Limitaciones hidráulicas al aporte de agua a las hojas y resistencia a la sequía

El estudio de las limitaciones hidráulicas en el xilema y, en particular, de la vulnerabilidad al embolismo, ha permitido entender mejor las respuestas de las plantas a la sequía. Sin embargo, quedan todavía muchas cuestiones sin resolver en aspectos tan fundamentales como el papel de las células vivas en el transporte xilemático, el mecanismo de recuperación de las embolias, o las interrelaciones entre los aspectos estructurales y funcionales del xilema. En este artículo se repasan algunas aportaciones recientes al debate sobre estas cuestiones. Igualmente, se discuten las posibles implicaciones de tener un xilema muy vulnerable al embolismo, como ocurre en especies como Quercus ilex o Pinus sylvestris, en el contexto de mayor aridez predicho por los modelos de cambio climático

Modelling the long term effect of changes in fire frequency on the total area burnt

Wildfires are one of the major problems in Mediterranean countries, and much effort is done by the governments to dissuade people from starting fires. Public campaigns often promote the idea that the more ignitions the larger the surface burnt will be. This reasoning is, however, not so straightforward. This paper addresses the question of how fire frequency relates to the total area burnt by using a model of fire regime that includes variables such as the number of ignitions, fire fighting capacity, fuel accumulation rates, existence of prescribed burning and meteorological variability. This question was addressed by performing three experimental simulations: effect of the number of potential ignitions, the combined effect of the number of ignitions and extinction capacity, and the non random spatial pattern of fire ignitions. Results showed that a larger number ignitions did not have a great effect on the total area burnt but had an effect in the occurrence of large fires, independently of the extinction capacity and of the spatial distribution of ignitions. An explanation for these findings is provided and management implications of these results are briefly discussed

Heterópteros de un cultivo ecológico de cítricos de Tarragona (Cataluña, NE España) (Hemiptera : Heteroptera)

Se documentan los heterópteros capturados a lo largo de dos años en un campo de mandarinos (Citrus sinensis var. clemenules) de la Selva del Camp (Tarragona, NE de España), tanto en árboles con libre acceso de hormigas como en árboles con aquel acceso limitado. Se capturaron un total de 732 individuos de heterópteros correspondientes a 30 especies, agrupadas en 8 familias. Lygaeidae (Oxycarenus lavaterae (Fabricius), Heterogaster urticae (Fabricius), Nysius thymi (Wolff) entre otras) y Anthocoridae (Orius laevigatus (Fieber), O. laticollis (Reuter), O. horvathi (Reuter) entre otras) son las familias más importantes por número de individuos (60.1% y 26.5%, respectivamente). Se encontraron 13 especies de heterópteros depredadores las cuales representan alrededor del 5% de la fauna de artrópodos beneficiosos. Este valor, aunque bajo, es del mismo orden de magnitud o mayor que el de otros grupos más conocidos de la fauna auxiliar de frutales, como los Neuroptera o los Syrphidae (Diptera). Los heterópteros depredadores presentan unos picos de abundancia a principios de verano de los dos años, poco después de los máximos de áfidos, que son su principal presa.We report the Heteroptera captured in a Citrus grove (Citrus sinensis var. clemenules) of La Selva del Camp (Tarragona, NE de España) during two consecutive years, both in trees with and without ants. We captured a total of 732 individuals of Heteroptera of 30 species and 8 families. Lygaeidae (Oxycarenus lavaterae (Fabricius), Heterogaster urticae (Fabricius), Nysius thymi (Wolff) among other species) and Anthocoridae (Orius laevigatus (Fieber), O. laticollis (Reuter), O. horvathi (Reuter) among other species) were the most important families according their abundance (60.1% and 26.5% of the total Heteroptera, respectively). Predator Heteroptera (13 species) were around a 5% of the beneficial arthropods. This figure, despite being low, is of the same order of magnitude or higher than that of some other much better known beneficial groups of arthropods, as Neuroptera or Syrphidae (Diptera). Predator Heteroptera were more abundant at early summer of both years, just after the maxima of aphids, their main prey

Efecto de la exclusión de hormigas sobre la abundancia y diversidad de Hymenoptera Parasitica en un cultivo ecológico de mandarinos (La Selva del Camp, Tarragona, España)

Los Hymenoptera Parasitica son uno de los mayores grupos controladores de insectos plaga en cultivos agrícolas. Presentamos aquí un estudio de cinco años en el que se describe la abundancia y la diversidad de especies parasitoides asociadas a un cultivo ecológico de cítricos en La Selva del Camp (Tarragona, España) en función de un experimento de exclusión de hormigas de las copas de los árboles, puesto que se sabe que las hormigas suelen interaccionar negativamente con parasitoides y depredadores de plagas. Nuestros resultados muestran que existe una gran diversidad de parasitoides asociada a los cítricos. Pteromalidae, Encyrtidae y Scelionidae son las familias dominantes; todas ellas experimentaron cambios significativos durante el periodo de estudio. Además, la exclusión de hormigas tuvo un efecto positivo en la abundancia general de los parasitoides, de modo que las poblaciones fueron más abundantes a partir del año 2006 y aumentaron en los años siguientes.Parasitic Hymenoptera are one of the most diverse and abundant insects and play an important role in limiting pest populations in agricultural crops. We carried out a five-year study on the number and diversity of parasitoid species associated with an organic citrus grove in Tarragona (Spain) to establish the effect of ant exclusion from tree canopies. Our results showed that there is a large diversity of parasitoids associated with phytophagous insects in citrus. Pteromalidae, Encyrtidae and Scelionidae were the most dominant families. Ant exclusion had a positive effect on the abundance of parasitoids, whose populations were more abundant from 2006 and increased in the following years.Els Hymenoptera Parasitica són un dels majors grups controladors d'insectes plaga en cultius agrícoles. Presentem aquí un estudi de cinc anys en què es descriu l'abundància i la diversitat d'espècies parasitoides associades a un cultiu ecològic de cítrics a la Selva del Camp (Tarragona) en funció d'un experiment d'exclusió de formigues de les capçades dels arbres, ja que se sap que les formigues solen interaccionar negativament amb parasitoides i depredadors de plagues. Els nostres resultats mostren que existeix una gran diversitat de parasitoides associada als cítrics. Pteromalidae, Encyrtidae i Scelionidae són les famílies dominants; totes van experimentar canvis significatius durant el període d'estudi. A més, l'exclusió de formigues va tenir un efecte positiu en l'abundància general dels parasitoides, de manera que les poblacions van ser més abundants a partir de l'any 2006 i van augmentar en els anys següents

Artrópodos de un campo ecológico de mandarinos

S'ha estudiat durant 5 anys (2002-2006) la comunitat d'artròpodes de les capçades d'una plantació de mandariners ecològics de la província de Tarragona. El mètode de mostreig ha consistit en batudes de copa mensuals sobre 8 arbres, captura amb aspirador entomològic i preservació immediata en alcohol de 70º. En conjunt, el mostreig ha proporcionat prop de 20.000 individus. Els organismes més abundants han estat, por aquest ordre, Psocoptera, Hemiptera, Araneae, Hymenoptera, Coleoptera, Diptera, Neuroptera i Dermaptera, a més d'alguns menys representats (Collembola, Lepidoptera, Thysanoptera i Orthoptera). Alguns grups s'han estudiat més a fons; així, s'han determinat fins a gènere o espècie els espècimens dels següents grups: Heteroptera (Hemiptera), Formicidae (Hymenoptera), Aphididae (Hemiptera: Sternorrhyncha), Coleoptera i Araneae. Aquí es presenta el llistat de les espècies trobades d'aquests grups així com la seva abundància. Es proporcionen dades sobre la biologia de les espècies més abundants i es discuteix breument la importància taxonòmica i faunística d'algunes espècies. Es finalitza amb una primera aproximació de la variació de la biodiversitat en la comunitat entre 2002 i 2006.Se ha estudiado durante 5 años (2002-2006) la comunidad de artrópodos de las copas de una plantación de mandarinos ecológicos de la provincia de Tarragona. El método de muestreo ha consistido en batidas de copa mensuales sobre 8 árboles, captura con aspirador entomológico y preservación inmediata en alcohol de 70º. En conjunto, el muestreo ha proporcionado cerca de 20.000 individuos. Los organismos más abundantes han sido, por este orden, Psocoptera, Hemiptera, Araneae, Hymenoptera, Coleoptera, Diptera, Neuroptera y Dermaptera, además de algunos menos representados (Collembola, Lepidoptera, Thysanoptera y Orthoptera). Algunos grupos se han estudiado más a fondo; así, se han determinado hasta género o especie los especimenes de los siguientes grupos: Heteroptera (Hemiptera), Formicidae (Hymenoptera), Aphididae (Hemiptera: Sternorrhyncha), Coleoptera y Araneae. Aquí se presenta el listado de las especies encontradas de estos grupos así como su abundancia. Se proporcionan datos sobre la biología de las especies más abundantes y se discute brevemente la importancia taxonómica y faunística de algunas especies. Se finaliza con una primera aproximación de la variación de la biodiversidad en la comunidad entre 2002 y 2006.We studied the arthropod community of the canopies of an organic citrus grove of Tarragona (NE Spain) during 5 years (2002-2006). Sampling was conducted by beating trays in 8 trees, captured with entomological pooters and preserved in alcohol 70º. Overall, the sampling produced ca. 20 000 individuals. The most abundant groups were, by this order, Psocoptera, Hemiptera, Araneae, Hymenoptera, Coleoptera, Diptera, Neuroptera, Dermaptera, and some minor groups as Collembola, Lepidoptera, Thysanoptera and Orthoptera. Some groups were studied in more detail: individuals of Heteroptera (Hemiptera), Formicidae (Hymenoptera), Aphididae (Hemiptera: Sternorrhyncha), Coleoptera and Araneae were determined to genus or species. Here we list the species found and give their abundance. We also provide some data on the biology of the most abundant species and briefly discuss the taxonomical and faunistic importance of some of them. We conclude with a first approximation of the change in the biodiversity of the community between 2002 y 2006

Disseny i aplicació d'una proposta d'aprenentatge cooperatiu dels continguts de l'àrea d'ecologia mitjançant l'estudi de casos

Es presenta una plataforma web (http://www.creaf.uab.es/AprenEcologia/) amb 13 casos d'estudi amb l'objectiu de millorar l'aprenentatge de continguts relacionats amb l'Ecologia en diversos estudis universitaris. Els casos es poden triar des de la pàgina web a partir de la seva temàtica, tot i que estan caracteritzats segons 8 criteris didàctics i docents diferents que poden ajudar a la tria segons els objectius de cada usuari, cosa que permet afegir una valoració per part del professor que l'ha utilitzat. Qualsevol usuari pot descarregar lliurement els casos de la pàgina web i hi ha la possibilitat d'afegir-hi suggeriments o valoracions del funcionament i de generar nous casos a partir d'una plantilla. La major part d'aquests casos s'han utilitzat ja en la docència de Biologia i de Ciències Ambientals de la UAB i, tant des de la perspectiva de l'estudiant com des de la del professor, han resultat útils per a l'aprenentatge dels continguts, tant conceptuals com metodològics, de les diferents assignatures.En este trabajo se presenta una plataforma web (http://www.creaf.uab.es/AprenEcologia/) con trece casos de estudio cuyo objetivo es mejorar el aprendizaje de contenidos relacionados con la Ecología en diversos estudios universitarios. Los casosse pueden seleccionar en la página web de acuerdo con su temática, aunque están caracterizados con ocho criterios didáctico-docentes diferentes que pueden ayudar a la elección según los objetivos de cada usuario, lo que permite añadir una valoración por parte del profesor que lo ha utilizado. Los casos pueden ser descargados libremente de la página web por cualquier usuario y se ofrece la posibilidad de añadir sugerencias o valoraciones del funcionamiento, así como de generar nuevos casos a partir de una plantilla. La mayor parte de estos casos se han utilizado ya enla docencia de Biología y de Ciencias Ambientales de la UAB y, tanto desde la perspectiva del estudiante como de la del profesor, han resultado útiles para el aprendizaje de los contenidos, tanto conceptuales como metodológicos, de las diferentes asignaturas.This article presents a web-based platform (http://www.creaf.uab.es/AprenEcologia/) containing 13 case studies with the goal of improving the learning of contents related to ecology in a variety of university degree programmes. The case studies can be chosen from the website based on their subject, although they are also categorised according to eight different educational criteria that can help each user chose the right case study depending on their goals, and allowing the professors who have used them to add their assessment. The case studies can be downloaded freely from the website by any user, and there is also the option of adding suggestions or assessments of how they work, as well as the ability to generate new case studies using a template. Most of these case studies have already been used in teaching Biology and Environmental Sciences at the UAB, and from the perspective of both faculty and students, they have been useful for learning the contents, both conceptual and methodological, of the different courses

Els secrets per ser una espècie invasora d'èxit

Un estudi liderat per científics del CREAF, del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) ha desxifrat quines característiques té el cicle vital d'una espècie invasora d'èxit. Aquests investigadors han realitzat un estudi en el que afirmen que les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d'adaptar el seu comportament a les noves condicions. Aquest treball ha demostrat que el procés d'invasió no depèn tan com es pensava de que l'espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.Un estudio liderado por científicos del CREAF, del CSIC y de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) ha descifrado las características del ciclo vital de las especies animales que se convierten en especies invasoras de éxito. Estos científicso han realizado un estudio en el que afirman que las especies invasoras que consiguen colonizar con éxito un nuevo territorio dedican más tiempo a conocer el nuevo entorno y son capaces de adaptar su comportamiento a las nuevas condiciones. Este trabajo ha demostrado que el proceso de invasión no depende tanto como se creía de que la especie tenga una gran capacidad reproductiva. Las buenas invasoras reparten los eventos reproductivos en varios intentos poco productivos

Differential clinical characteristics and prognosis of intraventricular conduction defects in patients with chronic heart failure

Intraventricular conduction defects (IVCDs) can impair prognosis of heart failure (HF), but their specific impact is not well established. This study aimed to analyse the clinical profile and outcomes of HF patients with LBBB, right bundle branch block (RBBB), left anterior fascicular block (LAFB), and no IVCDs. Clinical variables and outcomes after a median follow-up of 21 months were analysed in 1762 patients with chronic HF and LBBB (n = 532), RBBB (n = 134), LAFB (n = 154), and no IVCDs (n = 942). LBBB was associated with more marked LV dilation, depressed LVEF, and mitral valve regurgitation. Patients with RBBB presented overt signs of congestive HF and depressed right ventricular motion. The LAFB group presented intermediate clinical characteristics, and patients with no IVCDs were more often women with less enlarged left ventricles and less depressed LVEF. Death occurred in 332 patients (interannual mortality = 10.8%): cardiovascular in 257, extravascular in 61, and of unknown origin in 14 patients. Cardiac death occurred in 230 (pump failure in 171 and sudden death in 59). An adjusted Cox model showed higher risk of cardiac death and pump failure death in the LBBB and RBBB than in the LAFB and the no IVCD groups. LBBB and RBBB are associated with different clinical profiles and both are independent predictors of increased risk of cardiac death in patients with HF. A more favourable prognosis was observed in patients with LAFB and in those free of IVCDs. Further research in HF patients with RBBB is warranted

Arquitectura hidràulica, vulnerabilitat a l'embolisme i resistència a la sequera en plantes llenyoses

Els darrers anys han canviat algunes de les idees referents a les relacions hídriques de les plantes. D'una banda, s'ha posat més èmfasi en l'estudi del transport d'aigua a l'interior del xilema i, de l'altra, s'ha reconegut l'existència de limitacions biofísiques relacionades amb l'arquitectura d'aquesta via. En particular, la vulnerabilitat a l'embolisme del xilema ha estat considerada com un dels factors principals que determinen la capacitat de les plantes per fer front a determinats estrès ambientals. En relació a la sequera, s'han mesurat les corbes de vulnerabilitat de més de cent espècies des del desenvolupament de les tècniques hidràuliques, a mitjans dels vuitanta. Aquestes dades mostren una enorme variabilitat, tant intra- com interespecífica, que ha estat relacionada amb les condicions ambientals i amb la història evolutiva. En aquest treball fem una revisió d'aquestes dades i intentem extreure'n algunes implicacions ecològiques i evolutives.Last years, some ideas concerning plant water relations have changed. On one hand, more emphasis has been put in the study of water transport inside the xylem and, on the other, biophysical limitations related to the architecture of this pathway have been recognized. In particular, vulnerability to xylem embolism has been pointed out as one of the main factors determining the ability of plants to cope with some environmental stresses. In relation to drought, vulnerability curves have been measured for more than a hundred species since the development of the hydraulic techniques, in mid eighties. These data show an enormous variability, both intra- and interespecific, which has been related to environmental conditions and evolutionary history. In this paper we review these data and try to extract some ecological and evolutionary implications

Arquitectura hidràulica, vulnerabilitat a l'embolisme i resistència a la sequera en plantes llenyoses

Els darrers anys han canviat algunes de les idees referents a les relacions hídriques de les plantes. D'una banda, s'ha posat més èmfasi en l'estudi del transport d'aigua a l'interior del xilema i, de l'altra, s'ha reconegut l'existència de limitacions biofísiques relacionades amb l'arquitectura d'aquesta via. En particular, la vulnerabilitat a l'embolisme del xilema ha estat considerada com un dels factors principals que determinen la capacitat de les plantes per fer front a determinats estrès ambientals. En relació a la sequera, s'han mesurat les corbes de vulnerabilitat de més de cent espècies des del desenvolupament de les tècniques hidràuliques, a mitjans dels vuitanta. Aquestes dades mostren una enorme variabilitat, tant intra- com interespecífica, que ha estat relacionada amb les condicions ambientals i amb la història evolutiva. En aquest treball fem una revisió d'aquestes dades i intentem extreure'n algunes implicacions ecològiques i evolutives.Last years, some ideas concerning plant water relations have changed. On one hand, more emphasis has been put in the study of water transport inside the xylem and, on the other, biophysical limitations related to the architecture of this pathway have been recognized. In particular, vulnerability to xylem embolism has been pointed out as one of the main factors determining the ability of plants to cope with some environmental stresses. In relation to drought, vulnerability curves have been measured for more than a hundred species since the development of the hydraulic techniques, in mid eighties. These data show an enormous variability, both intra- and interespecific, which has been related to environmental conditions and evolutionary history. In this paper we review these data and try to extract some ecological and evolutionary implications