetivo de conocer los requerimientos de muestreo de la conductividad hidráulica saturada y la sorptividad (el horizonte Ap y sobre la superficie del suelo) fueron muestreadas dos unidades cartográficas de suelos a escala 1:25000 del área de influencia del canal Segarra-Garrigues, en Cataluña (NE de España) a través de un muestreo anidado. Los semivariogramas muestran un patrón de variabilidad acorde al tamaño modal de las fincas del área (a nivel de serie) con manejo homogéneo de la superficie del suelo. La sorptividad es la propiedad menos afectada por este factor (manejo del suelo). La distancia optima de muestreo y el número de muestras necesarias para obtener un buen resultado en la estimación de la Ks en el horizonte Ap es impracticable en ambas unidades. Para el resto de las propiedades la distancia de muestreo está dentro del tamaño modal de las fincas (100 m). Únicamente se puede obtener una buena estimación de la Ks y la sorptividad en el orden de magnitud del logaritmo de los datos obtenidos con un número de muestras considerablemente baja

    Soil porosity changes in orchards with subsurface irrigation: quantification and interpretation

    Get PDF
    In order to assess the irrigation efficiency under water-limiting conditions, four different treatments of subsurface irrigation of peach trees in a semi-arid Mediterranean climate near Lleida (NE Iberian Peninsula) were tested. The treatments included pressurized air injection, deficit irrigation, full irrigation (as control) and an addition of rice husk around the pipe to improve porosity. Because the latter treatment improved physical conditions and resulted in better tree growth, a micromorphological study was conducted in order to understand the reason for this behaviour. The experiment was carried out in a commercial peach orchard (Prunus persica L.). The soil was a Xeric Torriorthent, with a loam texture, affected by salinity and with low organic matter content. One undisturbed block (30 cm each side) was taken from each treatment, and two vertical thin sections, 5 × 13 cm, including the subsurface pipe, were made. A fluorescent dye was added to the polyester resin to obtain UV light images of the porosity. The pore parameters and the pore size distribution were obtained for each treatment. Strong changes in the pore types of the four treatments are evident in the thin sections. Full and deficit irrigation treatments are characterised by a weakly developed subangular blocky structure, with a vesicular intra-aggregate structure. Deficit irrigation with air injection produced, in its upper part, a structure similar to the full and deficit irrigation treatments. In the surroundings and below the pipe, where the effect of pressurized air was higher, the soil structure is apedal, with vesicles (bubbles), 200 – 500 µm in size. Porosity of the soil modified with rice husk is greater than that of the other three treatments: the 15 – 30 µm porosity fraction is double, and the larger fractions three times that of the other treatments. It contains many oval excrements of mites (probably Oribatidae), 50 – 100 µm in size, associated with moderately decomposed rice husk tissues. We conclude that the modifications around the irrigation pipes that promoted faunal activity are very effective in conveying water to the soil in comparison to that of pressurized air, which only increases vesicular (non connected) porosity.info:eu-repo/semantics/publishedVersio

    Innovacions en la transferència de coneixements: el Pla Anual de Transferència Tecnològica

    Get PDF
    El Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) és un instrument que, amb caràcter anual, integra, coordina i gestiona les actuacions d'experimentació i de recerca (de generació de coneixement) i la divulgació i transferència de coneixements tècnics i de gestió adreçats a tot el sector agrícola, ramader, forestal, agroalimentari i del medi rural de Catalunya. L'any 2001 es va fer la primera edició del PATT. La seva aparició va significar una important innovació en el camp de la transferència tecnològica amb un canvi de model respecte al que, fins avui, s'havia desenvolupat. El PATT es coordina des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). Té la col·laboració de la pràctica totalitat d'administracions, organismes, empreses i organitzacions professionals i de productors vinculats amb el sector agroalimentari i rural català. Des de la seva primera edició ara fa deu anys, l'impacte de l'actual model de transferència tecnològica al sector ha estat remarcable. El PATT conté actuacions en gairebé quaranta sectors econòmics diferents. S'han executat més de 4.650 actuacions i ha tingut una assistència de 180.000 persones. La bona acollida del PATT pel sector investigador, tècnic i productor, rau en el fet que ha esdevingut una referència i un ampli punt de trobada, on les entitats del sector estableixen sinergies en la recerca i col·laboren en el camp de la transferència tecnològica. Després de deu edicions, en el marc del PATT hi han col·laborat entitats en més de 4.000 ocasions i s'hi han realitzat prop de 7.000 ponències. La consolidació del PATT com a instrument de referència pel sector es deu també, en part, a l'abast i a la diversitat de canals que s'utilitzen per a la difusió de les seves activitats: agendes als portals web (RuralCat, DAAM), llistes de correus electrònics i tríptics i cartells impresos. Durant els últims deu anys s'han imprès més d'un milió de documents i enviat la mateixa quantitat de correus electrònics. Així mateix, el PATT s'ha integrat en molts dels instruments i serveis destinats al sector agrari, agroalimentari, forestal i rural català i alhora ha integrat altres instruments de formació i capacitació agrària, fomentant les activitats agroalimentàries i rurals o creant marques específiques com els «Matins d'innovació agroalimentària».El Plan Anual de Transferencia Tecnológica (PATT) es un instrumento que, con carácter anual, integra, coordina y gestiona las actuaciones de investigación (generación de conocimiento) y la divulgación y transferencia de conocimientos técnicos y de gestión dirigidos a todo el sector agrícola, ganadero, forestal, agroalimentario y del medio rural de Catalunya. En el año 2001 se realizó la primera edición del PATT. Su aparición significó una importante innovación en el campo de la transferencia tecnológica con un cambio de modelo con respecto a lo que, hasta el momento, se venía desarrollando. El PATT se coordina desde el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural (DAAM) de la Generalidad de Cataluña. Cuenta con la colaboración de la práctica totalidad de administraciones, organismos, empresas y organizaciones profesionales y de productores vinculados con el sector agroalimentario y rural catalán. Desde su primera edición hará diez años, el impacto del actual modelo de transferencia tecnológica en el sector ha sido destacable. El PATT contiene actuaciones en unos cuarenta sectores económicos diferentes. Se han ejecutado más de 4.650 actuaciones y ha contado con la asistencia de 180.000 personas. La buena acogida del PATT por el sector investigador, técnico y productor, reside en el hecho de que se ha convertido en una referencia y un amplio punto de encuentro, donde las entidades del sector establecen sinergias en el campo de la investigación y colaboran en el campo de la transferencia tecnológica. Después de diez ediciones, en el marco del PATT han colaborado entidades en más de 4.000 ocasiones y se han realizado cerca de 7.000 ponencias. La consolidación del PATT como instrumento de referencia por el sector se debe también, en parte, al alcance y a la diversidad de canales que se utilizan para la difusión de sus actividades: agendas en los portales web (RuralCat, DAAM), listas de correos electrónicos y trípticos y carteles impresos. Durante los últimos diez años se han impreso más de un millón de documentos y enviado la misma cantidad de correos electrónicos. Asimismo, el PATT se ha integrado en muchos de los instrumentos y servicios destinados al sector agrario, agroalimentario, forestal y rural catalán formando parte de otros instrumentos de formación y capacitación agraria, fomentando las actividades agroalimentarias y rurales o creando marcas específicas como los «Matins d’innovació agroalimentària»
    corecore