Calibratge : correcció dels errors de mesura i estandardització de la dieta

Objectiu: L’error de mesura en la dieta pot provocar l’atenuació dels efectes observats en relacionar aquella amb la incidència de càncer. Aquest projecte pretén descriure, justificar i aplicar mètodes de calibratge usant regressió lineal, per corregir els errors de mesura i estandarditzar les dades provinents de diversos centres, relatives al consum de carn en una cohort europea de més de mig milió de persones de 10 països i la relació amb l’aparició de càncer gàstric (CG). Mètodes: El calibratge consisteix a aprofitar les dades d’un qüestionari de dieta no esbiaixat (R) aplicat a una part de la cohort, per corregir els hazard ratios (HR) del consum de carn amb CG basats en les dades aportades per un mètode de mesura de menys qualitat (Q) però aplicat a tota la cohort. S’obtenen valors predits (calibrats) per a tota la cohort a partir de la regressió entre R i Q. Aquests valors calibrats s’apliquen a un model de Cox i se n’obtenen estimacions corregides dels HR’s. El projecte usarà les dades de l’estudi EPIC. Resultats: Els coeficients de calibratge varien entre 0,27 i 0,73 , segons el país i el gènere. L’ajust del model lineal entre consum de carn mesurat amb R i amb Q és molt dolent a nivell individual (r2<0,20) degut a què s’usa només un record de 24 hores com a mesura de referència, però a nivell grupal r2 puja fins al voltant de 0,60. L’aplicació de transformacions a les dades o l’exclusió de grans consumidors no aporta millores en l’ajust del model. El HR de CG obtingut per 100 grams de consum de carn es corregeix d’1,43 (IC95%=1,13-1,81) usant les dades originals a 1,97 (IC95%=1,21-3,22) usant les dades calibrades. Conclusió: Fins i tot si es vulneren algunes assumpcions en què es basa el mètode de calibratge (incorrelació entre els errors de Q i R, estimacions no esbiaixades del consum real a partir del qüestionari de referència), el calibratge serveix per corregir almenys una part del biaix amb què estimaríem els HR’s si uséssim només les dades del qüestionari general. En definitiva, el calibratge és un recurs per disminuir els efectes de l’error de mesura de la dieta en l’estimació dels paràmetres d’associació d’aquella amb la malaltia

Internet i salut: què en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP. Una aproximació

Resultats d'una enquesta passada als assistents a una sessió clínia en un EAP. Els objectius de l'enquesta, en relació amb els professionals de la salut, són: conèixer l'ús que fan d'Internet en l'àmbit professional; conèixer quin ús fan de la prescripció web; saber si utilitzen el correu electrònic per comunicar-se amb els pacients; saber com perceben la consulta sobre informació mèdica o de salut a Internet per part dels seus pacients; i, finalment, identificar els recursos informatius sobre salut a Internet que utilitzen més, en relació amb els seus pacients

Sessió clínica: Internet, salut i e-pacients. Eines i recursos a l'abast per a una informació de qualitat

Sessió clínica a un EAP amb dos objectius: proporcionar als professionals sanitaris de l'EAP orientacions bàsiques per ajudar els pacients a avaluar la informació sobre temes de salut localitzada a Internet, i promoure entre els professionals sanitaris l'ús de la prescripció web per formentar l'autonomia dels pacients. El contingut de la sessió va ser: breu introducció a Internet, tendències actuals en e-salut, criteris d'avaluació de pàgines web, segells de qualitat i prescripció web

Calibratge : correcció dels errors de mesura i estandardització de la dieta

Objectiu: L’error de mesura en la dieta pot provocar l’atenuació dels efectes observats en relacionar aquella amb la incidència de càncer. Aquest projecte pretén descriure, justificar i aplicar mètodes de calibratge usant regressió lineal, per corregir els errors de mesura i estandarditzar les dades provinents de diversos centres, relatives al consum de carn en una cohort europea de més de mig milió de persones de 10 països i la relació amb l’aparició de càncer gàstric (CG). Mètodes: El calibratge consisteix a aprofitar les dades d’un qüestionari de dieta no esbiaixat (R) aplicat a una part de la cohort, per corregir els hazard ratios (HR) del consum de carn amb CG basats en les dades aportades per un mètode de mesura de menys qualitat (Q) però aplicat a tota la cohort. S’obtenen valors predits (calibrats) per a tota la cohort a partir de la regressió entre R i Q. Aquests valors calibrats s’apliquen a un model de Cox i se n’obtenen estimacions corregides dels HR’s. El projecte usarà les dades de l’estudi EPIC. Resultats: Els coeficients de calibratge varien entre 0,27 i 0,73 , segons el país i el gènere. L’ajust del model lineal entre consum de carn mesurat amb R i amb Q és molt dolent a nivell individual (r2<0,20) degut a què s’usa només un record de 24 hores com a mesura de referència, però a nivell grupal r2 puja fins al voltant de 0,60. L’aplicació de transformacions a les dades o l’exclusió de grans consumidors no aporta millores en l’ajust del model. El HR de CG obtingut per 100 grams de consum de carn es corregeix d’1,43 (IC95%=1,13-1,81) usant les dades originals a 1,97 (IC95%=1,21-3,22) usant les dades calibrades. Conclusió: Fins i tot si es vulneren algunes assumpcions en què es basa el mètode de calibratge (incorrelació entre els errors de Q i R, estimacions no esbiaixades del consum real a partir del qüestionari de referència), el calibratge serveix per corregir almenys una part del biaix amb què estimaríem els HR’s si uséssim només les dades del qüestionari general. En definitiva, el calibratge és un recurs per disminuir els efectes de l’error de mesura de la dieta en l’estimació dels paràmetres d’associació d’aquella amb la malaltia

Calibratge : correcció dels errors de mesura i estandardització de la dieta

Objectiu: L’error de mesura en la dieta pot provocar l’atenuació dels efectes observats en relacionar aquella amb la incidència de càncer. Aquest projecte pretén descriure, justificar i aplicar mètodes de calibratge usant regressió lineal, per corregir els errors de mesura i estandarditzar les dades provinents de diversos centres, relatives al consum de carn en una cohort europea de més de mig milió de persones de 10 països i la relació amb l’aparició de càncer gàstric (CG). Mètodes: El calibratge consisteix a aprofitar les dades d’un qüestionari de dieta no esbiaixat (R) aplicat a una part de la cohort, per corregir els hazard ratios (HR) del consum de carn amb CG basats en les dades aportades per un mètode de mesura de menys qualitat (Q) però aplicat a tota la cohort. S’obtenen valors predits (calibrats) per a tota la cohort a partir de la regressió entre R i Q. Aquests valors calibrats s’apliquen a un model de Cox i se n’obtenen estimacions corregides dels HR’s. El projecte usarà les dades de l’estudi EPIC. Resultats: Els coeficients de calibratge varien entre 0,27 i 0,73 , segons el país i el gènere. L’ajust del model lineal entre consum de carn mesurat amb R i amb Q és molt dolent a nivell individual (r2<0,20) degut a què s’usa només un record de 24 hores com a mesura de referència, però a nivell grupal r2 puja fins al voltant de 0,60. L’aplicació de transformacions a les dades o l’exclusió de grans consumidors no aporta millores en l’ajust del model. El HR de CG obtingut per 100 grams de consum de carn es corregeix d’1,43 (IC95%=1,13-1,81) usant les dades originals a 1,97 (IC95%=1,21-3,22) usant les dades calibrades. Conclusió: Fins i tot si es vulneren algunes assumpcions en què es basa el mètode de calibratge (incorrelació entre els errors de Q i R, estimacions no esbiaixades del consum real a partir del qüestionari de referència), el calibratge serveix per corregir almenys una part del biaix amb què estimaríem els HR’s si uséssim només les dades del qüestionari general. En definitiva, el calibratge és un recurs per disminuir els efectes de l’error de mesura de la dieta en l’estimació dels paràmetres d’associació d’aquella amb la malaltia

Using transient elastography to detect chronic liver diseases in a primary care nurse consultancy

Background: Chronic liver diseases (CLDs) are significant causes of death in adults in many countries and are usually diagnosed at late stages. Early detection may allow time for treatment to prevent disease progression. Objectives: The aim of this study was to assess the feasibility of screening for unrecognized CLDs in a primary care nurse consultancy and report findings from screening. Methods: Two experienced nurses in a primary care nurse consultancy were trained to perform transient elastography (TE). Subjects aged from 18 to 70 years were identified randomly from the health registry and invited to participate in a feasibility pilot study. Exclusion criteria were past or current history of liver diseases. Nurses collected demographic and clinical data and performed TE tests using Fibroscan tomeasure liver stiffness; a cutoff score of 6.8 kPa or greater was used as an indicator of the presence of CLD with fibrosis. Results: Accurate measurements were obtained in 495 of 502 participants (98.6%). Prevalence of elevated liver stiffness was observed in 28 of 495 subjects (5.7%). Compared to patients with normal liver stiffness, patients with increased liver stiffness were older, were more frequently male, and had higher frequency of metabolic syndrome. Nonalcoholic fatty liver was the most common cause of CLD. Discussion: Following training in procedures for conducting TE, nurses in a primary care clinic were able to detect unrecognized CLDs in presumably healthy subjects. Early detection of CLDs is feasible in primary care clinics and may facilitate identification of undiagnosed CLD in adults

Termometria plantar y pie de riesgo en atencion primaria. Estudio termopiedi

Introducción. Describir las variaciones de la temperatura superficial del pie mediante Termómetro de Infrarrojos (TIF) y Sensores Térmicos (TST), antes y después de caminar una distancia de 100 metros lineales en un grupo de personas con Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2). Metodología. Estudio observacional de concordancia. Muestra. 505 pacientes DM2 >40 años adscritos a 2 centros de Atención Primaria. Variables. Principal dependiente. Diferencia de temperatura entre pies aplicando TIF y TST, pre y/o post a la marcha. Independientes: Neuropatía y/o arteriopatía. Análisis estadísticos. Concordancia entre TIF y TST mediante kappa. Coeficiente de correlación intraclase (diferencia en grados). Modelo de regresión logística con asimetría termo plantar (sí/no) como variable dependiente y neuropatía y/o arteriopatía como variables independientes, ajustando por potenciales factores de confusión. Limitaciones. Temperatura ambiente, contemplamos 5 minutos de aclimatación. Implicaciones. Aplicar esta técnica exploratoria no invasiva e innovadora en AP. Abstract Background. To describe variations of the surface temperature of the foot by Infrared Thermometer (TIF) and Thermal Sensors (TST) before and after walking a distance of 100 linear meters in a group of people with Diabetes Mellitus type 2 (DM2). Methods. Observational study of concordance. Sample. 505 DM2 patients> 40 years assigned to two primary care centers. Variables. Principal dependent. Temperature difference between TIF and feet by TST, pre and / or post to the march. Independent Neuropathy and / or artery. Statistical Analysis. Concordance between TIF and TST using kappa. Intraclass correlation coefficient (difference in degrees). Logistic regression model with asymmetric thermal plant (yes / no) as the dependent variable and neuropathy and / or artery as independent variables, adjusting for potential confounders. Limitations. Ambient, contemplate five minutes of acclimatization. Implications. Apply this exploratory and innovative noninvasive technique in AP. Key words Diabetes; Thermometry; Risk Foot; Neuropathy; Arteriopathy. Categoría profesional y lugar de trabajo (1) Enfermera, Área Básica de Salud Badalona 7b La Salud, Badalona; (2) Licenciado en estadística. Centro Unidad de soporte a la investigación. Santa Coloma de Gramanet, Barcelona; (3) Médico familia, Área Básica de Salu

Using transient elastography to detect chronic liver diseases in a primary care nurse consultancy

Background: Chronic liver diseases (CLDs) are significant causes of death in adults in many countries and are usually diagnosed at late stages. Early detection may allow time for treatment to prevent disease progression. Objectives: The aim of this study was to assess the feasibility of screening for unrecognized CLDs in a primary care nurse consultancy and report findings from screening. Methods: Two experienced nurses in a primary care nurse consultancy were trained to perform transient elastography (TE). Subjects aged from 18 to 70 years were identified randomly from the health registry and invited to participate in a feasibility pilot study. Exclusion criteria were past or current history of liver diseases. Nurses collected demographic and clinical data and performed TE tests using Fibroscan tomeasure liver stiffness; a cutoff score of 6.8 kPa or greater was used as an indicator of the presence of CLD with fibrosis. Results: Accurate measurements were obtained in 495 of 502 participants (98.6%). Prevalence of elevated liver stiffness was observed in 28 of 495 subjects (5.7%). Compared to patients with normal liver stiffness, patients with increased liver stiffness were older, were more frequently male, and had higher frequency of metabolic syndrome. Nonalcoholic fatty liver was the most common cause of CLD. Discussion: Following training in procedures for conducting TE, nurses in a primary care clinic were able to detect unrecognized CLDs in presumably healthy subjects. Early detection of CLDs is feasible in primary care clinics and may facilitate identification of undiagnosed CLD in adults