Jornades en recerca i docència artística

[cat] Jornada II: Experimentalitat i bones pràctiques: Integració, sostenibilitat i benestar. Debat, investigació, tallers oberts, accions artístiques i obres de co-creació

El joc com a espai de creació

Aquesta mostra gira en torn d'obres on el públic no només té un paper d'observador, sinó on aquest ha d'assumir un paper actiu i on les sensacions, transformacions i mutacions sofertes durant el joc seran construcció i reflexió de l'obra d'Art. Els diferents treballs aquí presents d'alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona plantegen, mitjançant un llenguatge lúdic, noves maneres de percebre, entendre i desconstruir realitats estètiques, sensorials i socials

Tiges prestades: Poètiques de resistència en temps de pandèmia

[cat] La mostra, combinatòria de formats, tècniques i processos, té un nexe comú: l’exploració –conceptual i formal– que han fet artistes-docents –sols o en companyia– en períodes de confinament –obligat o voluntari– i en els seus espais de treball personal. Compta amb la participació de: Anaïs Civit López, Andrea Martínez Arroyo, Eulàlia Grau i Costa, Jaume R. Vallverdú, Joan Miquel Porquer Rigo, Juancho Pacheco Puig, Julio César Ortega, Laia Moreto i Sara Sánchez, Lucido Petrillo, Pablo Romero i Rafael Romero. Amb la col·laboració de: Grup d’Innovació Docent Consolidat ATESI (Art, Territori, Estratègia docent, Sostenibilitat i Intervenció social, GINDOC-UB/162)

Genealogies. Rescatar penyores

[ca] Com a «penyores»... coneixem aquells objectes que es deixen en poder d’algú, com a prova de retorn o com a promesa de record. Penyores són també aquells estris oblidats en espais en desús, peces descartades, de manera conscient o involuntària —descuidar-se, fugir. Els espais que ens envolten, on diàriament vivim i treballem, acumulen artefactes carregats de vivències, històries i faules de qui abans els ha emprat. Narren èxits, fracassos, formes de viure; si més no, la màgia de la quotidianitat. Independentment de l’estadi vital on s’estigui —joventut o senectut—, s’entén la importància i el potencial de reutilitzar el que s’ha llegat: per acostar-se a la memòria, rellegir-la, fer-ne crida, furgar-hi, reivindicar i, siguin els que siguin, propiciar canvis a situacions actuals. A «Genealogies. Rescatar penyores», artistes novells, artistes convidats i professorat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb la complicitat del públic assistent, miren d’aportar noves visions sobre els objectes i els temps pignorats que contenen, com a punt de partida per encetar un diàleg narratiu de tint feminista, econòmic, de cura, de sostenibilitat emocional

La cascarilla cerámica como material escultórico

[spa] La cascarilla cerámica es un material que se emplea principalmente para la realización de moldes en fundición. Esta investigación demuestra que la cascarilla cerámica puede ser empleada para la realización de escultura con una definición excepcional en su acabado. La investigación ha permitido identificar una serie de ventajas que presenta el material para afrontar las dificultades de un artista durante la realización de una escultura. La investigación se ha desarrollado en cinco etapas: En la primera etapa se recogió información sobre la cascarilla como material de proceso. Este fue el punto de partida para la investigación. En la segunda etapa se estableció la composición adecuada de la papilla, tanto en porcentajes como en tipo de aglutinante, y la curva de cocción. Para ello, se valoró sus características para la aplicación, el espesor, el secado, la resistencia mecánica, el coeficiente de reducción y la porosidad. En la tercera etapa se verificó que la cascarilla se adapta a todo tipo de materiales que ejercen de soporte. Se comprobó también que la papilla puede ser empleada con distintos procedimientos escultóricos: modelado, moldeado mediante molde de silicona o escayola, encofrado, con armazón metálico interno, etc. Además se establecieron métodos para reparar y modificar la cascarilla mediante herramientas manuales y eléctricas. En la cuarta etapa hemos comprobado distintas maneras de modificar la superficie de la cascarilla mediante otro tipo de minerales que no afectan la estructura: introducción de limadura de cobre, bronce y hierro en la papilla cerámica, distintos procedimiento de coloración en frío o caliente, mediante esmalte, engobe, etc. En la quinta etapa se realizaron esculturas empleando los métodos que se establecieron en las etapas anteriores, para verificar dicha hipótesis.[eng] The ceramic shell is a material mainly used for making foundry molds. This research demonstrates that ceramic shell can be used for making sculptures with exceptional definition in its finish. The research has identified a number of advantages of the material to meet the challenges of an artist during the making of a sculpture. The research has been developed in five stages: In the first stage data were collected from the chaff as the process material. This was the starting point for research. In the second stage, we have set the appropriate composition of the slurry, both in percentage and type of binder, and firing curve. To this end, we evaluated the application characteristics, thickness, drying, mechanical strength, the reduction coefficient and porosity. In the third stage it was observed that the husk is suitable for all types of materials acting as support. It was also found that the slurry can be used with various sculptural processes: modeling, molding using silicone or plaster mold, shuttering, with internal metal frame, and so on. In addition, we have established methods to repair and modify the husk by hand and power tools. In the fourth stage we have found ways to modify the surface of the husk with other minerals that affect the structure: introduction of filing of copper, bronze and iron in the slurry ceramics, different staining procedure in hot or cold, by enamel slip, and so on. In the fifth stage sculptures were made using the methods established in the previous stages, to verify this hypothesis

No ens prengueu els somnis

[cat] A les acaballes de la segona dècada del segle XXI, el món observa com una noia de 16 anys recrimina als governs més pode-rosos que l‘hi hagin robat els seus somnis. Davant d’un futur marcat per la incertesa, els «dreamers» s’atreveixen a arriscar-ho tot i enfrontar-se a tothom. En resposta a la falta d‘oportunitats, a les adversitats i a les amenaces, busquen (i troben) maneres d‘enfrontar-se als difusos sistemes de poder, tot intentant no sucumbir a les seves trampes i a les contradiccions. En aquesta mostra al Can Castells Centre d‘Art, un conjunt d‘obres d‘artistes novells ens demostren que encara és possible somiar i crear paisatges no distòpics a través de la creació artística. Ens conviden a pensar que encara cal gosar a tenir esperança