El grupo rítmico y el grupo fónico en la clase de ELE

En este artículo se expone la aplicación de la jerarquía fónica (Cantero, 2002) en la didáctica de la pronunciación, argumentando a favor del grupo rítmico y del grupo fónico como agrupaciones de palabras en torno a un acento —paradigmático y sintagmático, respectivamente— que facilitan la adquisición del ritmo del español, con lo cual el alumno de ELE adquiere mayor fluidez en el discurso oral y mejor comprensión auditiva

Pitch correspondence between mandarin chinese tones and spanish intonation

Las investigaciones y enfoques que se llevan a cabo sobre entonación demuestran que hay unos marcadores fonéticos (en este caso, prosódicos) que marcan un patrón en la inflexión final de los grupo entonativos, los cuales varían y se distinguen en función de una serie de factores gramaticales y expresivos (Cantero, 2002; Garrido et alii, 2004; Hidalgo, 2006; T’Hart et alii, 1990). Las similitudes prosódicas entre los patrones melódicos de las palabras del chino mandarín y de los grupos entonativos del español permiten establecer equivalencias entre los tonos chinos y las funciones de la entonación española, siendo perfectamente aplicables a la enseñanza de la entonación del español para hablantes chinos.Current research on intonation show that several phonetic (particularly, prosodic) landmarks exist that indicate a pattern of intonational change at the end of intonation phrases, which change and can be distinguished by means of a series of grammatical and expressive variables (Cantero, 2002; Garrido et alii, 2004; Hidalgo, 2006; T’Hart et alii, 1990). The prosodic similarities between the prosodic patterns of Mandarin Chinese words and the intonational phrases of Spanish allows us to build a series of equivalences between Chinese tones and the functions of Spanish intonation

The Right Periphery of Interrogatives in Catalan and Spanish : Syntax/Prosody Interactions

We thank two anonymous reviewers for helpful comments that have improved the final paper, and the first author expresses particular thanks to her colleagues of the Grup de Recerca en Entonació i Parla (UB). Moreover, we are grateful to the editors of the volume, for their patience and expertise in the editing process. During the editing process Crocco (2013) appeared which considers partially similar data in Italian. Unfortunately, we could not include a discussion of this article. The research of the second author was partially possible due to research projects FFI2011-23356 (Ministerio de Ciencia e Innovación, Spain) and 2009SGR1079 (Generalitat de Catalunya), awarded to the UAB.S'ha destacat en la bibliografia que les oracions interrogatives del castellà i del català es comporten de manera ben diferent respecte a la inversió subjecte-verb: mentre aquelles permeten la inversió VS 'clàssica' i, en especial, l'ordre VSO, aquestes recorren sistemàticament a la dislocació a la dreta en tots els casos (V(O)#S). En aquest article revisem aquesta observació a partir d'un estudi de corpus i afegim a la descripció els trets prosòdics i pragmàtics de les interrogatives. Mostrem que les interrogatives del català afavoreixen la dislocació a la dreta, en clar contrast amb el castellà, que prefereix la realizació in situ del material del rerefons. Aquesta última opció té conseqüències importants per als contorns prosòdics de les interrogatives castellanes, que marquen els constituents focals finals amb un to ascendent i el material del rerefons amb una lleugera caiguda.It has been reported in the literature that interrogative sentences behave quite differently regarding subject-verb inversion in Spanish and Catalan: whereas the former allows 'classical' VS inversion, and particularly VSO, the latter systematically resorts to right-dislocation in all cases (V(O)#S). In this paper we scrutinize this observation from a corpus-based perspective, and including into the syntactic picture the prosodic and pragmatic features of interrogatives. We show that Catalan interrogatives clearly favor RD, in sharp contrast with Spanish, which favors in situ realization of background material. This latter option has important consequences for the prosodic patterns of Spanish interrogatives, which mark final focus constituents with a pitch rising and that final background material with a slight pitch fall

The Right Periphery of Interrogatives in Catalan and Spanish : Syntax/Prosody Interactions

We thank two anonymous reviewers for helpful comments that have improved the final paper, and the first author expresses particular thanks to her colleagues of the Grup de Recerca en Entonació i Parla (UB). Moreover, we are grateful to the editors of the volume, for their patience and expertise in the editing process. During the editing process Crocco (2013) appeared which considers partially similar data in Italian. Unfortunately, we could not include a discussion of this article. The research of the second author was partially possible due to research projects FFI2011-23356 (Ministerio de Ciencia e Innovación, Spain) and 2009SGR1079 (Generalitat de Catalunya), awarded to the UAB.S'ha destacat en la bibliografia que les oracions interrogatives del castellà i del català es comporten de manera ben diferent respecte a la inversió subjecte-verb: mentre aquelles permeten la inversió VS 'clàssica' i, en especial, l'ordre VSO, aquestes recorren sistemàticament a la dislocació a la dreta en tots els casos (V(O)#S). En aquest article revisem aquesta observació a partir d'un estudi de corpus i afegim a la descripció els trets prosòdics i pragmàtics de les interrogatives. Mostrem que les interrogatives del català afavoreixen la dislocació a la dreta, en clar contrast amb el castellà, que prefereix la realizació in situ del material del rerefons. Aquesta última opció té conseqüències importants per als contorns prosòdics de les interrogatives castellanes, que marquen els constituents focals finals amb un to ascendent i el material del rerefons amb una lleugera caiguda.It has been reported in the literature that interrogative sentences behave quite differently regarding subject-verb inversion in Spanish and Catalan: whereas the former allows 'classical' VS inversion, and particularly VSO, the latter systematically resorts to right-dislocation in all cases (V(O)#S). In this paper we scrutinize this observation from a corpus-based perspective, and including into the syntactic picture the prosodic and pragmatic features of interrogatives. We show that Catalan interrogatives clearly favor RD, in sharp contrast with Spanish, which favors in situ realization of background material. This latter option has important consequences for the prosodic patterns of Spanish interrogatives, which mark final focus constituents with a pitch rising and that final background material with a slight pitch fall