Necessitat de la recerca biomèdica: perplexitats d’un metge clínic

Recerca biomèdica; ÈticaBiomedical Research; EthicsInvestigación biomédica; ÉticaDes de la seva experiència, l'autor parla sobre els diversos factors que actuen com a motivadors de la recerca i explica els problemes ètics que se'n poden derivar. A continuació s'interroga sobre el propi sentit de la recerca i sobre la qüestió de la seva necessitat. "L’exercici de la investigació no és una activitat èticament innòcua", afirma l'autor; sense posar en dubte el seu gran valor, ens fa veure que tot acte de recerca està inevitablement "contaminat", més o menys subtilment, per factors aliens al mer coneixement. Subratlla la importància de ser-ne conscient i d'aprendre a equilibrar aquest valor de la recerca amb d'altres

Impacte de la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris en la presa de decisions informades i la capacitació. Resposta a un qüestionari

Impacte de la Recerca en Salut; Avaluació de la recerca; Programes de recercaImpacto de la Investigación en Salud; Evaluación de la investigación; Programas de investigaciónImpact of Health Research; Research evaluation; Research programsDes del 1996 l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) ha gestionat la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris. Aquesta ha tingut com a objectius omplir buits de coneixement en el nostre context i ajudar a la presa de decisions informades dins del sector sanitari. Amb la voluntat d’avaluar l’acompliment d’aquests objectius i després d’una dècada d’experiència, l’Agència ha promogut el projecte ISOR [Impacte Social de la Recerca], per tal d’avaluar l’impacte de la recerca finançada en diferents fases. En una primera, es va analitzar un nivell d’impacte, l’avenç del coneixement, identificant beneficis pròpiament científics segons indicadors d’activitat, qualitat, abast i estructura/context. En una segona fase, ha centrat l’atenció en l’impacte relacionat amb la presa de decisions informades, un dels objectius explícits de la Convocatòria, i la capacitació d’equips i institucions.Desde 1996 la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud (AIAQS) ha gestionado la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios. Esta ha tenido como objetivos llenar vacíos de conocimiento en nuestro contexto y ayudar a la toma de decisiones informadas dentro del sector sanitario. Con la voluntad de evaluar el cumplimiento de estos objetivos y después de una década de experiencia, la Agencia ha promovido el proyecto ISOR [Impacto Social de la Investigación], para evaluar el impacto de la investigación financiada en diferentes fases. En una primera, se analizó un nivel de impacto, el avance del conocimiento, identificando beneficios propiamente científicos según indicadores de actividad, calidad, alcance y estructura / contexto. En una segunda fase, ha centrado la atención en el impacto relacionado con la toma de decisiones informadas, uno de los objetivos explícitos de la Convocatoria, y la capacitación de equipos e instituciones.Since 1996, the Agency for Information, Assessment and Quality in Health (AIAQS) has managed the Call for Clinical Research and Health Services. This has been aimed at filling knowledge gaps in our context and helping to make informed decisions within the health sector. With the aim of evaluating the achievement of these objectives and after a decade of experience, the Agency has promoted the ISOR project [Social Impact of Research], in order to evaluate the impact of the research financed in different phases. In the first one, a level of impact, the advance of knowledge, was analyzed, identifying the scientific benefits themselves, indicators of activity, quality, scope and structure / context. In a second phase, it focused attention on the impact related to informed decision making, one of the explicit goals of the Call, and the training of teams and institutions

Use of venous thromboprophylaxis and adherence to guideline recommendations : a cross-sectional study

Background: Consensus Conferences and Guidelines for deep vein thrombosis prophylaxis have been published, which recommend the use of prophylactic heparins in patients with risk of venous thromboembolism (VTE). The aim of this study was the assessment of the prophylaxis of VTE and the adherence to accepted guideline recommendations throughout the hospital. Methods: A cross-sectional study was carried out in a teaching hospital after guidelines were implemented. Patients' risk factors of deep vein thrombosis, risk categories of patients, and prophylaxis used in different wards were recorded. Appropriate adherence to the guidelines was analysed. Results: Of 397 patients, prophylaxis was used in 231 patients (58%), and low-molecular-weight heparins (LMWH) were used in 224 of them (97%). Patients with prophylaxis had a higher mean number of risk factors (SD) than those without prophylaxis [3.1 (1.4) vs 1.9 (1.4); p < 0.05)]. Prophylaxis was used in 72% and 90% of moderate and high-risk patients respectively. Appropriate adherence to all guideline recommendations was observed in 42% of patients. Adherence to guidelines was high as regards the use of prophylaxis according to patients' risk factors (78%) and the use of appropriate types of prophylaxis (99%), but was low regarding appropriate heparin dosage (47%) and preoperative dosage (37%). Appropriate prophylaxis use was higher in critical care and surgical wards than in medical wards. Conclusion: Prophylaxis of VTE is generally used in risk patients, but appropriate adherence to guidelines is less frequent and variable among different wards. Continuing medical education, discussion and dissemination of guidelines, and regular clinical audit are necessary to improve prophylaxis of VTE in clinical practice

Impacte de la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris en la presa de decisions informades i la capacitació: resposta a un qüestionari

Impacte de la Recerca en Salut; Avaluació de la recerca; Programes de recercaImpacto de la Investigación en Salud; Evaluación de la investigación; Programas de investigaciónImpact of Health Research; Research evaluation; Research programsDes del 1996 l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) ha gestionat la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris. Aquesta ha tingut com a objectius omplir buits de coneixement en el nostre context i ajudar a la presa de decisions informades dins del sector sanitari. Amb la voluntat d’avaluar l’acompliment d’aquests objectius i després d’una dècada d’experiència, l’Agència ha promogut el projecte ISOR [Impacte Social de la Recerca], per tal d’avaluar l’impacte de la recerca finançada en diferents fases. En una primera, es va analitzar un nivell d’impacte, l’avenç del coneixement, identificant beneficis pròpiament científics segons indicadors d’activitat, qualitat, abast i estructura/context. En una segona fase, ha centrat l’atenció en l’impacte relacionat amb la presa de decisions informades, un dels objectius explícits de la Convocatòria, i la capacitació d’equips i institucions.Desde 1996 la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud (AIAQS) ha gestionado la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios. Esta ha tenido como objetivos llenar vacíos de conocimiento en nuestro contexto y ayudar a la toma de decisiones informadas dentro del sector sanitario. Con la voluntad de evaluar el cumplimiento de estos objetivos y después de una década de experiencia, la Agencia ha promovido el proyecto ISOR [Impacto Social de la Investigación], para evaluar el impacto de la investigación financiada en diferentes fases. En una primera, se analizó un nivel de impacto, el avance del conocimiento, identificando beneficios propiamente científicos según indicadores de actividad, calidad, alcance y estructura / contexto. En una segunda fase, ha centrado la atención en el impacto relacionado con la toma de decisiones informadas, uno de los objetivos explícitos de la Convocatoria, y la capacitación de equipos e instituciones.Since 1996, the Agency for Information, Assessment and Quality in Health (AIAQS) has managed the Call for Clinical Research and Health Services. This has been aimed at filling knowledge gaps in our context and helping to make informed decisions within the health sector. With the aim of evaluating the achievement of these objectives and after a decade of experience, the Agency has promoted the ISOR project [Social Impact of Research], in order to evaluate the impact of the research financed in different phases. In the first one, a level of impact, the advance of knowledge, was analyzed, identifying the scientific benefits themselves, indicators of activity, quality, scope and structure / context. In a second phase, it focused attention on the impact related to informed decision making, one of the explicit goals of the Call, and the training of teams and institutions

L’impacte social de la recerca en temps de canvis: el debat continua

Impacte de la Recerca en Salut; Avaluació de la recerca; Programes de recercaImpacto de la Investigación en Salud; Evaluación de la investigación; Programas de investigaciónImpact of Health Research; Research evaluation; Research programsArtículo que analiza los impactos de la investigación en la sociedades partir de unas referencias de 2009. Trata las definiciones de impacto social, la relación cambiante entre ciencia y sociedad, las posibilidad de estudio cuantitativo o cualitativo y diferentes orientaciones de la evaluación del impacto.Article that analyzes the impacts of research on society from a reference in 2009. It deals with the definitions of social impact, the changing relationship between science and society, the possibility of quantitative or qualitative study and different orientations of evaluation of the impactArticle que analitza els impactes de la recerca en la societat a partir d'unes referències de 2009. Tracta les definicions d’impacte social, la relació canviant entre ciència i societat, les possibilitat d'estudi quantitatiu o qualitatiu i diferents orientacions de l’avaluació de l’impacte

Valoracions del personal investigador sobre la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis sanitaris

Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris; ValoracionsConvocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios; ValoracionesCall for Clinical Research and Health Services; ValuationsSe han recogido las valoraciones de investigadores e investigadoras principales de la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios de la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de la Generalitat de Catalunya. Interesaba la identificación de las fortalezas y debilidades de la Convocatoria y lo que la diferencia respecto a otras. Por ello se planteó un estudio cualitativo y descriptivo de los datos obtenidos a partir de la administración de un cuestionario a los investigadores principales de los proyectos finalizados en febrero de 2009. Las valoraciones del personal investigador han sido, en general, favorables, constatándose la necesidad de promover la investigación en servicios sanitarios. El aspecto más valorado, considerado un rasgo diferencial, ha sido la priorización de temas de investigación. El menos valorado, considerado como una debilidad, ha sido la escasa financiación. Una fortaleza de la Convocatoria respecto a otras es su proximidad, por la facilidad y flexibilidad en la gestión económica y administrativa, y por tratarse de una convocatoria de ámbito local, aspectos que facilitan la investigación. Las valoraciones obtenidas del personal investigador son un aspecto a tener en cuenta de cara a una futura planificación de la Convocatoria.S'han recollit les valoracions d‟investigadors i investigadores principals de la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris. Interessava la identificació de les fortaleses i debilitats de la Convocatòria i el que la diferencia respecte d'altres. Per això es va plantejar un estudi qualitatiu i descriptiu de les dades obtingudes a partir de l‟administració d' un qüestionari als investigadors i investigadores principals dels projectes finalitzats el febrer de 2009. Les valoracions del personal investigador han estat, en general, favorables, destacant-ne la constatació sobre la necessitat de promoure recerca en serveis sanitaris. L'aspecte més valorat, considerat un tret diferencial, ha estat la priorització de temes de recerca. El menys valorat, considerat com una feblesa, ha estat l‟escàs finançament. Una fortalesa de la Convocatòria respecte d‟altres és la seva proximitat, per la facilitat i flexibilitat en la gestió econòmica i administrativa, i per tractar-se d‟una convocatòria d‟àmbit local, aspectes que faciliten la recerca. Les valoracions obtingudes del personal investigador són un aspecte a tenir en compte de cara a una futura planificació de la Convocatòria.We collected the opinions of leading researchers and research projects funded through the Clinical and Health Services Research Call, by identifying the strengths and weaknesses of the Call and the difference with respect to others. Therefore we propose a qualitative descriptive study of data obtained from administering a questionnaire to the leading researchers the projects completed in February 2009. Opinions of researchers on call were generally favourable, highlighting the need for this call in the area of health services. The most valued, considered a distinguishing feature has been the prioritization of research topics and the less valued, considered a weakness, has been the lack of funding. An advantage over other call is its proximity to the ease and flexibility in financial management and administration, and it‟s a local call, aspects that facilitate research. Should take into account the opinions obtained from researchers and the results of the evaluations of the impact of research conducted by the Catalan Agency for Health Information, Assessment and Quality and for future planning of the Call

Impacte de la recerca espanyola en trastorns mentals: una anàlisi de la transferència del coneixement a la pràctica clínica a través de les guies

Transferencia del conocimiento; Guías de práctica clínica; Trastornos mentalesTransferència del coneixement; Guíes de pràctica clínica; Trastorns mentalsTransfer of knowledge; Clinical practice guides; Mental disordersLa evaluación del impacto social de la investigación tiene afán de transferencia, rendir cuentas y presentar lo que se ha obtenido con los recursos. Con el presente trabajo, el proyecto ISOR (Impacto Social de la Investigación) quiere explorar, desde una orientación top-down, los diferentes caminos en que una disciplina o especialidad de investigación puede llegar a su aplicación. El uso de guías de práctica clínica (GPC) ha sido considerado por otros estudios como un indicador de resultado intermedio entre la investigación y el análisis de la evidencia científica, por un lado, y la toma de decisiones y las acciones que éstas determinan, por otro. El objetivo del presente trabajo es contribuir a la evaluación de la investigación desde esta perspectiva, examinando el proceso de transferencia del conocimiento en la práctica clínica a través de las GPC y, específicamente, en los trastornos mentalesThe assessment of the social impact of research aims principally at the transfer of knowledge, accountability, and the presentation of what has been achieved with the resources. Through this work, the ISOR project (Spanish acronym for Social Impact of Research) aims to explore, from a top-down orientation, the different ways in which a research discipline or speciality can be applied to clinical practice. The use of clinical practice guidelines (CPGs) has been considered by other studies as an indicator of intermediate findings between research and the analysis of scientific evidence, and also a tool for decision-making and the actions that result from such research. The aim of this work is to contribute to the assessment of research from this perspective, examining the process of knowledge transfer into clinical practice through CPGs, and specifically, CPGs in mental health.L'avaluació de l'impacte social de la recerca té l'afany de transferència, retre comptes i presentar el que s'ha obtingut amb els recursos. Amb el present treball, el projecte ISOR (Impacte Social de la Recerca) vol explorar, des d‟una orientació top-down, els diferents camins en què una disciplina o especialitat de recerca pot arribar a la seva aplicació. L'ús de guies de pràctica clínica (GPC) ha estat considerat per altres estudis com un indicador de resultat intermedi entre la recerca i l'anàlisi de l'evidència científica, d'una banda, i la presa de decisions i les accions que aquestes determinen, d'altra banda. L'objectiu del present treball és contribuir a l'avaluació de la recerca des d'aquesta perspectiva, examinant el procés de transferència del coneixement a la pràctica clínica a través de les GPC i, específicament, en els trastorns mental

Assessment of the impact of a clinical and health services research call in Catalonia

This article presents the ex-post assessment of a program of clinical and health services research and the evaluation of the social impact. The Catalan Agency for Health Information, Assessment, and Quality (CAHIAQ) promotes a biannual open, public, competitive extramural research call to conduct non-commercial clinical and health services research. Its aim is to address local needs of research (knowledge gaps) and to assess the implementation of innovation. Approximately 5.8 million Euros have been allocated to the call. To meet the Agency’s mission, a periodical ‘call for expressions of interest’ and topic prioritization is organized prior to the research call. The awarded projects are submitted to an ex-ante, ongoing, and ex-post assessment. Impact assessment of the research call on advancing knowledge and healthcare decision making is based on the Canadian Academy of Health Sciences framework (Panel on Return on Investment in Health Research, 2009). The methods used include bibliometric analysis, surveys to researchers and decision-makers, and a more in-depth case study of translation pathways. This includes a crossover of cases from 1996 to 2004. Some results are compared against other international health services research calls. The conclusion is that local agencies can significantly contribute to fill knowledge gaps in a specific context. Assessment of the complete research cycle provides opportunities for improving the entire research process (identification of knowledge needs, call for proposals, funding allocation, research completion, subsequent impact). Specifically, assessment of the different types of impact of research development on knowledge generation and decision making closes the evaluation cycle fulfilling the Agency's mission.Fil: Adam, Paula. Catalan Agency for Health Information; España. Epidemiologia y Salud Pública; EspañaFil: Solans Doménech, Maite. Catalan Agency for Health Information; España. Epidemiologia y Salud Pública; EspañaFil: Pons, Joan M. V.. Catalan Agency for Health Information; España. Epidemiologia y Salud Pública; España. Gobierno de Catalunya. Ministerio de Salud; EspañaFil: Aymerich, Marta. Gobierno de Catalunia. Ministerio de Salud; España. Universidad de Girona; EspañaFil: Berra, Silvina del Valle. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Medicina. Escuela de Salud Pública; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Guillamon, Imma. Catalan Agency for Health Information; España. Epidemiologia y Salud Pública; EspañaFil: Sánchez, Emilia. Universitat Ramon Llull; EspañaFil: Permanyer Miralda, Gaieta. Catalan Agency for Health Information; España. Epidemiologia y Salud Pública; España. Universidad Autonoma de Barcelona. Hospital Vall D; Españ

Estudi exploratori de l’impacte de la recerca a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Estudi exploratori; Impacte de la recerca; PERISExploratory study; Impact of research; PERISEstudio exploratorio; Impacto de la investigación; PERISLes polítiques científiques europees i dels països del nostre entorn donen cada vegada més importància a l’impacte demostrable de la recerca que es duu a terme. Cal, doncs, que les organitzacions i els hospitals es vagin preparant per al canvi cultural que això suposa. En aquest document s’aborda de manera exploratòria la capacitat que té la recerca que es fa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) de transcendir en millores assistencials i sanitàries. Es presenta un estudi exploratori on s’han recollit disset casos identificats com a bons exemples de recerca duta a terme en les dependències de l’HUVH que han portat a millores en la prevenció, en el diagnòstic i en el tractament de malalties. També s’identifiquen, de manera exploratòria, una sèrie de factors facilitadors de l’èxit en els resultats assistencials deguts a la recerca duta a terme i les possibles implicacions per a l’hospital. L’estudi exploratori ha posat llum (de manera no exhaustiva) sobre casos significatius i descriu alguns factors en comú entre ells. D’altra banda, també es descriuen algunes noves accions i direccions que es poden dur a terme per reforçar les capacitats, l’estratègia i el lideratge en aquest aspecte. Els missatges clau del document són: Les polítiques científiques europees i dels països del nostre entorn donen cada vegada més importància a l’impacte demostrable de la recerca que es duu a terme. / Malgrat que estudis internacionals demostren que els hospitals que fan recerca tenen millors resultats assistencials, cal ser capaços de demostrar aquesta contribució i millorar-ne l’organització, les capacitats i l’orientació estratègica cap a l’impacte. / S’ha fet una prova exploratòria per escoltar les experiències dels investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En tractar-se d’una prova exploratòria, és possible que hi hagi casos interessants que han quedat fora de l’estudi. / En molts casos no es pot parlar d’atribució directa, però sí de contribució de la recerca en la pràctica assistencial. / En general, els casos estudiats suggereixen que quan més ‘obert’ és l’estudi a enfocaments pràctics, necessitats dels usuaris, a altres equips o altres disciplines, més fàcil és que l’estudi hagi tingut una contribució en la pràctica assistencial. / Per tal de millorar l’orientació a l’impacte de la recerca que es fa a l’hospital, es poden seguir diverses estratègies en els terrenys formatiu i estratègic. / L’HUVH compleix les condicions òptimes per ser motor de canvi cap a un sistema de recerca transformador

Registros de cirugía cardíaca: revisión internacional

Registres; Cirurgia cardíaca; Nivell internacionalRegistros; Cirugía cardíaca; Nivel internacionalRecords; Heart surgery; International levelObjective: to assess, in the currently available continuous registries of cardiac surgicalprocedures, features regarding authorship, outcome variables, quality control, their consequences for the quality of care, and bibliometric impact. Methods: 1) A systematic review of the information published on the medical literature or reported in the Internet, and 2) A structured survey addressed to persons identifi ed as representative of the recovered registries. Results: twenty-eight registries fulfi lling the inclusion criteria were identifi ed. Using the survey and the review of web pages additional data were obtained of 9 more registries. Most registries were based on national or regional initiatives or from scientifi c societies and their principal aim was quality of care improvement. Their authors were predominantly cardiac surgeons. Most registries only recorded in-hospital events, and from most of them internal documents that were returned to participants for feedback were generated. Although in most registries some quality control measures were undertaken, these were not comprehensive. Several registries generated articles in high impact journals. Greater impact corresponded to those registries that were associated with intensive and widespread campaigns for quality improvement or with collateral Studies derived from the registry.Objetivo: evaluar, en los registros continuos de cirugía cardíaca actualmente existentes a nivel internacional, sus características de autoría, variables de resultado, control de calidad, infl uencia en la calidad asistencial e impacto bibliométrico. Métodos: 1) Revisión sistemática de la información publicada en la literatura médica y en Internet. 2) Realización de una encuesta estructurada a los responsables de los registros identificados. Resultados: se identifi caron 28 registros que cumplían los criterios de inclusión. Mediante encuesta y revisión de página web se obtuvieron datos adicionales de 9 de ellos. La gran mayoría correspondían a iniciativas nacionales, regionales o de sociedades científicas para mejoría de la calidad asistencial. Los autores predominantes eran cirujanos cardíacos. La mayoría de registros contemplaban sólo resultados intrahospitalarios, y en la mayoría se generaban documentos internos que retornaban la información correspondiente a los participantes. A pesar de que en la mayoría se realizaban actividades de control de calidad, éstas no eran exhaustivas. Varios de los registros generaron publicaciones científi cas de impacto. El mayor de éstos correspondió a registros asociados a campañas intensas y ampliamente difundidas de mejoría de la calidad o a estudios colaterales derivados del propio registro.Objectiu: avaluar, en els registres continus de cirurgia cardíaca actualment existents a nivell internacional, les seves característiques d'autoria, variables de resultat, control de qualitat, influència en la qualitat assistencial i impacte bibliomètric. Mètodes: 1) Revisió sistemàtica de la informació publicada a la literatura mèdica ia Internet. 2) Realització d'una enquesta estructurada als responsables dels registres identificats. Resultats: es identificació car 28 registres que complien els criteris d'inclusió. mitjançant enquesta i revisió de pàgina web es van obtenir dades addicionals de 9 d'ells. La gran majoria corresponien a iniciatives nacionals, regionals o de societats científiques per a millora de la qualitat assistencial. Els autors predominants eren cirurgians cardíacs. La majoria de registres contemplaven només resultats intrahospitalaris, i en la majoria es generaven documents interns que retornaven la informació corresponent als participants. Tot i que en la majoria es realitzaven activitats de control de qualitat, aquestes no eren exhaustives. Diversos dels  registres van generar publicacions científiques ques d'impacte. El major d'aquests va correspondre a registres associats a campanyes intenses i àmpliament difoses de millora de la qualitat o a estudis col·laterals derivats del propi registre