Spoken and Written Representation of Number in L2 Catalan Indefinite Determiner Phrases

The study explores the relationship that second language (L2) learners of Catalan establish between the spoken and the written representation of number inflection within an indefinite-article Determiner Phrase (DP); and it also addresses first language (LI) influence in this processo Five- to eight-year-olds, speakers of varieties of Chinese and Moroccan Arabic, with differing degrees of literacy instruction in their home countries -but similar time of residence in Catalonia- participated in the study. The children carried out individual semi-structured tasks designed to evaluate comprehension and production of changes in number inflectÏons (un cotxe 'a car'; uns cotxes 'a-pl cars '). Results showed that, irrespective of children's language background, comprehension preceded production of singular and plural indefinite-article DPs; spoken representatÏon was easier than written representation of number changes; and production of plural indefinite-article DPs was more difficult than its singular counterpart. Despite rypological differences between the languages compared, both groups of L2 learners, even the Catalan control group, underwent similar processes

De la competencia discursiva en español L2 o de cómo adaptarse a las circunstancias

Abstract: To characterize the discourse competence of second language (L2) Spanish speakers, we examine the narrative and expository texts produced by Korean and Moroccan Arabic learners of Spanish considering (1) whether the discourse connectivity patterns and the detachment devices used by these learners can be compared with those observed in the L1; and (2) whether non-native patterns are determined by L2 proficiency level. Results show that the use of different types of connectivity and detachment devices are not related with L2 proficiency level. From very early on, Spanish L2 learners are capable of adapting to the requirements imposed by commu- nicative circumstances: they all produce well-organized texts and are capable of taking a stance when describing specific events. Data analysis indicates the convenience of revising the CEFR criteria for the assessment of L2 compe- tence, and of taking into account learners' discourse skills in the L1. Resumen: Con objeto de caracterizar la competencia discursiva de hablantes de español como lengua segunda (L2), en este estudio examinamos los textos producidos por hablantes de español con el coreano y el árabe como L1, considerando (1) si los patrones relativos a los niveles de conectividad en textos expositivos y narrativos y los recursos que marcan un posicionamiento distanciado en textos expositivos pueden compararse con los descritos en español L1, y (2) si el comportamiento de los no nativos se verá definido por su nivel de competencia. Los resultados indican que el uso de tipos de conectividad o recursos de distanciamiento no están directamente relacionados con el nivel de compe- tencia. Desde niveles iniciales, los aprendices de L2 son capaces de organizar efectivamente sus textos y posicionarse con éxito ante los hechos referidos, demostrando su capacidad para adaptarse a las circunstancias comunicativas en que han de producirse. A partir de aquí, se sugiere la conveniencia de revisar los criterios del MCERL para determinar niveles de competencia, al menos por lo que se refiere a habilidades discursivas

El títol de Mestre: una ocasió perduda

Qualsevol analisi que es vulgui fer sobre les directrius generals própies del títol de Mestre i sobre els plans d'estudis resultants ha de tenir en compte, en primer lloc, uns condicionaments previs que han determinat de forma absoluta l'orientació i les característiques d'aquest títol

Llengües i educació : l'aportació del seminari de Sitges : índexs dels seminaris en català, espanyol, francès i anglès

Seminari de Sitges (25è : Sitges)El primer Seminari sobre Llengües i Educació es reuní a Barcelona el mes de maig de l’any 1974, convocat per l’ICE de la Universitat de Barcelona. El mes de maig de l’any 2000, se’n celebrava la vint-i-do sena convocatòria i s'aprofitava l’avinentesa del canvi de mil·lenni per a homenatjar a qui n’havia impulsat la creació i n’havia garantit la continu'itat al llarg deis anys: el Dr. Miquel Siguan. Per a l’ICE, l’homenatge era obligat, ja que si hi ha una activitat que representa de forma inequívoca la voluntat de l’Institut de seguir de prop els canvis socials i educatius del món actual i d’incidir-hi des de la recerca i des de l’acció, aquesta és, sens dubte, el Seminari de Sitges

Plurilingüisme i educació : els reptes del segle XXI : ensenyar llengües en la diversitat i per a la diversitat

Aquest volum recull, en la primera parí, la majoria de les ponències presentades al XXII Seminari Llengües i Educació, celebrat a Barcelona, els dies 26-27 de maig de l’any 2000. El seminari va ser organitzat pels Instituís de Ciències de l’Educació de les Universitats de Barcelona i de Girona, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i el patrocini de les institucions següents: Divisió de Ciències de l’Educació i Vicerectorat de Relacions Institucional i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona; Subdirecció General de Formació Permanent del Professorat del Departament d’Ensenyament, i Direcció General de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informacióo de la Generalitat de Catalunya; Dirección General de Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología. En la segona part del volum, es publiquen la major part de les comunicacions presentades al XXIII Seminari Llengües i Educació, celebrat a Barcelona els dies 30-31 de maig i 1 de juny de l’any 2002, organitzat pels Instituís de Ciències de l’Educació de les Universitats de Barcelona i de Girona, en col·laboració amb la «Xarxa Temàtica L’Educació Lingüística i la Formació d’Ensenyants en Situacions Multiculturals i Multilingües», encapçalada per la Universitat Autònoma de Barcelona. El Seminari comptà amb el patrocini de les institucions següents: Divisió de Ciències de l’Educació i Vicerectorat de Política i Qualitat Lingüístiques de la Universitat de Barcelona; Vicerectorat d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Subdirecció General de Formació Permanent del Professorat del Departament d’Ensenyament, i Direcció General de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Dirección General de Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología

150 anys formant mestres a Barcelona

Amb motiu de celebrar-se durant el present curs académic 1996-97 el 150é aniversari de la creació de l'Escola Normal de Barcelona -de la qual és hereva i continuadora historica l'actual Escola Universitaria de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona-, Temps d'Educació ha volgut afegir- se a l'efeméride amb la publicació d'un conjunt d'articles que s'ocupen d'aspectes diversos relacionats amb la historia d'aquest centre